1908. Notes folklòriques del Segrià, Josep Estadella.
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», març (FPIEI).
Cançó de pandero.
1908. Notes folklòriques del Segrià, Josep Estadella.
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», gener (FPIEI).
Recull de cobles populars al Segrià estricte, o sia, de la modesta clamor de Segrià, alimentada per les aigües de pluja, de la Portella i Benavent enllà i fins a Rosselló i Alguaire.
Que l'altra banda del riu, o sia, cap a l'est, no ha sigut mai Segrià històric, sinó l'inici de la gran plana de l'Urgell. La distribució moderna (dels temps republicans del segle XX) de les comarques administratives ha anat fent perdre les referències geogràfiques antigues, com també ha passat amb les Garrigues històriques, part de les quals són Segrià Sud, o la Segarra històrica, que la baixa Segarra ara es lo sud de l'Urgell.
Lo recull és obra del metge, polític i poeta lleidatà Josep Estadella i Arnó.
1908. Notes folklòriques del Segrià, Josep Estadella.
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», gener (FPIEI).
Les majorales de la confraria del Roser solien ser-ne les executores cantaires, de les cançons de pandero, que recollien calerons los dies de celebració, habitualment de bateig o de noces. Se presentaven a les cases, i la solista «inclinant reverenciosament lo cap, demana permís als allí reunits, amb lo mot acostumat de llicència». Llavors començava la monotonia del toc del pandero, que totes les cançons feien la mateixa tonada, que la gràcia era amb la lletra.
La descripció poètica del pandero l'havia feta en Josep Iglésias i Guizard:
Es un pandero quadrat
que atrau totes les mirades
i a qui les mosses han dat
cintetes per pentinat,
cascavells per arracades.
1908. Notes folklòriques del Segrià, Josep Estadella.
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», gener (FPIEI).
Les lletres no eren pas mai crítiques ni despectives, ans ben al contrari, tot dolçor, compliments i festetes.
Ja se'n pugen per amunt
les anemorades seues,
ja se'n pugen per amunt
més altes que les estrelles.
Les anemorades seues
no són una ni són dos,
que van a mitges dotzenes
totes sospirant per vós.
1908. Notes folklòriques del Segrià, Josep Estadella.
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», febrer (FPIEI).
Les lletres no eren pas mai crítiques ni despectives, ans ben al contrari, tot dolçor, compliments i festetes.
Si·ls moros vos agafaven,
germà del meu pensament,
si·ls moros vos agafaven
perdria l'enteniment.
Si·ls moros vos agafaven
i us duien per les presons,
a genollons jo vindria
per a trencâ-us los grillons.
1908. Notes folklòriques del Segrià, Josep Estadella.
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», març (FPIEI).
Transcripció de la tonada de les cançons de pandero segrianenques.
1908. Notes folklòriques del Segrià, Josep Estadella.
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», abril (FPIEI).
Don Joan i Donya Maria,
Un romanço tradicional sobre lo destí de dos enamorats, nascuts lo mateix dia, i les penes passades per fer realitat l'amor seu.
1908. Notes folklòriques del Segrià, Josep Estadella.
«Butlletí del Centre Excursionista de Lleida», abril (FPIEI).
L'emmetzinada,
Un romanço de mal casada amb tràgic final, que la noia s'enverina amb les mateixes precioses flors que solia regar de fadrina.
Adeu violes y flors,
en tantes com jo 'n plantava,
ja no 'n regaré cap més
a la casa del meu pare;
ja no 'n regaré cap més
i és perque me n'han casada,
m'han casat á Tarragona
qu'és de gran anomenada.
[2315] Les cançons urgellenques de pandero