[1677] BCN, setge de 1706

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).
Gravat holandès que mostra com es trencà el setge de la ciutat d'aquell any. Les forces assetjants, comandades en persona per Felip d'Anjou, aquarterat a Sarrià amb 18.000 soldats i amb un gran estol de vaixells que bloqueja el port barceloní, acabaren cedint i en franca retirada davant la resistència de les forces de l'arxiduc Carles. 

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

L'arribada de reforços aliats per mar força la retirada de l'estol borbònic que tancava l'accés al port. 

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

El gravat destaca l'eclipsi de sol esdevingut al 12 de maig de 1706, dia de l'aixecament del setge, com si d'un senyal sobrenatural i simbòlic es tractés: el pretendent austríac havia aconseguit apagar, tapar, eclipsar al totpoderós Rei Sol gavatxo. 

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Els contorns de la muralla de la ciutat i la disposició general són ben definits, mentre que l'alçat és més aviat simplista i només realista en els grans trets dels edificis emblemàtics de l'època.

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

El pretendent borbònic a la Corona d'Aragó, Felip d'Anjou, dirigint personalment el setge, amb tota l'artilleria de canons i morters de l'època i uns 18.000 soldats.

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Els baluards de la ciutat intenten aguantar el càstig artiller. Al fons, destaca el far o fanal del port. 

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

La part meridional de la muralla, davant de Montjuïc. Els estols enemics s'esbatussen davant del port. 

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Detall del far del port i de les grans flotes de galions de l'època.

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Els galions no podien entrar al port per la fondària i calia desembarcar amb petites barques fins al moll. 

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Detalls del soldats desembarcant a la platja i formant en regiment, amb les llances totes en alt.

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Detall de la ciutat, en general de faiçó simplificada. Al centre s'hi veuen les dos torres de Santa Maria del mar.

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Detall de la ciutat, amb la catedral al centre, i el moll al fons, amb la torre del fanal. 

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Detall de la ciutat, amb les Drassanes a la dreta, i la Torre de les Puces al començament de la Muralla de Mar.

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Detall de la muralla de Sant Antoni i Sant Bertran.

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).

Detall de l'acabament de la Rambla davant la Torre de les Puces. El campanaret més arrodonit i esvelt podria voler representar el de la basílica de la  Mercè.

[1314] L'artilleria francoespanyola contra Lleida, 1707

[1152] «Plan de Barcelone et de ses attaques», més

[1664] Una vista òptica de la BCN assetjada de 1714

1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).

1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).
Una imatge per a aparell òptic de visió, tan popularitzat entre les classes dirigents europees del segle XVIII, després també a les fires. La confrontació dels catalans contra els Borbons francoespanyols causà una gran impressió a tot Europa. La coloració d'aquestes vistes era un dels seus grans atractius, i aconseguien eixamplar el món dels europeus en la comoditat dels seus salons.

La vista apareix invertida, i el joc de miralls del zograscop, ja li restituïa la correcta perspectiva. S'hi observa l'assalt de les tropes borbòniques gavatxes per la bretxa de Santa Clara de la muralla barcelonina.  

1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).
La imatge en sa perspectiva real, amb la torre de Sant Joan escapçada per algun projectil d'artilleria. A l'esquerra, la flota que assetjava la ciutat des des port, i a la dreta l'agulla de l'antiga església de Santa Caterina. En primer terme, el fragor dels combatents en ple assalt. 

1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).
Els oficials gavatxos dirigint el setge i l'assalt. El detall del gos al costat de la selecta camarilla dona realisme al quadre. El Comte de Harcourt, en aristocràtica posició amb la mà a l'esquena, rep les noves dels seus ajudants, mentre l'artilleria castiga la muralla i la soldadesca s'esmuny cap a la bretxa. 

1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).
Un cop tombada la muralla per la mina subterrània, la soldadesca salta de les trinxeres per enfilar cap a la bretxa.

1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).
Vista general de la ciutat des del nord. La Torre de Sant Joan en primer terme, al costat del baluard trencat de Santa Clara. Al fons, els campanars de la ciutat, en el dia fatídic de la claudicació davant les tropes borbòniques. 

1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).
Detalls de la ciutat rere les fumerades provocades per les explosions artilleres. L'antiga església gòtica de Santa Caterina contempla la brega de ben a prop, per damunt de les cases del barri de la Ribera. 

1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).
La ciutat ja no podrà fer res més per resistir. L'esforç ha estat enorme però insuficient. Ens esperaven poc més de tres-cents anys de dominació colonial, persecució cultural, prohibició lingüística, espoli fiscal, que esperem amb il·lusió republicana que aviat arribin a la fi.

1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).
Detalls de l'estrèpit i el fragor de la lluita cos a cos al peu de la bretxa. 

1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).
Els soldats reparen els parapets de les trinxeres amb les grans panistres plenes de terra. A la bretxa, a pic i pala, s'aplanen els enderrocs de la muralla per facilitar la pujada de la tropa.

1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).
Al port, la flota borbònica francesa tanca el setge per mar. 

1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).
Al costat de la muralla, s'hi observen els antics molins de vent fariners que hi hagué al barri. Al fons del moll, s'hi alça el far o llanterna.

 [562] El setge de 1714 en zograscop

[1526] La crema de Gerri durant la Guerra de Successió

1711. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Plan de Gerri en Catalogne, avec la disposition de l'attaque de Pont, forcé par les troupes de leurs Majestés, commandées par Mr. Le Comte de Muret, le 22 de juin 1711». (BDH).
Poc abans del setge de Cardona d'aquell anys, les tropes de Ses Majestats Borbòniques, francesa i espanyola, que Déu Nostre Sinyor tindrà ben tancades a l'infern de ben segur, en passant per la vila pallaresa, deixen la població cremada per tal de poder controlar-ne el pont. Sembla que hi havia 800 ànimes al poble, la majoria civils, que degueren quedar-se sense sostre ni possessions. 

1711. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Plan de Gerri en Catalogne, avec la disposition de l'attaque de Pont, forcé par les troupes de leurs Majestés, commandées par Mr. Le Comte de Muret, le 22 de juin 1711». (BDH).
El plànol és dibuixat amb ploma i tinta negra, il·luminat com a aquarel·la, amb marrons per a l'orografia, verds per a la hidrografia i carmesí per a les teulades dels edificis. En el detall, s'observa com els assaltants baixaren de les muntanyes per sorpendre els defensors.

1711. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Plan de Gerri en Catalogne, avec la disposition de l'attaque de Pont, forcé par les troupes de leurs Majestés, commandées par Mr. Le Comte de Muret, le 22 de juin 1711». (BDH).
La vila al costat de la Noguera Pallaresa amb el pont romànic com a objectiu. A la riba esquerra, aigua avall, el Monestir de Santa Maria. S'hi observa prou fidelment la distribució dels carrers i camins de la vila, i de les preuades salines, a nord i a sud. 

1711. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Plan de Gerri en Catalogne, avec la disposition de l'attaque de Pont, forcé par les troupes de leurs Majestés, commandées par Mr. Le Comte de Muret, le 22 de juin 1711». (BDH).
Les columnes de dragons i granaders descendeixen pel barranc d'Enseu per parapetar-se davant el pont. Dalt del tossal, algunes peces d'artilleria castigaven la vila. 

1711. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Plan de Gerri en Catalogne, avec la disposition de l'attaque de Pont, forcé par les troupes de leurs Majestés, commandées par Mr. Le Comte de Muret, le 22 de juin 1711». (BDH).
Els defensors també tenien alguna peça artillera al tossal de la banda dreta, però a la vista dels esdeveniments, els ennemies, o sigui els nostres, comencen a evacuar a corrua feta. A la part alta del poble hi hagué una gruixuda torre de defensa de planta quadrada, dita de la Presó. 

1711. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Plan de Gerri en Catalogne, avec la disposition de l'attaque de Pont, forcé par les troupes de leurs Majestés, commandées par Mr. Le Comte de Muret, le 22 de juin 1711». (BDH).
Detall magnífic dels salins o eres per a l'explotació de la sal, amb el canal de l'aigua salada i els tolls d'evaporació, cadascun amb el seu maset al costat per a la recollida de la producció. Des de la marge dreta, algunes peces d'artilleria proven de mantindre a ratlla als borbònics. S'hi observa ben bé el conjunt monacal benedictí. 

1711. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Plan de Gerri en Catalogne, avec la disposition de l'attaque de Pont, forcé par les troupes de leurs Majestés, commandées par Mr. Le Comte de Muret, le 22 de juin 1711». (BDH).
A la banda septentrional, els salins eren dins un areny de la Pallaresa, a tall d'illa salada dins el curs d'aigua dolça fluvial. El canal d'aigua salada baixava arran de riba i de les cases que donaven al riu fins a l'altra banda del poble. Els homes atrinxerats en parapets del Comte de Muret, preparats per a l'assalt del pont. 

1711. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Plan de Gerri en Catalogne, avec la disposition de l'attaque de Pont, forcé par les troupes de leurs Majestés, commandées par Mr. Le Comte de Muret, le 22 de juin 1711». (BDH).
La fumarada dels canons i dels fusells vol transmetre la fogositat dels combats. Crec que la Casa de la Sal, a la part alta de la vila, encara no s'hi havia construït; degué aixecar-se durant els ominosos anys de la pax borbònica. Al Reial Alfolí o magatzem, s'hi molia, ensacava i despatxava la producció de sal de la vila de manera unificada. Les cases s'agombolaven al voltant de l'església de Sant Feliu, algunes amb porxos, i sempre en costeruts carrers fins a la mateixa vora del riu.

 [1349] Palamós, 1711

[979] Cotlliure, 1711

[651] Lleida, 1711