1902 ca. Horta de Sant Joan (la Terra Alta).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Simó).
1902. La pesca de la saboga, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
'Ribera de Ebro', «Hojas Selectas», núm. 1, pàg. 998-1008 (HDH).
L'espectacle de la pesca amb salabre en aquells temps, amb les famílies dels pescadors a l'ombra dels arbres, i amb una bona fregitel·la de saboga quan lo peix és abundant. Llavors, també podia veure's algun esturió (de tres metres i mig de llarg i tot) que remuntava riu amunt perseguint alguna saboga.
1902 ca. Tivissa (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Simó).
.jpg)
1902. La Fontcalda i Tivissa, la Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1, pàg. 998-1008 (HDH).
La rosada florida dels baladres al llarg de certes parts de la ribera ebrenca era tot un altre espectacle natural. S'hi fa també una breu referència al santuari de la Marededeu de la Fontcalda, amb aigües calentes per tractar la icterícia o grogor.
S'hi van enumerant diverses viles o a la vora o properes al riu, com ara Tivissa, llavors famosa per les ametlles, i que actualment ho és per les cireres. Encara hi era en ús l'ús de la barretina musca.
1902 ca. Les Roques del pas de Sant Blai, Tivissa (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis (foto Simó).
Tivissans amb barretina musca.
.jpg)
1902. Los Masos de Mora d'Ebre (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis.
Les dificultats per al pas del ferrocarril per les riberes de l'Ebre foren manifestes en aquells temps. La futura Mora d'Ebre, llavors eren quatre cases anomenades los Masos de Mora. Lo tràfec de mercaderies amb l'Aragó passava per Garcia, a on hi havia magatzems de vi, gra, oli i altres productes destinats al port tarragoní. La construcció de la carretera amb lo Baix Aragó portà tot aquest comerç fins a Mora, però a la banda dels Masos, que cresqueren de manera exponencial, i aviat se constituí amb municipi propi.
1902 ca. Los Masos de Mora o Mora la Nova (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis (foto Audouard).
Lo pati de carruatges és l'esplanada que avui anomenaríem pàrquing.
.jpg)
1902. La navegació fluvial a l'Ebre, Mora d'Ebre,
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis.
Lo trànsit fluvial era ben potent en aquells darrers decennis del segle XIX. Les rescloses facilitaven lo pas de l'assut. De tota manera, ja anava de baixa. L'obertura del tren va retornar a Mora, tot i les dificultats de no disposar encara de pont. Calia travessar lo riu per mitjà de dos barcasses acoblades, però només quan lo riu baixa amb aigües tranquil·les.
.jpg)
1902. Garcia (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis.
(foto Audouard).
Lo túnel del ferrocarril al Pas de l'Ase.
1902 ca. Lo Pas de l'Ase (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis (foto Simó).
.jpg)
1902. Flix (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis.
(foto Simó).
Les envistes del castell arruïnat de Flix i la barcassa plena de llauradors a punta de dia.
1902 ca. Lo pas de barca d'Ascó (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis (foto Simó).
.jpg)
1902. Lo Pas de l'Ase (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis.
Lo pas pel Pas era ben perillós: la sendera era estreta i relliscosa, i al llarg del camí hi havia tot de creus de fusta i branques, que recordaven algun ésser estimat que s'hi havia estimbat. Servien com de senyalització del perill. Amb la construcció del tren, cap al 1890, varen desaparèixer.
En aquells temps, el primer congost aigua avall d'Ascó era conegut com lo Pas de l'Ortiga, nom que s'ha perdut. Avui tot és Pas de l'Ase. Davant per davant d'Ascó, a l'altre costat del riu, enllà de l'actual nuclear, lo poble de Vinebre era conegut pel vi blanc de missa. La Torre de l'Espanyol, una mica més amunt i a l'interior.
1902 ca. La Torre de l'Espanyol (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis (foto Simó).
1902 ca. La Torre de l'Espanyol (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis (foto Simó).
.jpg)
1902. Lo Pas de l'Ase (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis.
A l'entrada del gran meandre o colze que forma la península a on hi havia lo poble vell, hi hagué una sínia gran (horitzontal, diria) per a elevar l'aigua per al reg. També a Mequinensa n'hi hagué un parell, de rodes per a elevació d'aigua. Solien fer un xerric continu, que durant la nit se sentia des de ben lluny.
De molins fariners muntats sobre dos barcasses acoblades, n'hi hagué uns quants al llarg del riu. L'aigua que hi passava entre les branques era la que movia la pedra, dins una caseta de fusta a la qual s'hi arribava des de la vora per una passarel·la de fusta. En començant lo segle XX, aquests molins ja eren gairebé desapareguts.
Riu amunt de Flix, Riba-roja i Faió. Entre aquestes dos poblacions, l'antic i desaparegut lloc de Berrús.
1902 ca. Flix (la Ribera d'Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis (foto Simó).
1902. Faió (lo Matarranya).
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis.
Lo pont del tren atreia l'atenció del visitant en arribar a Faió. La catalanitat lingüística és testimoniada per la canalla de la vila.
.jpg)
1902 ca. Faió (lo Matarranya).
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis.
L'estació havia canviat l'economia del poble, per ser la més propera als pobles del Segre i Cinca. Lo poble vell tenia grans desnivells, de manera que hi havia cases de quatre pisos, i tant lo de dalt com lo de baix sortien a nivell del carrer respectiu. Com també passava a Fraga, de manera que s'hi podia veure un tossino o una somera que hi treien lo cap, per la finestra de l'esgolfa.
1902 ca. Pont dell ferrocarril sobre lo riu Matarranya.
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis (foto Audouard).
.jpg)
1902. Faió (lo Matarranya).
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis.
S'hi comenta lo curiós remolí de l'aigua que, al pedret de la desembocadura del Matarranya a l'Ebre, feia que el corrent de l'afluent anés riu amunt i les embarcacions anaven amunt en lloc d'avall. D'allà per amunt, començava la zona més minera.
1902 ca. Pont dell ferrocarril sobre lo riu Matarranya.
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis (foto Simó).
La Mequinensa com encara en temps de la infantesa de Jesús Moncada, abans del pantà de Riba-roja.
1902. Mequinensa (lo Baix Cinca).
La Ribera de l'Ebre, «Hojas Selectas», núm. 1, Cels Gomis.
La vila de Mequinensa, a l'aiguabarreig de tres rius, havia sigut centre comercial destacat, però amb les línies fèrries lluny, havia minvat la seua riquesa. S'hi confirma la catalanitat lingüística dels habitants.
A començament del segle XX, llims i fangs no tenien preses retentives dels sediments del Delta.
