Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Laborde. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Laborde. Mostrar tots els missatges

20170927

[1775] Tarragona enfonsa Neptú al mar, 1802

1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«Peña botada del Puerto de Tarragona al mar, en presencia de Sus Magestades Católicas, a 12 de noviembre de 1802». La ciutat de Tarragona encara tancada en les muralles antigues, vista des del mar, gairebé com la deien veure els vaixells que arribaven de Roma en temps de l'imperi. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Festes i danses, com la 'del cavall', en honor a la parella reial (espanyola), Carles IV i la seua esposa. Aquesta antiga dansa d'orígens medievals (del temps de Jaume II, senyor també de Montpeller), consistia a vestir un home amb un cavall de cartró de cintura en avall, amb altres dansaires que l'envolten i als quals intenta envestir. 

Com era habitual en aquells temps, un arc de triomf fou aixecat al moll: «elles passerent sous un arc de triomphe que les habitants de Tarragone avoient fait élever à l'entrée du môle»; allà des d'un pavelló o gran tendal parat per a l'ocasió contemplaren part de les obres del moll: «les pierres que l'on emploie  à la construction de la jetée sont tirées d'une carriere qui ne'n est distante que d'environ cinq cents pas».

Una de les roques més grans, de més de 20 tones de pes, «surmonté d'une figure colossale de dix pieds de proportion représentant le dieu des mers: d'une main Neptune tenoit son trident, de l'autre les rênnes qui guidoient deux dofins». Gairebé tres-cents homes estirant d'un cabrestant feren falta per moure el pedrot i enfonsar el déu dels mars en son regne.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Vista del moll des des vaixells, amb la bandera de la marina (espanyola) i més avall, la bandera americana i tot. Els mariners, tots emparrats als pals i al cordam de les veles. Al moll, s'hi veu ben bé l'arc de triomf preparar per a l'ocasió, amb quatre grandioses columnes. A terra ferma, llueix la rojigualda de la nostra estimada metròpoli colonial, llavors tot just estrenada, i creada a partir de la bandera de la marina, que al seu torn fou adaptada, per forma i colors, de la nostra quadribarrada catalana i aragonesa. 

A la punta del moll, s'hi distingeix el reial tendal al costat d'un obelisc, des d'on s'observaven els treballs. Al fons, l'sky line de la ciutat tarragonina durant els segles de l'Edat Moderna fa de decorat de tota l'escena. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall de les muralles, torres i principals edificis de la vella Tarraco que en sobresurten, juntament amb els campanars. Cristianisme i paganisme arquitectònic amuntegats. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall de la façana marítima de la vila, amb els franciscans a l'una banda i el palau d'August a l'altra, i tota la ciutat murallada entremig. Al centre, les dos torres del Convent de Sant Agustí.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El gran tron petri de Neptú poc abans d'ésser sebollit als seus dominis aquàtics. Al fons, la parella reial borbònica (espanyola) contemplant l'espectacle del rei de les aigües cavalcant sobre els dofins trident en mà, i com els operaris tiben del cabrestant per abocar la gran roca a l'aigua. El Neoclassicisme en estat pur, sense benediccions ni capellans.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Sobre la platja del Miracle, el vell convent. Algunes barcasses amb tendals per a algunes altres autoritats que es miraven l'espectacle des del mar. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les obres del port tarragoní començaren al 1790. L'autor s'explaia en els detalls de l'obra, que en faran «un des plus beaux ports de la Méditerranée».
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Els murs ciclopis de la muralla tarragonina elevats sobre la platja i el mar, quan la ciutat només glatia de murs endins, i de fora s'oferia tota circumdada de murs i pedra. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Descripció dels vells murs romans.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Un detall gairebé arcàdic: un pastor de cabres als peus de les grans torres de l'antiga muralla, amb son gos d'atura, amb tota la vista oberta del mar als peus. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Vista d'una part del Palau d'August, dit avui Torre de Pilats. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La Torre de Pilat o Palau d'August fou considerat l'edifici més notable de la ciutat per l'autor francès.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La magnífica factura del vell palau, seu del governador de la Tàrraco romana.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall de les llargues escales que pujaven fins als peus del palau, amb el detall sempre present dels figurants que fan tasques quotidianes, cosa amb la qual l'autor aconsegueix dotar la vista d'un profund realisme i vivacitat.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Una altra vista del Palau per la banda interior. En aquell temps, l'edifici restava destinat a caserna militar. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Els gustos neoclassicistes de l'autor queden refermats per la llarga atenció donada a l'edifici romà
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
«Une des façades de ce palais occupoit d'un côte toute la longeur du cirque, du maniere qu'à Tarragone, comme à Rome, l'empereur, ou son représentant, pouvoit voir les jeux sans sortir de chez lui». Sense sortir de casa seua. 


1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Les vistes al mar, davant per davant de la llunyana Roma, que tingué el palau governamental eren indescriptibles. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Descripció dels fragments esculturals d'època romana. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Un tall seccionat de l'antic palau complet, i alguns detalls esculturals de Tàrraco, en un temps segona capital de l'imperi. 

20170903

[1764] La Tarragona de Laborde

1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Plànol de la ciutat just al començament del segle XIX, llavors encara tancada en les antigues muralles romanes i medievals, i arraulida dalt del turó, allunyada del port i del mar.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
L'emplaçament de més d'una cinquantena dels principals edificis llocs de la ciutat.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La vella ciutat romana i medieval envoltada dels baluards dels segles de l'Edat Moderna que en reforçaven la fortificació per terra davant l'amenaça de les armes d'artilleria. Pel costat de mar, l'alçada de l'esblaç ja actuava d'element dissuassori. La ciutat vella mantingué en general la geometria urbana dels segles de dominació romana.


1806. Tarragona, Alexandre Laborde.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La Catedral, amb l'entrada (5) i les escales que baixen a la Plaça de les Cols, centre neuràlgic, social i econòmic de la ciutat durant segles, just a l'inici del carrer Major. També dita de la Quartera, perquè s'hi feia el mercat del gra, d'hortalíssia i d'aviram. Crec que no se li ha respectat el nom popular i antic, i ara se'n diu de Santiago Rusiñol, cosa que no entendré mai. Al gran modernista, no li podien haver trobat un altre lloc també digne i adient i que no calgués perdre la memòria i continuïtat històriques que ens aporta el nomenclàtor? Aquest no és un problema aïllat, sinó que es repeteix milers de vegades a tots els pobles i ciutats del país. Una autèntica aberració. Caldrà esperar temps en què tots plegats esdevinguem més lleials, orgullosos i gelosos de la pròpia tradició per tal de recuperar-los.

Al darrere de la Catedral, el palau episcopal (2) i el convent dels Carmelites descalços (3). La porta de Sant Antoni (38) i el portal exterior de la muralla que l'obria al camp (39) entre els diferents bastions fortificats.

Fora muralla i damunt del penya-segat, per allà on probablement degué de transitar la Via Augusta, s'hi aixecà en temps imperial el gran Amfiteatre de la ciutat (40), ocupat durant segles pel convent del Miracles, però a on encara s'hi resseguien les restes de les antigues graderies sustentades sobre arcs. En aquell tombant del segle XVIII al XIX, l'edifici era «caserne pour les galériens qui travaillent dans le port».
1806. Tarragona, Alexandre Laborde.

1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La Plaça de la Font a l'emplaçament de l'antic circ romà. El convent dels dominics (10) passarà amb la desamortització a seu de l'Ajuntament i Diputació, cosa que comportà una gran remodelació i agençament de la plaça, molt degradada durant segles amb corrals i com a lloc de fires de bestiar. Aquesta reconversió urbanística la convertirà de nou en un dels centres de la vida política i social tarragonina.

S'hi observen les Portes de Sant Francesc (34), Santa Clara (36) i Sant Simó (37), que abans de les fortificacions directes donaven ja als camins fora muralla. A l'extrem meridional, a tocar dels antics murs, afilerats tots al llarg del mateix carrer els edificis del convent de Sant Francesc (11), que donava nom a la porta, el Col·legi episcopal, l'Hospital, i els convents de Sant Agustí i Santa Clara.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Entre la ciutat emmurallada i el barri portuari crescut a redós del port, encara tot horts i trossos de conreu. El barri marítim era protegit per un petit fort elevat, dit Fort Reial (41). 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El port tarragoní, reforçat pel gran moll rectilini. El barri de pescadors tenia la seua Plaça del Peix, rectangular, darrere el bastió fortificat que defensava la platja (44). Allà mateix hi hagué el convent dels Caputxins (47), ben a prop de l'actual Tàrraco Arena.

20170813

[1751] A les envistes de Tarragona, 1800

1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
La torre dels Escipions a les envistes de la ciutat, baixant per l'antiga Via Augusta romana.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Una parella sembla que festegi sota la mirada de les estàtues dels germans generals romans. Un apunt molt simbòlic del dibuixant: les velles grandeses passen a ésser simple i senzilla quotidianitat per a les noves generacions.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Passat l'Hostal de la Figuereta, ja més avall de Torredembarra, els viatgers topen amb el monument funerari. L'emoció els corprèn enmig de la pineda, de les onades batent a la roca, sota la llum pàl·lida de la lluna... amb els dos vells generals vigilant des de la columna. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Una altra vista de la torre romana, al peu del camí august, amb la ciutat de Tarragona ja gairebé al tombar. Una vista avui impagable, o més ben dit, que ha pagat el preu del «progrés».
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El campanar de la catedral tarragonina per damunt l'hortizó de cases i palaus de la ciutat encara emmurallada i tancada dalt del turó. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
SIBI PERPETUO REMANERE... Però no hi ha res que duri cent anys, que deia la padrina, ni que et diguis Escipió. 
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Una urna de pedra trobada al monument i son contingut.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Envistes de Tarragona davant el blau mediterrani des de la Via Augusta.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Esplèndida imatge de la ciutat enturonada, que podien contemplar els traginers des del camí.
1806. Tarragona, Alexandre Laborde,
«Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El tràfec viari no devia ésser tan gran com el de la N-340 moderna, però l'autor va voler deixar-ne constància. El molló assenyala la distància fins a la capital de la metròpoli borbònica, només faltaria...