Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ceferí Rocafort. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ceferí Rocafort. Mostrar tots els missatges

20170621

[1727] Poble, castell i cenobi de Mur, més

1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'escut dinovesc de la població, en el castellà obligat (pel govern del nostre estimat estat veí) de l'època.
1970-80. Castell i església de Mur (el Pallars Jussà).
Vista del terme de Mur, amb el castell al fons i la Conca de Tremp als peus. Detall de les modernes paques de palla rodones, substitutes dels antics pallers tradicionals 
(fototeca.cat).
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Se troba a la dreta i en un punt enlairat de la Noguera Pallaresa, en lo repeu d'una serra, coronat per l'antiga Abadia i massís castell, dominant una considerable extensió de la comarca... Lo territori municipal, traspassant la Conca, arriba fins a les primeres vessants de la Noguera Ribagorçana».

Al 1920, la població havia augmentat fins als gairebé tres-cents habitants. Repartides entre els diferents poblets, hi havia 3 escoles municipals mixtes, una raresa en aquells temps encara: al Meüll, a Santa Llúcia de Mur i a Vilamolat de Mur. 
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé: Ceferí Rocafort.
L'antiga església romànica de Santa Maria del monestir de Mur, davant per davant del castell en l'esplanada superior del turó: «Entre l'església i el castell se suposa que hi havia altres edificis actualment desapareguts». Abans de la guerra: «S'hi venera la imatge d'un Sant Crist que inspira molta devoció en la comarca». 
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Economia totalment agrícola. Hi havia dos molins d'oli. Destaca l'autor els dos monuments del castell i l'església, i «l'existència d'un fragment de mur ciclòpic dessota el castell».

El conjunt permet apreciar «perfectament la disposició de tan singular obra, que constitueix un exemplar notabilíssim de l'arquitectura militar que s'usava en plena reconquesta... cap al segle XI», quan al Montsec hi havia la frontera entre les terres catalanes i les sarraïnes, «per a on varen estendre les seves conquestes Arnau Mir de Tost i los comtes urgellesos». Passa a descriure l'arquitectura del recinte fortificat: «lo seu traçat pren la forma de colossal vaixell».
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé: Ceferí Rocafort.
La vista posterior de l'església del cenobi amb els absis. 
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Entre l'església i la porta del monestir... hi ha uns petits claustres amb una de les ales caiguda i paredades les altres tres», tot i que encara s'hi poden apreciar «la senzilla factura dels capitells i columnetes que sostenen los arcs». Sobre la façana, «una espadanya amb dos obertures per a les campanes. Dona llum a l'interior del temple una finestra partida per barroera columneta». Fou consagrada al 1069 i fou panteó del comtes pallaresos Ramon i la comtessa València. 
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé: Ceferí Rocafort.
L'esplèndida torre de l'homenatge del castell. El figurant podria ben bé ésser el nostre historiador.
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«L'església de Mur no solament va ésser especialment atesa per los comtes pallaresos, sinó per los Reis d'Aragó... Pere lo Catòlic, qui en 1210 va posar-la sota la seva reial protecció».
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé: Ceferí Rocafort.
El diminut pati interior.
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
A més de l'església de Santa Maria de Mur, matriu, les altres esglésies i capelles del prebostat eren les de Santa Llúcia, Miravet, el Coscó, Vilamolat, i altres, algunes ja desaparegudes. En l'Antic Règim també hi exercí la jurisdicció civil, i en l'eclesiàstica «venia a formar com una petita diòcesi amb jurisdicció pròpia». Només li mancava la facultat de consagrar, «per ésser aquesta facultat episcopal, mes havia de comptar-se amb l'autorització del paborde per fer-ho».
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Aquesta jurisdicció fou sempre denunciada pel bisbat urgellenc segle rere segle. Acaba l'article amb una referència històrica al domini d'Arnau Mir de Tost sobre el lloc i castell.
1970-80. Castell de Mur (el Pallars Jussà)
Vistes del castell abans de la restauració darrera (fototeca.cat).
1973. Castell de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Vista de la posició estratègica del castell dalt del turó sobre la Pallaresa.
1973. Castell de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall del ferreny castell.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
L'espadanya romànica de l'església.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
El claustre, abandonat.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall dels arcs del claustre i de la façana.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
El petit i recollit claustre, amb un lateral tapiat.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
L'herbassar que cobria el claustre romànic abans de la restauració.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Les columnes romàniques del claustre.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall dels absis.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
La porta d'entrada al claustre davant de l'església.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Vista general de l'església des de l'esplanada del castell.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall dels absis.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall dels absis.

20170513

[1701] D'Isona, més

1920. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).

Vista del poble amb l'antic campanar destacat damunt les teulades
1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«La seva situació és a l'extrem del pla que va decaient vers lo riuet de Sant Salvador», capital de la Conca Dellà, on conflueixen les vessant de l'esquerra de la Pallaresa, en contraposició a la Conca Deçà, a la marge dreta, on hi ha el cap de partit i comarcal, Tremp.

«La carretera de la muntanya cap a la terra baixa passa per aquell terme, com també la que passant per Conques, Figuerola i Vilamitjana va a Tàrrega. Hi ha servei diari d'automòbils a Tremp i Tàrrega». En aquesta darrera hi havia l'estació de ferrocarril més propera a les comarques pirinenques. Al 1920, tot just passava dels mil habitants, dels quals poc més de 820 a Isona i la resta en els diferents poblets del voltant. Des de començament de segle XIX havia perdut ja cent ànimes. A començament del nostre segle XXI, 654. Resistint amb dignitat la despoblació arrossegada pel que alguns encara anomenen 'progrés'.
1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La portalada gòtica de la primitiva església d'Isona, amb la Marededeu. 
Clixé de Josep de Romero.
1920. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).

L'antiga pica baptismal de l'església d'Isona, tallada en pedra
1920. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).

La raconada de la portalada de l'antiga església, amb la gran rosassa damunt la porta.
1920. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929), (MDC-BdC).

La gran font de la vila, amb les canelles que ragen sens parar, emplaçada al NO. de la vila, a tocar de l'ermita del Roser, i a on també hi havia el vell safareig públic.
1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Els escuts dinovescos de la vila.
1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El Santuari de la Mare de Déu de la Posa, prop de Llordà «tenia rendes bastants per sostenir un eclesiàstic, qui era de patronat de l'Ajuntament».
1913. Covet, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé de Juli Vintró.
La portalada romànica de l'església de Covet, «lloc de sobres conegut per la interessantíssima església de Santa Maria, que constitueix una de les més belles mostres que l'art romànic produí a Catalunya en lo segle XII».
1913. Covet, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Un dels capitells de l'església de Covet, decorat amb animals fantàstics.
Clixé de Josep de Romero.
1913. Llordà, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Les runes del castell de Llordà al tombant del segle XIX a XX.
Clixé de Lluís Marià Vidal.
1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Referència al castell de Llordà, celebrat com un «dels primers llocs entre les construccions militars, aixecades en lo nostre territori, per refermar les conquestes de les armes urgellenques i pallareses en lo segle XI».

Pel que fa a l'economia, eminentment agrícola, Isona disposava de fàbrica de gasoses, una altra de pasta per a sopa, dos molins fariners, una premsa d'oli i «s'hi fa ciment i hi ha carbó de pedra en lo seu terme». Amb escola de nois i nois, i enllumenat elèctric des de la inauguració del pantà de Sant Antoni. 

«Isona fou vila murada, havent arribat fins als nostres dies les despulles d'algunes torres i lo vell portal de la vila». Per acabar, la referència indispensable al vell passar romà. 
1932. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943), (MDC-BdC).

Els porxos de la plaça vella.
1932. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943), (MDC-BdC).

Vista de la plaça vella, amb els rucs 'aparcats' davant de casa amb les sàrries.
1934. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Danés i Torras (1891-1955), (MDC-BdC).

Guaitant des del balcó d'aquesta antiga casa pairal.
1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Les diputes etimològiques de fa cent anys. Actualment, el mestre Coromines ha deixat assentada la qüestió:

«Població molt important antigament, al Sudest [sic] de la Conca de Tremp, d'importància modernament decreixent, avui bastant despoblada; però era el centre més important el nostre Nordoest [sic] en l'època ibèrica i romana...

«És un dels noms pre-romans, del tipus ibèric en -ON que els romans adaptaren a llur declinació -o, -onis, -onem, etc.: Tarraco(n), Barcino, Iluro, Arrago, Celso, Baetulo, Lauro,... En tots ells, -ON fou substituït per -ONA en la fase romànica, d'on Isona, tal com Tarragona, Barcenona/-lona, Alaraona, Arraona... Lisbo(n)a...»

Amb una llarga dissertació etimològica justifica el pas d'Aison a Aeso(n) i finalment Isona, que en cap cas es pot confondre amb la romana Iesso, Guissona.
1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Referència a la moneda ibèrica trobada a la població amb la llegenda EXE o EXO, i transcripció de les inscripcions en làpides romanes.
1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Breu apunt d'història medieval de la vila. 
1913. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El castell de Llordà fou traspassat pel comte urgellenc a Arnau Mir de Tost, atès que als inicis fou conquesta urgellenca i no pallaresa.
1940 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Vista de la població enrunada després dels bombardejos feixistes (espanyols) de la guerra, al 1938, en la dura batalla pel front pallarès. Entre les cases, pel carreró, hi veiem l'antiga església, que en resultà molt afectada i calgué reconstruir. Manca referència a l'autor de la bella i històrica fotografia, potser algun militar de les hordes franquistes.