Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ceferí Rocafort. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ceferí Rocafort. Mostrar tots els missatges

20170705

[1732] L'Espluga de Serra a la Terreta

2017. L'Espluga de Serra (el Pallars Jussà).
«Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat al vessant occidental de la serra de Camporan, a la capçalera de la vall del barranc de Tamúrcia, a 1 196 m alt. Població: 44 h [2009].

«L’església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus. Fins al 1970 constituïa un municipi independent el terme del qual comprenia les valls del barranc de Miralles i de Tamúrcia, fins a prop la seva confluència amb la Noguera, i, al nord, vora aquest riu, l’antic terme de Casterner de les Olles i, separats de la resta del terme, els d'Enrens i de Trepadús. L’antic municipi comprenia també els pobles de la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, els llogarets de Torogó (amb l’antic priorat de Sant Climent de Torogó), i el Castellet, els antics pobles de Miralles, d'Aulàs i de Llastarri, la masia i antic hostal de Barrugats i el santuari de Sant Gervàs» (enciclopèdia.cat).

1845. L'Espluga de Serra (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
La Serra de la Costa de Cirera protegia i protegeix encara la població per l'est i li dona el nom: l'espluga és un sinònim de cova. Tenia en aquell segle 15 cases, 9 veïns i 53 persones, si fa no fa no gaires més que ara. 

L'església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus, tot i que el lloc a gairebé 1.200 m. d'altitud no sigui pròpiament terra de neu per sa latitud. «El cementerio apartado de las casas está bien situado, hallándose no muy lejos una fuente abundante de buena calidad». Alguns horts eren regats per l'aigua del barranc d'Esillosa, «que lleva generalmente muy poca agua en verano y corre en dirección de E a O». És ben curiós que la muntanya era tan pelada d'arbres, «que apenas los habitantes tienen la leña necesaria para su consumo»
2017. L'Espluga de Serra (el Pallars Jussà).
1913. L'Espluga de Serra (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'escut dinovesc de la població.

1913. L'Espluga de Serra (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Dona l'autor la població de cadascun dels nuclis de població: per a l'Espluga, 95 habitants!, segons el cens de 1920, que contrastaven amb els 30 del cens de 1831. La importància de la muntanya es devia a les pastures. El lloc era proveït, en temps medievals, de castell, amb posició estratègica a l'esquerra de la Ribagorçana. 
2017. L'Espluga de Serra (el Pallars Jussà).
El Castell del Mall i la Roca de la Pedregó, a la Serra de Castellet.
«La Terreta Ribagorçana és una subcomarca o comarca natural catalana, situada entre el pantà d'Escales al nord i el congost de Mont-rebei (serra del Montsec) al sud; entre aquests dos punts, abasta les dues ribes del riu Noguera Ribagorçana. Administrativament, està repartida entre la comarca aragonesa catalanoparlant de la Baixa Ribagorça a l'oest i la comarca catalana del Pallars Jussà a l'est. En la divisió comarcal proposada per l'Enciclopèdia Catalana, la Terreta forma la part més meridional de l'Alta Ribagorça, seguint les directrius de la divisió comarcal del 1936 i la seva reforma del 1939. En els àmbits acadèmics, la Terreta sempre ha estat considerada formant part de l'Alta Ribagorça.

«Una de les raons per les quals es va desestimar la inclusió de la Terreta en l'actual comarca de l'Alta Ribagorça fou el fet que dos dels antics municipis de la Terreta que havien d'integrar la comarca eren Espluga de Serra i Sapeira, que el 1970 foren agregats al terme municipal de Tremp, cap del Pallars Jussà. Un tercer antic municipi ribagorçà, el de Benés, també fou agregat a un municipi pallarès: el de Sarroca de Bellera, encara que aquest no pertany a la Terreta.

«Integraven la Terreta, entre d'altres, els pobles d'Aulàs, Castellet, Esplugafreda, Espluga de Serra, els Masos de Tamúrcia, Sapeira, Torogó i la Torre de Tamúrcia. La terra d'aquesta comarca natural és molt pobra per als conreus, i fins i tot per a les pastures. D'aquí ve, segons la tradició, el nom de la Terreta.

«El 19 de juny tenia lloc l'aplec de Sant Gervàs i sant Protàs, a l'ermita dedicada a aquests sants, popularment anomenada de sant Girvàs, enfilada en els vessants meridionals de la Serra de Sant Girvàs, al nord-est de la Torre de Tamúrcia. Aquest aplec esdevenia temps enrere l'autèntica Festa Major de la Terreta. Actualment se celebra el diumenge immediatament posterior a aquell dia.Actualment la Terreta forma part de l'Espai d'interès natural de Vall Alta de Serradell - Terreta - Serra de Sant Gervàs» (viquipèdia).
2017. L'Espluga de Serra (el Pallars Jussà).
1977. L'Espluga de Serra (el Pallars Jussà).
Foto: Camil José Guiu (1937-1991) (MdC_AFCEC).
L'església de la Mare de Déu de les Neus.


20170621

[1727] Poble, castell i cenobi de Mur, més

1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'escut dinovesc de la població, en el castellà obligat (pel govern del nostre estimat estat veí) de l'època.
1970-80. Castell i església de Mur (el Pallars Jussà).
Vista del terme de Mur, amb el castell al fons i la Conca de Tremp als peus. Detall de les modernes paques de palla rodones, substitutes dels antics pallers tradicionals 
(fototeca.cat).
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Se troba a la dreta i en un punt enlairat de la Noguera Pallaresa, en lo repeu d'una serra, coronat per l'antiga Abadia i massís castell, dominant una considerable extensió de la comarca... Lo territori municipal, traspassant la Conca, arriba fins a les primeres vessants de la Noguera Ribagorçana».

Al 1920, la població havia augmentat fins als gairebé tres-cents habitants. Repartides entre els diferents poblets, hi havia 3 escoles municipals mixtes, una raresa en aquells temps encara: al Meüll, a Santa Llúcia de Mur i a Vilamolat de Mur. 
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé: Ceferí Rocafort.
L'antiga església romànica de Santa Maria del monestir de Mur, davant per davant del castell en l'esplanada superior del turó: «Entre l'església i el castell se suposa que hi havia altres edificis actualment desapareguts». Abans de la guerra: «S'hi venera la imatge d'un Sant Crist que inspira molta devoció en la comarca». 
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Economia totalment agrícola. Hi havia dos molins d'oli. Destaca l'autor els dos monuments del castell i l'església, i «l'existència d'un fragment de mur ciclòpic dessota el castell».

El conjunt permet apreciar «perfectament la disposició de tan singular obra, que constitueix un exemplar notabilíssim de l'arquitectura militar que s'usava en plena reconquesta... cap al segle XI», quan al Montsec hi havia la frontera entre les terres catalanes i les sarraïnes, «per a on varen estendre les seves conquestes Arnau Mir de Tost i los comtes urgellesos». Passa a descriure l'arquitectura del recinte fortificat: «lo seu traçat pren la forma de colossal vaixell».
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé: Ceferí Rocafort.
La vista posterior de l'església del cenobi amb els absis. 
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Entre l'església i la porta del monestir... hi ha uns petits claustres amb una de les ales caiguda i paredades les altres tres», tot i que encara s'hi poden apreciar «la senzilla factura dels capitells i columnetes que sostenen los arcs». Sobre la façana, «una espadanya amb dos obertures per a les campanes. Dona llum a l'interior del temple una finestra partida per barroera columneta». Fou consagrada al 1069 i fou panteó del comtes pallaresos Ramon i la comtessa València. 
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé: Ceferí Rocafort.
L'esplèndida torre de l'homenatge del castell. El figurant podria ben bé ésser el nostre historiador.
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«L'església de Mur no solament va ésser especialment atesa per los comtes pallaresos, sinó per los Reis d'Aragó... Pere lo Catòlic, qui en 1210 va posar-la sota la seva reial protecció».
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé: Ceferí Rocafort.
El diminut pati interior.
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
A més de l'església de Santa Maria de Mur, matriu, les altres esglésies i capelles del prebostat eren les de Santa Llúcia, Miravet, el Coscó, Vilamolat, i altres, algunes ja desaparegudes. En l'Antic Règim també hi exercí la jurisdicció civil, i en l'eclesiàstica «venia a formar com una petita diòcesi amb jurisdicció pròpia». Només li mancava la facultat de consagrar, «per ésser aquesta facultat episcopal, mes havia de comptar-se amb l'autorització del paborde per fer-ho».
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Aquesta jurisdicció fou sempre denunciada pel bisbat urgellenc segle rere segle. Acaba l'article amb una referència històrica al domini d'Arnau Mir de Tost sobre el lloc i castell.
1970-80. Castell de Mur (el Pallars Jussà)
Vistes del castell abans de la restauració darrera (fototeca.cat).
1973. Castell de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Vista de la posició estratègica del castell dalt del turó sobre la Pallaresa.
1973. Castell de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall del ferreny castell.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
L'espadanya romànica de l'església.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
El claustre, abandonat.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall dels arcs del claustre i de la façana.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
El petit i recollit claustre, amb un lateral tapiat.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
L'herbassar que cobria el claustre romànic abans de la restauració.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Les columnes romàniques del claustre.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall dels absis.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
La porta d'entrada al claustre davant de l'església.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Vista general de l'església des de l'esplanada del castell.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall dels absis.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall dels absis.