Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llardecans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llardecans. Mostrar tots els missatges

20161219

[1601] Ressenya de les Garrigues històriques, més

1929. La Granadella, les Garrigues (clixé Lluís M. Vidal),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
El clixé és probablement del tombant del segle XIX al XX, amb el camí que puja cap al poble, entre espones de pedra. Damunt de les cases, sempre amb amples galeries obertes, «l'alterós campanar», 
1929. El Cogul, les Garrigues.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Les pintures rupestres del Cogul «són en la bauma d'una gran roca, despresa del cingle oligocènica que voreja el riu Set», amb les escenes de caça i la famosa dansa de les nou dones al voltant d'un home, amb els genitals ben marcats. Al gravat superior, s'hi observa la porteta i la paret de pedra que s'hi féu per resguardar-les.
1929. Torrebesses, les Garrigues (clixé Mas),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
El retaule gòtic, «primorosament treballat en pedra del país» de l'església parroquial romànica, amb escenes de la vida de Sant Joan Baptista, catalogat dins de l'escola de Jordi de Déu a Santa Coloma de Queralt.
1929. Torrebesses, les Garrigues (clixé Mas),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Detall de la figura de Sant Joan Baptista al centre del retaule gòtic de pedra.
1929. Torrebesses, les Garrigues (clixé A.Carbonell),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
L'església parroquial romànica de Sant Salvador.

1929. La Granadella, les Garrigues (clixé Mas),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
El retaule gòtic del segle XIV a l'ermita de Sant Antoni, dedicat a Sant Joan i Sant Llorenç. «És molt ben conservat i la seva execució atribuïble a un deixeble d'en Serra».
1929. La Granadella, les Garrigues (clixé Mas),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Sant Joan i Sant Llorenç, al centre del retaule, desaparegut durant la darrera Guerra d'Espanya. Aquest darrer amb unes grans graelles, en representació del seu martiri. 
1929. La Granadella, les Garrigues (clixé Mas),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
A la banda esquerra del retaule, tres escenes de la vida de Sant Joan Baptista: el bateig de Jesús, la decapitació del sant instigada per Salomé, i la presentació del cap del sant davant d'Herodes Antipas. 
1929. La Granadella, les Garrigues (clixé Mas),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
A la banda dreta, simètricament, tres escenes de la vida de Sant Llorenç: en ses tasques de diaca i arxiver (per la qual cosa és considerat patró dels bibliotecaris), aconsolant els cristians que sofrien martiri, com el Papa Sixt II, crucificat, i en el seu martiri a les graelles romanes. 

1929. La Granadella, les Garrigues (clixé A.Carbonell),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Detall de la faç del Sant Crist de Gràcia de la Granadella, «de la qual se'n té esment de principis del s. XVII, i que restaurada de les mutilacions que li ocasionaren els francesos l'any 1810, es venera a la parroquial de la Granadella». 
1929. La Granadella, les Garrigues (clixé A.Carbonell),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
La plaça de l'església amb l'antiga creu de terme que hi hagué al davant i la preciosa escalinata davant la portalada abarrocada i l'esvelt campanar vuitavat, a la base del qual s'hi havia emplaçat el rellotge mecànic.
1929. El Cogul, les Garrigues (clixé P. Llucià),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
«Reproducció del tan anomenat Sant Crist de Cogul, més famós, indubtablement, per l'aurèola llegendària que l'envolta i per la veneració que gaudeix entre els comarcans, que pel seu valor artístic», d'influència gòtica (s. XVI) «i no pas desproveït de mèrit».
1929. El Cogul, les Garrigues (clixé P. Llucià),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
El Crist del Cogul, desaparegut durant la darrera guerra espanyola.
2014. El Cogul, les Garrigues (Goigs i devocions populars),
La treta del Crist del Cogul del dia de Sant Josep de 1924, on s'aplegaren nombrosos pobles de la comarca, i que a la fi aconseguí de fer ploure:

Torrebesses i Sarroca, l'albagés i Soleràs,
Granyena, Torms i Juncosa, de Puigverd i Castelldans,
de Sunyer i d'Artesa, Alfés, Aspa i Alcanó,
pel Sant Crist que s'hi venera, a Cogul fan processó. 
1929. Castelldans, les Garrigues (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Imatge de la Mare de Déu del segle XV, a l'altar major.
1929. Llardecans, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Imatge gòtica de Santa Bàrbara, venerada a la Capella de Nostra Senyora de Loreto.
1929. Adà, Llardecans, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
«A 7 qms. de Llardecans, prop de la bifurcació dels antics camins d'Aitona i Seròs, existien aquestes imposant ruïnes que ens parlen de l'existència d'un antic poblat», de nom Adà, potser una residència templera.



1929. Llardecans, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Un bonic carrer de l'antiga vila closa «d'aquesta vella població garriguenca, a l'extrem del qual existeixen els fonaments del derruït castell, avui dels comtes de Santa Clara».
1929. Maials, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Dos vistes de carrers del poble antic. 
1929. Maials, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Les dones assegudes a l'ombra del portal de l'antiga vila closa.
1929. Maials, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Un ruquet a la sortida del portal de la vila closa.
1929. Maials, les Garrigues històriques (clixé F. Grinyó),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
La població, «que fou murada», també «presenta mants detalls medievals, com són portals característics, carrers estrets amb arcs apuntats, cases de traçat senyorial». El gravat «ens mostra, clarament, on estava aposentada dins aquest recinte una església del segle XIII».
1929. Maials, les Garrigues històriques (clixé Català),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
L'església vella de Santa Maria, avui totalment desapareguda. La fotografia deu remetre als inicis de segle XX.

«L'església vella de Santa Maria de Maials és avui en dia un edifici en ruïnes. Per les restes que en queden i fotografies antigues podem saber com era aquest temple. Es tracta d'una església romànica de planta rectangular amb una sola nau i absis semicircular orientat a llevant decorat amb una cornisa motllurada sostinguda per mènsules. La coberta era formada per una volta de maó arrebossat apuntada sostinguda per arcs torals. En els murs laterals eren resseguits per una cornisa, punt d'unió entre la nau i els arcs torals. L'aparell és de carreus de pedra sorrenca, en alguns s'hi pot veure la marca del picapedrer. Es conserva una de les capelles laterals, la segona del costat nord, amb coberta d'arc apuntat. La capella més propera a l'altar fou modificada i ampliada durant el segle XVI. La porta d'accés és d'arc de mig punt emmarcat per una cornisa motllurada de gust classicista i dues pilastres, a la base de les quals hi ha un escut amb una àliga. De l'edifici però, només en resta una façana interior i una capella lateral. Es troba desprotegida dels agents meteorològics i per tant en estat de degradació.

«L'església vella de Santa Maria de Maials està ubicada al carrer de la vila closa. Està en ruïna parcial i té pràcticament adossat l'actual casal parroquial construïda al segle XX. Aquesta església va fer funcions de capella de cementiri fins que al segle XIX els fossars es varen traslladar fora de les poblacions i aquesta va quedar sense culte. L'església es va anar enrunant i fins i tot les pedres varen ser aprofitades per bastir altres construccions. L'església va fer les funcions de presó durant un temps i també rebia el nom del fortí. Podria ser que les ruïnes de l'església s'haguessin fet servir con a defensa durant les guerres carlines, o bé per la proximitat amb el castell» (pat.mapa.gencat.cat).
1900 ca. Maials, les Garrigues històriques.
Una altra imatge de començament de segle XX de les runes de l'antiga església de Santa Maria de Maials (Catalunya Medieval).
1929. L'Albi, les Garrigues (clixé Català),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
Les runes del magne castell de la població. Dalt del primer mur, un personatge observa les velles pedres. Un parell més de figurants apareixen a la finestra central.
1929. L'Albi, les Garrigues (clixé Català),
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
La preciosa alta galeria renaixentista de què disposava el castell.
1929. L'Albi, les Garrigues, pintura de B. Gili i Roig,
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica. Centre Excursionista Barcelonès.
L'abeurador i els porxos en un antic carrer empedrat de l'Albi.

20160127

[1295] Les Garrigues, 300 mm

1968. Les Garrigues.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Heus ací una gran desconeguda entre les comarques catalanes... Les Garrigues són, en la imaginació de molts, una mena de desert, allunyat de tota possibilitat social... són molts els nostres compatriotes que no sabrien ni tan sols col·locar el dit sobre el mapa de forma aproximada». Així de contundent s'esbravava el nostre gran homenot garriguenc a l'inici del capítol dedicat a la seua comarca.

«A les Garrigues el predomini de secà és definitiu: quatre cinquenes parts de la comarca són eixutes com un pa de tomba faraònica», mentre que al costat, la part regada pel Canal d'Urgell i tot l'Urgell regat, «gairebé insultant en la seva opulenta verdor».

Geogràficament parlant, «les Garrigues són un terreny atossalat, molt trencat, per bé que la mà de  l'home ha amorosit els pendents en bancals. Les valls més estretes apareixen configurades seguint un aragall que els homes han esmorteït amb marges de pedra esglaonats en sentit perpendicular al curs hipotètic de l'aigua».

«Un cabal d'aigua molt irregular, atorrentat i eixut la major part de l'any, travessa la comarca cap al nord-oest, seguint la inclinació natural de tota aquesta terra: és el riu Set, el nom del qual evoca, precisament, per una ironia de la nomenclatura, un efecte de la manca d'aigua». I la pluja, és clar, ben escassa: «Al centre de la comarca, els plans o les gran tosses, suporten ametllers de mitja empenta i les oliveres supervivents al fred i a l'eixut. Eixut amb lletres majúscules. Hi ha anys que tenen 300 mm per tot obsequi dels núvols».

Ah, l'arbequina! «Fixeu-vos en la duresa de la fulla, setinada per un costat, vellutada per l'altre. Mireu els punts lluminosos de la pela de l'oliva, menuda, rodona, un punt torradeta a vegades, que s'amorosirà amb els freds i es pansirà una mica, i acabarà de perdre l'aigua per tornar-se tota oli, oli daurat, que, en ésser nou, pren uns tornassolats verdosos i té un gust fruitat, fresc, que assuauja gorja i pensament».
1968. Maials, les Garrigues.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Diguem-ho clar: la terra de secà té els seus inconvenients, però també té els seus avantatges: per exemple, que la peremptorietat de les feines agrícoles no és tan absoluta com a regadiu. «A Maials... hi tenen un punt a conrear els alls. No ens acuseu de primaris sense escoltar-nos: a l'hivern els alls refregats en una torrada es fan dir sí senyor. I a l'entrada d'estiu, o a darreries de primavera... els alls tendres són un producte il·lusionador, i obren, capdavanters, la desfilada més rutilant de productes hortícoles».
1968. Les Garrigues.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«L'operació d'esquetllar l'ametlla, ço és, de despullar-la de la pela verda». Una operació manual que les màquines començaven a fer passar a la història en aquells començaments dels anys 1970s. «Encara, emperò, als pobles de les Garrigues, veureu els vells i les velles entretenir-se unes hores al dia pelant i triant les ametlles segons la classe... Els pobles de les Garrigues, davant la desfeta, que ja sembla irremeiable, de l'olivera, han plantat milers i milers d'ametllers, el fruit del qual assoleix bons preus». En aquesta ocasió, la premonició d'en Vallverdú, per sort diria ell mateix, no s'ha acomplert... de moment.

«Sobre la persistència de les cadires de boga només cal... que esguardeu... corcada de dalt a baix, símbol i mostra d'aquestes peces de mobiliari utilitari que els pobles de secà no renoven ni en tres generacions, no en pot durar pocs, encara, d'anys!».
1968. Llardecans, les Garrigues.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Afores de Llardecans: al fons... el bell campanar, graciós en la seva manca d'estil; els campanars de les Garrigues -o del Segrià limítrof, com és el cas de Llardecans- són tots barrocs o bastits damunt d'una església barroca, als segles XVII-XVIII; és molt freqüent la planta quadrada, i a mig aire la conversió de la secció en vuitavada, mitjançant petxines entallades. Hi ha una mena de femenina gràcia en aquests campanars, que contrasta amb les dimensions i els grans panys de parets que ostenten les esglésies».

En primer terme, l'estri agrícola que hi observem, és una draga, per estovar i regirar la terra, sense tanta profunditat com amb les reus.
1968. Llardecans, les Garrigues.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Però ens crida més l'atenció aquesta tàpia, que veureu repetida milers de vegades des de la Segarra al Cinca. La base, carreus al natural, sense escairar; a un metre de terra, comença la paret, simple terra humitejada i premsada... Els paletes... temen haver d'aterrar una d'aquestes parets, tan fort ha esdevingut el material inicial. Hom les cobria amb feixos d'ametller, de sarments, esportins vells i pedres, per evitar que el vent les descobrís. A les hores de sol les tàpies bullen, i els llangardaixos i els dragons s'hi passegen feliços, s'encauen als foradets, es deixen relliscar...»
1968. Cervià, les Garrigues.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«A l'endreçada vila de Cervià tenen dos cafès: tots dos són interessants, però aquest, el Rosaleda, sota mateix del Teatre Univers, és literalment excavat a la roca... Davant per davant hi ha l'altre cafè, el Cafè-Bar Mestret».
1968. La Granadella, les Garrigues.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«La Granadella, als límits meridionals de les Garrigues, amb una plaça molt gran, emporxada per dos dels seus costats».  
1968. La Granadella, les Garrigues.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
El campanar de la «gran església barroca de la Granadella, només superada en dimensions per la de Maials. Sorprèn, en aquestes poblacions, trobar els temples immensos, catedralicis. Precisament, l'església de la Granadella ha estat anomenada la catedral de les Garrigues».

1968. La Granadella, les Garrigues.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«La conversió de les antigues basses d'aigua per a abastament dels pobles en places, amb edificacions entorn o jardins... indica un pas que es dóna amb força paral·lelisme, en aquests pobles de les Garrigues i, en general, als pobles de secà, tots ells». Acaba escrivint en Vallverdú: «als afores del poble, cap a ponent, encara lluny veiem l'esquena torrada de la Tosa de Montmeneu, que assenyala la presència de l'Ebre. Som, certament, molt al sud, però també molt a ponent».