Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ebre. Mostrar tots els missatges

20200824

[2202] Lo Delta de 1580

1580. «Los Alfaques de Tortosa», Cristoforo Garavelli Antonelli,
Arxiu General de Simancas (Esp).

Des de la segona meitat del segle XVI i començ del XVII, els Antonelli foren una nissaga d'enginyers militars al servei de la corona espanyola. Portaren a terme la planificació de diverses obres de fortificació a Itàlia i a la península Ibèrica. També aixecaren plànols per al reconeixement i ordenació del territori, com aquest dels Alfacs, de manera que la tasca feta serví a nombrosos enginyers posteriors (enllaç).

Segons aquesta descripció, la badia rapitenca ja era formada a final del segle XVI, contràriament a la punta de la Banya, no definida encara. Alguns altres mapes de l'època, en canvi, no marcaven un delta tan avançat, perquè sovint eren còpies de mapes anteriors que no s'actualitzaven en tots els detalls. 

S'hi observen les canalitzacions d'aigua d'unes basses a les altres, fet que indica l'aprofitament agrícola de la part baixa del delta. Hi són també ben visibles les torres de guaita, esbarriades per tota la plana, ran de mar i a l'interior, com a mesura per a garantir una difícil defensa del territori. 

Més a l'interior al peu dels Ports, que a l'esquerra del tot marquen el límit de la plana deltaica, els conreus habituals eren oliveres i garrofers, de secà, segons que el dibuix deixa ben contrastat.

1580. «Los Alfaques de Tortosa», Cristoforo Garavelli Antonelli,
Arxiu General de Simancas (Esp).

Detall de la badia dels Alfacs, un excel·lent port natural per a l'ancoratge dels vaixells, tal com s'hi veu dibuixat. Llavors, el delta era una plana sense pobles a partir d'Amposta. El mapa destaca per l'acoloriment contrastat entre l'ocre de la terra i el blau-lilós del mar. 
1580. «Los Alfaques de Tortosa», Cristoforo Garavelli Antonelli,
Arxiu General de Simancas (Esp).

La serra dels Ports, al límit esquerre del mapa, traspassada per l'Ebre després de Tortosa. Al centre, Amposta era la població que en dominava tot el delta. La serra del Montsià al costat del mar també era una gran talaia de vigilància de tota la zona. La Ràpita llavors no era més que una sola torre de defensa a la banda meridional del delta, que controlava estratègicament l'entrada als Alfacs.
1580. «Los Alfaques de Tortosa», Cristoforo Garavelli Antonelli,
Arxiu General de Simancas (Esp).

Dos pobles més apareixen al plànol geogràfic: el darrer de tots Ulldecona probablement, mentre que al peu dels Ports s'hi veu Santa Bàrbara o potser Mas de Barberans. En aquells temps, els pobles solien ser terra endins, a on hi havia els camps de conreu i a on la protecció dels atacs arribats per mar era més gran. Les costes, tret de les grans ciutats amb ports, solien ésser deshabitades, només amb petits nuclis de barris de pescadors d'ací i d'allà. 
1580. «Los Alfaques de Tortosa», Cristoforo Garavelli Antonelli,
Arxiu General de Simancas (Esp).

Detall dels Alfacs, perfectament formats i amb un trabucador ben ample, a diferència dels temps que correm. La manca de pantans en el trajecte fluvial de l'Ebre (i dels seus afluents) assegurava no només el manteniment, sinó el creixement del Delta amb l'arribada constant de sediments. El problema actual del riu i del Delta no són, ei! a parer meu, els transvasaments, si són fets per donar aigua a gent i conreus, no a urbanitzacions i camps de golfs. Sinó els envasaments, que n'impedeixen la regeneració natural. Però encara no s'albira pas l'època en què la humanitat començarà a tombar els pantans. Que tot arribarà.
1580. «Los Alfaques de Tortosa», Cristoforo Garavelli Antonelli,
Arxiu General de Simancas (Esp).
Per a la localització de tots aquests indrets del delta, veg. el bon treball del blog Port Fangós: 




20200312

[2099] L'eclipsi de 1905 a l'Observatori de l'Ebre

1905. L'Observatori de l'Ebre, Roquetes (el Baix Ebre).
«La Hormiga de Oro», 16 de setembre (BDH).

La cúpula d'observació del pavelló astronòmic de l'Observatori, el qual havia estat recentment inaugurat, al 1904. L'eclipsi de sol d'aquest estiu de 1905 en representà la inauguració científica. A tot l'Estat (espanyol), l'eclipsi despertà gran fervor turisticocientífic.
1905. L'Observatori de l'Ebre, Roquetes (el Baix Ebre).
«La Hormiga de Oro», 16 de setembre (BDH).

El pare jesuïta Ricard Cirera en fou l'impulsor i primer director. Les fotografies de la corona i protuberàncies solars degueren ser de les primeres preses a Catalunya i potser a Europa. Tingué grups desplaçats al Montsià i l'Espina, a Vinaròs i a Alcossebre. L'Observatori tingué un paper de primera línia en les observacions astrofísiques d'aquells temps. El pare Rodés, col·laborador estret de Cirera, en fou el successor com a director al 1920 i fins a la fi de la guerra. La creació de la revista científica i setmanal «Ibèrica» al 1913 promogué la difusió de les tasques pròpies i dels avanços científics durant gairebé cent anys, en dos etapes diferents, partides per la guerra. 
1905. L'Observatori de l'Ebre, Roquetes (el Baix Ebre).
«La Hormiga de Oro», 16 de setembre (BDH).

El sismògraf n'era un dels aparells més destacats, «que acusa las oscilaciones de la montaña en días de viento temporal y cualquiera trepidación terrestre, por ejemplo la que produce un carro o un tranvía».

1905. L'Observatori de l'Ebre, Roquetes (el Baix Ebre).
«La Hormiga de Oro», 16 de setembre (BDH).

Vista general dels pavellos de l'Observatori, espaiats en diferents parades o feixes de l'antic tros d'aulivers i garrofers, amb les espones o marges de pedra típics del país. 
1905. L'Observatori de l'Ebre, Roquetes (el Baix Ebre).
«La Hormiga de Oro», 16 de setembre (BDH).

Visita del públic a les instal·lacions després de l'eclipsi.
1905. L'Observatori de l'Ebre, Roquetes (el Baix Ebre).
«La Hormiga de Oro», 16 de setembre (BDH).

Els científics capellans efectuant els mesuraments corresponents amb un telescopi de l'època. 
1905. L'Observatori de l'Ebre, Roquetes (el Baix Ebre).
«La Hormiga de Oro», 16 de setembre (BDH).

Fotografia presa als 47' de la cobertura total del disc solar. Com de vegades pot passar, l'atzar juga son paper en les observacions celestials: una broma pesada (sigui dit en sentit literal) els va fer la guitza ara i adés. 


20190521

[1982] Meandres i congostos ponentins

1933. Fraga (el Baix Cinca).
Revista «Algo», BCN, núm. 198, 27 de maig.

Una vista històrica de luxe de la Fraga d'abans de la guerra (del segle passat), amb el Cinca tot majestuós, l'antic pont de ferro que fou volat durant aquella contesa, i dos fragatines, amb mocador, monyo i faldeta llavant, com diuen en fragatí i en valencià, la roba al riu.

El verb llavar, del llatí LAVARE, amb el significat de rentar, el trobem usat en la llengua antiga, des de Llull a Bernat Metge i Joanot Martorell. Com explica el nostre savi etimòleg Joan Coromines, cap al segle XV «el verb llavar estava en definitiva decadència en totes les branques orientals de la llengua... a causa de la identificació de les vocals a, e, abans de l'accent, que duia a l'equívoc intolerable entre llavar i llevar, i per tant el català central i comú el substituí per rentar, però als dialectes occidentals pogueren mantenir-lo. I encara que en el Principat perdé terreny pertot, s'ha mantingut viu i intacte fins avui en el País Valencià, i també sobrevisqué a les comarques més occidentals del Nord i fins avui, a Ribagorça, etc» (DECLC). 
1933. Fraga (el Baix Cinca).
Revista «Algo», BCN, núm. 198, 27 de maig.

Detall del Cinca sota la vella Fraga, amb l'esvelt campanar de Sant Pere presidint la ribera fragatina. La carcassa del vell pont de ferro, després de segles de pont de fusta, es distingeix ben bé sobre l'aigua del riu. 
1933. El Matarranya.
Revista «Algo», BCN, núm. 198, 27 de maig.

La desembocadura del riu, per dir-ne d'alguna manera, Matarranya a l'Ebre. Un filet d'aigua que hi desguassa just al meandre, a la riba dreta (Foto: Reparaz).
1933. L'Entremont (la Llitera).
Revista «Algo», BCN, núm. 198, 27 de maig.

Detall del Cinca sortint del Baix Sobrarb per entre la muralla del congost de l'Entremont, amb un rai tradicional aviat riu avall.
1933. Els Collegats (el Pallars Jussà).
Revista «Algo», BCN, núm. 198, 27 de maig.

Detall del congost murallat que separa els Pallars, obra i gràcia de la Noguera Pallaresa.


1933. Mequinensa (el Baix Cinca).
Revista «Algo», BCN, núm. 198, 27 de maig.

Detall d'un gran rai, ja a les més manses aigües de l'Ebre.
1933. Mequinensa (el Baix Cinca).
Revista «Algo», BCN, núm. 198, 27 de maig.

L'aiguabarreig del Segre amb l'Ebre als peus de la vella vila de Mequinensa, encara sense ponts, i encara tota sencereta, sense l'empantanegada que l'enfonsà sota les aigües. Eren temps, doncs, que pagesos, miners, barquers sorneguejaven batalletes al Cafè de la Granota. 

20180318

[1816] Catalunya sota les aigües, 1907 (ii): les Terres de l'Ebre

1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

L'Ebre desbordat al pas per Tortosa. L'aigua arribant al primer pis, al carrer de la Rosa, mirant al del Bisbe Aznar, «en lo moment de més angúnia».
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

Al fons, un petit llagut creuant carrer amunt, a la recerca de persones aïllades per l'aigua. El carrer de la Rosa era un dels més alts de la part baixa de la ciutat.


1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

Meravellosa vista de l'Ebre sobrecrescut a Tortosa, presa des del castell, amb detall del claustre i la catedral, tapada amb teulada de teula a principi de segle XX.
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

L'alçada de les aigües a dalt de tot del primer pis marcada sobre les cases del barri de Ferreries, al cappont tortosí. Alguns rais descontrolats s'han encallat als arbres.
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
«Des de l'esfereïdora data del 9 d'octubre de 1787, en la que el riu Ebre va arrabassar la conca tortosina, emportant-se 518 cases i ocasionant 183 morts, no s'havia vist mai a Tortosa una riuada tan imponent». A partir de la descripció dels límits de la part baixa de la vila que l'aigua va assolir «se pot considerar la sort dels carrers més baixos, a on l'Ebre alcansava una altura de 4 metres, arruïnant magatzems i botigues».

S'hi descriu com el nunci de la ciutat passava de nit i amb barca riu amunt i avall anunciant-ne la crescuda imminent d'un pam per hora, tot fent sonar el corn i la corneta i a escopetades, per alertar de manera certa els veïns. Des de dalt del castell de Sant Joan només «s'ovirava aquell mar sense fi, aquell devessall d'aigua que arrasava pallers, bigues, arbres, animals, mobles i objectes domèstics, indicant una malura mai vista».
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.
L'Arc gòtic del Romeu inundat.
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Isidor Sabaté.
La línia del ferrocarril coberta d'aigua i fora de servei.
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Isidor Sabaté.
El passeig 'perpendicular' a l'entrada del parc.
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Juli Brull.
Els jardins del parc amb els arbres surant sobre l'aigua. 
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: R. Borrell.
L'escorxador, a tocar de l'Ebre, amb la marca de l'aigua fins gairebé l'alçada de les gran portalades. Llavors l'edifici estava encara en construcció.
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.
«Lo Pont de Nostra Senyora de la Cinta, envaït pel riu», volat al 1938, i del qual només en resta una vergonyant pilastra amb monument franquista (espanyol).
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.

Foto: Manuel Estrany.
La cantonada del carrer de la Rosa amb el del Bisbe Aznar.
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 233, 17 de novembre.
Foto: Thomas.

L'interior negat del gran edifici del mercat i el carrer Major de Ferreries tot colgat de llots.

1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 233, 17 de novembre.

Foto: R. Borrell.
Destrosses de l'aigua a la fàbrica de pinyola de Mr. Chaubet, i els llots acumulats davant la Llotja i l'antic govern militar (espanyol).
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 233, 17 de novembre.
Foto: R. Borrell.

La masia de cal Esguerradures tota arrasada per la força de l'avinguda, i a on va morir tota la família.
1907. Riuada a Tortosa (el Baix Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 233, 17 de novembre.
Foto: F. Mestres Noé.

La fàbrica de pinyola mostra el nivell fins a on va arribar l'aigua i les destrosses de tot els voltants.
1907. Mora d'Ebre (la Ribera d'Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Al pas per Mora d'Ebre, el riu va arribar als cinc metres d'alçada. El molí de l'Algueró, a tocar de l'Ebre, va quedar ben empantanegat.
1907. Mora d'Ebre (la Ribera d'Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Detalls del molí de l'Algueró i de l'antiga i tradicional sínia de força animal.
1907. Mora d'Ebre (la Ribera d'Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.

«Aquesta riuada únicament és paral·lela a la del 1787, havent pujat les aigües dos pams més. Passen de 50 les cases-sínies destruïdes pel riu. Innumerables són les famílies que han quedat a la més grossa misèria».
1907. Mora d'Ebre (la Ribera d'Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

La plaça de l'església amb els porxos negats. La gent s'ho mira des de les escales de la porta lateral del temple, o des dels balcons de damunt els porxos. Una barca recorre els carrers a la recerca de necessitats. 


1907. Mora d'Ebre (la Ribera d'Ebre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

L'ajuntament de la vila amb l'Ebre desbordat al fons. 
1907. Amposta (el Montsià),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 233, 17 de novembre.
Foto: B. Barberà.
Els camps i els horts d'Amposta tots submergits a les aigües de l'Ebre. La resclosa del canal de la dreta del riu, destrossada per la fúria de l'avinguda.
1907. Amposta (el Montsià),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 233, 17 de novembre.
Foto: B. Barberà.

Dos imatges més del mal causat pels aiguats a Amposta, a les Roques del Grau i uns assecadors o sequers d'arròs.
1907. Amposta (el Montsià),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 233, 17 de novembre.
Foto: B. Barberà.

Dos vistes més dels nivells de l'aigua a la plaça de l'Aube [aubi, albi] i a l'antic molí d'arròs i fàbrica d'electra.