[2090] Lo setge de Balaguer al febrer de 1711

1711. Plànol del Setge de Balaguer (REBAE).
«Plano del Asedio o Ataque de la Ciudad de Lérida, 1713».
Amb aquest nom, de nul·la base històrica, es troba catalogat el plànol de Balaguer en aquesta xarxa (espanyola) d'arxius. Com bé és sabut, la caiguda de Lleida en mans borbòniques francoespanyoles es produí al 1707. Com que Balaguer fou presa al 1711, aquesta és la data amb què obro el peu de foto. No hi ha tota la ciutat dibuixada, sinó només la part més occidental i de l'altra banda del Segre, i serveix per senyalar-hi la disposició de les bateries d'artilleria que degueren ajudar a la presa de la ciutat entre el 19 i el 27 de febrer d'aquell any. 

1711. Plànol del Setge de Balaguer (REBAE).
«Plano del Asedio o Ataque de la Ciudad de Lérida, 1713».
La part a tocar de la muralla de ponent de la ciutat a on hi havia la Porta de Lleida fou la part més castigada, probablement per obrir-hi una bretxa que permetés el pas de la tropa assaltant. Seguint l'estratègia militar amb què operaren els exèrcits borbònics francès i espanyol en els diferents setges en aquells anys de guerra contra Catalunya, l'atac a la ciutat es produí pel costat més desprotegit, lluny de l'abast dels canons del Castell Formós, costat que a més era pla i sense desnivells, cosa que facilitava l'envestida.  

1711. Plànol del Setge de Balaguer (REBAE).
«Plano del Asedio o Ataque de la Ciudad de Lérida, 1713».
Detall de les posicions artilleres atacants, que obrien foc des de l'altra banda de l'ample Segre, perfectament coberts i allunyats de tot perill. Per allargar la curvatura del tret van aixecar-s'hi un parell de talussos entre el camí i la vora del riu. S'hi distingeixen set peces d'artilleria, que devien poder arribar a disparar cap a 50 bales per hora. Un càstig insofrible de totes totes. 

1711. Plànol del Setge de Balaguer (REBAE).
«Plano del Asedio o Ataque de la Ciudad de Lérida, 1713».
Als afores de la ciutat, el convent de Sant Francesc, com era usual des de l'Edat Mitjana, que per tal d'atendre pobres, pàries i malalts, s'havien emplaçat lluny de la 'bona gent' de les ciutats. Actualment, el lloc ha quedat ja integrat a la trama urbana de la ciutat.
El camí de Lleida que entrava a la muralla, ho feia per un pont de fusta, potser llevadís i tot, objecte dels trets d'artilleria, els quals podien arribar bastant més amunt i tot, fins dalt al baluard. Dins la ciutat, s'hi senyala el convent dels carmelites descalços, que tenia església a tocar del carrer del Barrinou, si no m'erro, i disposava a més d'un gran claustre. Actualment, crec que l'ubicaríem al solar a on s'hi ha aixecat l'Arxiu Comarcal, al carrer de Sant Josep, sota l'advocació del qual hi hagué aquesta església carmelitana, llavors de recent creació. Dalt del turó, la silueta de l'església gòtica de Santa Maria presidint la ciutat. 

1981. Església de Sant Josep, Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Foto: Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes (monestirs.cat). 
En el magnífic web de Monestirs de Catalunya, s'hi explica l'atzarosa història del monestir carmelità de la ciutat, que passà a parròquia de Sant Josep al segle XIX, i arribà a fer de caserna de la Guardia Civil (espanyola) i tot. L'any 1996 se'n va esfondrar la coberta i es va optar per l'enderrocament complet.

1920 ca. Església de Sant Josep, Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Foto: Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes (monestirs.cat). 
L'interior de l'església abans de la guerra, moment en què segurament resultà danyada en els moments inicials de descontrol revolucionari que es desfermaren per oposar-se a l'Alzamiento Nacional franquista o cop d'estat contra el govern constitucional republicà. L'església era de senzilla factura neoclàssica. 

1711. Plànol del Setge de Balaguer (REBAE).
«Plano del Asedio o Ataque de la Ciudad de Lérida, 1713».
El pont balaguerí, el vell pont de pedra medieval de vuit arcades, amb els pilans acabats en tallamars per combatre l'embat dels troncs i l'aigua desbocats durant les rubinades anuals que durant segles es patien. Al centre, la caseta del burot, diguem-ne la duana o peatge per tal d'entrar mercaderies a l'interior de la ciutat murallada. Al cap dret del pont, i donant gran magnanimitat a l'entrada al recinte de la ciutat, s'hi aixecava un gran arc, als peus del serrat on jeien les restes dels antics murs del Castell Formós, ja en aquell temps molt deteriorat.

El cappont fortament fortificat al voltant de vell convent dominicà protegia l'accés al pont. 

[2071] Pel Montsec, Àger i Balaguer al 1685

[1954] Lo Castell de Lleida, 1707

1707. «Vue d'elevation du chateau de Lerida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemies. Lerida, 29 octobre 1707» (Vista d'elevació del castell de Lleida del costat del camp, que és el costat de l'atac. Obrat de terra... feta pels enemics. Lleida, 29 octubre 1707) (AHCB).
Una vista alçada de la Seu Vella i la Suda lleidatanes, aixecada en el mateix moment del setge i atac de la borbonada francoespanyola contra la ciutat i les llibertats nacionals. Al dia 13 s'havia produït l'acarnissament contra la població civil refugiada al Roser. Al cap d'un mes, la Seu i la Suda s'acabarien rendint davant la força militar dels enemics.

El gravat mostra, amb una certa torpesa de perspectiva de l'autor, un alçat de la Seu i de la Suda, amb una línia perimetral de muralla juntament amb la que baixava turó avall, fins a les mateixes cases del burg de la Magdalena. Com bé diu el títol, aquest fou el costat de l'atac definitiu, lluny de l'abast de les bateries de Gardeny, l'altre turó defensiu de la ciutat.

1707. «Vue d'elevation du chateau de Lerida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemies. Lerida, 29 octobre 1707» (Vista d'elevació del castell de Lleida del costat del camp, que és el costat de l'atac. Obrat de terra... feta pels enemics. Lleida, 29 octubre 1707) (AHCB).
El gravat complet, que s'allarga fins als peus del turó, allà on la ciutat s'acabava, per la part nord-est, i a on foren instal·lades les bateries enemigues, a propet de l'antic convent de Sant Francesc o dels caputxins, mig enrunat des del darrer setge siscentista durant la Guerra dels Segadors. Entre la porta de la Magdalena i la muralla de Sant Martí, tota la costa del turó era plena de línies de defensa i d'atac, de trinxeres i parapets. 

1707. «Vue d'elevation du chateau de Lerida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemies. Lerida, 29 octobre 1707» (Vista d'elevació del castell de Lleida del costat del camp, que és el costat de l'atac. Obrat de terra... feta pels enemics. Lleida, 29 octubre 1707) (AHCB).
La muralla que baixava des de la Suda fins a l'església gòtica de la Magdalena, que tancava la ciutat per son costat oriental, que no suportaria el següent setge gavatxo del 1810 de la Guerra del Francès. L'alçat i perspectiva de l'edifici no són gaire afortunats, si hem de jutjar per la semblança de la resta de construccions amb la realitat. 

1707. «Vue d'elevation du chateau de Lerida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemies. Lerida, 29 octobre 1707» (Vista d'elevació del castell de Lleida del costat del camp, que és el costat de l'atac. Obrat de terra... feta pels enemics. Lleida, 29 octubre 1707) (AHCB).
Detall de la Seu lleidatana, de la qual després de l'ocupació en direm Vella, amb dos campanars, damunt dels quals sembla que alguns guaites hi són apostats. El campanar vuitavat és el de la vella catedral lleidatana, mentre que l'altre, que potser no era tan gran i imponent com el gravat mostra, era el de l'església del palau bisbal. Església i palau eren davant per davant de la catedral.

Les portes d'entrada laterals en res no s'assemblen a la dels Apòstols ni s'hi afigura el claustre; el creuer és enormement llarg, mentre que el cimbori apareix desplaçat com si d'un gran absis es tractés. El dibuixant, probablement del famós cos d'enginyers dels exèrcits gavatxos, no havia vist mai el turó lleidatà fortificat, i des de lluny, des d'algun promontori a Pardinyes o Balàfia, s'atreví amb una perspectiva alçada, esgarriada artísticament però probablement molt útil des del punt de vista militar per la similitud de disposició retratada. A banda dels baluards del turó, la catedral ja disposava de les garites d'observació militar adossades a la teulada, i ben destacades pel soldat artista. 

1707. «Vue d'elevation du chateau de Lerida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemies. Lerida, 29 octobre 1707» (Vista d'elevació del castell de Lleida del costat del camp, que és el costat de l'atac. Obrat de terra... feta pels enemics. Lleida, 29 octubre 1707) (AHCB).
Detall del castell reial de la Suda lleidatana. Les línies rectangulars ens recorden la construcció, però no podem assegurar que els detalls siguin fidedignes. Les disposicions dels parapets defensiu sota la muralla, fets de terra, devien ésser prou reals. 

1707. «Vue d'elevation du chateau de Lerida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemies. Lerida, 29 octobre 1707» (Vista d'elevació del castell de Lleida del costat del camp, que és el costat de l'atac. Obrat de terra... feta pels enemics. Lleida, 29 octubre 1707) (AHCB).
La torre defensiva del baluard apareix tota arrodonida, mentre que les que reforçaven la muralla que descendia fins a la ciutat eren quadrades. Diversos reforços murallats són visibles. La força de les armes d'artilleria obligaven a multiplicar aquestes proteccions. 

1707. «Vue d'elevation du chateau de Lerida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemies. Lerida, 29 octobre 1707» (Vista d'elevació del castell de Lleida del costat del camp, que és el costat de l'atac. Obrat de terra... feta pels enemics. Lleida, 29 octubre 1707) (AHCB).
L'església gòtica de la Magdalena, adossada a la muralla medieval. Amb prou seguretat, la disposició de l'edifici era correcta, mentre que la fesomia artística de la bella església medieval se'ns mostra maltractada per l'ull militar de l'autor.   

1707. «Vue d'elevation du chateau de Lerida du costé de la campagne, que est le costé de l'attaque. À ouvrage de terre faciné faite par les ennemies. Lerida, 29 octobre 1707» (Vista d'elevació del castell de Lleida del costat del camp, que és el costat de l'atac. Obrat de terra... feta pels enemics. Lleida, 29 octubre 1707) (AHCB).
S'afirma a la llegenda a peu de mapa que el nom de l'autor era Mircourt. L'antic monestir franciscà lleidatà extramurs, entre els baluards del Carme i la muralla de la Magdalena, no era gaire lluny de les bateries enemigues.

[1330] La Lleida de Felip V

[1007] La construcció de la trinxera de 1707

[1897] BCN assetjada per la flota francoespanyola

1775. «La flote espagnole a Barcellone», 
«Schiffe zu der Spanischen Flotte in Barcellona»,
Balthasar Friedrich Leizel (AHCB).
La resistència solitària, digna i honorable dels catalans davant l'ocupació borbònica francoespanyola durant de la Guerra de Successió va causar una gran commoció a tot Europa durant el segle XVIII. Era la mala consciència d'haver abandonat a la seua sort un poble que lluitava per sa llibertat. El zogràscop fou un dels més potents instruments de transmissió d'informació visual, a través de les vistes gravades sobre coure. 

1775. «La flote espagnole a Barcellone», 
«Schiffe zu der Spanischen Flotte in Barcellona»,
Balthasar Friedrich Leizel (AHCB).
Detall de la façana marítima de la ciutat entre el bosc de pals i velam de la flota enemiga. Hi distingim la Torre de les Puces (rodona o octogonal) al capdavall de la rambla i el campanar de la Mercè.

1775. «La flote espagnole a Barcellone», 
«Schiffe zu der Spanischen Flotte in Barcellona»,
Balthasar Friedrich Leizel (AHCB).
Els turons que tancavan l'horitzó de la ciutat, avui colonitzats, llavors es veien verges i alterosos, com a sentinelles i guardians. Especialment, la muntanya de Montserrat que tancava la vall del baix Llobregat amb ses particulars giragonses pètries, que el dibuixant intenta destacar.

1775. «La flote espagnole a Barcellone», 
«Schiffe zu der Spanischen Flotte in Barcellona»,
Balthasar Friedrich Leizel (AHCB).
Detall del moll, a on s'apostaven les bateries enemigues, en un emplaçament superb per al bombardeig de la ciutat. El campanar de Sant Just, de la Catedral, l'esvelta torre del costat de mar de Santa Maria... Tot el gòtic skyline de la ciutat exposada a la destrucció del setge.

La nova bandera adoptada per la corona espanyola per als seus vaixells sembla que oneja en algun galió. Això potser hauria de fer retardar la datació de la imatge més cap a final del segle XVIII.

1775. «La flote espagnole a Barcellone», 
«Schiffe zu der Spanischen Flotte in Barcellona»,
Balthasar Friedrich Leizel (AHCB).
La muralla de mar barcelonina no estava preparada per aguantar assalts d'artilleria. La representació dels grans monuments de la ciutat és molt fidedigna i encertada, amb un intent d'ombres que, amb visió per mitjà de l'aparell (zogràscop), devia oferir una certa sensació de profunditat i perspectiva.

1775. «La flote espagnole a Barcellone», 
«Schiffe zu der Spanischen Flotte in Barcellona»,
Balthasar Friedrich Leizel (AHCB).
La banda del bastió de llevant, des de l'església de Santa Maria del mar, la Llotja i la torre de Sant Joan, fins a l'agulla de Santa Caterina, desapareguda, per damunt de les teulades.

1775. «La flote espagnole a Barcellone», 
«Schiffe zu der Spanischen Flotte in Barcellona»,
Balthasar Friedrich Leizel (AHCB).
Detall del moll del port, ocupat per l'artilleria enemiga borbònica. S'hi veuen ben bé les peces parapetades rera una palissada, i com fumegen als peus del gran fanal o llanterna del cap del moll. 

1775. «La flote espagnole a Barcellone», 
«Schiffe zu der Spanischen Flotte in Barcellona»,
Balthasar Friedrich Leizel (AHCB).
Detall dels poderosos galions de les armades divuitesques, i de com els oficials anaven dels uns als altres per traçar l'estratègia del setge marítim. 

[1753] Els Borbons, derrotats a Almenar al 1710

[1767] «Les Rebelles de Catalogne», 1714

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Commemoració de la victòria borbònica a França per mitjà de l'edició d'un calendari. Sobre la figura eqüestre del mariscal Duc de Berwick, que mira directament al lector i no al camp de batalla, s'hi observa la ciutat assetjada i bombardejada. 

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Als peus de l'almanac, una finestra per exalçar el Borbó espanyol: «Reception d'Elisabeth Farnese, fille unique du feu Duc de Parme par Philippe V Roy d'Espagne son Eppoux a Pampalune le Novembre 1714».

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Perspectiva del camp de batalla des de les costes de Collserola probablement. Per això, la vista de Montjuïc apareix per darrere dels baluards més occidentals de la ciutat, els de Sant Antoni. 

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
La ciutat darrere la muralla i els baluards, amb els principals edificis que sobresurten sobre l'horitzó. S'hi dibuixa el setge total, amb l'armada gavatxa bombardejant la part oriental de la ciutat des de fora del port. Una escaramussa amb infanteria i cavalleria ocupa la part central de la vista, amb les línies de trinxeres zigzaguejant cap als bastions fortificats.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la trinxera excavada des de l'alçada del monestir de Valldonzella, per on circula la soldadesca en direcció al bastió de Sant Pere. La nostra artilleria respon amb foc des de dalt les muralles. 

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
L'antic monestir femení de Santa Maria de Valldonzella, que solgué allotjat les filles de la monarquia i noblesa barcelonines en temps medievals. Com a prova del seu prestigi en aquells temps, el 1395 hi tindrà residència el rei Joan el Caçador, i el 1410 hi emmalaltí i morí Martí l'Humà, i, pocs anys després, la seva vídua Margarida de Prades s'hi retirà. També va ser utilitzat com a Residència en les seves estades a Barcelona pel rei Ferran el Catòlic, atès que estava situat a la carretera entre Barcelona i Sants, i per tant en direcció a València i Saragossa, convertint-se el Portal de Sant Antoni en la porta d'entrada dels reis a la ciutat.

L'edifici havia quedat molt malmès des del setge de la Guerra dels Segadors, i les monges ja vivien dins la ciutat en època del setge borbònic. El lloc original, al costat d'una masia anomenada Torre de Santa Maria, sembla que, efectivament, disposava d'una alta torre rodona que ressaltava juntament amb el campanar.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la banda de llevant de la ciutat, a on s'hi aprecien les bateries d'artilleria terrestre i marítima castigant la ciutat. Finalment, fora per aquesta banda de la muralla, al baluard de Santa Clara, on els enemics aconseguiren d'obrir la bretxa per a l'assalt definitiu.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la part oriental de la ciutat, amb les torres de Santa Maria del Mar i l'antiga agulla gòtica de Santa Caterina. Al fons el primitiu moll corbat del port barceloní, amb el gran fanal o llanterna al cap.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Les torres i cúpula de la Seu barcelonina per sobre de les teulades de les cases de la ciutat. A la dreta, la règia torre l'església del Pi. El nom de Pedres Albes, en canvi, fou el nom del monestir de Pedralbes, fora muralla.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall del bastió de llevant de part de muntanya. A l'esquerra, mig tapada per la fumerada dels canons, l'església gòtica de Santa Caterina. Darrere mateix del bastió, el convent de Sant Pere de les Puel·les i Santa Maria del Mar, al barri de Ribera. Tocant a la muralla de mar, per una escletxa, s'aprecia un dels molins de vent fariners que hi hagué.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Imatge de les trinxeres d'atac entremig, sembla, del convent de Jesús i la petita vila de Gràcia.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la part occidental de la ciutat, amb Montjuïc amb les bateries artilleres a ple rendiment. La perspectiva fa que la muntanya aparegui darrere de la ciutat, i la Torre arrodonida de les Puces, al capdavall de la riera o rambla, es vegi com a desplaçada a la dreta. Al mig, un esvelt campanaret s'aixeca per damunt les teulades, a la Basílica de la Mercè. 

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Un esplèndid detall ple de realisme d'un canó artiller de l'època, amb els parapets que el protegien a banda i banda, i les boles amuntegades al seu costat.

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
El Duc de Berwick, comandant de l'exèrcit enemic com a mariscal de l'exèrcit de les Dues Corones borbòniques, francesa i espanyola, en imatge eqüestre sobre cavall blanc, a qui el dibuixant fa girar l'esguard de cara al lector, en homenatge a la seua persona per a la posteritat. Que esperem que estigui passant a l'infern!

[1150] Les Dues Corones assetgen BCN, més