Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llengua i Literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llengua i Literatura. Mostrar tots els missatges

20250801

[2691] L'Estel, col·lecció literària valencianista

 

1928-1933. «Col·lecció l'Estel».
«La poesia valenciana en 1930», sèrie Literària, núm. 7. València.
Antologia dels poetes de la Renaixença valenciana de començament de segle XX, amb poemes de Francesc Almela i Vives, Bernat Artola i Tomàs, Francesc Caballero i Muñoz, Miquel Duran i Tortajada, Enric Duran i Tortajada, Daniel Martínez i Ferrando, Enric Navarro i Borràs, Bernat Ortín i Benedito, Artur Perucho i Badia, Carles Salvador i Gimeno, Maximilià Thous i Llorens, Salvador Verdeguer.

1928-1933. «Col·lecció l'Estel».
 Fullet de propaganda de les obres que s'hi anaven publicant.

1928-1933. «Col·lecció l'Estel».
«Contes per a infants (de la imaginació nòrdica)», 
sèrie Literària, núm. 6. València.
Antologia de contes nord-europeus, traduïts de l'anglès per Joaquim Reig.

 1934. «Col·lecció l'Estel».
L’Estel va ser una editorial pionera valenciana fundada l’any 1928 per Adolf Pizcueta, amb lo suport econòmic d’Ignasi Villalonga i Joaquim Reig. L’objectiu de l’editorial era dignificar la literatura escrita en valencià i difondre les noves normes ortogràfiques de Castelló, en un temps en què la cultura valenciana vivia una revitalització després d’una dècada de poca activitat cultural.
Los volumets d'aquesta col·lecció de divulgació literària i nacionalista se dividien en dos sèries, la literària, amb 5 publicacions fins al 1934, i la dels Quaderns de Divulgació Valencianista, amb 5, que buscaven un espai de reflexió per al valencianisme emergent. Los preus variaven segons la gruixària, però buscaven de ser assequibles a la classe mitjana. 

«És una editorial històrica, aquesta de la qual parlarem avui: L’Estel. L’editorial valenciana més acurada, digna i solvent dels anys trenta del segle XX -aviat farà un segle de la seua fundació-, quan semblava que el valencianisme polític i cultural prenia embranzida. I la va prendre, i tant que sí, però el colp de la desfeta del 1939 s’ho endugué tot per endavant: vides, dignitat, il·lusions i projectes. La llarga dictadura nacionalista espanyola acabà amb tot això. Amb l’esperança d’una societat millor, l’emancipació de les dones i la promoció social dels més desfavorits, l’augment del nivell educatiu i cultural, la consolidació d’una Renaixença feble i el desplegament d’un valencianisme amb una projecció social més àmplia. És a dir, amb una modernitat republicana que hauria estat tant beneficiosa com raonable. Però no va poder ser. Els interessos de l’Espanya negra, l’oligarquia, el clero integrista, els generals africanistes, en connivència amb una conjuntura internacional nefasta -l’auge del feixisme i el nazisme- ho varen fer impossible» (enllaç).

1934. «Col·lecció l'Estel».
L'estel de la llibertat presidia el logo de l'editorial.

1928-1933. «Col·lecció l'Estel».
«La llengua dels valencians», Manuel Sanchis Guarner, 
sèrie Quaderns d'Orientació Valencianista, núm. 4. València.
De lectura indispensable. Lectura online (enllaç).

1928-1933. «Col·lecció l'Estel».
«La llengua dels valencians», Manuel Sanchis Guarner, 
sèrie Quaderns d'Orientació Valencianista, núm. 4. València.

1928-1933. «Col·lecció l'Estel».
«Mistral i Llorente (recull de notícies i impressions)», Teodor Llorente Falcó,
 sèrie Literària, núm. 8. València.
La relació del gran autor valencià amb lo poeta felibritge, vista pel seu fill. 

Condol de Mistral per la mort de Llorente. 
«La Veu de Catalunya», núm. 11762, de 23 de febrer 1934 (ARCA).
Nota de condol de Mistral per la mort de Llorente al 1911.

1928-1933. «Col·lecció l'Estel».
«Mistral i Llorente (recull de notícies i impressions)», Teodor Llorente Falcó,
 sèrie Literària, núm. 8. València.

1928-1933. «Col·lecció l'Estel».
«Morfologia valenciana amb exercicis pràctics. Lliçons de Gramàtica, 2»,
 Carles Salvador, sèrie Quaderns d'Orientació Valencianista, núm. 6. València.
La gramàtica de Carles Salvador.

1928-1933. «Col·lecció l'Estel».
«Morfologia valenciana amb exercicis pràctics. Lliçons de Gramàtica, 2»,
 Carles Salvador,  sèrie Quaderns d'Orientació Valencianista, núm. 6. València.


[2311] Amb l'Espinàs per la costa mediterrània, 1959: De Miami Platja a Torrevella (v)


20250722

[2688] Episodis triats de la història de Catalunya (rellegint-los amb Rovira i Virgili) (ii)

  

1921. «Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«Els catalans a les Naves de Tolosa».
Revista «La Mainada», núm. 17, de 30 de setembre (ARCA-BNC).
Seguim amb los articles de divulgació històrica que l'eminent historiador publicà en aquella revista infantil i juvenil, i que avui ja voldríem que les competències de l'ESO los incloguessen!

1921. Revista «La Mainada», núm. 16, de 23 de setembre (ARCA-BNC).
Portada de la revista: «Estava adreçada a una classe benestant i contenia seccions variades entre les quals no faltaven articles d'història de Catalunya i d'exaltació de la pàtria.» (enllaç).

1921. «Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«Els remences».
Revista «La Mainada», núm. 18, de 7 d'octubre (ARCA-BNC).

1921. «Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«Els remences».
Revista «La Mainada», núm. 19, de 14 d'octubre (ARCA-BNC).

1921. «Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La tragèdia de Cambrils».
Revista «La Mainada», núm. 20, de 21 d'octubre (ARCA-BNC).

1921. «Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«L'Alguer, una ciutat catalana a l'illa de Sardenya».
Revista «La Mainada», núm. 21, de 28 d'octubre (ARCA-BNC).

1921. «Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«El setge de Balaguer, 1413».
Revista «La Mainada», núm. 22, de 4 de novembre (ARCA-BNC).

1921. «Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«Les cròniques reials».
Revista «La Mainada», núm. 23, d'11 de novembre (ARCA-BNC).

1921. «Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«El Príncep de Viana».
Revista «La Mainada», núm. 24, de 18 de novembre (ARCA-BNC).

1921. «Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«El poblat ibèric de Calaceit».
Revista «La Mainada», núm. 25, de 25 de novembre (ARCA-BNC).

1921. «Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«Joan Blanques de Perpinyà».
Revista «La Mainada», núm. 26, de 2 de desembre (ARCA-BNC).

1921. «Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La crueltat de Ferran d'Antequera».
Revista «La Mainada», núm. 27, de 9 de desembre (ARCA-BNC).

1921. «Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La crueltat de Ferran d'Antequera».
Revista «La Mainada», núm. 28, de 16 de desembre (ARCA-BNC).

1921. «Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La crueltat de Ferran d'Antequera».
Revista «La Mainada», núm. 29, de 23 de desembre (ARCA-BNC).

1921. «Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Generalitat de Catalunya».
Revista «La Mainada», núm. 29, de 23 de desembre (ARCA-BNC).

1921. «Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La República Catalana de Pau Claris».
Revista «La Mainada», núm. 30, de 30 de desembre (ARCA-BNC).

1922. «Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La fi de l'agutzil Mont-rodon».
Revista «La Mainada», núm. 44, de 7 d'abril (ARCA-BNC).

1923. «Fulls de la Història de Catalunya»L'Avi Magí (Ferran de Sagarra).
«Els crims de Paulatordera».
Revista «La Mainada», núm. 109, de 6 de juliol (ARCA-BNC).
Los Fulls de la Història de Catalunya van reaparèixer a la revista cap a mitjan any 23, però ara ja signat per 'L'Avi Magí', pseudònim utilitzat per l’historiador i escriptor Ferran de Sagarra i de Ciscar (1853-1939), qui fou també el pare del reconegut poeta Josep Maria de Sagarra.
Fa cent anys, signar com a Avi un escrit adreçat a la canalla o al jovent era sinònim de tradició i autoritat. En els temps que corren del segle XXI és garantia que cap adolescent s'ho llegirà. Tot ha de ser al seu gust i plaer: abans del seu segle, res no ha existit. I servidor, a les classes, s'ho passa la mar de bé portant-los la contrària, espero que també obrint mirades, oi?

1923. «Fulls de la Història de Catalunya», L'Avi Magí (Ferran de Sagarra).
«El comte d'Urgell, Jaume el Dissortat».
Revista «La Mainada», núm. 112, de 27 de juliol (ARCA-BNC).
 
1923. «Fulls de la Història de Catalunya»L'Avi Magí (Ferran de Sagarra).
«Indíbil i Mandoni».
Revista «La Mainada», núm. 113, de 3 d'agost (ARCA-BNC).

1923. «Fulls de la Història de Catalunya»L'Avi Magí (Ferran de Sagarra).
«En Guillem de Vinatea».
Revista «La Mainada», núm. 116, de 24 d'agost (ARCA-BNC).

1923. «Fulls de la Història de Catalunya»L'Avi Magí (Ferran de Sagarra).
«L'Onze de Setembre de 1714, i».
Revista «La Mainada», núm. 117, de 31 d'agost (ARCA-BNC).

1923. «Fulls de la Història de Catalunya»L'Avi Magí (Ferran de Sagarra).
«L'Onze de Setembre de 1714, ii».
Revista «La Mainada», núm. 118, de 7 de setembre (ARCA-BNC).

1923. «Fulls de la Història de Catalunya»L'Avi Magí (Ferran de Sagarra).
«L'Onze de Setembre de 1714, iii».
Revista «La Mainada», núm. 119, de 14 de setembre (ARCA-BNC).

1923. «Fulls de la Història de Catalunya»L'Avi Magí (Ferran de Sagarra).
«Resposta a una mainadista».
Revista «La Mainada», núm. 115, de 17 d'agost (ARCA-BNC).
No estic segur que lo Tribunal Supremo (espanyol) avui no volgués tancar l'autor a la presó pels seus consells a la canalla. La diferència del nostre pensar i fer lingüístic i nacional respecte d'aquell de fa cent anys ens mostra prou bé lo nostre grau de colonització. Mai no és tard per sortir-ne, del pou.