Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ferrocarril. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ferrocarril. Mostrar tots els missatges

20170507

[1697] Los dos primers ponts lleidatans

1866. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Una recreació del vell pont de pedra medieval de la ciutat, que no tenia tots els arcs idèntics. Els ulls que hi hagué a la banda de Cappont, aixecats sobre l'areny, eren més estrets, tret del darrer sobre el qual hi hagué el gran edifici del cos de guàrdia.
1866. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Els arcs sobre la llera eren molt més amples, per facilitar el pas de les avingudes d'aigua, que sovint arrossegaven grans troncs i molta brossa vegetal. El darrer arc, tocant a la ciutat, d'arc apuntat, devia d'haver estat ja refet per causa d'alguna antiga riuada.
1866-76. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Tal com predeien els enginyers del segle XVIII, els dos arcs i pilans que més patien les riuades eren els del costat de la ciutat. Llavors el meandre del riu feia la corba allà mateix, i la força de les aigües salvatges del Segre, sense els pantans del segle XX, hi batia de valent. En efecte, doncs, la riuada de 1866 se'ls emportà.
1866-76. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Detall dels pilans del vell pont medieval, que tenien aquestes robustes proteccions punxentes per vèncer la força de l'aigua i desviar els troncs que baixaven amb les riuades. Al fons, s'aprecien els Camps Elisis (1864), amb les dos columnes primigènies que hi donaven la benvinguda. L'actual Avinguda de les Garrigues eren un estret camí de carro, a tocar de l'única construcció del nou Cappont, la fàbrica de licors amb la gran fumera. Durant les èpoques d'estiatge, sovint s'acudia als arenys amb les mules per arroplegar-hi pedres i arena. 
1866-76. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Un cop desmuntada la caserna de fusta del cos de guàrdia, probablement després de la Guerra del Francès, s'hi afegí una caseta al lateral per a les guàrdies de la soldadesca, del mateix estil i proporcions similars a la caseta de cobrament dels burots municipals. Els dos arcs de pedra del costat de ciutat que la riuada s'emportà foren substituïts per una gran acurada estructura de fusta, amb barana i tot. Pel pont, hi veiem transitar un parell de someres i algun vianant.
1876-1907. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Una nova riuada al 1876 s'emportà la bella estructura de fusta, que se substituí per una altra de metàl·lica, que perdurà fins a la primera gran avinguda del segle XX.
1876-1907. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Detall del Pont Vell del tombant del segle XIX al XX, amb la primitiva banqueta al darrere. S'aprecia prou bé com el corrent de l'aigua combatia de manera perenne aquesta part del pont.
1907. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
L'enorme força de les aigües, ja de baixa, en l'avinguda que s'endugué els dos pilans de vora la ciutat.
1907. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Al fons, la riba del riu a l'actual Avinguda del Segre, sense banqueta i sense urbanitzar encara. Al fons, el pont del ferrocarril.
1908-1911. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Una passera de fusta amb una alta barana, que no s'ha de confondre amb el pont metàl·lic de 1876 (que té la caixa per sota del nivell de pas), serví provisionalment de pont mentre es construí el nou pont modernista, inaugurat al 1911.
1908-1911. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Detall del Pont Vell medieval des de l'areny. S'hi aprecia el pilar de reforç que s'hi col·locà per aguantar la llarga passera.
1860-70. Lo pont del ferrocarril, Lleida (Europeana).
Foto: José Martínez Sánchez (1807-1874).
Una de les primeres imatges, si no la primera, del nou pont del ferrocarril del 1860, llavors als afores de la ciutat per la banda del nord-est, a continuació de l'antic baluard del Carme, d'amargs records bèl·lics.
1860-68. Lo pont del ferrocarril, Lleida (Europeana).
Foto: José Martínez Sánchez (1807-1874).
La Seu Vella encinglerada damunt el turó, presidint la ciutat i la plana. Com que no hi existien edificis de gran alçària, la imatge de poder i domini militar de la Seu era aleshores molt més acusada. Rere els arbres, la primera estació de tren de la ciutat.

Damunt del pont encara s'hi veu el campanar de la primera església de Sant Joan, tombada al 1868, i que marca l'antiguitat de la presa fotogràfica. Al fons, el castell de Gardeny guardava la ciutat per ponent. 
1860-68. Lo pont del ferrocarril, Lleida (Europeana).
Foto: José Martínez Sánchez (1807-1874).
La perfecta i simètrica silueta del primer pont del ferrocarril sobre el Segre, amb les cinc llargues arcades rectilínies i una estructura de ferro que protegia el pas de les locomotores.
1860-68. Lo pont del ferrocarril, Lleida (Europeana).
Foto: José Martínez Sánchez (1807-1874).
L'amplada del riu era realment important a l'entrada de la ciutat. Hi hagué una barca que l'ajudava a creuar, potser la que es veu a la imatge. Llavors encara arribaven rais des del Pirineu, alguns dels quals finien a la serradora que hi hagué a la riba dreta, després del pont, i altres que continuaven el seu recorregut cap a l'Ebre.

20161106

[1560] La ullada lleidatana de Manuel Pinilla

Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

La banqueta de Blondel en els anys que se'n va refer la balustrada (1923-24). S'hi observa bé la tanca de fusta de les obres i l'embastida amb què s'aixecaven els alts pilans decoratius. 
Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Una cursa popular, potser durant la festa major, tot i que la gent encara va molt tapada de roba. El terra era típicament enllambordat. Els cartells mostren l'emplaçament de la Imprenta Sol, al núm. 42, i del servei d'òmnibus de Lleida a Franga, Mequinensa i Torrent.


Manuel Pinilla i Campoamor va néixer el 22 de novembre de 1881 a Barcelona, fill de l’enginyer de mines Eduardo Pinilla i Fornell i Conchita Campoamor i Pérez. Va començar a treballar com a comptable per a les indústries hidroelèctriques al Pallars. El 1912 va ingressar com a caixer de la construcció a Riegos y Fuerzas del Ebro S.A. coneguda popularment com La Canadenca. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Manuel va viure als campaments que l'empresa va construir per allotjar als empleats, com a únic mantenidor de l’organització administrativa de la companyia. 

Acabada la guerra torna a les oficines a Barcelona on és nomenat director de les caixes, nòmines i comprovants. L’any 1948 és ascendit a Interventor General. Manuel Pinilla es va casar en primeres núpcies amb Carme Padró Roca, qui va morir a Balaguer el 1918, i en segones núpcies amb Rosita Curet i Mayoral. Malgrat que Manuel Pinilla no va ingressar com a soci al Centre Excursionista de Catalunya, la família Pinilla va mantenir una gran amistat amb Gaspar Sala i Rosés de la Secció de Fotografia del CEC. Tant Manuel com les seves germanes Josefa i Conxita eren grans aficionats a la fotografia, i participaren en nombrosos concursos que organitzava la Secció de Fotografia del CEC. Va morir el 6 de març de 1962, amb 80 anys. 
(Fitxa AFCEC).

1912. La presa de la Mitjana, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).
La recent construïda presa de la Mitjana i de les comportes del Canal de Seròs. A la marge dreta del riu, la ribera de Pardinyes, llavors sense cap construcció.

1915. El pont del ferrocarril, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

La nevada de l'abril de 1915, que deixà un pam ben bo de neu, vista des del riu, amb el pont del ferrocarril al fons, on veiem com travessa un tren amb tota la fumerada. 
1915. Riu Segre, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Un grup de nois de pesca al riu Segre, probablement riu avall de la ciutat, a la partida de Rufea.
1912. El mercat de la plaça de Sant Joan, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Detall del mercat de la plaça, llavors enllambordada.
1912. El mercat de la plaça de Sant Joan, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).
 
La presa fou feta des de davant l'església. Al fons, sobre les teulades, el templet que corona (encara) l'edifici del costat de la Paeria.
1913. La Seu Vella, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

La porta tapiada de l'entrada al claustre per la magnífica Porta dels Apòstols, amb el cos de guàrdia de la soldadesca d'ocupació (espanyola).
1913. La Seu Vella, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

La Porta dels Fillols, que llavors donava a peu pla i amb un arbret just al davant. Al lateral, l'entrada exterior a la capella dels Sescomes.
Anys 1920. El Camp d'Esports, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Una exhibició de patinatge sobre rodes a les instal·lacions esportives del Camp d'Esports de la Joventut Republicana lleidatana, acabades just cap a aquella data.
Anys 1920. El Camp d'Esports, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Detall de l'espectacle artístic de patins. 
1923. La Plaça de la Sal, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

La placeta de l'antiga porta ferrissa de la ciutat, amb la seu de la Caixa d'Estalvis de Lleida, un edifici d'aquells anys però ja enderrocat i refet en estil modern, actualment amb una oficina de la Caixa barcelonina. L'entitat financera lleidatana fou fundada al 1880 i fou un referent per a l'economia local i comarcal fins a l'absorció al 1979. El gran edifici del Montepio, no gaire lluny, mesurà sa esplendor durant la postguerra.
1923. Carrer del Cardenal Remolins, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Molt ple de magatzems per la proximitat a l'estació de ferrocarril. El cardenal lleidatà que dona nom al carrer i que visqué en el tombant del segle XV al XVI, doctor per l'Estudi General, fou conseller del Papa Alexandre VI i arquebisbe de Sorrento, i fou executor de les polítiques repressores d'aquests Borja contra les famílies romanes rivals. 
1923. Rambla de Ferran, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Els carrers i voreres enllambordats de la Rambla de Ferran, que no donava encara davant de la nova estació (1927), sinó a l'illa de cases que hi hagué al davant, i que fou enderrocada, allà on ara hi ha aprox la plaça de Ramon Berenguer IV.