Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llengua i Literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llengua i Literatura. Mostrar tots els missatges

20260510

[2737] Lo primer republicà de Catalunya, 1838

 

1838. Abdon Terradas, «Lo rei Micomicó, 
comèdia en dos actes i en vers, escrita per un micomico».
enllaç al text manuscrit.

1938. «Abdon Terradas, una noble vida al servei de la llibertat»,
«Catalans!, el magazine popular», núm. 18, de 10 d'agost (ARCA).
Biografia arromanticada del nostre primer republicà declarat, nascut a Figueres i format a Perpinyà, empordanès de casa bona, actiu lluitador contra la monarquia borbònica. L'himne que escrigué i que resumia l'ideari seu, La Campana, se feu enormement popular i arribà a ser musicat, escriuen que pel mateix Anselm Clavé. Per aquesta trajectòria és conegut com lo nostre primer republicà. 
 
La Campana, Abdó Terrades, 1842
Ja la campana sona,
lo canó ja retrona,
anem, anem, republicans, anem,
a la victòria anem!

Ja és arribat lo dia
Que el poble tant volia:
Fugiu, tirans, lo poble vol ser rei.
Ja la campana...

La bandera adorada
Que jau allí empolvada,
Correm, germans, a l'aire enarborem!
Ja la campana...

Mireu-la que és galana
l'ensenya ciutadana,
Que llibertat nos promet, si la alcem.
Ja la campana...

Lo garrot, l'escopeta,
La fals i la forqueta,
¡Oh catalans! ¡ab valor empuyem!
Ja la campana...

La cort i la noblesa,
L'orgull de la riquesa
Caigan d'un cop fins al nostre nivell.
Ja la campana...

La milícia i lo clero
No tingan més que un fuero:
Lo poble sols d'un i altre és lo rey.
Ja la campana...

Los públics funcionaris
No tingan amos varis:
Depengan tots del popular Congrés
Ja la campana...

Los ganduls que es mantenen
Del poble, y luego es venen,
Morin cremats, sino pau no tindrem.
Ja la campana...

Y los que tras ells vingan,
Bo será que entès tingan
Que són criats, no senyors de la grey.
Ja la campana...

Un sol pago directe,
Y un sol ram que el colecte:
Tothom de allí será pagat com deu.
Ja la campana...

Que pagui qui té renda,
O bé alguna prebenda;
Lo qui no té, tampoch deu pagar res.
Ja la campana...

Lo delme, la gabella,
Lo dret de la portella,
No, jornalers, mai més no pagarem.
Ja la campana...

1838. Abdon Terradas, lo primer republicà.
 «Diario de Barcelona», núm. 134, de 14 de maig (ARCA).
 Amb 26 anys, va escriure la que és considerada una de les primeres obres del teatre de la Renaixença, en què ja apuntava l'ideari polítics que seguiria fins a la mort, a l'exili. L'obra és una farsa satírica amb intencions antimonàrquiques, perquè hi fa quedar en ridícul la figura groteca del rei del país imaginari de Micomicó. S'hi retraten amb mordacitat la corrupció política, los privilegis aristocràtics, la ignorància dels governants. Hi va fer servir un llenguatge senzill, del que ara es parla (del temps seu) perquè lo missatge pogués ser ben entés per tothom a fi de promoure les idees democràtiques i republicanes federalistes. Per això mateix, feu servir lo gènere teatral. L'ús de l'humor és recurs per eludir la censura de l'època. Al text, lo Rei Micomicó decreta la igualtat dels súbdits, reconeixent només la noblesa de mèrit, i estableix que los ministres siguin humils, moguts per l'honor i no per la riquesa, per garantir la llibertat universal. L'obra, diu que narra la història real d'un boig que es creia rei i volia casar-se amb una anciana pobra anomenada emperadriu Justa, utilitza un títol que remet a la Micomicona del Quixot. El to burlesc es fa evident en escenes com la desfilada nupcial, on los personatges s'abillen amb escaroles, cebes, esquelles, per crear un contrast grotesc i transmetre lo missatge seu de transformació política, idees per les quals fou perseguit, especialment des de la regència d'Espartero, a qui no va voler jurar fidelitat com alcalde electe de Figueres, cosa per la qual va patir lo primer exili. 
 
1987. Abdó Terradas, «L'esplanada», «El rei Micomicó».
Clàssics Populars Curial, 198. 
Quatre o cinc anys abans d'escriure l'obra teatral, s'havia estrenat com a novel·lista, en castellà amb algun personatge en català, amb l'obra L'esplanada, en què revivia la repressió espanyola sobre Barcelona de l'any 1828. 
L'obra de teatre ha sigut reeditada a l'editorial El Gall, de Pollença, al 2010, amb edició d'Anna Cortils. 

1838. Abdon Terradas, lo primer republicà.
 «D'ací d'allà, magazine mensual», núm. 27, de març de 1920 (ARCA).
Lo «Butlletí Oficial» del reialme micomicó és sovint citat com a precedent de la premsa en llengua catalana. Encara que es tractés d'un diari de ficció, recollia la idea que la llengua del país podia superar la diglòssia induïda i obligada que arrossegava des de l'inici de la l'opressió borbònica. Al 1843, arribaria lo primer, Lo Verdader Català, que durà un parell de mesos: no hi havia públic lector format amb la pròpia llengua. 
 
1838. Abdon Terradas, lo primer republicà.
 «El Diluvio», 11 de juny de 1925 (ARCA).
L'obra teatral se cita en tots els reculls dels precussors de la recuperació escènica nacional en aquell segle XIX, «sátira sangrienta contra la monarquia».

1838. Abdon Terradas, lo primer republicà.
 «La Veu de Catalunya», 29 d'abril de 1927 (ARCA).
Fragment.

1838. Abdon Terradas, lo primer republicà.
 «Curiositats de Catalunya», núm. 42, 14 de novembre de 1936 (ddb-uab).
Sembla que lo pobre Vicençs Perxes cap al 1836 patí la mateixa vessània que lo Quixot, en aquest cas per llegir l'obra cervantina, que se cregué rei a inspiració de la princesa Micomicona. 
 
1838. Abdon Terradas, lo primer republicà.
 «Meridià, setmanari de literatura, art i política, 
tribuna del Front Intel·lectual Antifeixista», 
22 de juliol de 1938 (ARCA).
Se'n comenta la sal grossa de la sàtira, obligada pel públic popular al qual se dirigia, «pel broc gros i sense eufemismes». 

1838. Abdon Terradas, lo primer republicà.
 «Meridià, setmanari de literatura, art i política, 
tribuna del Front Intel·lectual Antifeixista», 
26 d'agost de 1938 (ARCA).
La tradició popular i de llenguatge «plebeu» dels orígens del teatre català modern, que refleteix aquell moment de la nostra història, que «beu a doll en l'ambient creat en les lluites civils del segle dinovè». 

1838. Abdon Terradas, lo primer republicà.
 «Destino», de 21 de març de 1964 (ARCA).
Sempre citat entre els precursors, tots aquells autors i obres anteriors a 1864, any d'estrena de les primeres gatades d'en Frederic Soler, Pitarra.

1838. Abdon Terradas, lo primer republicà.
 «Nous Horitzons», núm. 106, de setembre de 1987 (ARCA).
L'autor «aprofità l'autèntic trastocament d'un veí de Figueres, anomenat Vicenç Perxes, que es cregué rei, concretament de Micomicònia,... per indicar l'arbitrarietat essencial de la monarquia». 

1838. «Abdó Terradas i el seu testimoniatge de la repressió 
de 1828: 'La esplanada'», Joaquim Marco, Estudis Romànics, 1967.
(enllaç).
 Estudi de la novel·leta històrica i social de l'autor, que passa pel repàs biogràfic i de la seua obra teatral.
1838. «Abdó Terradas i el seu testimoniatge de la repressió 
de 1828: 'La esplanada'», Joaquim Marco, Estudis Romànics, 1967.
 I pel repàs del seu poema ideològic, La Campana, que fou considerada la Marsellesa catalana. La revolució burgesa de París del 1848 donà nova difusió a les idees republicanes a Catalunya.

1838. Abdon Terradas, «Lo rei Micomicó, 
comèdia en dos actes i en vers, escrita per un micomico».
enllaç al text manuscrit.





Posted by
Labels: ,

20250830

[2700] L'Onze de Setembre de 1714 explicat a la canalla

 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Portada de la revista infantil i juvenil, en el número dedicat a la resistència catalana a les tropes borbòniques. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Rafel Casanova cau ferit defensant la llibertat de Catalunya al baluard del portal Nou barceloní.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Los antecedents que portaren a la guerra.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
L'inici del setge al Cap i Casal de Catalunya.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Los consellers de la ciutat al Saló de Cent.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo setge de Barcelona. La defensa fou encarregada al general Villarroel. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La caiguda del Conseller en Cap, en Rafel Casanova.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo discurs del Conseller en Cap: «devien sacrificar-se les vides ans que assentir a capitulació de cap mena amb l'enemic, i, per tant, continuar invariablement en sa defensa, no escoltant cap llei d'acomodament, capitulació o promeses de l'enemic, deliberant que cal mantindre's sia fins que no reste una gota de sant que vessar a sos habitants perquè mai puga la violència enemiga triomfar de cors tan generosos que estimen més lo sacrifici de llurs vides que la ignominiosa esclavitud de veure's subjectes a qui no pot dominar amb raó, justícia i equitat».

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Los exèrcits contenents. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Soldat de cavalleria catalana. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
L'assalt final a la ciutat.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La Torre dels Ocells de l'església de Sant Pere de les Puel·les fou un punt de foc de fuselleria dels defensors de la ciutat. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La defensa heroica de les muralles de la ciutat.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Fulls de la Història de Catalunya», Antoni Rovira i Virgili.
«La Caiguda de Barcelona».
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo general Villaroel ordena el toc de parlament. Al dia 13, les tropes dels Borbons invasors se fan amb lo domini de la capital, «els habitants de la qual, amb una admirable grandesa d'ànima, es posaren tot seguit a treballar en les feines quotidianes, esperant que un dia, en els temps a venir, Barcelona i Catalunya recobrarien les llibertats perdudes». Com després de l'1-O de 2017.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Repàs biogràfic a la figura del Conseller en Cap, Rafel Casanova i Comes.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Com lo Conseller en Cap fou amagat al Convent de la Mercè per recobrar-se de les ferides sota nom fals.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La casa pairal de Rafel Casanova a Moià.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
L'autògraf de Rafel Casanova. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Retrar del general Antoni de Villaroel.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Biografia del general Villarroel.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Església parroquial de Sant Boi, a on serà enterrat lo Conseller en Cap, temps a vindre. 

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«Les grans figures del setge», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Biografia de Sebastià Dalmau i Huguet, un dels prohoms que finançà les tropes catalanes, que hagué d'exiliar-se a Viena, a on morí.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«La Ciutadella», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Lo fort militar que havia de doblegar la voluntat dels barcelonins.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«La Ciutadella», Francesc Curet.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
La ciutadella durant les obres d'enderrocament.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
«A baix la Ciutadella!» (1862), Víctor Balaguer.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
«Recordant la Ciutadella!», Àngel Guimerà.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
«L'homenatge anual a Rafel Casanova»,
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
Record de la multitudinària primera manifestació de 1901, i retrat de la trentena de detinguts de la primera ofrena a l'estàtua del Conseller en Cap, a partir de la qual nasqué l'homenatge anual a la seua figura, i posteriorment la nostra Diada Nacional.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).
«A Felip Quint», Frances Mateu.

1921. L'Onze de Setembre de 1714.
Revista «La Mainada», núm. 14, de 9 de setembre (ARCA-BNC).



Posted by
Labels: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)