Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sort. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sort. Mostrar tots els missatges

20200701

[2172] Dels neros de Sort, 1931

1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
Foto: Silvi Gordó.
Vista de la banqueta de la Noguera Pallaresa a la capital pallares abans de la urbanització i canalització del riu, ara fa més de cent anys. Les antigues cases del carrer de davant del riu no eren pas tan altes com els blocs d'edificis actuals i deixaven despuntar la silueta del campanar.
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
L'Hotel Pallars. el telèfon núm. 1 de la vila. Ja hi existia una Societat d'Atracció de Forasters. Llavors, però, el turisme no era encara, ni de lluny, el perillós monocultiu en què es convertirà al cap d'un segle.
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
La cooperativa lletera de Sort, marca registrada del Sindicat Agrícola. Els noms comercials llavors no calia que fossin tots en anglès o espanyol. Simplement, identificatiu de la terra.
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
Les quincalleries devien ser el 'tot a cent' de l'època. La venda de ràdios, marca Philips, s'anunciava com la gran novetat moderna.
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
Les runes de l'antic castell comtal pallarès.
Foto: Silvi Gordó.
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
El forn, pastisseria, confiteria i fàbrica de xarops que disposava de "servei a domicili amb camió per tota la comarca". Després ens pensem que Amazon s'ho ha inventat tot. 
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
La fonda Burrella de Bonaventura Cotonat.
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
L'Hotel Pessets amb habitacions amb aigua calenta, i que era el telf. núm. 2 del poble. Allà hi feien parada els autos de línia.

El refugi de la Bonaiga era gestionat per Joan Ribal, al costat de l'ermitat de la Marededeu de les Ares, a 1.800 m. d'altitud. Disposava de vint llits, obert tot l'any. El problema devia ser arribar-hi a l'hivern, amb dos metres de neu!
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
Les ferreries s'hagueren de modernitzar: també s'hi arreglaven bicicletes.
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
Vista de la pàgina del diari barceloní.
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).

Una mica d'història, que recull el pensament que el nom de 'neros' donat als habitants de Sort, provindria de l'antiga ciutat romana de Nerosa. Disposava d'una «xamosa avinguda profusament il·luminada durant la nit». Ja es començava a fiar tot al turisme, el gran virus del segle XX i que sembla que sense vacuna al XXI. El Sindicat Agrícola maldava per la productivitat, la producció de llet i bon preu de les collites, però la vinya ja anava de capa caiguda en aquells temps. L'any 1907 una riuada cobrí d'arenals bona part de l'horta del riu, que calgué recuperar per al conreu.

De l'antic castell comtal ja només en restava la Torre de l'Esperó, els murs septentrionals i poca cosa més, i encara part de l'antic monument era destinat a cementiri públic. S'hi recull també la llegenda de la imatge del Sant Crist de l'església parroquial.
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de desembre (ARCA).

«Sort, la mare d'Hug Roger de Mataplana, l'últim comte de Pallars, que amb la seva aferrissada serenitat, defensà fins a la mort la llibertat de Catalunya».
1931. Sort (el Pallars Sobirà).
«La Veu de Catalunya», de 7 de setembre (ARCA).
Comentari de cadascun dels comerços anunciats, cosa interessant que ens permet de conèixer-ne més bé el paper que tenien a la vila i a la comarca. 




20160721

[1476] Ferrocarril de la Pallaresa de Sort a Salau

1885. Sort (el Pallars Sobirà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Vista de la façana fluvial de la població al costat de la Noguera Pallaresa. La descripció de la ciutat que en fa el cronista oficial de la ciutat de Lleida diu que ja al segle XVII el palau-castell dels comtes era abandonat, mentre que en destaca «una elegante iglesia parroquial con esbelto campanario», que sobresurt entre les teulades. 

El tren de la Pobla havia d'ésser un eix ferroviari que unís la plana urgellenca i Lleida amb el sud de França i tot Europa. La gran visió del projecte restà, però, escurçada fins a les portes de Collegats. Un altre dels preus del tracte colonial que hem pagat com a país des del 1707, i de no poder gestionar els nostres propis recursos com un modern Estat. 
1885. Sort (el Pallars Sobirà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Poc més de mil habitants tenia Sort al darrer quart del segle XIX, «y sus pocas calles estrechas y mal empedradas presentan un aspecto pintoresco. En la mayor de sus dos plazas se celebran los mercados que son semanales»
1885. Sort (el Pallars Sobirà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Provatura d'etimologia popular, a partir de la nova fundació del desaparegut nucli de Vilamflor, que no es correspon amb l'arrel bascoide del topònim, que assenyala la 'vila del pont'. Escriu Coromines, «quan aquest pont era destruït per una crescuda del terrible riu pirinenc, com s'esdevingué per darrera vegada l'any 1842... hi havia una sensació de catàstrofe, i es cuitava a substituir la vetusta estructura de pedra, encara supervivent en els seus amples pilars... per un pont de fusta». 
1885. Sort (el Pallars Sobirà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Detalls de la població, amb el pont de fusta construït després de la riuada de 1842. 
1885. Sort (el Pallars Sobirà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.
Ràpid repàs històric de la vila. L'arribada del tren permetria l'afermament del comerç ramader. La via travessaria la Pallaresa i pujaria fins a Rialp per la  marge dreta, on trobem «los últimos olivares de la provincia». O sigui, la porta del Pirineu. 
1885. Llavorsí (el Pallars Sobirà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Ressenya dels petits pobles pallaresos amunt de Sort fins a Llavorsí, que també rondava el miler d'habitants. «Se encuentra a 810 m. de altitud rodeada de elevadísimas montañas lo cual hace que su clima sea muy frío. Tiene dos puentes que franquean los espresados ríos [la Noguera Pallaresa i la de Cardós]» amb els quals se'n regava la petita horta. «La fábrica de hierro de este pueblo elaborado con de Ainet de Vallferreraha sido renombrada por la escelencia de sus hierros conducidos a todas partes de Cataluña». Allà una estació del ferrocarril els donaria sortida.

Anuncis que ajudaven a pagar l'edició, en què es publiciten la sabateria, la licoreria, la botiga de comestibles i el guarnicioner, ofici desaparegut, que fabricava el conjunt de corretges, el bast o sella i altres arreus que calien per cavalcar un cavall, mula o ruc, o bé per adaptar-los per al transport. Un ofici imprescindible durant segles. 
1885. Esterri d'Àneu (el Pallars Sobirà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.
La via fèrria hauria hagut d'enfilar per la vall principal d'Àneu, als peus d'Espot «a poca distancia del río y de la vía», on «hay un camino que conduce al Santuario y Baños de Boí y en los montes elevados que le cercan donde se cría toda clase de ganados y caza, se encuentra el oso y las cabras monteses». Comentari de l'etimologia bascoide del topònim.

Arribant la via a Esterri assoliria els 980 m. d'altitud sobre el nivell del mar. Descripció de la vila, «cuyas casas están cubiertas de pizarra, se encuentra dividida por el Noguera, teniendo un puente para comunicarse».
1885. València d'Àneu (el Pallars Sobirà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Referència a València d'Àneu, últim reducte de la defensa dels furs pallaresos d'Hug Roger III a final del segle XV, i a la destrucció provocada pels carlistes durant el setge del maig de 1836, en què el governador reialista, Pascual Madoz, fou ferit «y dado por muerto entre los suyos a causa de haber desaparecido ente la corriente del río».

Segons l'autor, l'etimologia de Pallars es basaria en una suposada antiga ciutat «Palea Arx... mencionada en documentos y la que debió dar el nombre al valle, al río Pallaresa y al Condado. Palea Arx debe traducirse por fortificación antigua, y ninguna duda cabe de que Valencia de Aneo ha de remontarse, atendiendo a su posición geográfica y estratégica a la mayor antigüedad».


1885. Vall d'Isil (el Pallars Sobirà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

El ferrocarril continuaria cap a Sorpe, «tocando a la vía en proyecto, pueblecillo de escaso vecindario» i pujaria per la Vall d'Isil, «pueblos y lugares todos dedicados a la cría de ganado con pastos abundantes, cuyas lanas extraen hacia Francia, maderas de construcción y aguas minerales riquísimas, pero olvidadas que han de ser en lo porvenir su riqueza».

La Noguera parteix Isil en dos, «y sus habitantes, a causa de las elevadas montañas que la rodean, en inverno solo disfrutan dos horas de los rayos del sol, padeciéndose como enfermedad del país paperas, o galls,como llamamos en catalán». En destaca l'església romànica de Sant Joan, de l'orde hospitaler, «la cual sin duda tuvo aquí en sus buenos tiempos un hospital o refugio de peregrinos para recoger los que por el Puerto de Salau iban o venían de Francia».



La via fèrria hauria arribat fins a Alós d'Isil, «cumbre de los Pirineos y a 174 km. de Lérida. El puesto de carabineros que aquí se encuentra indica que hemos llegado al último pueblo... pues solo faltan 8 km. para entrar en Francia por el collado o Puerto de Salau». Referència a l'església romànica de Sant Llisser.
1885. Era Val d'Aran.
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

«A poca distancia de Alós tuerce el río hacia el Valle de Arán dando un gran rodeo hasta llegar casi a las fuentes del Garona, el cual circunvalando el Valle por el sur y occidente y pasando por sus principales poblaciones, marca el itinerario que ha de recorrer la vía accesoria o ramal que ha de unir nuestra pequeña Suiza con la Provincia... hoy separada a menudo por las nieves que cubren sus privilegiadas montañas».

La força il·lusòria en el progrés que havia d'arribar tot entrant en el nou segle XX era tan gran que tapava la capacitat racional de creure que aquest projecte podia arribar a bon port. I fins i tot creien que es faria el ramal aranès. O encara més: el ramal del Segre fins a Puigcerdà. I més: el ramal Tremp-Montañana. I més i més: «es de esperar que antes tenga Balaguer construído el que desde esta ciudad ha de ir a empalmar a Valls»!

No comptaven que les limitacions polítiques i econòmiques del país, sotmès al règim metropolità espanyol, esdevindrien a la fi més decisives que aquella confiança cega en els projectes de futur. Si fa no fa, igualment que ocorre avui amb el Corredor mediterrani ferroviari. Com a país integrat si us plau per força en el nostre estimat Estat veí, sovint no som lo que fem, sinó el que ens permeten. Fins que no en tornem a agafer la clau, aquella que ens arrabassaren ja fa 300 anys.
1885. Bossòst (era Val d'Aran).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

L'església romànica de Bossòst.
1885. Sort (el Pallars Sobirà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Anuncis de comerços de Sort. En el segon cas, una curiosa barreja de xocolateria amb cereria, és a dir, venda de ciris i candeles. 
1885. Lleida.
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Propaganda del magatzem de ciment de Francesc Guardiola, a la plaça de Sant Antoni, i de la sabateria Molins, que fins i tot en prenia mides a domicili.
1885. Lleida.
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.
La portada de la publicació. 

20160719

[1475] El ferrocarril de la Pallaresa fins als Collegats

1885. Tremp (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Comptava Tremp ja amb més de dos mil cent habitants llargs a final del segle XIX. Però per carretera, calia fer un tomb fins Artesa de Segre per saltar-se el Montsec, ja que el pas dels Terradets encara no era habilitat. El tren donaria sortida als 12 municipis i més de 50 poblacions de la Conca.
1885. Tremp (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.
Ressenya històrica de la vila. Fins i tot s'identifica el comte pallarès Arnau de Mataplana, com a l'heroi llegendari «de una de nuestras baladas más populares», que Maragall reelaboraria literàriament per a la posteritat, encara que no el fes ben bé pallarès.
1885. Tremp (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.
La història de la vila conclou en aquell final del segle XIX amb la «honra de ver celebrar en su recinto la magna reunión, que después de muchas vicisitudes ha dado por resultado la ansiada realización del Ferro-carril del Noguera Pallaresa, del cual no en vano espera la Provincia su regeneración moral y material, y por tanto el risueño porvenir que columbra ya allá en lontananza». La castellana prosa del nostre ínclit historiador renaixenço no preveia que la pertinença a un Estat centralista i espoliador impediria la realització d'aquell somni ferroviari.

A Tremp, la via creuaria el riu i per la marge esquerra aniria pujant fins a la Pobla de Segur. Repassa succintament els poblets de Talarn, Aramunt i Salàs.
1885. La Pobla de Segur (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Passava la Pobla dels mil set-cents habitants a final del segle XIX, «y a pesar de su altitud 535 m. en su huerta que riegan las aguas del Flamisell por medio de tres acequias, se dan toda clase de buenas frutas, buen aceite, bastantes cereales y vino». L'autor fa un intent d'interpretació etimològica de Segur. La via havia de travessar la Noguera i pujar cap a Gerri per la marge dreta. Finalment, però, la via no creuaria el riu a Tremp i ja pujaria per la marge dreta fins a la Pobla, on finiria.
1885. Els Collegats (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

L'estret dels Collegats, autèntica frontera entre la terra baixa i la muntanya. «No sabemos la dirección que tomará el ferrocarril al llegar al Pas dels Collegats...» Doncs cap ni una encara i després de més de cent anys del primer projecte. La descripció del congost en la prosa literària de l'autor és estimable.
1885. Gerri (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.

Comenta l'historiador diverses possibilitats per a l'etimologia de Gerri.
1885. Gerri (el Pallars Jussà).
«Guia geográfica, histórica, monumental y estadística de las comarcas que ha de atravessar el ferrocarril del Noguera Pallaresa», Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Francesc Carruez, Lleida.
Referència inevitable al monestir de Gerri, des dels seus orígens visigots fins a la desamortització dinovesca: «No queda de su antiguo esplendor sino el recuerdo y si no fuera porque el fervor de los fieles ha conservado la iglesia ni esta tal vez aun quedara para atestiguar al viajero la importancia del antiguo monumento».

La fabricació de sal és mencionada, a partir de la font que hi ha «a pocos pasos de la villa». El projecte preveia un pont a Gerri per tal que la via saltés a la marge esquerra i continués amunt cap als llogarets d'Arcalís, Malmercat i Saverneda, «por los cuales pasara casi tocando la vía y cuya historia engalanan hermosas tradiciones de la edad media».

20160412

[1377] Primeres piragües a la Pallaresa

1964. Ribera de Cardós (Vall de Cardós, el Pallars Sobirà),
NODO (Arxiu rtve.es).

Aquell meu any de 1964 veié també nàixer la primera competició de piragüisme d'aigües braves, el Ral·li de la Noguera de Cardós i Pallaresa, en dos etapes, des de la Ribera de Cardós fins a Sort i acabant a la cua del pantà de Sant Antoni a Sort. En plena dictadura espanyola sobre Catalunya, començava tímidament l'explotació turística del Pirineu lleidatà, amb la creació del primer càmping a Sort per a tal magne esdeveniment esportiu i, per descomptat, de propaganda de les bondats del règim repressor.

Cinquanta anys i escaig després, podem confirmar que aquells inicis d'explotació turística ha fet honor a la paraula: cada racó del Pirineu ha estat ben explotat i posat a servitud del visitant, del turista, rebut sempre com un autèntic Mr. Marshall, salvador de l'economia pirinenca. Quan comencem a descomptar-ne els perjudicis, sobretot de les dues darreres dècades, que tard o d'hora ho farem, ens adonarem que potser no tot ha sigut tan idíl·lic com les frases de la característica veu franquista del NODO espanyol proclamaven. 
1964. Ribera de Cardós (Vall de Cardós, el Pallars Sobirà),
NODO (Arxiu rtve.es).

Vistes de Ribera de Cardós, amb l'església de Santa Maria, que presentava una coberta piramidal damunt la torre romànica. 
1964. Sort (el Pallars Sobirà), NODO (Arxiu rtve.es).
El pont sobre la Noguera Pallaresa a l'entrada de Sort, i el càmping inaugurat a la vora del riu.
1964. Sort (el Pallars Sobirà), NODO (Arxiu rtve.es).
Imatges amb sabor d'època, amb les velles tendes de campanya, sense rulots, amb turismes europeus de finals dels cinquanta, i els primers sis-cents i gordinis. Els pollosos del règim s'afanyaven a vacancejar, mentre la majoria de la població desafecta sofria per subsistir.
1964. Sort (el Pallars Sobirà), NODO (Arxiu rtve.es).
La vela carretera c-1313 a l'arribada a Sort, amb els típics mollons rectangulars que feien de tanca i protecció. Arriben els cotxes dels participants, tots amb les piragües carregades a la baca. 
1964. Escaló (Vall d'Àneu, el Pallars Sobirà),
NODO (Arxiu rtve.es).

L'antiga palanca d'Escaló, punt de sortida de la primera etapa. 
1964. Escaló (Vall d'Àneu, el Pallars Sobirà),
NODO (Arxiu rtve.es).

La torre de guaita medieval, testimoni de la sortida del ral·li internacional. Per això hi havia també dones piragüistes, davant la sorpresa del locutor espanyol. 
1964. Sort (el Pallars Sobirà), NODO (Arxiu rtve.es).
Passeres i ponts romànics sobre la Noguera Pallaresa amb les piragües per sota. Avui en dia, aquelles palanques tan necessàries i valorades per a la comunicació entre tots dos costats de riu, no passarien les inspeccions de riscos laborals. Els piragüistes han esdevingut els moderns raiers, als quals han substituït en l'art, abans de subsistència ara esportiu, però sempre econòmic, de sallar en equilibri per damunt les aigües braves. 
1964. Sort (el Pallars Sobirà), NODO (Arxiu rtve.es).
L'arribada del ral·li piragüista era situada a la cua del pantà de Sant Antoni, a la Pobla de Segur. 
1964. Sort (el Pallars Sobirà), NODO (Arxiu rtve.es).
El reportatge es clou amb les característiques vistes dels agrestos Collegats.