Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anglaterra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anglaterra. Mostrar tots els missatges

20191006

[2036] Canterbury, segle XVI

1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La bella catedral gòtica de Canterbury, capital religiosa del Regne Unit a causa d'ésser arquebisbal del líder espiritual de l'Església Anglicana, després de la reina, i, per tant, la segona capital cristiana de l'Europa occidental, després de Roma. Al segle XII, hi fou mort Thomas Becket, l'arquebisbe, a mans dels homes del rei, que volia limitar el seu poder eclesiàstic. Així hi començaren les peregrinacions, que Chaucer aprofità al segle XIV per inspirar-s'hi com a marc narratiu per a la seua seixantena de contes. 
1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Els mapes de Braun sempre eren dibuixats amb figures del lloc i temps corresponents. A banda d'il·lustrar-ne els costums, l'acció tenia el propòsit amagat de fer inservibles els mapes als otomans, la religió dels quals els prohibia qualsevol representació humana. 

La primera ciutat romana (segle I ne) havia decaigut en els segles posteriors, fins que a la baixa Edat Mitjana tornà a revifar-se. S'encerclà amb una perfecta muralla circular, a bona part de la qual el riu Stour s'hi derivava perquè li fes de fossat.  
1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detalls dels escuts anglès i de la ciutat, apel·lada Cantuarbury en llatí medieval. La trama urbana no era del tot plena, i sovint les illes de cases mantenien horts interiors, fet que la devia fer molt més sanejada i habitable que les altres ciutats del seu temps, en què sovint els carrers i les cases s'amuntegaven dins la muralla sense cap concessió urbanística a places i jardins.
1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
«Urbs fertilis simae Angliae celebris Archiepiscopatus sede commendata».
1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Retrat dels canterburians del Cinc-cents, en plena època elisabetiana i shakeaperiana.
1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El castell que guardava la porta principal de la ciutat. Probablement la torre hi degué funcionar com a torre de presó. Un braç del riu era desviat cap a l'est al peu de la muralla per reforçar-la amb el fossat.
1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
A la part occidental, un altre braç del riu hi entrava per sota la muralla. S'hi aprecien molt bé els diversos ponts que ajudaven a creuar-lo. La ciutat havia arribat a tindre cap a 10.000 ànimes abans de la Pesta Negra de 1348, reduïdes a un terç després de la passa mortal. Al 1504 es va donar per acabada la construcció de la catedral, quan es va coronar la torre de la campana Bell Harry, després de 400 anys de començada. La demografia de la ciutat es refeu a poc a poc, però amb la dissolució dels monestirs decretada a mitjan segle XVI per Enric VIII tornà a perdre nombrosos habitants, frares i monges foragitats de ses comunitats religioses. La capella de sant Thomas Becket fou desfeta, les imatges del sant prohibides per la Corona a tot el país, el tresor i joies catedralicis traslladats a la Torre de Londres, i el pelegrinatge finit.

Només al segle XVII, l'arribada de centenars de refugiats religiosos francòfons protestants hugonots, fugits de persecució al continent, va permetre la lenta recuperació demogràfica i econòmica de la ciutat. 
1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall del riu Stour, que rega el sud-est d'Anglaterra, en el seu pas desviat intramurs.
1588. Canterbury (Anglaterra).
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detalls de la trama urbana, molt poc atapeïda, a la qual cosa hi ajudà la destrucció d'edificis que comportà la supressió dels monestirs de 1540. 

El net i clar traç del dibuix dels artistes de l'editor Braun i l'acoloriment dels verds camps i les rogenques teulades donen a tota la composició una extraordinària bellesa. Fins i tot, sembla que alguns camps són més grocs que verds, com assenyalant que potser eren de terra i no de gespa. Les blavoses teulades de zenc dels edificis religiosos acaben de donar l'atractiu acoloriment del plànol als ulls de l'espectador, que malgrat els segles transcorreguts se sent transportat al brogit d'aquells carrers. Això és l'únic que ens hi cal afegir, car cap activitat humana no hi és representada ni en els camps ni en els carrers ni al riu. Ple de molins a sa riba, si ens hi fixem. 

20161126

[1574] La volta al món al segle XIX (vii): vistes europees

1827. Mont Orgueil /Gorey Castle (Illa de Jersey),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).

El magne castellot fortificat de la capital de l'illa de Jersey, dependència de la Corona britànica a tocar de la costa de Normandia, que ha vigilat les costes de l'illa des del segle XIII. És digna d'encomi son autogovern secular, tot i que modernament s'hagi erigit en paradís fiscal per a l'evasió d'impostos empresarials i dipòsits bancaris als mateixos nassos d'Europa. O potser són aquests mateixos dirigents polítics europeus, al servei de la classe econòmica privilegiada, els primers interessats que hi hagi forats en els sistemes fiscals dels diferents Estats.
1827. Pont d'Yvy (Devonshire, Anglaterra), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Un modern pont ferroviari, amb locomotora a vapor inclosa, contrasta amb la somereta dels pagerolets.
1827. Londres /London (Anglaterra), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La Catedral de Sant Paul i els ponts sobre el Tàmesi londinenc, amb l'històric London Bridge en primer terme.
1827. Londres /London (Anglaterra), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Detall del monument al Gran Incendi (Monument to the Great Fire) del 1666, i que marca el punt on el foc va iniciar-se. Fou construït entre 1671-77 al lloc de l'església de St. Margaret's, la primera que fou devorada per les flames.

1827. Londres /London (Anglaterra), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Trafalgar Square, construïda per homenatjar l'armada britànica que derrotà la flota hispanonapoleònica al 1805 davant la costa gaditana.
1827. Londres /London (Anglaterra), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La Catedral de Sant Pau, construïda després del Gran Incendi, entre el 1676 i 1710, sobre les cendres de l'antiga catedral medieval.


1827. Londres /London (Anglaterra), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
L'edifici històric de la Borsa londinenca, amb l'estàtura eqüestre de Wellington al centre de la plaça, i tota l'animació de la burgesia local.
1827. Carnarvonshire (Gal·les), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Paisatge amb cascada al país gal·lès.
1827. Edimburg /Edinburgh (Escòcia), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
Dalt del turó, l'antic castell medieval, i als peus la ciutat vella.
1827. Dublín (Irlanda), 
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món», 
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La capital irlandesa, Baile Átha Cliath, a banda i banda del riu Liffey.

20160813

[1494] Ciutats de l'Europa del Cinc-cents (ii)

1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
«Edenburgum, Scotia metropolis»: Edimburg, la capital d'Escòcia. Plànol de la ciutat, tota emmurallada, als peus de l'antic castell, edificat sobre un gran rocam que domina tota la ciutat vella. L'avui anomenada Royal Mile, amb els principals carrers que travessen la ciutat antiga fins a l'eixample, és un dels grans centres comercials de l'Edimburg actual. Al damunt de la muralla, l'antic llac que tancava la ciutat, fa temps dessecat.
1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Edinburgh/ Edimburg, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Bristol, ant. Brightstowe, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

La ciutat del «pont sobre el riu», un dels ports anglesos més importants en aquell segle, car recollia el tràfec del comerç amb Irlanda, Islàndia i la costa atlàntica francesa. Amb el descobriment d'Amèrica i els viatges a través de l'Atlàntic, la ciutat portuària encara veié més crescuda la seua importància comercial. La ciutat medieval era encaixonada entre els rius Avon i Frome, i al gravat es pot apreciar bé el característic pont medieval construït de cases a tots dos costats.
1579. Bristol, ant. Brightstowe, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Bristol, ant. Brightstowe, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Bristol, ant. Brightstowe, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Bristol, ant. Brightstowe, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Norwich, ant. Nordovicum, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

«La ciutat fou fundada pels anglosaxons cap al segle VII i esdevingué cap al segle XI la segona ciutat més gran d'Anglaterra després de Londres. Fins a la revolució industrial, fou la capital del comtat més poblat del país. 
1579. Norwich, ant. Nordovicum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Norwich, ant. Nordovicum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Norwich, ant. Nordovicum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Norwich, ant. Nordovicum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Nameur /Namur, ant. Navurcum, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

La capital valona era en en segle XVI una possessió dels Països Baixos sota dominació espanyola, emplaçada a la confluència dels rius Mosa i Sambre. S'aprecien els ponts i el fossat amb un portal llevadís en una de les portes de la ciutat, i el tràfec de barquetes al riu.
1579. Nameur /Namur, ant. Navurcum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Nameur /Namur, ant. Navurcum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Nameur /Namur, ant. Navurcum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Nameur /Namur, ant. Navurcum, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Nimes, ant. Nemeasus, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

«Nemeasus, Nismes civitas Nabonensis Gallie, vetustissima civitas». Les famoses restes romanes de la ciutat són ben visibles en el gravat: l'aqüeducte a l'angle superior dret, l'amfiteatre a la banda esquerra de la població, una columna i fins i tot la Maison Carrée, a la part superior. La ciutat era al costat de la Via Domitia i al peu de la Torre Magna romana, que presidia tota la ciutat i des d'on baixava l'antiga muralla romana.
1579. Nimes, ant. Nemeasus, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Nimes, ant. Nemeasus, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Nimes, ant. Nemeasus, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Nimes, ant. Nemeasus, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.