Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sixena. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sixena. Mostrar tots els missatges

20161019

[1546] Excursió a Sixena, 1908

1908. Vilella, Bisbat de Lleida (1149-1999), 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
Breu apunt històric sobre l'ús escrit de la llengua en aquest racó del nostre domini lingüistic: «En lo segle XV la llengua catalana perdé visiblement sa esfera d'acció a Vilella, puix en la segona meitat del mateix los seus pàrrocos alternen partides catalanes amb altres en castellà, fins que en lo segle XVI acaben per abandonar-se totalment les partides escrites en català»; en canvi, la llengua parlada s'hi ha mantingut ben viva fins avui, tot i que barrejada de castellanismes. Antigament, els mots provinents del castellà no s'oïen en els barris d'emigrants procedents d'Espanya, sinó als pobles de frontera. Com deia la cobla popular fragatina que dedicaven a les xiques del poblet veí:

«Les xiquetes de Vilella
a la llum diuen candil,
 a la finestra, ventana,
i al julivert, perejil».
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999), 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
Arribada dels excursionistes al monestir de Sixena: «Ha sigut possessió remota de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem», per la qual cosa «volem dir que no fou de les annexionades amb motiu de l'extinció dels Templers».
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
«Vista general del monestir de monges de Sant Joan de Jerusalem de Sixena, fundat al 1187 per la reina Sanxa, muller del nostre rei Anfós I». Clixé: Josep Thomas.
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
Sepulcres del rei català Pere I d'Aragó i de sa mare la reina Sanxa, fundadora del monestir. El monestir de Sixena és un dels nostres històrics panteons reials, com Ripoll i Poblet. La imatge mostra abans de 1936 la capella romànica a on eren enterrats mare i fill, abans del pas de los catalanes de la columna Durruti, als quals els historiadors del nacionalisme espanyol han atribuït, sense testimonis, la destrucció del monestir. 
Clixé: Juli Soler.
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
En un molt ben documentat article, Albert Velasco, conservador del Museu de Lleida, ha intentat desemmascarar la veritat, sembla que a canvi d'una querella que algú (més llest, suposem) li ha posat. 
Albert Velasco: Sixena, 1936: qui va incendiar el monestir? (Avui, 6-9-2016), 
versió en castellà: Sijena, 1936: la Causa General (El País, 6-9-2016).
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
A banda del rei «Pere lo Catòlic, tan desastradament mort a Muret», sembla que Jaume I també volgué ésser-hi sebollit. Ja amb la desamortització de 1835, es veié «pertorbada la pau d'aquell lloc solitari per la cridòria d'una partida incendiària, que amb feixos de llenya tractaren de destruir lo monestir i los papers dels censos, salvant-se tot mercès a la sang freda de la priora Donya Miquela de Ric i Montserrat». Sembla que al lloc, doncs, hi havia ganes de cremar el monestir des de cent anys abans de 1936, probablement, com a tants altres pobles dependents d'un monestir de son terme, pels abusos seculars dels censos, delmes i arrendaments que els cenobis practicaven sobre la pobra gent. 

«Les monges no tenen clausura, al revés de les de Barcelona d'igual orde. Estan autoritzades per sortir fora del convent i passejar fins a la carretera». La solitud del lloc, a l'esquerra del riu Alcanadre, que desemboca al Cinca a Vallobar, degué ajudar a consuetudinar la norma. «Son hàbit religiós, modificat en lo segle XVIII, és summament original per la manera de portar la toca blanca, formant-los aurèola rodona, que els envolta la cara». 
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
Explica la dispesa que reberen durant la nit d'estada que hi feren, i aclareix que la taula era servida per «les germanes o mitges creus, com los hi diuen per denotar que no arriben a ésser creus completes o monges professes». Segueix una breu ressenya de l'església romànica del segle XIII, «tal vegada consagrada en 1258», en ple regnat del rei Jaume. 

El cor monacal «conté belles cadires gòtiques i lo gran silló [cadira] de la priora, barroc. Al Museu Episcopal de Lleida hi vegérem la vella cadira abacial, gòtica, del XIII, segurament la primera que tingué el cor o la sala capitular. Per més que està molt malmesa...»
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
Les monges de Sixena en son hàbit característic rebent  Carreras i Candi al claustre. Destaca la creu de Malta a l'espatlla. Clixé: Juli Soler.
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
«La Sala Capitular, policromada amb belles representacions bíbliques, construïda durant lo regnat de Jaume II». Clixé: Juli Soler.
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
Clixé: Juli Soler.
Detall de les pintures medievals de la sala capitular, salvades de la destrucció per Josep Gudiol i dipositades al MNAC, espoliades segons la versió ultranacionalista (espanyola). Ja ho he escrit en alguna altra ocasió: qui confon, volgudament, aragonesisme amb espanyolisme sap ben bé què busca i què pretén entre els seus compatriotes.

La prova del cotó és que no es reclama cap de les altres peces espoliades i ubicades al Prado, al museu d'Osca, al de Santa Cruz de Toledo o al museu de Saragossa, aquestes sí dipositades en el que identifiquen com a territori nacional propi. En algunes persones, la mil·lenària pertinença al bisbat lleidatà s'ha convertit en odi visceral, com ocorre en tota prova iniciàtica de nouvinguts a qualsevol causa, en aquest cas a la de la «grande, una y libre», i tot oblidant-se en pusil·lànime silenci autocensurador de les llibertats pròpies que els foren arrabassades als aragonesos al 1707 pel primer Borbó. O millor dit, oblidant-se'n per mor de 1707... i 1939... i 1978.
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
El retaule gòtic de la Mare de Déu del Cor, la gran peça pictòrica del monestir, ara al cor, però «que a la primitiva fundació ocupava l'altar major. D'ella se'n conta piadosa i miraculosa tradició, relacionada amb l'origen del monestir». 
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
La gran portalada romànica de l'església, sempre impressionant malgrat la raconada a on s'amaga. Clixé: Juli Soler.
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
Una germana de Jaume el Dissortat urgellenc fou monja al cenobi, entre altres. Molt il·lustrativa la data de la introducció del culte a la Verge del Pilar, al 1516, coincident amb la castellanització de la terra aragonesa: ses classes dirigents van fer un curs accelerat de castellà i abandonaren en poc menys de cent anys la llengua dels seus avantpassats, i al seu darrere arribà irremeiablement la castellanització de les classes populars. 

L'església fou la punta de llança de l'extensió de la castellanització en aquestes classes populars, de manera que al segle següent l'aragonès havia quedat ja reduït a les valls pirinenques, a on ha perdurat fins al segle XX i malda per conservar-se en aquest inici del XXI. Cosa que el turisme -ei, potser- farà improbable malgrat l'honorable tenacitat d'uns quants.

Un dels territoris amb més advocacions marianes saragossanes són les comarques de la Franja de Ponent, que s'ompliren a partir del segle XVI d'ermites i devocions a la Pilarica. Fou una de les estratègies que seguí la classe dirigent per blindar la franja fronterera, tot i que allà toparen amb la perseverança secular i arrelada tenacitat dels llogarrencs... i fins avui encara. 
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
Absis de l'església del convent. 
Clixé: Juli Soler.
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
Detalls de l'absis amb les obertures d'arc romànic. 
Clixé: Juli Soler.
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
Els excursionistes observaren en una altra sala «grans pintures damunt tela», les qual «representen retratades les priores de Sixena. Són obra del cartoix Bayeu. En les llegendes apareixen noms molt preclars en la història aragonesa, començant per la filla del rei Jaume, la infanta Blanca d'Aragó». 
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
Pintura mural del segle XVI que representa un davallament de la Creu. 
Clixé: Juli Soler.
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
Testimoni sociolingüístic dels excursionistes: «Avui a Sixena, o millor dit en los dos llocs veïns de Villanueva de Sixena i Sena, no es parla català... Mes en l'Edat Mitjana no s'havia pogut sostreure de la influència de la llengua catalana. Ho proven alguns documents de son arxiu...»
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
Pintures murals del segle XIV. Clixé: Juli Soler.
1908. Sarinyena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
Els excursionistes es dirigeixen amb tartana a Sarinyena, «població que es desenrotllà a redós d'antic castell senyorial, alçat en una petita eminència», per pendre-hi el tren per passar a Osca. «Sarinyena ha tingut en l'Edat Mitjana certa importància comarcal: d'aquí que continga algunes places i bones cases d'aspecte senyorial».
1908. Sixena, Bisbat de Lleida (1149-1999),  
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
Transbord de tren a Tardienta per agafar el d'Osca, a on arribaren «encara amb llum de dia, puix era el 20 de maig». 

20150106

[922] Retaule gòtic de Sixena (ii)

Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

El carrer doble de la dreta s'enceta amb la Resurrecció i Ascenció de Crist al cel.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

Jesús ressuscita. El sarcòfag i els soldats són representats al més pur estil del XIV. No hi havia coneixement iconogràfic del temps dels romans.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

Detall de Jesús ressuscitat, amb els forats dels claus i la nafra al costat. Maria l'esguarda, sempre elegantment vestida. La biografia de la Mare de Déu se supedita als fets de son Fill.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

Detall dels soldats medievals, que figuraven que eren romans al sepulcre de Jesús.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

L'Ascenció de Jesús al cel, contemplada per Maria i els apòstols.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

Detall de l'Ascensió de Jesús.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

S'observa el gran desplegament de color de l'autor. 
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

Segueixen la Pentecosta i l'anunci de la mort de Maria.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

La Pentecosta. 
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

L'Esperit Sant davalla sobre la Verge i els Apòstols.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

Un àngel, en presència de Déu Pare al cel, anuncia la mort i resurrecció de Maria i li dóna la palma que portarà al soterrament, com a símbol de resurrecció.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

Detalls de Maria i de l'àngel amb la palma celestial.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

La biografia mariana s'acaba amb la Dormició de Maria i la seua Coronació.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

Maria al llit de mort, acompanyada dels seus parents i amics, al més pur estil medieval.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

Detall de Maria jacent, amb la palma al damunt del cobrellit. Les robes reflecteixen l'alta classe social de les religioses de Sixena. L'autor dóna gran acoloriment al conjunt.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

Detall dels psalmistes al peu del llit de Maria.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

Jesús corona sa Mare com a Reina del Cel després de la seua resurrecció.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

Detall de Maria coronada.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

La Coronació de Maria té lloc al palau celestial, envoltat d'estels.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

La predel·la o bancal del retaule, que afegeix quatre escenes eucarístiques, relacionades amb els miracles de l'Òstia sagrada (sempre administrada pels ministres de l'Església), i una magnífica escena central amb el Sant Sopar.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

Quadre que representa una plaga d'insectes, que sembla que provenen d'unes arnes cilíndriques del fons de l'escena. Només pot ser vençuda per la força de la Sagrada Forma, que s'ofrena en capsa oberta.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

El peix, símbol dels cristians, mengen de la Sagrada Forma. 
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

Jueus i infidels rebutgen l'Òstia, que és font de vida.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

Sant Sopar, amb la taula parada i els apòstols al voltant de Jesús, sis a cada costat.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

Detall de Jesús ensenyant l'Eucaristia als deixebles seus.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

La maldat i la traïció ja covaven en l'esperit de Judes. Per representar-ho, l'artista superposa la figura d'un dimoniet sobre la capa i cap de l'apòstol traïdor.
Segle XIV, entre 1363 i 1376.
Retaule de Santa Maria de Sixena,

Monestir reial de Sixena, Bisbat de Lleida (fins al 1999).

Detall de la taula parada al més pur estil medieval: panets rodons, aigua i vi, i uns bons coltells per esbocinar el pa. Sobre estovalles blanques, decorades als extrems per una quadrícula que recorda l'escaquer dels Urgell. Al plat central, un conill rostit sencer o bèstia similar. Tots mengen pa, mentre que Judes allarga el braç perquè sembla que prefereix el tall. Un apòstol, potser Joan, s'ha adormit. Quan tots reposaran, tindrà lloc la traïció.