Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Golmés. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Golmés. Mostrar tots els missatges

20190412

[1966] Golmés del pla de Mascançà

2002. Golmés (el Pla d'Urgell), a vista d'ocell, Diari Segre
Vista del poble abans de la darrera bombolla immobiliària, i després d'una segona meitat de segle XX de constant creixement. 
2002. Golmés (el Pla d'Urgell), a vista d'ocell, Diari Segre
El poble ha restat circumdat per la carretera i la via, a la qual s'afegiria l'autovia. El contrast del roig marronnec de les teulades amb el verd intens dels camps de reg, són una de les estampes típiques del Mascançà contemporani. 
2002. Golmés (el Pla d'Urgell), a vista d'ocell, Diari Segre
Des d'una altra perspectiva aèria, amb l'autovia ja construïda al fons. La vella N-II en primer terme, i el ferrocarril just al darrere del lleu turonet a voltant del qual s'arremolinà tot el poble, sobretot cap a ponent.
2002. Golmés (el Pla d'Urgell), a vista d'ocell, Diari Segre
A llevant, el nucli antic i originari de la vila. Els carrers d'eixample, cap a ponent. I tot al voltant, magatzems i més magatzems, una de les edificacions identificatives de la plana urgellenca, a les quals algú haurà de dedicar algun estudi en el futur.
2002. Golmés (el Pla d'Urgell), a vista d'ocell, Diari Segre
Les dades resumides de la vila, nascuda cap a l'any 1000, i històricament dependent de la Baronia dels Cardona-Anglesola bellputxencs. S'hi recomana el museu d'eines agrícoles de Salvador Fabregat. 


Museu Agrícola Salvador Fabregat
«Al museu del Salvador Fabregat hi trobem també un curiós testimoni de la història de Golmés. Es tracta d’un rodet dels que s’utilitzaven per desgranar el blat que al 1896 els joves golmesencs que entraven en quinta aquell any, sabent que de ben segur els destinarien a la Guerra de Cuba, d’on probablement molts ja no tornarien, una nit el van arrossegar des d’una era propera a la via del tren fins a col·locar-lo al mig. Al matí el tren el va envestir i el va arrossegar uns 100 metres. L’endemà l’alcalde de Golmés ho va denunciar al Governador, que va ordenar retirar el rodet de la via i que va ser abandonat en uns terrenys annexos a l’estació de Mollerussa i on va romandre durant més de cent anys fins que Golmés el va recuperar com a un dels protagonistes de la seva història. Aquell succés protagonitzat pels quintos de Golmés es convertí en un acte de protesta de la gent humil que no podia pagar les 1.000 pessetes de l’època per lliurar-se de la guerra i per tant, es veien condemnats al front, d’on molts d’ells, ja no van tornar més». 
Anys 1960. Golmés (el Pla d'Urgell).
Fotos acolorides de Janot del poble que arrencava definitivament a la modernitat.
Anys 1960-70. Golmés (el Pla d'Urgell). Fototeca.cat
Golmés darrere Mollerussa. Son terme, però, comença just a la fi dels carrers mollerussencs. Allà s'hi aixecaria el Big-Ben, la nostra disco de joventut. Nostra, vull dir de tot el jovent de la plana urgellenca i de més enllà i tot. A tocar de la fàbrica de llet del Castillo, que fa de frontera entre els dos termes. Després, també allà, lluny del poble i a tocar de Mollerussa, s'hi farien els polígons d'habitatges i de sòl industrial que aquests darrers decennis han impulsat el creixement de la vila. 
«El terme municipal de Golmés, que va pertànyer al Segrià fins l’any 1988, es troba a llevant de Mollerussa, al sector de l’esquerra del Riu Corb, que passa a frec del límit septentrional del terme. Les terres del S són regades per la Séquia Tercera del canal d’Urgell. Limita amb els municipis de Vila-sana (NW), Castellnou de Seana (NE), Vilanova de Bellpuig (SE), Miralcamp (SW), Mollerussa i el Palau d’Anglesola (W). 
Els principals nuclis de població són el poble de Golmés, cap municipal, el raval de les Colònies, el disseminat dels Masos de la Figuera, les urbanitzacions de la Ciutat Jardí (a vegades identificada amb el nom de Codís) i Merlet, i el polígon Colomer Quadra. La carretera N-IIa de Barcelona a Lleida travessa el terme de llevant a ponent; la línia de RENFE que fa el mateix recorregut, amb baixador al terme, segueix aquesta via paral·lelament pel N. Hi passa també l’autovia de Lleida a Cervera, al límit d’aquest municipi amb el de Vila-sana i Castellnou de Seana; l’enllaç amb el cap municipal és de 0,5 km. Un camí comunica el poble amb Vilanova de Bellpuig. 
«El topònim apareix per primera vegada al segle XI i sembla d’origen germànic (segons Alcover-Moll prové del nom propi Walahamar, del qual hi ha la variant Walameris).
La població i l'economia 
«Pel que fa a la població ( golmesencs ), vers el 1378 Golmés tenia 24 focs i 32 el 1553. A l’inici del segle XVIII la població era només de 80 h, si bé al llarg del segle augmentà considerablement (251 h el 1787). Les terres de regadiu del canal d’Urgell afavoriren que aquest increment es mantingués durant el segle XIX (415 h el 1830, 908 h el 1857, 972 h el 1860 i 1 053 h el 1887) i que s’arribés al segle XX amb 1 155 h.
«A partir del 1920 (1453 h), i fins el 1981 la tendència general, malgrat alguna vacil·lació, fou regressiva: just abans de la guerra civil de 1936-39 hi havia 1 332 h, 1 377 h el 1940, 1 395 h el 1950, 1 267 h el 1960, 1 251 h el 1970 i 1 238 h el 1975. A partir d’aquest moment les dades de població indicaren una tendència a l’augment: 1 274 h el 1981, 1 280 h el 1991, 1 311 h el 1999 i 1 508 h el 2005, xifra que representa la més alta de tots els temps. 
«Quant a l’economia, destaca el canal d’Urgell (Séquia Tercera) que rega el terme, i tota la terra dedicada al conreu, que és de regadiu. Predominen els cereals (blat de moro i blat), els farratges (alfals) i els fruiters (pomeres i pereres). Les partides del terme són les del Merlet, la del Codís, les del Vedat i l’Horta, les de Vilaguàrdia, la Figuera i el Pla. La ramaderia complementa l’agricultura. Destaca la cria de l’aviram, el bestiar porcí i el boví. 
«Tot i així, la principal font econòmica del municipi és, però, la indústria. Des del 1989 la situació ha variat força, ja que una bona part de sòl ha estat declarat terreny urbanitzable i industrial; l’anomenat polígon Golpark i el polígon Colomer Quadra en són un exemple. La indústria és força diversificada i sobretot destaquen els sectors de la construcció, de la fusta i de l’alimentació; d’aquest darrer cal esmentar diverses cambres frigorífiques i especialment la Granja Castelló (repartida entre Mollerussa i Golmés), que comercialitza la llet El Castillo. 
«Quant als serveis, sobresurt la presència d’una gran superfície comercial, i dins els establiments d’oci la discoteca Big-Ben, on fa cap molt de jovent del Pla d’Urgell i de les comarques veïnes.
El poble de Golmés 
«El poble de Golmés és a 275 m d’altitud, al sector centre del terme, entre la línia del ferrocarril al N i la carretera N-IIa al S. 
«El nucli antic és centrat per l’església parroquial de Sant Salvador, notable edifici bastit a l’indret de l’antiga fortificació àrab, de façana neoclàssica, campanar de torre quadrada amb cos superior vuitavat, interior de tres naus amb columnes amb capitells jònics, espaiós cimbori i ben decorat. Tenia una bonica creu de terme del segle XVII, que fou enderrocada i substituïda per una de moderna, i també un grandiós retaule barroc, que fou destruït el 1936 i que ha estat substituït per un de modern (obra de Jaume Perelló). Dins el nucli destaca també la casa Cal Felip, que és la més antiga del municipi.
Hi ha notícia d’una altra església medieval dedicada a Sant Miquel fora del nucli de la població, cap al N, vora Vila-sana. 
«A llevant del nucli antic hi hagué un primer eixample de carrers paral·lels, l’anomenat raval de les Colònies, completat modernament a mig-dia pel que va a la carretera. Hi ha una urbanització a la partida del Pla que prolonga el nucli urbà. 
«Aquesta població té dues festes majors, la petita, de Sant Salvador votat (per la Segona Pasqua), i la de Sant Salvador (6 d’agost). El darrer diumenge d’abril se celebra la festa de la Cassola que s’inicià el 1986 i actualment gaudeix d’una gran participació.
Altres indrets del terme  
«La urbanització de la Ciutat Jardí, formada per uns vint xalets, data de la dècada del 1970 i és situada a 1 km del nucli urbà, a la partida del Codís (a l’W del terme). Al final de la dècada del 1980, una intervenció municipal permeté que es tripliqués l’extensió de terreny urbanitzable al seu voltant. Situada al N del terme, en la partida que li dóna nom, hi ha la urbanització de Merlet que es troba a 1 km del cap municipal. Totes dues són habitades per gent de Golmés. Al SW del terme hi ha els Masos de la Figuera, un disseminat format per unes tres masies i per una sèrie d’habitatges escampats que es van anar edificant de manera descontrolada durant les dues darreres dècades del segle XX. L’esmentat polígon Golpark és al costat de la Ciutat Jardí, i el Colomer Quadra, al N del nucli urbà de Golmés, entre aquest i la via del ferrocarril. 
La història 
«Les restes més antigues d’aquest municipi són uns sepulcres que es van trobar al principi de la dècada de 1980, a l’indret de la carretera que va a Vilanova de Bellpuig. El 1010 Golmés era una fortalesa sarraïna que obstaculitzava les campanyes de Ramon Borrell I contra Lleida. El castell fou conquerit el 1076, juntament amb els de Cervera, Tàrrega i Anglesola. En l’instrument de donació d’aquest darrer pels comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a favor de Berenguer Gombau i la seva muller (juny del 1079), es pot llegir “ et similiter donamus vobis ipsos Golmers ” i, efectivament, Golmés fou una senyoria de la casa d’Anglesola des d’aleshores i fou integrada a la diòcesi de Vic (a la fi del segle XVI passà a Solsona). 
«L’antic castell de Golmés o Gualmers (al lloc de l’església actual) fou una de les avançades al pla de Mascançà, juntament amb els de Barbens i Castellnou de Seana, repoblada per Berenguer Gombau d’Anglesola i repartida entre els comtes de Barcelona i d’Urgell. El llinatge cognomenat Golmés apareix a Lleida al segle XIII i també en la conquesta de València, i el 1220 un Bernat de Golmés rebé dels Anglesola el lloc de la Novella (Castellnou de Seana). El 1148 Pere de Santa Fe havia deixat als templers un alou que posseïa a Golmés, però la senyoria del lloc continuà sempre dels Anglesola i dels Cardona-Anglesola dins la baronia de Bellpuig. 
«Tanmateix, durant el regnat de Joan II pertangué al comte de Pallars, els béns del qual foren confiscats a causa de la seva actitud contra el rei durant la llarga guerra civil de la Generalitat de Catalunya contra el monarca: en un document del 1484, Ferran II (fill i hereu de Joan II) ordenava des de Còrdova al seu lloctinent, l’infant Enric d’Aragó, que confisqués al comte de Pallars els seus castells —entre d’altres propietats— de Ponts, Golmés i Maldà, els quals encomanà al seu fidel Rodrigo de Bobadilla. Golmés tornà a la senyoria dels Cardona, dins la baronia de Bellpuig, el 1491, i hi continuà fins a la fi de l’Antic Règim (el 1835 encara consta com a domini dels ducs de Sessa, senyors de Bellpuig), que hi tenien un gran molí d’oli. 
«Al segle XVI la població, com les veïnes de Miralcamp i Castellnou, afectada pels problemes del bandolerisme procedent del Pallars (en 1589-91 per l’actuació d’Arnau Escuder, el batlle d’Alòs), perdé habitants respecte al segle XIV. El segle XVIII representà un moment de recuperació. Francisco de Zamora, en el seu Diario de los viajes hechos en Cataluña (1787) anota que a la sortida de Mollerussa “llegamos a Golmés que está cerca, en un llano. El pueblo mediano. Su iglesia aunque nueva tiene mil improporciones”. Zamora ataca sistemàticament l’estètica barroca. “Se hacen algunas casas, y un buen plantío de olivos”. La política agropecuària del corregidor baró de Maldà (segle XVIII), que promocionà l’extensió de nous conreus pel Segrià, també fou profitosa per a la població, que es beneficià posteriorment (segle XIX) dels regadius potenciats pel canal d’Urgell. Durant la darrera dècada del segle XX, i per influència del complex industrial de Mollerussa, el poble ultrapassà el nucli tradicional i s’eixamplà vers l’antiga carretera N-II» (enciclopèdia.cat).
Anys 1980. Golmés (el Pla d'Urgell). Fototeca.cat
Vistes del Golmés de fa prop de cinquanta anys.
Anys 1980. Golmés (el Pla d'Urgell). Fototeca.cat
El terme sense la nova ferida de l'autovia i la moderna Casa de la Vila d'aquells anys.



20190409

[1965] De Colomers, altrament dit Golmés

1917. Golmés (el Pla d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

El vell camí de la carretera de Barcelona que venint de Mollerussa feia marrada fins a tocar del poble, des d'on continuava cap a Bellpuig. Allà hi hagué emplaçada l'antiga creu gòtica, destruïda durant la guerra, i al lloc de la qual se n'aixecà la rèplica de 1969.
1917. Golmés (el Pla d'Urgell).
Foto: Josep Salvany i Blanc (1866-1929) (MdC-BdC).

Detall de la creu gòtica golmesenca. A la sortida del poble, un parell de grans masos ja començaven a fer el futur raval del poble, que s'hi aniria formant al llarg del segle. A la paret de la casa cantonera, un antic fanal de llum elèctrica, d'aquells típics de plat, il·luminava (per dir-ne d'alguna manera) la cruïlla.
1845. Golmés (el Pla d'Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
Emplaçada a només 4 llegües de la capital provincial, però a 12 de la capital episcopal solsonina, amb la carretera «que dirige de Madrid a Barcelona, la cual pasa por uno de sus arrabales, y lo restante del pueblo está en una colina». En aquell mitjan segle XIX, el poble disposava de 114 cases, però només 61 veïns o llars, amb un tota de 362 persones, ço que fa una mitjana de gairebé 6 per família. La riquesa aportada per l'arribada de l'aigua farà que el poble no pari de créixer des de final del segle XIX fins avui, en què quintuplica aquella població i arriba ja gairebé als 1.900 habitants.

L'ajuntament disposava de presó i d'escola primària amb una trentena de xiquets (probablement també xiquetes). L'aigua es proveïa d'una «balsa muy grande que se encuentra por el lado SE. y también de algunos pozos cuando aquella escasea». Del riu Corb, llavors se'n deia Reguer, «el cual viene de la parte de Sant Martí y Belianes en cuyo curso se reunen las aguas de pequeñas fuentes que encuentra a su paso».

A banda de la «hermosa» carretera, els camins cap a Borges i Castellnou els tenien «en muy bue estado, siempre que no llueva mucho». L'agricultura encara era tota de secà i depenia de les pluges. Sembla que al poble hi havia un bon nombre de traginers.
1925 ca. Golmés (el Pla d'Urgell).
Foto: Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951) (MdC-BdC).
L'esplèndida creu gòtica de l'entrada del poble, amb els carrers de terra i sense la moderna urbanització del terraplè sobre el qual s'aixeca el poble. Els cables de la llum ja travessen el carrer, de manera que l'electrificació ja hi havia arribat, potser cap a la primera dècada del segle. 
1925 ca. Golmés (el Pla d'Urgell).
Foto: Francesc Blasi i Vallespinosa (1872-1951) (MdC-BdC).
La roba estesa als balcons, amb les persianes típiques, enrotllables de corda, algunes passades damunt de la barana, perquè ventilés la casa. Molta tàpia i poca pedra, aquesta era la característica de les construccions de la plana urgellenca. 
1913. Golmés (el Pla d'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Foto: Ceferí Rocafort.
El pas d'una carretera nacional sempre era determinant en aquestes poblacions i mai no s'oblidava de citar. Cap al 1920, ja sobrepassava el miler i mig d'habitants: l'impuls de l'aigua del Canal d'Urgell era notori a les poblacions de la plana. Gairebé havia triplicat les construccions en relació a setanta o vuitanta anys enrere. La producció agrícola s'havia incrementat i assegurat, i disposava d'un parell de molins oliers. 

Limitava, i limita encara, amb el terme d'Utxafava, tot i que aquest poble es canviava el nom durant els anys republicans pel més ben sonant de Vila-sana. Diu l'autor que «com a nota artística ha de remarcar-se una interessant creu de terme».
1913. Golmés (el Pla d'Urgell).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Foto: Ceferí Rocafort.
L'escut dinovesc de la vila. 
Segons en Coromines (OC), l'etimologia del topònim és clara: «Poble d'Urgell, comarca Segrià, a mig camí de Lleida a Cervera. Gomés oït a Mollerussa i Sant Martí de Maldà..., així com també ho vaig sentir en les enquestes de 1956 en els pobles circumdants... si bé alguns insistien en Golmés. Gentilici, golmsencs.

«...Sé un fet local molt conspicu que ens il·lumina sobre l'origen del nom: aquesta és una zona de les comarques de Catalunya on abunden més els coloms de torre i de campanar. Vaig assegurar-me'n en el procés de pendre vistes d'aquells termes per a les enquestes, pujant als campanars (el millor indret per dominar la vista de la toponímia menor en aquesta plana). Hi havia molta colomassa a tots ells: les escales dels campanars es trobaven plenes de colomassa en els de Bellpuig i Vilanova de Bellpuig; però en el de Golmés em sobtà de trobar-n'hi més que enlloc. Consti que no pensava en etimologies sinó a no trencar-me el coll relliscant, que ja s'anava tornant difícil amb tants escalons i tan bruts de matèria relliscosa.

«...És ben sabut que en tota aquesta zona, i en general en català occidental i llocs veïns, la forma en ús és colomer per colomar..., molt freqüent a la toponímia menor en tota aquella rodalia... Tenim, doncs, base de sobres per admetre que Golmers ve de colomers, amb la síncope de la o interna... La sonorització de CO- a GO- inicials és un fet corrent, majorment davant d'una vocal àtona». A més algun testimoni escrit del segle XII confirma aquesta línia etimològica. «Que el cognom Galmés no és sinó una lleu alteració fonètica de Golme(r)s, és evident corol·lari d'aquest article».
L'explicació del nostre savi etimòleg és d'una simplicitat tan extrema, que gairebé sembla una d'aquestes pseudoetimologies populars sense base científica. En el mateix article, refuta la base etimològica germànica (Gualmers). Doncs a falta d'altra explicació millor, bé que li haurem de concedir el crèdit, oi?


20190403

[1963] De quan Golmés era Segrià

Anys 1960. Golmés (el Pla d'Urgell).
Vista de l'entrada del poble des de la N-II, amb la característica silueta de l'església de Sant Salvador del segle XVIII.

Anys 1960. Golmés (el Pla d'Urgell).
L'Ajuntament refet en un modern i funcional edifici per a l'època, rere l'antiga creu de fusta col·locada sobre la peanya de pedra, en substitució de la creu històrica, probablement gòtica, destruïda durant la darrera guerra.
Anys 1960. Golmés (el Pla d'Urgell).
Una altra vista del raval, o antiga carretera que passava a tocar del poble.


Anys 1960. Golmés (el Pla d'Urgell).
Detalls del carrer del raval golmesenc, actualment dit de la Carretera Vella. 
Anys 1960. Golmés (el Pla d'Urgell).
Imatge de l'Ajuntament llavors nou, a tocar gairebé de l'església.
Anys 1960. Golmés (el Pla d'Urgell).
La carretera vella davant la creu on es converteix en Plaça de Catalunya,  llavors encara transitada per carros de mules. Tot just arribava la mecanització i la transformació frutícola de la plana urgellenca, i els darrers carros de tracció animal convivien amb els primers tractors, cada cop més habituals i nombrosos, com s'entrelluca al fons de la imatge.
Anys 1960. Golmés (el Pla d'Urgell).
Una preciosa vista del poble agitat enmig de la plana urgellenca.

1969. Golmés (el Pla d'Urgell).
«La Vanguardia española», 30 d'octubre.
Notícia sobre la inauguració de la nova creu de terme, oferta a la població de part de més de cent «golmesanos ausentes», que majorment s'havien traslladat a treballar a l'àrea barcelonina. Segons el periodista, ja s'hi trobava un parc de vehicles de 90 tractors i 60 cotxes! La festassa, amb dinar inclòs per a més de dos-cents convidats, fou presidida pels bisbes de Solsona i també pel de Sogorb-Castelló, diòcesi llavors dirigida per l'arquebisbe tarragoní Josep Pont i Gol, fill de Bellpuig, localitat limítrofa i veïna. 
1969. Golmés (el Pla d'Urgell).
«La Vanguardia española», 30 d'octubre.
La plaça fou decorada amb la 'rojigualda' obligada de l'època i, probablement, els discursets també foren en la llengua única del «Estado», encara en temps de dictadura franquista.
La notícia es publicà fins i tot al principal diari de referència del moment, que afegia l'adjectiu «española» al seu nom original. De fet, avui ens sorprenem que l'arribessin a traure i que no l'hi tornin a posar al més aviat possible, vista la línia editorial del rotatiu barceloní.

La creu original si no tardogòtica del segle XV, devia remuntar almenys al segle XVII, quan arribats els aires de contrareforma catòlica se n'aixecaren tantes en nombrosos pobles i poblets. 
1969. Golmés (el Pla d'Urgell).
«La Vanguardia española», 8 de novembre.
Pocs dies després la localitat tornava a les notícies per causa del descarrilament de l'exprés al pas per son terme municipal. No cal dir que, conegut l'accident al poble, «el alcalde dió orden de que tocasen a rebato las campanas de la iglesia», i és clar tothom va bolcar-se en l'ajuda i auxili dels ferits.
1980. Golmés (el Pla d'Urgell).
Un escut heràldic no oficial i poc encertat.
Amb la llei de comarcalització del país, del 1987, Golmés era el darrer poble del Segrià abans de l'Urgell. Amb la segona llei, que creava noves comarques, l'any següent, el Plau d'Urgell cobrava entitat comarcal amb capital a Mollerussa. La inauguració i èxit consegüent de la disco Big-Ben uniren per una llarga temporada els destins dels dos pobles, ja que tot i tocar a la fàbrica de llet del Castillo, la instal·lació era ubicada en terme golmesenc.