.jpg)
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
.jpg)
1880. Lleida, plànol urbanístic.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo Camp de Mart, lloc d'entrenament dels militars aquarterats a la ciutat. També després de les primeres brigades de bombers de la ciutat, i també dels primers pilotaires de futbol. Diria que lo passeig actual és més amunt del que hi veiem traçat, que identificaria més amb lo de Prat de la Riba actual i la baixada (o costa, segons lo sentit) del carrer Salmeron (que com a president de la I República de l'estimat Estat veí nostre no sé si se mereix un carrer a la nostra ciutat, a la qual no va aportar res).
Al projecte lo veiem alineat amb lo carrer d'Anselm Clavé actual, cosa que no va acabar de fer-se així. Tampoc no s'alineà l'antic camí de Sant Ruf, que avui encara manté les torteres dels temps passats.
.jpg)
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
.jpg)
1880. Lleida, plànol urbanístic.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo Canyeret nascut al segle XVIII a la falda del turó de la Seu, fet de cases de tova i canyís, probable origen del nom del barri. S'hi instal·laren los pagesos més humils de la ciutat, un cop lo primer Borbó tombà per seguretat de la caserna de la Seu, del castell d'aleshores endavant, lo barri de cases nobles al voltant de l'Estudi General.
La cruïlla entre los carrers Magdalena i Carme fou un dels nuclis més populars de la ciutat de l'expansió dels ravals medievals amb la instal·lació dels gremis i artesans. Just allà, a on hi ha la tradicional pastisseria Monrabè, hi hagué los Porxos del Massot, tombats en la postguerra del segle XX.
Al carrer del Carme, hi hagué lo Convent, del qual només en resta l'església. Més antigament, s'havia emplaçat fora muralla, als afores del baluard que tancava la ciutat. Los setges patits l'enrunaren i en motivaren lo trasllat.
L'Hospici antic, actual Palau de la Diputació, té l'origen als tombants del segle XVIII al XIX, quan la ciutat l'hi emplaçà tot aprofitant los calers de l'herència de Gaspar de Portolà, entre altres donants, amb una complexa història de construcció.
.jpg)
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
.jpg)
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
.jpg)
1880. Lleida, plànol urbanístic.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
La projectada Rambla de Ferran acabava amb una plaça davant les vies, cosa que no se materialitzà fins a la construcció i desplaçament de la nova estació al 1927. Se preveia construir a la banda de riu, però no més enllà: lo desguàs del Noguerola se preveia com una mena de parc o espai natural amb passeig arbrat i pontets sobre los braços del riuet. Res de tot això no es va poder fer: l'avarícia humana no té límits i los pelotassos urbanístics han existit a cada generació des que lo món és món.
.jpg)
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
.jpg)
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
.jpg)
1880. Lleida, plànol urbanístic.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
De la Plaça de la Sal a la de la Paeria, la gran plaça lleidatana, indret de justes en temps medievals, centre de la ciutat, emplaçament secular del mercat dels pagesos. Dita sempre de Sant Joan, per l'església gòtica, llavors encara no tombada per facilitar l'alineació rectangular de l'indret. Un altre dels històrics pelotassos de la ciutat, potser lo més destacat des d'aquell final de segle dinovesc. Fins i tot, se'n tombà la vella església i se n'hi edificà una de nova! S'aprofità lo buit de poder de la revolució de 1868 per executar lo crim urbanístic.
.jpg)
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
.jpg)
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
.jpg)
1880. Lleida, plànol urbanístic.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo Cappont lleidatà, llavors popularment dit "a foralpont", a fora del pont. Ja s'hi havien plantat les quatre fileres de plataners que definien lo passeig central i los laterals dels Camps Elisis, lo nou indret de moda per a l'esbarjo dels lleidatans, al llarg de la vella carretera de Barcelona, que desapareixerà a finals del segle XX per integrar-se al parc en espais enjardinats. Lo camí de la Bordeta no era pas una avinguda, sinó un camí de carro més aviat estret i del tot polsegós. Riu amunt, lo camí de Granyena i fins a Alcoletge per la secla de Fontanet. Riu avall, lo camí del Batarri, o sia, d'Albatàrrec.
I molt poques construccions, com l'Hostal del Roig, a l'actual Jaume II, i del molí serrador de Mostany, una de les famílies de tradicionalistes carlins més destacades del moment, que instal·là una de les primeres màquies de vapor a la ciutat, amb una prominent i alta fumera. Algunes de les fotos més primerenques de la ciutat, fetes per Lluís M. Vidal, ens permeten de contemplar la fesomia d'aquest indret.
Al plànol, com és obvi, no s'hi pot apreciar una de les tasques més destacades que tenien lloc a la voreta del riu en aquells temps: les fileres de minyones amb panistres de roba, que allà ajupides picaven i esbandien llançols.