Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Laborde. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Laborde. Mostrar tots els missatges

20190518

[1981] Fraga, 1809

Mitjan s. XX. Fraga (el Baix Cinca).
La població de Fraga, encara sense la gran transformació de la segona meitat del segle passat, i molt semblant a la que veieren els viatgers dels segles XVIII i XIX.
1809. Fraga (el Baix Cinca).
«A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde (BDH).

Traducció anglesa de l'obra del viatger francès, prova del gran interès que suscitava el coneixement de la desconeguda Península Ibèrica entre l'Europa il·lustrada.
1809. Fraga (el Baix Cinca).
«A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde.

L'itinerari cap a l'Aragó des d'Alcarràs passava invariablement per Fraga i pel límit més occidental de la llengua, la venta de Fraga, allà on començava el desert fins a Candasnos, població que era ja de llengua castellana. 
1908. Fraga, el Baix Cinca. 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
L'esplèndida vista de la vila des de l'altra banda del Cinca.
1809. Fraga (el Baix Cinca).
«A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde.

La primera característica de la vila era son emplaçament: «steep hill», un abrupte turó.S'assenyala la població com una de les antigues i destacades poblacions ilergetes, dital Gallica Flavia pels romans, passada després a sarraïna i finalment catalanoaragonesa. Tenia llavors, a començament del segle XIX, cap a tres mil habitants, tots amuntegats al peu del castell, només a la part esquerra i secular de la ciutat.

Destaca l'autor que els estrets i costeruts carres eren pavimentats amb pedres punxegudes, probablement per evitar relliscades de persones i animals de càrrega. «The houses are very ill constructed, and have a bad appearance, most of them looking as huts or ruins». L'envelliment de les cases era observable a l'ull del viatger, i contrastaven amb «the armorial bearings with which many of them are decorated», record de la seua importància medieval.

Residència del vicari episcopal lleidatà, diu que disposava de dos alcaldes i vuit regidors. Potser es refereix als caps civils i militar. El poble era encara tot murallat, amb tres portes d'entrada a la vila. Acabava d'estrenar un bonic passeig a ple sol al llarg de la banqueta fluvial: «A handsome quay has been lately built upon the bank of the river Cinca; it is narrow, but long, it would be pleasant enough if it were shaded by trees and line by better built houses: it leads to a brigde». Aquest home ho volia tot perfecte!
1809. Fraga (el Baix Cinca).
«A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde.

L'autor fa una mica de resum d'història de la vila, amuntegada entre les runes del vell castell medieval i el riu. El periple històric que forjà la identitat medieval i moderna, s'acabà al 1705 quan les tropes borbòniques hispanofranceses prengueren la ciutat als austriacistes i fou subjectada, mai tan ben dit, a Felip V (i els que seguiren i segueixen). «The Catalonian language is spoken at Fraga, and the manners of the inhabitants appear similar to those of the Catalonians».


1809. Fraga (el Baix Cinca).
«A view of Spain, comprinsing a descriptive itinerary of each province», Alexandre de Laborde.

El llargarut pont de fusta, «wooden bridge», disposava de trenta-dos arcades i a l'altre cap del pont s'obria una àmplia plaça, ornamentada amb pedrissos o seients de pedra, i una mica més enllà el convent dels caputxins, amb un «large and beautiul garden». O sigui, horts, més aviat per a fruita i verdura que no pas per a plantes i flors decoratives. Altres horts s'estenien en aquesta banda del riu. 
Després venia la costeruda pujada, durant una hora «by a tolerable road, but steep» fins a trobar-se dalt l'altiplà envoltats de nuesa i solitud. Terra erma, «for three hours we travelled through this place, without seeing any house, except a miserable public-house, situated almost in the middle, called the Venta of Fraga», allà on la llengua castellana dels naturals aragonesos, espanyolitzats de només dos-cents anys ençà, prenia el relleu a la llengua catalana, arribada als seus confins més occidentals. 

20180130

[1798] Tarragona, 1806

1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les restes d'un monument sepulcral de la Tarragona romana, al camí d'entrada a la ciutat.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El monument fou transformat en església a l'Edat Mitjana, «il est à peu de distance du chemin de Tarragone, à gauche en sortant de cette ville».
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La descripció de les restes dibuixades.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Al fons de l'estampa, la catedral de la ciutat, algunes torres defensives de la muralla que sobresurten dels teulats i les altres parets de tàpia dels horts i corrals de fora vila.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Fragments d'art clàssic.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Fragments d'art clàssic.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La descripció de les escultures.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall del baix-relleus.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
L'interior de la catedral gòtica de la ciutat.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall dels arcs, la columnata i l'espaiós interior, amb el cor.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Descripció detallada de capelles i altres elements. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La finestra d'estil àrab de la catedral tarragonina. L'autor creu que devia pertànyer a l'antiga mesquita, atès que la inscripció de l'any de l'hègira de 349 correspon a l'any 960 de l'era cristiana.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Comentaris de l'autor sobre el claustre catedralici, de la façana exterior i dels capitells.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El gran claustre de la catedral.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detalls dels arcs apuntats del claustre, cadascun format de tres arcs de mig punt amb un timpà llis amb dos ulls de bou.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La catedral vista des del Claustre, emplaçat al nord-est, entre el transsepte i els absis, localització poc habitual.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
L'escalinata d'accés al replà d'entrada a la catedral. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall de la façana i la portalada gòtiques, amb els palaus que envolten la plaça. Dalt dels terrats, la roba estesa s'eixuga al sol. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La gran escalinata que puja a l'enrecte del carrer Major, amb les tradicionals fonts de les escales de la Seu.

20171205

[1784] L'amfiteatre i l'aqüeducte romans de Tàrraco

1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les restes de l'amfiteatre tarragoní damunt mateix del penya-segat.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les magnes ruïnes, amb alguns figurants de passeig que en permeten la comparació de proporcions. Darrera, els bastions de la muralla, i al fons els vaixells ancorats al port.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Una altra perspectiva de l'amfiteatre tarragoní, amb les graderies que romanien encara dempeus. Actualment, es conserva relativament restaurat. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«Dans ses arenes sanglantes on voyoit figurer tantôt des bêstes féroces, tantôt des hommes plus féroces encore, qui avoient appris à donner ou a recevoir la mort avec grace: souvent des malhereux athletes, ou des plus malhereux esclaves renversés par leurs adversaires, imploroient la pitié de quelque jeune femme qui d'un geste disposoit de sa vie».

L'autor esmenta el Convent del Miracle, bastit als peus de l'amfiteatre al segle XVI pels frares trinitaris, sobre l'antic temple visigòtic del segle VI, aixecat per commemorar el martiri de Sant Fructuós i altres religiosos l'any 259 sobre la mateix arena. L'edifici, construït amb les pedres de les restes romanes, impedia d'apreciar bé l'òval de l'amfiteatre. També expressa les pors que les obres del port tarragoní no acabin de malmetre les ancianes runes. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les vistes al mar i la marinada de tarda devien fer dels espectacles una festa magnificent. Al fons, la torre del castell de Tamarit.
L'existència de l'amfiteatre palesa la importància assolida per Tàrraco dintre del conjunt de colònies de l'Imperi. De fet, Tàrraco va ser una de les poques ciutats d'Hispània on es va construir un amfiteatre quan ja es disposava d'un circ i d'un teatre, privilegi que només tenien les principals ciutats de l'Imperi. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
L'espectacular vista de l'aqüeducte tarragoní dels de la vall.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«Ce monument est composé de ving-cinq arches supérieures et de onze inférieures». Descripció feta per l'autor de l'esplèndid monument de la Tàrraco romana, dit popularment el Pont de Ferreres. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Uns figurants l'admiren des de sota mateix, mentre uns genets el travessen per dalt, com si d'un pont es tractés.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El detall dels arcs és magnífic. També la figuera de moro li dona un gran realisme a l'escena. Les pedres hi afegeixen la imatge ciclòpia.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detalls dels plànols i seccions de l'aqüeducte i de l'amfiteatre. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Secció de l'aqüeducte romà.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Seccions de l'amfiteatre. Arcs del circ.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Descripció del circ romà, tot i que «il est bien difficile, à moins d'une extrême attention, d'appercevoir les restes de ce cirque; il faut, pour y parvenir, entrer dans les maisons bâties sur le terrain qui fut autrefois son enceinte».
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El plànol del desaparegut circ romà.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Al Museu Episcopal s'hi conserva una inscripció d'un dels guanyadors dels jocs circenses tarragonins a cavall de sa auriga, passejant triomfant una branca de llorer.