Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XV. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XV. Mostrar tots els missatges

20200424

[2130] Les carasses de la Seu Vella lleidatana

Les carasses o gàrgoles de la Seu Vella lleidatana.
Les carasses o gàrgoles de la Seu Vella lleidatana.
Les carasses o gàrgoles de la Seu Vella lleidatana.
Les carasses o gàrgoles de la Seu Vella lleidatana.
Les carasses o gàrgoles de la Seu Vella lleidatana.
Les carasses o gàrgoles de la Seu Vella lleidatana.
Les carasses o gàrgoles de la Seu Vella lleidatana.
Les carasses o gàrgoles de la Seu Vella lleidatana.
Les carasses o gàrgoles de la Seu Vella lleidatana.
Les carasses o gàrgoles de la Seu Vella lleidatana.
Així d'entrada, diria que a Lleida només hi tenim les gàrgoles de la Seu. La destrucció del barri noble que hi hagué fins al Pla dels Gramàtics i del barri universitari varen emportar-se palaus i patis gòtics, que p.ex. sí tenen conservats a Girona. L'arribada del primer Borbó (espanyol) fou tot un huracà destructor, no tan sols pel setge de la ciutat al 1707, sinó per tot l'halo de destrucció que va sembrar a la ciutat per convertir la Seu en el quarter del seu exèrcit i, per tant, en castell des d'on oprimir i subjugar la ciutat.
Les imatges són agafades de pàgines diferents pàgines de turisme, flickr i pinterest No en tinc més detalls, però agraïm la bellesa de les fotografies als autors. Més gàrgoles lleidatanes: 

20200423

[2129] Les carasses medievals, l'art de la lletjor, més

1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles diferents. Absis de la Seu barcelonina.
Les bèsties més estranyes i barrejades són tan antigues com les històries i llegendes de les societats. No podien faltar, doncs, en les representacions de les gàrgoles. Els micos eren senyal de lletgesa i, per extensió, del dimoni, com potser també el gripau i el caragol bavós, i sens dubte els bocs, símbols de la impuresa i passions carnals, segons l'autor. Fins i tot, se'n troba una amb cap de gat, animal lligat a aquelarres i «en l'edat mitjana fent companyia als astròlegs, bruixes i altra gent per l'estil». 
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles diferents. Absis de la Seu barcelonina.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles diferents. Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles diferents: boc. Claustre de la Seu barcelonina.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles diferents: unicorn. Absis de la Seu barcelonina.
Era símbol de força i lleugeresa. 

1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles diferents: elefant. Absis de la Seu barcelonina.
Símbol de força i resistència. 

1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles grupals. Claustre de la Seu barcelonina.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles grupals sovint solen presentat petits infants, nus i sense sexe, «los quals representen les ànimes dels cristians». Poden veure's o bé al damunt o bé subjugats per les feres, «amb lo qual se simbolitza la diferenta situació de l'ànima quan està en pecat o quan està en gràcia de Déu, com també la situació dels justos i la dels injustos».
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles grupals. Claustre de la Seu barcelonina.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles grupals. Façana del Palau de la Generalitat.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles grupals. Claustre de la Seu barcelonina.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de caricatures. Claustre de la Seu barcelonina.
La caricatura i l'estil burlesc es feien servir per cridar l'atenció, i per això aquestes gàrgoles solen ser ben visibles en els edificis. L'autor en compta una cinquantena, ço és un 20% de les que documentà a la capital. Homes simiescos, guineus, joglars, de guerrers, per ridiculitzar i satiritzar les pitjors passions humanes.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de caricatures. Façana del Palau de la Generalitat.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de guerrers. Absis de la Seu barcelonina.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de guerrers. Absis de la Seu barcelonina.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de guerrers. Contrafort superior de la Seu barcelonina.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de dames. Façana del Palau de la Generalitat.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de pelegrins. Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de pelegrins. Façana del Palau de la Generalitat.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles individuals. Pati de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles individuals. Ciutadella.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles individuals. Pati de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de caricatura. Pati de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de caricatura. Pati de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

20200422

[2128] Les carasses medievals, l'art de la lletjor

1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Gàrgola del Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat, convertit en Audiencia pels Borbons (espanyols) després de l'ocupació de 1714.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

De l'explicació de la necessitat estructural d'aquestes peces arquitectòniques a la descripció d'una colla de les més significatives, curioses i precioses. La mateixa fàbrica de l'art gòtic feu que les gàrgoles fossin imprescindibles per traure l'aigua de les teulades per camí més curt possible. La veu 'gàrgola' sembla de llunyans orígens onomatopeics, probablement agafada a través del francès (gargouille), que imitaria el repic del borbolleig de l'aigua a terra en caure. En alemany, Wasserspeier, o vomitador d'aigua; anglès, gargoyle (del francès), i en italià, derivat de doccia 'dutxa', doncs doccione, una dutxassa com si diguéssim. De manera més popular, se n'ha dit carasses, per la manera grotesca i distorsionada d'estrafer cares i figures, sobretot d'animals.


«Prompte els arquitectes del segle XIII, conegueren que hi havia un avantatge considerable en dividir les caigudes de la pluja recollida sobre els edificis. Per ço les reduïren a un petit fil d'aigua que no podia malmetre les construccions inferiors. Se multiplicaren, doncs, les gàrgoles, i multiplicant-les se les pogué esculpir més fines, més esveltes, i els escultors s'empararen en aquestes pedres sortints per fer-ne un motiu de decoració dels edificis».


Però per què s'imposà la moda de fer totes les gàrgoles com a carasses de lletjor? La resposta, encara que sembli mentida pels temps (de coronavirus) que corren, no s'ha establert amb certitud. Nasqueren, cresqueren i moriren amb l'art gòtic, i durant quatre segles a partir del s.XIII, aquestes carasses, figures sovint híbrides, fantàstiques i irreals, estigueren en ús arquitectònic. El cas és que la lletjor, per a l'home medieval, fou un atribut del dimoni, i lligada a la funció residual i expulsiva de les canaleres, s'aprofità per a la representació de l'imaginari medieval de l'irracional, la paor i la brutor mundanals. 

Al meu esperit, la vista de les carasses amb la boca sempre del tot oberta, per qüestions tècniques òbvies de desaiguar, m'ha semblat sempre espordidora, com una representació dels suplicis soferts pels condemnats d'aquesta religió ofegadora, invasiva, controladora, dominant, que fou el cristianisme medieval. És encara? Figues d'un altre paner que el d'aquesta empostada.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Classificació de les gàrgoles per tipologies d'imatges que representen.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

La gran varietat de gàrgoles i quantitat de gàrgoles dels edificis gòtics.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles simbòliques. Claustre de la Seu de Barcelona.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles simbòliques.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de dracs. Façana de la Seu de Barcelona.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles simbòliques. Claustre de la Seu de Barcelona.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de dracs.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de dracs. Claustre de la Seu barcelonina.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de dracs, les predominants a la Barcelona gòtica, gairebé el 40% de les que s'han conservat. Es poden distingir a primer cop d'ull per la presència d'ales, o bé de rat-penat o bé d'àguila.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de dracs. Claustre de la Seu barcelonina.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de dracs. Claustre de la Seu barcelonina.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de dracs. Claustre de la Seu barcelonina.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de lleons i àguiles. Claustre de la Seu barcelonina. Per a l'autor, i igual que les dels dracs, simbolitzaven feren malignes en l'esperit popular. De gàrgoles alleonades, a la ciutat, en compta 24, un respectable 10%, i la majoria molt ben afaiçonats. En altres casos, també són símbol dels evangelistes Sant Marc i Sant Joan.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de gossos. Contrafort superior de la Seu barcelonina.
L'autor en compta 14 (sobre el 6%) i la gran majoria esculpits ben secs, «extremadament secs... puix a tots ells se'ls hi poden comptar les costelles, com vulgarment se diu». 
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de gossos. Absis de la Seu barcelonina, aquest amb collar.
1898. «Les gàrgoles de Barcelona», Norbert Font i Sagué.
(Fotos de l'autor i dibuixos de Josep Garriga) (Archive).

Les gàrgoles de porcs. Claustre de la Seu barcelonina.
Els tocinos s'han considerat des de sempre com a animals bruts i rastrers, com es demostra que el nom «s'aplica... a les persones que... no llueixen per lo compliment de les regles de bona criança. També se'l mira com a un animal golós, i per aquest motiu se'l fa servir de símbol dels qui tenen aquest pecat». En compta 8 (3%) sobre el total de conservades. El porc fora més aviat símbol de gola, i el senglar de fera demoníaca, com altres bèsties.