[1767] «Les Rebelles de Catalogne», 1714

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Commemoració de la victòria borbònica a França per mitjà de l'edició d'un calendari. Sobre la figura eqüestre del mariscal Duc de Berwick, que mira directament al lector i no al camp de batalla, s'hi observa la ciutat assetjada i bombardejada. 

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Als peus de l'almanac, una finestra per exalçar el Borbó espanyol: «Reception d'Elisabeth Farnese, fille unique du feu Duc de Parme par Philippe V Roy d'Espagne son Eppoux a Pampalune le Novembre 1714».

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Perspectiva del camp de batalla des de les costes de Collserola probablement. Per això, la vista de Montjuïc apareix per darrere dels baluards més occidentals de la ciutat, els de Sant Antoni. 

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
La ciutat darrere la muralla i els baluards, amb els principals edificis que sobresurten sobre l'horitzó. S'hi dibuixa el setge total, amb l'armada gavatxa bombardejant la part oriental de la ciutat des de fora del port. Una escaramussa amb infanteria i cavalleria ocupa la part central de la vista, amb les línies de trinxeres zigzaguejant cap als bastions fortificats.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la trinxera excavada des de l'alçada del monestir de Valldonzella, per on circula la soldadesca en direcció al bastió de Sant Pere. La nostra artilleria respon amb foc des de dalt les muralles. 

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
L'antic monestir femení de Santa Maria de Valldonzella, que solgué allotjat les filles de la monarquia i noblesa barcelonines en temps medievals. Com a prova del seu prestigi en aquells temps, el 1395 hi tindrà residència el rei Joan el Caçador, i el 1410 hi emmalaltí i morí Martí l'Humà, i, pocs anys després, la seva vídua Margarida de Prades s'hi retirà. També va ser utilitzat com a Residència en les seves estades a Barcelona pel rei Ferran el Catòlic, atès que estava situat a la carretera entre Barcelona i Sants, i per tant en direcció a València i Saragossa, convertint-se el Portal de Sant Antoni en la porta d'entrada dels reis a la ciutat.

L'edifici havia quedat molt malmès des del setge de la Guerra dels Segadors, i les monges ja vivien dins la ciutat en època del setge borbònic. El lloc original, al costat d'una masia anomenada Torre de Santa Maria, sembla que, efectivament, disposava d'una alta torre rodona que ressaltava juntament amb el campanar.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la banda de llevant de la ciutat, a on s'hi aprecien les bateries d'artilleria terrestre i marítima castigant la ciutat. Finalment, fora per aquesta banda de la muralla, al baluard de Santa Clara, on els enemics aconseguiren d'obrir la bretxa per a l'assalt definitiu.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la part oriental de la ciutat, amb les torres de Santa Maria del Mar i l'antiga agulla gòtica de Santa Caterina. Al fons el primitiu moll corbat del port barceloní, amb el gran fanal o llanterna al cap.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Les torres i cúpula de la Seu barcelonina per sobre de les teulades de les cases de la ciutat. A la dreta, la règia torre l'església del Pi. El nom de Pedres Albes, en canvi, fou el nom del monestir de Pedralbes, fora muralla.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall del bastió de llevant de part de muntanya. A l'esquerra, mig tapada per la fumerada dels canons, l'església gòtica de Santa Caterina. Darrere mateix del bastió, el convent de Sant Pere de les Puel·les i Santa Maria del Mar, al barri de Ribera. Tocant a la muralla de mar, per una escletxa, s'aprecia un dels molins de vent fariners que hi hagué.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Imatge de les trinxeres d'atac entremig, sembla, del convent de Jesús i la petita vila de Gràcia.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la part occidental de la ciutat, amb Montjuïc amb les bateries artilleres a ple rendiment. La perspectiva fa que la muntanya aparegui darrere de la ciutat, i la Torre arrodonida de les Puces, al capdavall de la riera o rambla, es vegi com a desplaçada a la dreta. Al mig, un esvelt campanaret s'aixeca per damunt les teulades, a la Basílica de la Mercè. 

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Un esplèndid detall ple de realisme d'un canó artiller de l'època, amb els parapets que el protegien a banda i banda, i les boles amuntegades al seu costat.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
El Duc de Berwick, comandant de l'exèrcit enemic com a mariscal de l'exèrcit de les Dues Corones borbòniques, francesa i espanyola, en imatge eqüestre sobre cavall blanc, a qui el dibuixant fa girar l'esguard de cara al lector, en homenatge a la seua persona per a la posteritat. Que esperem que estigui passant a l'infern!

[1150] Les Dues Corones assetgen BCN, més

[1753] Els Borbons, derrotats a Almenar al 1710

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Plànol de la batalla d'Almenar durant la Guerra de Successió, a les acaballes del juliol de 1710, en què les tropes del pretendent Arxiduc Carles foragitaren les del pretendent Borbó. Segurament, tots dos reis no es veieren ni la cara per les caloroses planes del Segrià regat per la Ribagorçana. Els seus generalassos ja s'encarregaven de tot, estratègia inclosa. Les tropes dels Borbons, espanyol i francès, provinents de l'Estany d'Ivars a on havien acampat, creuaren el Segre amb dos ponts de barques, l'un a Granyena i l'altre a Alcoletge, per situar-se ja a la banda dreta de la Ribagorçana i pujar de dret cap a Almenar.

La desfeta de les terres de conreu per on passaven aquests grans exèrcits era terrible. Hem de pensar que de quinze a vint mil homes en marxa per banda, molt bona part d'ells a cavall, deixaven arrasada una gran extensió de terres, tan se val si estaven conreades com si no.

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
El plànol es mostra dibuixat invertit, és a dir, amb el Nord a la part de baix i el Sud, amb el camí que pujava de Lleida, a dalt del dibuix. Amb un parell de dies, l'exèrcit borbònic es presenta a les envistes d'Almenar, però ha fet tard: els aliats ja han ocupat el castell elevat de la població i els marges de l'altiplà amb artilleria i tot, fet que els dona clar avantatge.

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
La tarda és ja avançada i els felipistes volen esperar a l'endemà per atacar, quan ja hauran arribat els reforços provinents de Lleida, caiguda i capturada ja al 1707. Però el general Stanhope decideix, agosaradament i per sorpresa, l'atac contra l'enemic, que li reportarà la una contundent i clara victòria.

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall del petit poblet d'Alfarràs, entre la sèquia medieval de Pinyana i la Noguera Pallaresa. Dos ponts s'assenyalen sobre el riu, més un altre sobre el braç esquerre de la Ribagorçana que feia un meandre i deixava un gran areny al mig. S'aprecien també alguns masos i les terres de conreu i de bosc. Un braç de desguàs comunicava el canal amb el riu passada la vila. Devia ajudar en les grans avingudes del riu al congost de Pinyana, quan la presa -òbviament- no existia encara i les aigües baixaven enfurismades tot sovint.

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Disposició dels batallons dels nostres aliats dalt de l'altiplà d'Almenar, aprox, fins allà a on acaba la recent inaugurada i curta autovia A-14. Mentre que els batallons dels enemics espanyol i francès pujaven per baix a l'horta fins a l'alçada d'Almenar.

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de la vila d'Almenar, amb l'església i petita fortificació dalt del turó, i les cases del poble atrapades entre els batallons de soldats. Probablement, se n'havien anat tots als masos dels afores només de sentir que s'amania una batalla. La representació dels pobles és molt aproximada. La vila d'Almenar se situa ben bé al peu del turó fortificat del castell i l'església. L'autor anglès devia treballar amb testimonis de la batalla sobre un mapa del país, amb els importants detalls de rius i sèquies, tossals i ponts, però no tenia gaire idea de com eren disposats els pobles.

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Un gran detall de l'autor, el molí fariner sobre el canal de Pinyana davant d'Almenar. S'hi veu ben bé la roda de la sínia i tot. 

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Setze esquadrons dels nostres aliats es planten davant els vuitanta dels espanyols i francesos. Aquest primer atac fou tan sorprenent, per la inferioritat i l'hora avançada de la tarda, que aconseguí el trencament de les línies borbòniques. 

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de les terres segrianenques entre Almenar, Alguaire i la Portella, emplaçades entre el «Great Channel of Lerida», el canal de Pinyana, i la Noguera Ribagorçana.

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall esplèndid de la Torre de Santa Maria, una de les antigues torres o masos fortificats medievals existents. L'antiga torre ja tenia altres edificis al voltant, dels diferents masovers, i des d'allà conreaven les productives terres dels voltants. 

1732 «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall d'un altre molí hidràulic en un braç derivat de la sèquia de Pinyana, a on d'aigua, mai no n'ha faltat (almenys fins a la construcció dels pantans moderns, amb altres fins crematístics més enllà de l'agricultura).

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de les poblacions d'Aubesa i la Portella, connectades per l'històric pont que hi ha hagut sempre en aquest punt de la Ribagorçana, i on segons la llegenda el comte Ermengol d'Urgell va perdre la vista castigat per la Mare de Déu, en voler apoderar-se del Merli d'Alguaire faltant a sa promesa.

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de la petita vila d'Alguaire, en la qual no s'hi dibuixa el castell santjoanista de què disposà, probablement molt afectat des de la darrera Guerra dels Segadors.

«L’estiu de 1710 l’exèrcit aliat va llançar una ofensiva important en direcció a l’Aragó i Castella, la qual va permetre al rei Carles III ocupar Madrid, per segona vegada al llarg de la guerra de Successió. Aquesta ofensiva va tenir com a punt de partida la batalla d’Almenar, el 27 de juliol de 1710, on els aliats, comandats pels generals Guido von Starhemberg i James Stanhope, van derrotar els borbònics, dirigits pel marquès de Villadarias i pel mateix Felip V. Tot i que no fou una gran victòria, almenys pel que fa al nombre de baixes infringides a l’enemic, la batalla d’Almenar va servir per aixecar la moral dels aliats. De fet, fou el preludi d’un enfrontament molt més important –que va tenir lloc prop de Saragossa unes setmanes després–, del qual els borbònics, aquest cop sí, sortiren completament derrotats. En qualsevol cas, l’avantatge aconseguit pels aliats no serví de gran cosa, ja que a final de 1710 l’exèrcit francoespanyol va aconseguir recuperar el terreny perdut a les batalles de Brihuega i de Villaviciosa, que van deixar definitivament Catalunya a mans de Felip V.

«El mapa, obra d’Isaac Basire (1704-1768), va aparèixer publicat el 1732 en la segona edició de History of England, de Nicolas Tindal» (gelonchviladegut.com).

[1018] La derrota felipista d'Almenar

[49] La batalla d'Almenar

[1677] BCN, setge de 1706

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).
Gravat holandès que mostra com es trencà el setge de la ciutat d'aquell any. Les forces assetjants, comandades en persona per Felip d'Anjou, aquarterat a Sarrià amb 18.000 soldats i amb un gran estol de vaixells que bloqueja el port barceloní, acabaren cedint i en franca retirada davant la resistència de les forces de l'arxiduc Carles. 

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

L'arribada de reforços aliats per mar força la retirada de l'estol borbònic que tancava l'accés al port. 

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

El gravat destaca l'eclipsi de sol esdevingut al 12 de maig de 1706, dia de l'aixecament del setge, com si d'un senyal sobrenatural i simbòlic es tractés: el pretendent austríac havia aconseguit apagar, tapar, eclipsar al totpoderós Rei Sol gavatxo. 

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Els contorns de la muralla de la ciutat i la disposició general són ben definits, mentre que l'alçat és més aviat simplista i només realista en els grans trets dels edificis emblemàtics de l'època.

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

El pretendent borbònic a la Corona d'Aragó, Felip d'Anjou, dirigint personalment el setge, amb tota l'artilleria de canons i morters de l'època i uns 18.000 soldats.

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Els baluards de la ciutat intenten aguantar el càstig artiller. Al fons, destaca el far o fanal del port. 

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

La part meridional de la muralla, davant de Montjuïc. Els estols enemics s'esbatussen davant del port. 

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Detall del far del port i de les grans flotes de galions de l'època.

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Els galions no podien entrar al port per la fondària i calia desembarcar amb petites barques fins al moll. 

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Detalls del soldats desembarcant a la platja i formant en regiment, amb les llances totes en alt.

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Detall de la ciutat, en general de faiçó simplificada. Al centre s'hi veuen les dos torres de Santa Maria del mar.

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Detall de la ciutat, amb la catedral al centre, i el moll al fons, amb la torre del fanal. 

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Detall de la ciutat, amb les Drassanes a la dreta, i la Torre de les Puces al començament de la Muralla de Mar.

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Detall de la muralla de Sant Antoni i Sant Bertran.

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Detall de l'acabament de la Rambla davant la Torre de les Puces. El campanaret més arrodonit i esvelt podria voler representar el de la basílica de la  Mercè.

[1314] L'artilleria francoespanyola contra Lleida, 1707

[1152] «Plan de Barcelone et de ses attaques», més