Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Atlante. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Atlante. Mostrar tots els missatges

20241026

[2610] D'Aumatret o Almatret (ii)

 



Anys 1940-50. Almatret (lo Segrià).
Les primeres dècades de la postguerra. La imatge acolorida dona alegria a una vida del tot dura, misèrrima i asfixiant, com a tots los nostres pobles derrotats. L'expectació que va aixecar lo fotògraf entre la canalla fou màxima. 


Anys 1940-50. Almatret (lo Segrià).
Detalls del poble d'aquell temps: lo verd viu de les persianes de la imatge acolorida no era pas real. Si us en recordeu, més aviat eren d'un color verd fosc, envellit i apagat, més semblant a la primera de la dreta que no pas a les altres. 

Anys 1937-38. Almatret (lo Segrià).
Bitllet municipal del temps de la guerra.

1781-83. Almatret (lo Segrià).
«Atlante». Bernat Espinalt i Garcia (BDH).
1781-83. Almatret (lo Segrià).
«Atlante». Bernat Espinalt i Garcia (BDH).
Entre mitjan i final del s. XVIII, tenia la població 216 veïns, ço és, llars o focs, que devien fer uns 1.200 habitants aprox. La vila ja tenia cinc ravals o carrers enllà del poble vell, se'n citen l'ermita i l'únic pou d'aigua amb què s'abastien persones i animals: no pot deixar de referir-se l'autor (o informant) a les escales per les quals s'hi baixava. Només a tocar dels horts, algunes sínies en treien aigua per al reg. A banda la producció habitual d'hort i de secà, és curiosa la cita de l'anís, però no sabria dir si es tractava d'anet. 
Hi havia molí d'oli i fàbrica de vidre, que ha de ser la mateixa que la sempre se cita en parlar de la Granja d'Escarp, que s'hi assentà en temps de Carles III, rei espanyol, per poder aprofitar lo lignit per als forns. Sobre aquesta antiga fàbrica s'hi obrí al segle XIX i sota la propietat dels Girona, si no m'erro, la mina dita Guadalupe. Gràcies als lignits i les altes temperatures dels forns, els vidres eren d'alta qualitat. Hi treballaven nombrosos operaris, per la qual cosa s'hi feu també un oratori, no fos cas que a l'Església se li escapés el control d'aquest racó de món. 
La Torre de Roldan, a mig camí de Mequinensa, cridava l'atenció pels fossats plens d'herbassar i argelagues, que tapaven les argenteres o coves a la roca, de probables pobladors ibèrics.
La veïna Maials només comptava amb 32 veïns, o sia, cap a 200 habitants o encara no.

Almatret (lo Segrià).
El vell pou i els onze rentadors, de les onze famílies 'fundacionals' de la vila.
Foto: web municipal.

Anys 1940. Almatret (lo Segrià).
Temps de racionament.

1955. Almatret (lo Segrià).
Placa de matrícula de bicicletes de la postguerra, amb l'aguilot feixista espanyol 
al capdamunt. 

1956. Almatret (lo Segrià).
La gran diversió d'aquells anys: lo cinema. Lo No-Do, documental adoctrinador en les idees franquistes i espanyolistes, no hi podia faltar.

Anys 1950. Almatret (lo Segrià).
Les brodadores. (MdC-MónAgrari).

Anys 1960. Almatret (lo Segrià).
Los carrers de la segona meitat de la postguerra, encara per asfaltar, 
i la bandera del nostre país veí a l'ajuntament. 

Anys 1970. Almatret (lo Segrià).

Anys 1970. Almatret (lo Segrià).

Anys 1950. Almatret (lo Segrià).
Foto: Gómez-Vidal.
L'antiga torre de l'aigua, a tocar de les escoles.  

Anys 1970. Almatret (lo Segrià).
 Lo mercat dels dissabtes a la plaça Major.

Anys 1970. Almatret (lo Segrià).
 Lo mercat dels dissabtes a la plaça Major.

Anys 1970. Almatret (lo Segrià).
 L'entrada al poble amb una característica compartida amb tants i tants pobles ponentins: les granges, de tossinos o gallines, en primer terme sempre.


Anys 1920-30. Almatret (lo Segrià).
El camp experimental agrícola de Joan Casamajó, de 100 ha!, i que tingué reconeguda fama.

1920. Almatret (lo Segrià).
Centre Oficial de Camps d'Experiments Agrícoles, Joan Casamajó.
«La Gaceta Andaluza», 1920 (BDH).
L'empresa tenia seu al carrer Blondel de Lleida. 




Posted by
Labels: ,

20181127

[1909] Ciutat d'Alcúdia, segle XVIII

1783. Alcúdia (Mallorca).
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom III (BNE). 
L'antiga ciutat mallorquina d'Alcúdia, nomenada com a ciutat des del 1523 per l'emperador hispanogermànic Carles V. El gravat de Palomino, mostra la porta principal al camí de Palma, la Porta de Mar per baixar fins al port, i els campanars que dominaven la vista, el de l'església parroquial de Sant Jaume i el del convent dels franciscans. 
1783. Alcúdia (Mallorca).
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom III (BNE). 
La Porta de Palma que donava accés a la ciutat pel camí que venia de l'interior. 
1783. Alcúdia (Mallorca).
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom III (BNE). 
Detall dels dos campanars, rere els dobles murs de la ciutat. Els edificis sempre molt geomètrics, joc de llums i ombres, en l'inconfusible estil del dibuixant. 
1783. Alcúdia (Mallorca).
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom III (BNE). 
Detall dels murs i dels principals edificis de l'interior, la majoria grans embalums d'esglésies.
1783. Alcúdia (Mallorca).
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom III (BNE). 
L'accés al port natural de la badia d'Alcúdia. La ciutat, emplaçada al bell mig de l'istme de la península, també dominava igualment la badia de Pollença. 
1783. Alcúdia (Mallorca).
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom III (BNE). 
L'escut de la ciutat, amb dos torres coronades per sengles àguiles bicèfales, base encara de l'actual símbol. 
1783. Alcúdia (Mallorca).
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom III (BNE). 
Emplaçada entre dos caps, de Formentor i de la Pedra, en una espaiosa platja. Nomenada Ciutat en agraïment a la fidelitat al rei durant la revolta de les Germanies, «de que fue caudillo un pellejero llamado Calón». Aquest fet li comportà també el dret de posar dos àguiles sobre les torres de son escut. 

 Essent port de mar, es «muy frequentado por los menorquines, que tiene enfrente. La Ciudad es pequeña, y está bien fortificada», amb 500 veïns, o sia, uns dos mil persones. A banda d'esglésies i oratoris o ermites, se'ns diu que disposava d'un bon hospital. 

 La producció agrícola era destacada en vi i oli, i a l'estiu hi havia a la badia gran pesca de corall. A més, «en su territorio hay una albufera famosa». En destaca també la Cova de ses Llàgrimes, «en lo fragoso de un monte, a la orilla del mar», en què hi destaquen columnes, piràmides, obeliscos i altres figures «hechas por el agua que destilan aquellas peñas».


Posted by
Labels: , ,

20181109

[1903] Port de Salou, segle XVIII

1813. «Plano de la Rada de Salou».
El cap i platja de Salou, des de la torre de Vilafortuny fins a la Punta Grossa, al tombant del segle XVIII al XIX.
1813. «Plano de la Rada de Salou».
Detall del port, potser amb un moll de fusta, amb els edificis portuaris. Al darrere, la Torre Vella o de Barenys, en contrast amb la Torre Nova, al lloc del vell castell, a l'entrada de l'istme. 
1813. «Plano de la Rada de Salou».
Les fondàries de l'àmplia badia salouenca, molt preuada pel seu fons arenós, molt més segur per a les embarcacions que no pas un fons rocós. 
1813. «Plano de la Rada de Salou».
Dins l'Atlante d'Espinalt, s.XVIII, la informació del port s'inclou dins de la vila de Vila-seca, dominadora del lloc des de final del XVII, situat a «media legua» del port, «uno de los más seguros» i a on s'hi feia exportació de la producció agrícola del camp tarragoní «y géneros de las fábricas del Principado, que quedan depositados en Vila-seca hasta que se efectua el embarco».
Posted by
Labels: , , ,

20170514

[1702] L'Àger murada dissetesca

1650 ca. Planta de la vila d'Àger (la Noguera d'Urgell).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
Plànol de l'antiga vila fortificada.
1650 ca. Planta de la vila d'Àger (la Noguera d'Urgell).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
El castell en un extrem, amb el pont (4) de la porta de socors, ben abaluardat.
1783. Àger (la Noguera d'Urgell).
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IV (BNE). 
«En un lugar eminente, en medio de un apacible valle, cubierto de arboledas y bosques...», tot i que no «a orillas del río Segre». Tenia en aquelles alçades de segle XVIII, quatre-cents veïns, que devien fer més de mil habitants llargs.
1783. Àger (la Noguera d'Urgell).
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IV (BNE). 
La referència històrica al bregós Arnau Mir de Tost, fundador de la vila cristiana i de l'abadia al 1066. Cap referència a Catalunya o la Corona d'Aragó, ni tan sols en citant el setge de la Guerra dels Segadors (1652). Això sí, segons l'autor, ja existia «España» gairebé abans de la creació del món... Quina mania, els nostres estimats veïns de ponent, de voler-nos sempre seus! (i parats i callats si pot ser, que no pot ser).
1650 ca. Planta de la vila d'Àger (la Noguera d'Urgell).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
La porta entre la vila i el castell (3) i la gran torre rodona (2).
1650 ca. Planta de la vila d'Àger (la Noguera d'Urgell).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
La vila, envoltada per dos rieres, l'una de les quals (13) «en verano queda seco».
1650 ca. Planta de la vila d'Àger (la Noguera d'Urgell).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
 La porta principal de la vila (5)
1650 ca. Planta de la vila d'Àger (la Noguera d'Urgell).
«Atlas del Marqués de Heliche», Leonardo di Ferrari.
Detall de la muralla de soldevila.

Posted by
Labels: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)