Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Blondel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Blondel. Mostrar tots els missatges

20170103

[1610] El primer Museu Morera, 1917

1917 ca. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida.
La magnífica façana neoclàssica del museu de belles art lleidatà, en el punt àlgid del Noucentisme local, en una imatge acolorida, ed. Roisin.
1917 ca. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida.
L'espectacular perspectiva frontal de la columnata de la façana principal. 
1917 ca. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida.
L'emplaçament aproximat es trobava on ara hi ha l'estació d'autobusos de Blondel, i estava encarat a ponent. L'altra part, la de llevant, corresponia a l'edifici del Mercat de Sant Lluís.
1910 ca. Mercat de Sant Lluís, Lleida.
L'estructura metàl·lica del Mercat de Sant Lluís acollia el mercat de gra de la ciutat, crec que durant dos dies a la setmana. En els dies de fira s'hi recollia molt trànsit animal, com era habitual a l'època. La instal·lació coberta s'inaugurà l'any 1883 i fou enderrocada als anys 1960s per a la construcció de l'estació d'autobusos que encara avui hi ha. 
Anys 1940-1950. Mercat de Sant Lluís, Lleida.
S'aprecia bé en la imatge la cantonada del mercat amb la de l'antic edifici del Banc d'Espanya a la ciutat, presa des del carrer de Blondel, que apareix ben enfangat per les pluges. Durant la guerra, l'edifici, ben a prop del Liceu Escolar, patí també el bombardeig del 2 de novembre de 1937 entre la gent que s'hi esperava cap a quarts de quatre de la tarda, quan començaren a caure les bombes feixistes italoespanyoles.


1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
(Corpus Literari Digital, Càtedra Màrius Torres).
Un article que resumia la història recent del museu, nascut d'un acord de la Diputació de 16 de juliol de 1914, per tal d'aixecar, en conveni amb la Paeria, un museu, una escola de música i una biblioteca en aquell solar. Es féu petició a l'Estat (espanyol) de cessió d'obres artístiques per al nou equipament cultural: «Las obras cedidas por el Estado en realidad no representaban gran cosa ni podían tomarse como base del establecimiento del Museo, tanto por su poco valor artístico como por el número de las mismas». És clar, la metròpoli no està mai per la labor de donar res a les colònies, la cosa sempre va a la inversa!

«Lo que en realidad dió vida al Museo y justificó su existencia fue una magnífica donación que hizo el eminente artista D. Jaume Morera i Galicia, formalizada el 22 de abril de 1915... compuesta de 82 obras de diferentes artistas». Se n'enumeren els artistes, amb 21 de pròpies.
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
Les magnes columnes clàssiques de l'esplèndid equipament cultural del Noucentisme lleidatà.
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
Al 26 de maig de 1916, s'anuncià la licitació de l'obra, que finalment fou concedida a l'arquitecte Ignasi de Villalonga. Aquest any, Jaume Morera disposa una nova donació amb 37 obres més de molts variats artistes contemporanis.

La primera junta del Patronat es constituí al 12 de desembre d'aquell any al palau de la Diputació, amb representants de les institucions més importants de la ciutat; a més de la Diputació i la Paeria, s'hi convidà, entre altres, el professor de dibuix del Claustre de l'Institut, o el president del CEL (Centre Excursionista de Lleida), Alfred Perenya. «El Patronato dicho se ocupó activament de la instalación del Museo y éste se inauguró el día 11 de mayo de 1917», ben aviat, doncs, en farà cent anys exactes.
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
«La Sala del genial y malogrado artista leridano Sr. Xavier Gosé contiene 68 obras adquiridas por el Patronato» al 1920 per més de 17 mil pessetes del temps, i 27 més adquirides per la Diputació.
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
El Museu disposava aquell 1925 de 369 obres catalogades, més les 70 de la Sala Haes, acabada d'inaugurar al 30 de novembre de 1924, procedents d'una nova donació de Jaume Morera, «último y para él verdadero recuerdo del insigne artista que, durante treinta años, fue, a más de su amigo entrañable, admiradísimo maestro».
1925. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Lleida», núm. 8, 1 de febrer.
Es demana que el museu porti el nom de l'il·lustre pintor lleidatà en agraïment a la seua decisiva col·laboració. Jaume Morera vivia aquells anys a Madrid, on morí al 1927. La proposta de canvi de nom a Museu Morera fou aprovada per la Paeria al 15 de gener de 1925, com a testimoni d'agraïment.
1926. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida, revista «Vida Lleidatana», núm. 5.
La gran sala d'exposicions temporals.
Anys 1920. Museu d'Art Jaume Morera, Lleida.
El carrer enllambordat i els petits arbrets constrasten amb la verticalitat pesant de les columnes classicitzants de la façana del Museu Morera.

20161106

[1560] La ullada lleidatana de Manuel Pinilla

Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

La banqueta de Blondel en els anys que se'n va refer la balustrada (1923-24). S'hi observa bé la tanca de fusta de les obres i l'embastida amb què s'aixecaven els alts pilans decoratius. 
Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Una cursa popular, potser durant la festa major, tot i que la gent encara va molt tapada de roba. El terra era típicament enllambordat. Els cartells mostren l'emplaçament de la Imprenta Sol, al núm. 42, i del servei d'òmnibus de Lleida a Franga, Mequinensa i Torrent.


Manuel Pinilla i Campoamor va néixer el 22 de novembre de 1881 a Barcelona, fill de l’enginyer de mines Eduardo Pinilla i Fornell i Conchita Campoamor i Pérez. Va començar a treballar com a comptable per a les indústries hidroelèctriques al Pallars. El 1912 va ingressar com a caixer de la construcció a Riegos y Fuerzas del Ebro S.A. coneguda popularment com La Canadenca. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Manuel va viure als campaments que l'empresa va construir per allotjar als empleats, com a únic mantenidor de l’organització administrativa de la companyia. 

Acabada la guerra torna a les oficines a Barcelona on és nomenat director de les caixes, nòmines i comprovants. L’any 1948 és ascendit a Interventor General. Manuel Pinilla es va casar en primeres núpcies amb Carme Padró Roca, qui va morir a Balaguer el 1918, i en segones núpcies amb Rosita Curet i Mayoral. Malgrat que Manuel Pinilla no va ingressar com a soci al Centre Excursionista de Catalunya, la família Pinilla va mantenir una gran amistat amb Gaspar Sala i Rosés de la Secció de Fotografia del CEC. Tant Manuel com les seves germanes Josefa i Conxita eren grans aficionats a la fotografia, i participaren en nombrosos concursos que organitzava la Secció de Fotografia del CEC. Va morir el 6 de març de 1962, amb 80 anys. 
(Fitxa AFCEC).

1912. La presa de la Mitjana, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).
La recent construïda presa de la Mitjana i de les comportes del Canal de Seròs. A la marge dreta del riu, la ribera de Pardinyes, llavors sense cap construcció.

1915. El pont del ferrocarril, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

La nevada de l'abril de 1915, que deixà un pam ben bo de neu, vista des del riu, amb el pont del ferrocarril al fons, on veiem com travessa un tren amb tota la fumerada. 
1915. Riu Segre, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Un grup de nois de pesca al riu Segre, probablement riu avall de la ciutat, a la partida de Rufea.
1912. El mercat de la plaça de Sant Joan, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Detall del mercat de la plaça, llavors enllambordada.
1912. El mercat de la plaça de Sant Joan, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).
 
La presa fou feta des de davant l'església. Al fons, sobre les teulades, el templet que corona (encara) l'edifici del costat de la Paeria.
1913. La Seu Vella, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

La porta tapiada de l'entrada al claustre per la magnífica Porta dels Apòstols, amb el cos de guàrdia de la soldadesca d'ocupació (espanyola).
1913. La Seu Vella, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

La Porta dels Fillols, que llavors donava a peu pla i amb un arbret just al davant. Al lateral, l'entrada exterior a la capella dels Sescomes.
Anys 1920. El Camp d'Esports, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Una exhibició de patinatge sobre rodes a les instal·lacions esportives del Camp d'Esports de la Joventut Republicana lleidatana, acabades just cap a aquella data.
Anys 1920. El Camp d'Esports, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Detall de l'espectacle artístic de patins. 
1923. La Plaça de la Sal, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

La placeta de l'antiga porta ferrissa de la ciutat, amb la seu de la Caixa d'Estalvis de Lleida, un edifici d'aquells anys però ja enderrocat i refet en estil modern, actualment amb una oficina de la Caixa barcelonina. L'entitat financera lleidatana fou fundada al 1880 i fou un referent per a l'economia local i comarcal fins a l'absorció al 1979. El gran edifici del Montepio, no gaire lluny, mesurà sa esplendor durant la postguerra.
1923. Carrer del Cardenal Remolins, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Molt ple de magatzems per la proximitat a l'estació de ferrocarril. El cardenal lleidatà que dona nom al carrer i que visqué en el tombant del segle XV al XVI, doctor per l'Estudi General, fou conseller del Papa Alexandre VI i arquebisbe de Sorrento, i fou executor de les polítiques repressores d'aquests Borja contra les famílies romanes rivals. 
1923. Rambla de Ferran, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).

Els carrers i voreres enllambordats de la Rambla de Ferran, que no donava encara davant de la nova estació (1927), sinó a l'illa de cases que hi hagué al davant, i que fou enderrocada, allà on ara hi ha aprox la plaça de Ramon Berenguer IV.

20161022

[1548] La Lleida centenària de Brangulí

Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Bella perspectiva de la ciutat des del camí vell d'Albatàrrec al Cappont lleidatà, on hi hagué la primera plaça de toros i el camp de futbol del Lleida FC. a la dècada del 1920. S'hi pot veure el nou pont de ferro modernista, inaugurat al 1911 després que la riuada de quatre anys abans s'emportés el que restava del vell pont de pedra medieval. La Seu Vella, sempre majestuosa malgrat l'ocupació militar (espanyola) de l'interior, presideix la ciutat i la plana ponentines.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Detall del Pont Vell reconstruït en estil modernista al 1911. A la dreta, s'aprecia com era l'entrada al pont al començament del camí vell d'Albatàrrec. Al darrere, a la marge dreta, encara no hi havia cap construcció sobre la plaça Cabrinety, a l'inici de la Rambla de Ferran. Els arcs de la Seu Vella, tapiats i blanquejats, i l'interior de l'antiga catedral partit en dos pisos per aquarterar la militarada que dominava la ciutat des del 1707.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Els mollons que delimitaven el camí per tal que els carros no s'estimbessin són ben visibles. A la banqueta de Blondel, l'antiga façana de la Paeria. Un solar en construcció una mica més amunt, abans de l'Arc del Pont, probablement el del nou Hotel Pal·las, aixecat entre el 1912-14 per encàrrec d'Eduard Aunós. Durant dècades, aquest edifici de Casa Aunós oferí als lleidatans serveis de cafè, de restaurant i de sala de festes.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Una perspectiva similar de l'entrada a la ciutat pel Pont Vell.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

El preciós pont de ferro modernista, volat al 1938 durant la retirada de les tropes republicanes davant l'ofensiva definitiva dels revoltats feixistes. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

La banqueta de Blondel davant de la Paeria. El llarguerut baluard de la Llengua de Serp que dominava bona part de la ciutat s'aprecia a la perfecció. A sota, el vell Canyeret, el barri més pobre de Lleida, sorgit arran de la demolició de bona part del barri universitari ordenada pel primer Borbó (espanyol) per convertir la Seu en una ciutadella per subjugar la voluntat dels lleidatans.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

L'enorme amplària de l'areny del Segre, quan la banqueta era una mica més estreta que l'actual, refeta després de la guerra. Les balconades de les cases, plenes de llençols blancs per eixugar-se al sol ponentí. El solar del Palace sembla que mostri l'edifici en construcció. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

A l'esquerra, la Plaça de Sant Francesc amb l'edifici modernista de Casa Melcior (1910, Francesc de Paula Morera i Gatell). La Paeria mostra la vella façana, anterior a l'actual. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

La imatge costumista ens permet apreciar l'amplada i la barana del vell pont modernista, llavors recent estrenat (1911). El trànsit llavors no era rodat com ara, sinó de tracció animal.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Detall del carro, que sembla prou pesant, i de la Seu Vella per damunt dels grans edificis que des de l'enderroc de les muralles (1860) s'havien anat aixecant a la façana fluvial de la ciutat.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Una altra imatge de regust costumista i que el temps s'ha endut de la nostra memòria: la padrina rentant la roba al riu a cops de pala, amb un parell de cistells de canya al costat. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Al fons, la fumera de la central termoelèctrica que hi hagué a tocar del pont del ferrocarril. Potser no es tracta ben bé d'una padrina, però la roba negra i el mocador al cap feien que ho semblessin moltes de les dones de l'època.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Preciosos Camps Elisis lleidatans, llavors de moda com a jardins d'esbarjo del «tot» Lleida.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Una altra imatge amb el trànsit del Pont Vell, llavors nou. Potser un traginer retirant de la ciutat durant la tarda: ho diu l'ombra dels figurants.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Detall de l'Arc del Pont al fons, porta principal d'entrada a la ciutat des dels temps de la Ilerda romana, i del tren de bestiar.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

El padrí a cavall de la somereta de retorn de l'hort, davant l'antiga fàbrica de gasoses «La Leridana» de Blondel, just abans de l'edifici de la Paeria.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Detalls del nostre pagès i del començament de Blondel, sense asfaltar, just tombant del pont vell avall. Al fons del fons, s'aprecien de resquitlló els ja grans plataners de la Rambla de Ferran. El trànsit animal en aquest punt, l'únic per entrar i sortir de la ciutat, i que feia de carretera cap a Barcelona, era prou destacat.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Preciosa vista de la ciutat des del pont modernista, amb els fanals ornamentals de què disposava. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Detall del padrí amb la somereta, i del rerefons de la banqueta de Blondel, llavors amb arbres encara jovenets, de quan es va refer i ampliar l'antiga estreta banqueta de la muralla medieval.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

La padrina torna de l'hort a cavall de la somereta. Al darrere, una altra amb el padrí a peu. Fixeu-vos com n'era de gran, el trànsit d'animals pel pont, sobretot a certes hores! Si fa no fa com ara, però amb diferents vehicles.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Detall dels pagesos lleidatans a l'hora de retirar cap a casa. Al fons, la gran arbreda dels Camps Elisis lleidatans. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

La Seu Vella amb el Canyeret als peus. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

L'antic Canyeret, ja desaparegut, sota el titànic campanar lleidatà, «fet per titans o per homes de raça gegantina» (Morera i Galícia).
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

L'antiga Paeria pel costat interior de la plaça del carrer Major, tot lluent de domassos als balcons.  
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

L'edifici de la Paeria hi lluïa un rellotge al capdamunt. Abans de les obres de la dècada de 1920, la cantonada començava a tocar de la porta principal. Aquest edifici fou enderrocat i la cantonada quedà més enretirada cap endarrere deixant veure la torre de l'escala. Al balcó de la casa del costat, una escena familiar d'una mare amb la nena. Durant la postguerra, els baixos tingueren un banc i ara crec que hi ha una multinacional de roba.