Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Elx. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Elx. Mostrar tots els missatges

20190825

[2017] Vistes dinovesques

1872. La muralla de mar, BCN.
 «Wonderings in Spain», Augustus J. C. Hare, London (Archive). 

La silueta del castell de Montjuïc amb la torre de senyals vista des del passeig de la vella muralla de mar barcelonina, molt freqüentat i amb vista al port. Al fons, el far del Llobregat, a les platges de l'Hospitalet, llavors verges i no ocupades encara pel port. 
1872. La  Catedral de Tarragona.
 «Wonderings in Spain», Augustus J. C. Hare, London (Archive). 

La monumental catedral tarragonina de Santa Tecla també meresqué un gravat de part d'aquest viatger anglès del segle XIX. És poc usual, però, que la vista fos presa des del lateral i no pas des de l'escala i portalada frontals. Per aquest motiu, constitueix una esplèndida vista del monument.
1872. Alacant.
 «Wonderings in Spain», Augustus J. C. Hare, London (Archive). 

El llibre no fou gaire detallista amb les vistes valencianes. Aquesta ens mostra l'skyline tradicional de la ciutat alacantina, ran de mar, amb la mola del tossal al darrere, ocupada militarment des del castell de Sant Ferran al cim. 
1872. Elx.
 «Wonderings in Spain», Augustus J. C. Hare, London (Archive). 

Una vista d'una casa tradicional de llauraors amb el palmerar al darrere, prop de la Torre fortificada dita dels Vaillo, que sembla que feia potser funcions de capella. 
1872. Lleida.
 «Wonderings in Spain», Augustus J. C. Hare, London (Archive). 

L'arquetípica vista tradicional de la ciutat des de l'areny, amb el pont medieval mig derruït i la Seu Vella custodint la plana lleidatana.
1872. «Wonderings in Spain», Augustus J. C. Hare, London (Archive). 
Com era general en aquell temps, tot el país sencer érem barrejats, dissolts i adulterats dins d'Spain. Alguna cosa hem avançat, si més no.



20190708

[1999] El País Valencià en els gravats dels germans Rouargue, 1852

1852. Elx (el Baix Vinalopó).
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

La ciutat il·licitana de la primera meitat del segle XIX amb el palmerar sempre present i l'aire del tot meridional. Els figurants donen idea de la proporció, i una figuera de moro en primer terme s'encaragola i entortolliga de la sequera.
1852. Elx (el Baix Vinalopó).
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

Detall de la ciutat, amb les cúpules i campanars que en presidien la vista. El palmerar s'aixecava majestuós al pas dels vianants. 
1852. La Plaça del Mercat, València.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

La Plaça de la Llotja de la Seda o Plaça dels Mercaders, davant per davant de l'Església de Sant Joan. Secularment, el lloc on s'hi paraven les parades del mercat.
1852. La Plaça del Mercat, València.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

Detall de l'arquitectura gòtica de la façana de la Llotja. Més enllà, les persianes tirades damunt els balcons, ens transmeten un costum ancestral que els temps s'han endut.
1852. La Plaça del Mercat, València.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

Detall de les parades amb els tendals, alguns potser de canya. Els rucs es barregen amb la gent, i els llauraors llueixen tots la manta a l'espatlla. A les parets, els fanals de gas ja s'hi veuen instal·lats, cosa que es feu des de la dècada anterior. 
1852. La Torre de Santa Caterina, València.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

El magnífic campanar de l'església de Santa Caterina, una de les primeres de la ciutat després de la conquesta, i que rebé el nom en honor d'una de les filles de Jaume I. 
1852. La Torre de Santa Caterina, València.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

Detall de la fàbrica del campanar, d'influències vàries al llarg dels segles. Les persianes sobre els balcons es repeteix a cada costat de carrer. La forja n'era ofici imprescindible. L'animació dels carrers, entremesclats de carros i persones, era notòria en aquest rovell de l'ou de la vella ciutat medieval. 
1852. Una festa parroquial,  Alacant.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

La ciutat alacantina també lluïa els fanals de gas a les parets. Les finestres hi apareixen reixades, segons els antics costums medievals. La festa, molt animada de balladors, amb els músics i els nois que aguanten les torxes, perquè s'hi vegi bé per dansar. 

1852. Una festa parroquial,  Alacant.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

Detall dels diversos figurants per apreciar-ne l'abillament tradicional. Les xiques, amb les llargues trenes. Algunes ballen, altres esperen pacients son torn assegudes al pedrís. Panderetes, castanyoles, flautins, són alguns instruments musicals que acompanyen la jota que ballen, probablement. Tot plegat, un ball popular de carrer i de festa major.
1852. Tipus valencians.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

Diverses vestimentes tradicionals valencianes, que cridaren l'atenció dels germans dibuixants.
1852. «Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal»,
Émile Bénin (BVA).
 

Les il·lustracions dels germans Adolphe i Émile Rouargue complementaven el text del llibre de viatges. Llavors aquest tipus de literatura es posà de moda entre les classes burgeses de totes les capitals d'Europa, amb l'afegit del misteri que per als europeus tenia tot allò que hi havia més avall dels Pirineus. Que en aquells temps tot era, en general, espanyol. Potser sí que la percepció ha evolucionat després de tant de temps, però molts europeus, massa, continuen fent-se el cec i el sord davant la nostra trinxada i esbocinada realitat nacional.

20161206

[1587] La volta al món al segle XIX (ix): les nostres ciutats

1827. Girona (Catalunya),
 «Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
L'Onyar gironí amb Sant Feliu al fons en la tradicional vista del riu al seu pas per la ciutat.
1827. Girona (Catalunya), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
El campanar de Sant Feliu al fons, i el Pont de Pedra de 1856 en primer terme.
1827. Barcelona (Catalunya), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
El port de la ciutat barcelonina des del camí dels penya-segats de Montjuïc, amb la ciutat encara tota tancada dintre ses muralles. 
1827. Barcelona (Catalunya), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La porta de Santa Madrona a la muralla de l'actual Paral·lel. Llavors, els campanars eren els únics edificis que conformaven l'horitzó de la ciutat.
1827. Barcelona (Catalunya), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
L'antic port, ple de velers, ancorats en filera l'un al costat de l'altre. L'edifici dels Porxos d'en Xifré ja era construït (1840). 
1827. Alacant (el País Valencià), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
L'església alacantina més antiga, aixecada en estil gòtic sobre l'antiga mesquita major al segle XIII.
1827. Alacant (el País Valencià), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La portalada barroca sobre l'auster gòtic original. 
1827. Elx (el País Valencià), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
El riu Vinalopó tancant la ciutat vella per llevant.
1827. Elx (el País Valencià), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
L'antic Pont de Santa Teresa a la Porta d'Oriola, amb les palmeres en primer terme afegint el característic aire meridional a la ciutat. 

20160114

[1279] Les vistes valencianes i catalanes de Doré

1870. Elx (el Baix Vinalopó, País Valencià).
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
El palmerar d'Elx, sempre admirat pels forasters.
1870. Elx (el Baix Vinalopó, País Valencià).
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Detalls de les palmeres i dels llauradors, o potser més aviat gitanos amb la guitarra en mà, en una visió folklòrica típica dels visitants del segle XIX, i exagerada pel llapis romàntic i detallista del gran il·lustrador francès.
1870. Elx (el Baix Vinalopó, País Valencià).
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Detalls dels llauradors valencians i aragonesos, segons el dibuixant.
1870. Alacant (el Baix Vinalopó, País Valencià).
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
La toponímia és tota castellanitzada, segons els patrons de l'època, i els nostres pobles considerats Spanish, segons establia administrativament l'estat polític dominant en aquell segle.
1870. Alacant (el Baix Vinalopó, País Valencià).
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
L'esplèndid gravat de la ciutat alacantina de Doré, amb el port ple de velers en primer terme, el poble al peu del Benacantil, i el fort de Santa Bàrbara presidint l'escena.
1870. Alacant (el Baix Vinalopó, País Valencià).
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Detalls de la població, que s'entreveu darrere del tràfec comercial dels velers.
1870. Alacant. 
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Detalls del castell de Santa Bàrbara, a més de 160 m. d'alçada, dominant la badia alacantina, des de la 'cara del moro', nom donat popularment al Benacantil per la similitud del perfil de la muntanya vist des del Postiguet.
1870. València.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
El visitant anglès recorre al tòpic de la València del Cid. Això ens dóna exemple de la superficialitat del text, contràriament al gran interès dels dibuixos i gravats.
1870. València.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Detall del Micalet.
1870. València.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
La vista des de dalt del Micalet «is very fine. It extends over the bright and picturesque city, with its innumerable towers and domes, the rich fertile vega, the Lake of Albufera, and the blue waters of the Mediterranian». A València, els autors canvien el vapor pel tren per pujar costa amunt: Sagunt, Tortosa, Tarragona.
1870. València.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
La bellesa valenciana en el llapis de Doré.
1870. Tarragona.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
La catedral tarragonina.
1870. Tarragona.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Detalls de to romàntic al costat de la catedral.
1870. Tarragona.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Tarragona, una ombra del seu passat imperial: «it reains only a shadow of its former greatness».
1870. Barcelona.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
El port barceloní, just a la caiguda de la muralla de mar, amb el tràfec a la platja de la Barceloneta, amb la vista al fons de les dues esveltes torres medievals de la Catedral del Mar, Santa Maria.
1870. Barcelona.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Detalls del tràfec comercial del port, ben representat per figurants entre barques, carros i bótes. 
1870. Barcelona.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Les barques de pescadors o de càrrega per als velers ancorats i els carros que porten i s'emporten les bótes.
1870. Barcelona.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
L'antic Palau Reial medieval, convertit en seu inquisitorial en els segles de l'Edat Moderna.
1870. Barcelona.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Detalls de l'antic palau reial dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.
1870. Lleida.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Per ferrocarril, els autors es dirigeixen cap a Lleida, «very finely situated... very strongly fortified». La Seu Vella «can only be visited with difficulty, and by the permission of the comandant of the district, it having been appropriated by the military authorities». Així vivia de sotmès tot el país. Ara bé, la visita de la Seu Vella, «it alone is worth the journey from England to see, being one of the finest and purest specimens of the Early Pointed Style». Es fa ressò de la 'grotesca' tradició que Herodies i sa filla, Salomé, s'ofegaren a les aigües del Segre, a causa del trencament del gel mentre ella hi dansava, fet que li causà el tall del coll, igual que allò que havia exigit per a Sant Joan. 
1870. Lleida.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
Una vista de la ciutat lleidatana aigües avall del Segre, a la vora d'un molí no identificat
1870. Lleida.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, dibuixos de Gustave Doré.
La silueta de la ciutat retallada sobre el Montsec, amb Gardeny a l'esquerra, i la Seu Vella elevada damunt la plana lleidatana.
1870. Lleida.
Spanish pictures drawn with pen and pencil, Samuel Manning, amb dibuixos de Gustave Doré.
Detall del molí, amb una doble sínia dins l'aigua, i l'edifici on hi havia les pedres de moldre el gra. No pot tractar-se dels Molins de Cervià ni del del Pla de Vilanoveta (la Bordeta) perquè no eren pas al riu, sinó a la sèquia de Fontanet. De fet, no era freqüent de fer-los-hi, al costat del riu, perquè les avingudes se'ls emportaven. Probablement, doncs, es tracta d'una composició més idíl·lica que real.