Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Plana de Lleida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Plana de Lleida. Mostrar tots els missatges

20170219

[1640] Folklore de la plana urgellenca, més

1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cançons de costums «són per a mi les més hermoses per sa espontaneïtat i gràcia. Són les que més vives resten en la memòria del poble»... fins que els costums, les feines i els oficis varen sofrir un canvi radical a la segona meitat del passat segle. 

La cançó de la Francisca Farrera retrata un enamorament no desitjat pel pare de la noia, que és apunyalat pel jove pretendent en el seu intent d'endur-se-la per la força.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
La cançó de la Francisca Farrera «és una de les més cantades collint aulives i és de les que es canten a ple sol per la seua airosa música, no gens desproveïda de l'agredolç de la terra».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les ninetes de Cervera «és una de les cançons pròpies de les nostres comarques... que va acompanyada d'una música que si sola honraria les cançons urgellenques». Tres noies cerverines se'n van a nadar la matinada de Sant Joan i mentre són dins l'aigua els prenen la roba. 

1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«La Gandofla» és una cançó sobre una ciutat de fantasia:

«...que les parets són de sucre 
i les bigues de canyella,
los envans de pinyonets
i los trebols són de neula,
les teulades de torrons
perquè allí no s'hi fa teula.
Los carrers de cotó fi
perquè ningú hi ensopega,
les muralles de cristall
tota la ciutat clareja...»

«Se veu que la idea d'una ciutat imaginària a on se pot o es pogués ser feliç en aquesta vida, se l'han forjada los hòmens de totes les èpoques».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Lo nostre poble, religiós per excel·lència, no podia deixar de cantar temes religiosos, i així la Mare de Déu, los Dolors, lo Naixement, la Passió, les virtuts, l'horror al pecat, exemples morals, punts de doctrina, tot ho glossa i ho parafraseja».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Algunes de les melodies populars de tema religiós, com la Cançó de valença fou incorporada per Lluís Millet al repertori de l'Orfeó Català, «i amb això està fet tot l'elogi d'aquesta melodia urgellenca que per les seues delicades o inspirades notes s'ha obert les portes del temple de l'Art».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Los sentits corporals, que repassa cadascun dels sentits del cos a honor de Nostre Senyor, «sense altre mèrit literari que una bona intenció, viu i perdura perquè s'acostuma a cantar collint aulives, dient-hi parenostres intercalats. És música a propòsit per la feina».

La lira popular també ha cantat cançonetes de tema històric: «Los fets llegendaris, les cançons de lladres i d'històries comarcals han inspirat també la musa popular. Don Joan de Serrallonga, Bac de Roda, lo Serraller, lo Genaro d'Artesa, Prim i molts d'altres que en podria citar, han sigut tema de cançons que guarda el poble».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Los quadrillers», famosa cançoneta de l'expedició a Sant Cugat, amb descripció inclosa de Barcelona i son panorama des des Collserola. Recollida per l'autor a... Sant Martí de Maldà!
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Lo soldat i la donzella», amb tema amorós.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cançons cavalleresques: «Blancaflor». Escriu l'autor: «És una de les cançons més xamoses del romancer popular de Catalunya».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).

Mariner, bon mariner,
mariner de la bona aigua,
haveu vist lo meu marit
que per 'queix mar navegava?
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les variants diverses del cançoner popular i els detalls de llengua arcaica, prova de la seua antigor:

No us fasseu [feu] mongeta, no,
no us fasseu mongeta encara;
no us fasseu mongeta, no,
que en fórau malaguanyada.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Versions recollides a Artesa de Segre i Àger.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«La filla del Carmesí», cançoneta amorosa popular, que Josep Maria de Sagarra dramatitzaria en tres actes, i estrenaria al 1929.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«L'eixida a missa». Diu en Valeri Serra: «Quan vaig trobar la lletra i música d'aqueixa cançó vaig tenir una alegria d'aquelles que no s'expliquen».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«L'eixida a missa».

En sortint de casa
los infants ja diuen:
que guapa la dama!
que guapa la viuda!
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Aquesta cançó és de totes les literatures, encara que està per descobrir-se l'origen... Tothom hi ha dit la seua: és una cançó estudiada en tots sos detalls per homes de totes aptituds, poetes, músics, crítics i folkloristes».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 4-6, abril-juny (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Per acabar: hem tingut la sort de nàixer en una terra a on abunden tant les tradicions orals com escassegen les cròniques escrites: la seua ciència, lo secret del seu ahir, les notícies que resten de sa civilització antiga, tot està quasibé en mans del poble». De les gents, hòmens i dones, de la plana urgellenca.

20170218

[1639] Folklore de la plana urgellenca

1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
L'autor fa una defensa aferrissada del recull folklorista i de la perseverança en el recull de «la dita popular del pagés, la cançó de la dida, lo qüento que es conta a la canalla, la tradició que ens conserva la fe, la superstició que ens l'emboira, los usos i costums observats en nostres viatges, los jocs de la infantesa, les endevinalles, los traballengües [embarbussaments], en una paraula, tots els elements constitutius del geni, del saber i de l'idioma».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cançons de ronda urgellenques, «que en alguns llocs de Catalunya anomenem corrandes o follies, forma mètrica la més senzilla, una quarteta, sempre quatre versos tancant un sospir, una queixa, una finesa, una frisança, una amenaça, una burla, tota la gamma de l'estat anímic del nostre poble».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Mostres de corrandes populars urgellenques, entenent el Pla d'Urgell no pas com l'esquifida comarca moderna, sinó com l'àmplia plana ponentina que comparteix la mateixa boira:

«Un Joan a la balança,
un Ramon al contrapès,
i un Josep a l'escaiguda,
qui pogués triar dels tres!

Fadrinets que festegeu,
que festegeu i no en sabeu:
festegeu primer a la mare,
que a la filla ja l'haureu».

«Aquestes cançons lo poble les canta amb totes les feines: los pagesos rondant, batent, llaurant, amb tonada trista o alegra segons ho demana el sentiment i la intenció del cantar. Queden en la memòria de les dones perquè les canten bressant o fent altres feines».

«Quan passo pel teu costat 
sempre et penses que no et miro,
i l'aire que et ve a la cara
són sospirs que jo t'envio».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cançons de pandero foren vives encara no fa un segle a les comarques ponentines, urgellenques en sentit geogràfic ampli:

Compartiu-me l'hermosura
gran dama del cabell ros,
compartiu-me l'hermosura
que tota la teniu vós,
donau-ne a aquell qui no en té;
de la que a Vós us sobra
de mil n'anirien bé.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Més mostres de cançons de pandero:

Clavellet de nou mil fulles,
 de cinquanta mil colors,
a cada fulla una lletra
tinc escrit lo nom de vós.
clavellet de nou mil fulles
més altes del claveller,
allí hi porto l'amor ferma,
l'hi porto i l'hi portaré.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Les cobles eren «cançons de més moderna factura i sense la volada dels romanç, però esdevingudes populars i algun dia haurem de dir clàssiques... Les cobles o la cançó del pagés dictada pensant en les angúnies d'una collita de cereals que sempre té als pagesos amb l'ai al cor. Totes dues són molt populars a l'Urgell».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Un consell de corranda:

Fadrins, si us caseu
amb una pagesa,
que no us enganyo el dot
ni la boniquesa;
que la boniquesa
no us donarà pa,
feu que sigui bona
per a treballar.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
Una cançó de pagès, que repassa les tasques principals de cadascun dels mesos de l'any pagerol.

Si ploia [plovia] bastant
al mes de Gener,
colliríem oli,
ordi i blat també;
si al Gener no plou
i pegar en gelar
l'un dia a l'altre,
quin mal temps nos fa!
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).

Si lo Març marceja,
no us fieu d'ell,
castiga l'auvella
i mata l'anyell;
com és tan caín,
sempre va de boig,
fa calamarsades,
vents i gambariots.

Un gambariot o gambairot és el mot lleidatà en altres contrades dit gambirot, un home poca.solta, que es fica en tot sense que li demanin. Com a nom satíric és aplicat sovint als habitant d'algun poble veí. També, i aquest n'és el significat a la cobla, es referia a un «núvol escabellat o que apareix amb prolongacions a manera de cames llargues» (DCVB, amb citació d'aquest poema recollit de Valeri Serra i Boldú).
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).

Ja n'entrem al juny 
amb molta tristor:
les falçs ja reposen,
també els segadors,
los porrons no ragen
i està sec lo bot,
tupins i paelles 
no veuen lo foc.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
La cançó és feta a partir de la saviesa popular i plena d'«aforismes i ditxos [dites] populars del Pla d'Urgell». Valeri Serra va anotant alguns altres refranys referents als mesos de l'any.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Lo distret», una cançó arromançada, una fantasia poètica o dansa popular, de to juganer i festiu, «de les que abunden en lo Romancer de les comarques de Lleida». 
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«La Raimundeta», cançó arromançada sobre la fadrina que no para de plorar la vigília de son casori, recollida a Artesa de Segre, cançó que solia acompanyar el ball rodó.
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Tots los que en les festes d'hivern prenien lo sol en los recers, esperaven amb ànsia el dia de Sant Antoni abat, que l'escollit per les nois per anar-se'n a una era i fer lo ball rodó, una espècia de sardana que no es puntejava al so de matemàtica música, sinó al compàs de les tonades més airoses de cançons populars, ja de costums o cavalleresques».
1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
El ball rodó es ballava de Sant Antoni fins a Canestoltes, quan s'acabava amb un altre costum urgellenc destacable, viu fins després de la guerra: la vigília del Carnestoltes els joves omplien tot un carro de troncs i feixos de llenya. «Quan tenien lo carro ple, guarnien la càrrega amb una rama que fes bona patxoca i posada al cim de tot a tall de bandera, l'engarlandaven amb cintes i mocadors de seda penjats de les rames.

D'aqueixos troncs ne deien falles, i falla en deien  al fogueral immens que tal llenya produïa a la nit quan la cremaven a la plaça».


1910. «Folklore del Pla d'Urgell», Valeri Serra i Boldú,
Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núms. 1-3, gener-març (UdL-Càtedra Màrius Torres).
«Lo frare i la pastora», cançó popular d'aire tràgic, per la feroid d'ell a mans de la innocent donzella i la penitència impossible. 

20170216

[1637] La plana lleidatana, teatre d'operacions de Cèsar i Pompeu

1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Mapa del Segre i de la plana lleidatana, des de la desembocadura de la Ribagorçana a Corbins fins a l'aiguabarreig amb el Cinca. El dibuix estava fet per indicar les campanyes de Juli Cèsar a Ilerda sobre el terreny.

1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Un resum de la història de la ciutat que comença abans de l'arribada dels romans. Segons alguns autors, atès que la ciutat era la capital del territori ilergeta, «Lérida étoit également connu sous le nom d'Athanagia, et fut la même ville dont Scipion s'empara après avoir battu Hannon, géneral carthaginois... Il est certain que Tite Live nomme Athanagia la première ville des ilergetes».

«Lorsque Lerida eut passé  sous la domination des Romains, elle attira l'attention de ses nouveaux maîtres per la beauté de sa situation et la fertilité de son sol; ils y établirent une de leurs colonies , et lui donnerent le titre de municipe». I acaba al setge de 1707, prenent-se la llibertat de considerar-nos «obstinats en la revolta». 
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
A banda de la disposició de les legions de Cèsar i Pompeu a l'any 50 aC, el mapa de Laborde ens presenta, de manera prou fidedigna, la distribució geogràfica de la plana al voltant de Lleida i fins al Baix Segre. En canvi, la toponímia apareix molt tergiversada en alguns casos, i també l'emplaçament d'alguns dels pobles. 

Entre altres detalls, les legions de Cèsar creuaren el Segre entre Alcoletge (Collegiata) i Corbins, i instal·laren campaments als peus de Gardeny i l'esplanada de cappont davant del pont vell. 
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El Baix Segre fins als altiplans d'Aspa.
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Bona part de la plana lleidatana des de la capital fins a Sidamon.
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall del Segre fins a Alcoletge i Corbins. A l'esquerra, la sèquia de Pinyana baixa de nord a sud, i s'hi veuen derivacions que desguassen al Segre. La de Lleida apareix empalmada amb el Noguerola, que desguassa al nord dels murs de la ciutat. Òbviament, això referia un estat de coses de l'època del dibuixant, just al tombant del segle XVII al XVIII.

20161211

[1592] Una ressenya de Catalunya al mapa de Vrients, 1605

1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
L'any 1605 s'imprimí a Anvers el mapa de Catalunya de Joan Baptista Vrients, considerat el primer mapa imprès del nostre país, fet per encàrrec dels diputats de la Generalitat. El mapa portà per títol Cataloniae Novissima et Accurata Descriptio: «lo mapa, que està conscientment acolorit a mà, és detalladíssim, deixa bastant ben marcat lo sistema hidrogràfic o fluvial i senyala l'orogràfic amb petites muntanyes isolades de les que n'hi ha gran escampada. Tots los noms i indicacions geogràfiques estan escrits en català; només hem sapigut trobar lo castellà en la demarcació de les fronteres de la terra, o sia, la francesa, l'aragonesa i la valenciana».
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
«Té especial importància aquesta descripció per vàries raons. Per lo fet d'acompanyar lo primer (o un dels primers) mapes catalans impresos, per l'abundància de notícies geogràfiques i pintoresques, i per ésser obra casi desconeguda de l'insigne historiador valencià Fra Francesc Diago, de l'Orde de Predicadors».
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Pare Francesc Diago, historiador (Viver, Alt Palància, aprox. 1560 — València, 1615):

«Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578, i fou lector de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona i prior (1603) de Sant Onofre de València. Fou nomenat cronista de la Corona d’Aragó el 1615. Publicà Historia de la provincia de Aragón de la orden de los predicadores (1599), Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona (1603), la més important de les seves obres, en què aportà molts documents inèdits, entre els quals la lletra de Carles el Calb als barcelonins, del 877; arriba fins el 1603, però des de la mort de Ramon Berenguer IV (1162) es redueix a una història episcopal, llevat de quan fa referència a Ramon de Penyafort i a l’orde de la Mercè. Escriví també la Descripción de Cataluña annexa al mapa de Joan B.Vrints del 1605, l’episcopologi de Girona (1601) i les biografies de Vicent Ferrer (1600; 1611), Ramon de Penyafort (1601), Luis de Granada (1605), Pere de Luxemburg (1605), Humbert de Romans (1607) i els Anales del Reino de Valencia (primer volum, 1613), la continuació dels quals deixà, en morir, molt avançada. N'han estat publicats, en 1936-46, uns Apuntamientos para continuar los Anales del Reino de Valencia desde el rey Pedro III hasta Felipe II. Tot i les seves notables qualitats i major esperit crític que els seus contemporanis, donà entrada al fals Dextre en la historiografia catalana. Representa l’entroncament de l’escola històrica valenciana amb la del Principat» (enciclopèdia.cat).
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
El primer mapa imprès de Catalunya, obra de Jan Baptist Vrients (Anvers 1552-1612), gravador i editor flamenc (escrit també Vrints, o més llatinitzat Vrintius, Vrientius), al qual la Generalitat de Catalunya encarregarà dos treballs: un mapa mural de sis fulls, i un altre que s'incorporà a diverses edicions del Theatrum Orbis Terrarum, juntament amb la Descripción de Cataluña, del pare F. Diago, també per encàrrec del nostre govern.
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
«En aquella data Fra Francesc Diago era un dels frares més distingits del Convent de Predicadors de Santa Caterina» de Barcelona. Se li encarregà la redacció d'aquest treball «per lo preu de seixanta lliures, incloses totes les despeses inherents al seu treball. Podria ésser que aquest es reduís a traduir-lo del llatí, suposant que ja el tingués escrit abans».

Sembla que cap al juliol de 1604 s'enviaren cap a Anvers, llavors sota govern espanyol als Països Baixos del sud per a l'estampació conjunta amb el mapa. L'any següent la Generalitat expedia 150 lliures per 50 còpies del mapa, «les quals per ordre del consistori ha fetes tallar i estampar en Anvers».

1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
La Descripció comença amb l'enumeració dels límits geogràfics del país. Al nord, la frontera se situa «al lago de Salses y el castillo del mismo nombre, hecho allí por el emperador Carlos Quinto, contra el muy fuerte castillo de Leucata...»
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Sobre el clima: «Tiene en el verano el aire por todo bueno, y en el invierno templado, mayormente hacia la mar en su parte austral». L'abundància d'aigua, segons l'autor, «porque tiene tantos chorros y ríos la Cataluña, que se contan d'ellos poco menos de cinquenta que pasan por ella, y estan todos muy abundantes de pescado: unos pequeños, otros mayores, unos medianos, otros famosos».

«No le faltan minas de oro, plata y de otros metales, de que hacense los pedacillos del mejr oro y plata, que llevan consigo el Segre y otros ríos de Cataluña, arrancándolos de las tierras por do pasan con sus avenidas».
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
«...ni puedo dejar de decir en loor de la Cataluña, que esta provincia puede hacer y armar de todo punto galeras con todas sus jarcias y aparejos, sin tener que menester de cosa alguna de fuera. Y puedese comprender esta abundancia de Cataluña de todas las cosas por las tantas casas y lindos edificios que hay en los llanos, montes, collados y bosques. De manera que toda la Cataluña paresce una sola ciudad».

Se citen com a llocs emblemàtics, el monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, «sobre cuyo techo corre un mediano rio, que los naturales llaman Tanes»; el Canigó, que «causa espanto en el condado de Rossillón... que así se llama por la canez o blancura de las nieves, de que de invierno y de verano siempre está cubierto»; la muntanya de Sal de Cardona, «que es muy sana y de divesos colores, por el reflesso del sol». Amb tot, «no se puede olvidar la montaña de Montserrrat, que está lejos de Barcelona siete leguas hacia poniente».


1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Descripció de Montserrat i altres llocs singulars, com les fonts d'aigües caldes. 
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Breu ressenya de les principals ciutats del país, com Tortosa, Tarragona, Vilafranca. La primera, al costat de la desembocadura de l'Ebre, «que aquí se navega mucho, y que tiene mucho muy buen y grande pescado de la mar. Salmones, los quales habiendo gustado una vez el agua dulce, pocas veces vuelven a la mar»

De Tarragona, «de muy linda vista», seu metropolitana dels bisbats catalans, i centre del gran camp tarragoní, «y al cabo d'el quedan los Montes de Pradell, en los quales está el muy fuerte castillo de Siurana... y el monasterio de Olmet [Poblet], adonde están las sepulturas de les Reyes de Aragón».
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
La descripció de Barcelona, on «hay en ella muchas cosas para veer», com per exemple «el muelle, que es de tanta lindeza, aunque no está acabado, que puede servir para puerto seguro de naves y galeras»; i d'Egara [Terrassa], Manresa i Vic.  
1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Girona, Empúries, Roda, i Cotlliure, aquesta «sobre la mar allende del muy seguro puerto de Venus, hoy llamado Port-vendres».

1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
Les ciutats rosselloneses d'Elna i Perpinyà, el Conflent, ple de fargues per treballar el ferro, i Sant Miquel de Cuixà. A la Cerdanya, s'hi esmenten Llívia i Puigcerdà.

1605. «La descripció de Catalunya de fra Francesc Diago»,
edició d'Ernerst Moliné i Brasés, 1909.
De les terres occidentals, se'n fa esment de la Seu d'Urgell: «queda entre muy altos montes, llenos de viñas en un valle harto fértil a la orilla setentrional del Segre», i de Tremp al Pallars. De Balaguer, «linda y alegre villa de los ilergetes, puesta a la raíz de un alto monte, en la cumbre del qual en otro tiempo había un fortíssimo castillo». Sobre la Plana d'Urgell, que «aunque no se riegue, abunda todavía de muy buen trigo» i nombroses viles: Cervera, Tàrrega, Bellpuig i Agramunt, entre altres.

«Lérida está cerca un gran monte y queda poco lejos del río Segre, que allí va muy crescido por muchos otros ríos». Al turó de la Suda, de la Seu i del palau episcopal, se'n destaca el claustre: «En la misma iglesia hay una muy linda galería o patio de piedra, por cuyas grandes y anchas ventanas descúbrese la Ciudad, puesta a la cuesta del monte, el río y su larga orilla. En esta ciudad hay muy buen estudio de todas las ciencias». Sobre l'horitzó del baix Segre, Aitona i Mequinensa, «puesta en un rincón del Segre, adonde entra en el Ebro».
1605. JB. Vrients, 
«Cataloniae Principatus Novissima et Accurata Descriptio» (ICC).
Lleida i rodalies. 
1605. JB. Vrients, 
«Cataloniae Principatus Novissima et Accurata Descriptio» (ICC).