Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Blondel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Blondel. Mostrar tots els missatges

20180511

[1837] Primeres vistes aèries lleidatanes, de Morelló

1920 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Una de les primeres vistes aèries de la nostra ciutat, molt anteriors a les conegudes de 1929 de Josep Gaspar i Serra. Aquest les feu ja des d'avió enlairat des de l'esplanada dels Mangraners, que llavors es convertiria en l'aeròdrom Civit. No sabem com el Dr. Morelló va fer les seues, si des de globus o des d'avió. Garnier feu el primer vol a la ciutat al 1911, i, per tant, cal considerar que les imatges són posteriors a aquest any i anteriors, és clar, a la data de la mort del metge, excursionista i fotògraf pallarès. 

Joaquim Morelló i Nart va néixer a Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà) el 26 de setembre de 1858. La família regentava la fonda del Pep que es convertiria en el Pirinenc Hotel. Dels germans Morelló va ser l’Anton, l'hereu, qui va heretar la fonda. Joaquim, el germà mitjà, cursa estudis d'apotecari a Barcelona, i va llicenciar-s'hi l’any 1879. Joaquim Morelló va obrir dues farmàcies a la ciutat, una a la Porta de l'Àngel núm. 21-23, on hi havia instal·lat el laboratori, i una altra al Passeig de Sant Joan núm. 85. Fou el creador de les famoses Pastilles Morelló, que actuaven per inhalació i curaven refredats, tos, bronquitis, asma, ronquera, abscessos pulmonars, etc. En aquestes farmàcies l’especialitat era la venda d’aquestes pastilles i Morelló va aconseguir un cert prestigi internacional amb les seves preparacions farmacològiques adreçades al guariment de malalties respiratòries. 
1900 ca. Pastilles Morelló.
Les pastilles inventades pel Dr. Joaquim Morelló, similars a d'altres de conegudes ara fa poc més de cent anys, com les de Dr. Andreu, eren receptades per a la tos. Durant tot el primer terç del segle XX i fins més enllà i tot tingueren gran presència en la publicitat escrita i, pel que sembla, molta parròquia de clients. 

Persona molt vinculada al món cultural barceloní aconseguí la participació d’alguns dibuixants del moment en les seves campanyes publicitàries, com ara Santiago Rusiñol i Alexandre de Riquer, per a les capsetes de les seves pastilles. Va ser un gran afeccionat a l'excursionisme, la fotografia així com a l’escriptura i l’astronomia. El 1910 va ser membre fundador de la Sociedad Astronómica de Barcelona. Va ingressar com a soci del Centre Excursionista de Catalunya el 9 de desembre de 1903 on contava amb un ampli estol d’amics entre els que es trobaven Lluís Llagostera, Juli Soler, Juli Vintró, Lluís Estasen, i Josep Galbany entre d’altres. També va tenir diversos càrrecs dins l’entitat excursionista d’on va formar part de la Junta Directiva al 1906 com a vocal, juntament amb Ceferí Rocafort, Antoni Amatller, Josep Galbany i Pere Basté. Va realitzar nombroses conferències amb projeccions sobre els seus viatges, excursions i itineraris com per exemple la del 1904 sobre la Vall d’Àneu, el text de la qual, amb algunes imatges, va aparèixer al Butlletí en dos lliuraments i també, posteriorment, com a llibret independent. També en va realitzar conferències sobre Burgos (1905), Roma (1917), Suïssa (1907). Va morir a Barcelona al 15 d’abril de 1926, als 67 anys. Als anys 1930 es va construir a Esterri d’Àneu una institució benèfica amb el seu nom, que actualment s’ha convertit en un camp d’aprenentatge i menjador escolar (MdC-AFCEC).
1920 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

El detall de la imatge, a banda del cimbori de la Seu Vella, llavors militarment ocupada per tropes espanyoles, deixa entreveure un bocí d'horta lleidatana, amb els meandres del Segre arribant a la Mitjana, i el vell camí de Corbins. La filera d'arbres podria ben bé resseguir el Noguerola, amb els antics magatzems de l'estació de ferrocarril al costat. 
1915 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

La vista aèria de la ciutat és ara cap al sud, amb el baluard de la Llengua de Serp en primer terme, i la ciutat antiga als peus del turó. Gardeny semblava tan lluny!
1915 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Detall del Segre i de la ciutat, que s'acabava, tot i l'enderroc de la muralla feia poc més de mig segle, en els seus límits medievals encara: a l'alçada de l'actual pont de la Universitat i de l'avinguda de Catalunya. S'observen amb claredat, els embalums arquitectònics de la Catedral Nova, de l'antic Hospital de Santa Maria al seu davant, i de l'antic Mercat de Sant Lluís al costat. 
1920 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

A la Rambla d'Aragó, rere el campanar de Sant Llorenç, s'identifiquen la Casa de Misericòrdia, actual Biblioteca, i l'antic Seminari conciliar, actual rectorat de la UdL. I no gaires cases més, ni tan sols el grup de les tres cases modernistes aixecades a tocar del seminari al 1914. Això ens remetria a una fotografia aèria de data molt reculada, anterior i de molt, al 1920, i a les fotografies aèries de Josep Gaspar i Serra, de 1929. Recordem que el primer vol amb aeroplà fet a la ciutat havia tingut lloc tot just al 1911.
1920 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Detall del Mercat de Sant Lluís i de la Catedral Nova, amb la vella trama urbana de la ciutat. Riu avall, l'horta lleidatana al voltant dels grans meandres del Segre.

A l'avinguda Blondel, darrere l'Hospital gòtic, només s'hi aprecia un edifici, però que no sembla pas el del Liceu Escolar, que s'hi aixecà al 1913. Això encara faria recular i ajustaria més la data de les imatges de Morelló, cosa que les converteix, sens dubte, en les primeres vistes aèries fotografiades de la nostra ciutat, entre 1912 i 1913.
1915 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

L'antic Canyeret, pàtria del garrotín gitano lleidatà, al peu dels baluards de la Seu Vella. 

20180201

[1799] Gota de Llet lleidatana

1919. La Gota de Llet, Lleida.
Edifici modernista, obra de l'arquitecte tarragoní Francesc de Paula Morera i Gatell (1869-1951), que l'any 1906 guanyà el càrrec d'arquitecte municipal. El desenvolupà durant trenta-cinc anys, fet que determinà el seu gran arrelament a la ciutat. La majoria dels edificis que aixecà s'han de considerar dins l'estil modernista en què es formà, com ara l'Escorxador, el xalet del Camps Elisis, la Casa Xammar o la Gota de Llet. El gran edifici desaparegut del dispensari municipal s'inaugurà l'1 d'abril d'aquell any. 


1919. La Gota de Llet, Lleida.
Detall de l'edifici, davant de l'antic Mercat de Sant Lluís i al costat de l'edifici del Banc d'Espanya (llavors no construït), en la zona d'ampliació de la Banqueta, guanyada al riu, no gaire més avall, potser mitja dotzena de cases, del Liceu Escolar.
1919. Edifici de la Gota de Llet, Lleida.
Perspectiva de l'edifici des de la banda nord.
1919. Edifici de la Gota de Llet, Lleida.
Una altra perspectiva de l'edifici des de sota de l'estructura de ferro del Mercat, que s'observa en una de les imatges. Al fons, la banqueta i el riu, actualment Av. de Madrid. A l'edifici, a més de l'atenció pediàtrica, que havia estat un dels cavall de batalla de la sanitat de principis de segle per tal de reduir l'elevat mortaldat infantil (d'aprox 1/3 dels infants), també hi hagué consultes mèdiques d'oftalmologia, malalties venèries, cirurgia i alguna altra. Veg. l'article La Sanitat pública a Lleida, la Gota de Llet.
2017. «La Gota de Llet de Lleida. Edifici i institució sanitària municipal (1917-1962)», 
de Zenith Escolà i Gateu.
La història de la Gota de Llet en el centenari de la seua fundació sobre imatges i documentació de l'arxiu municipal. Col·lecció: La Paeria. Guillem Botet, núm. 45, a càrrec de l'estudiosa Zenith Escolà (1932).
Anys 1950. Edifici de la Gota de Llet, Lleida.
L'Avinguda de Madrid encara per urbanitzar, amb els carrers plens de tolls i de fang, a la Lleida trista i grisa de la postguerra. El Mercat de Sant Lluís apareix tapiat allà al darrere, i el nou edifici del Banc d'Espanya (1945) ja hi és construït, amb unes plantes emparradores que s'enfilen pel reixat. 
Anys 1960. Edifici de la Gota de Llet, Lleida.
Com que la banda nord de la Gota de Llet s'acabava en tomb rodó, l'arquitecte de l'edifici bancari també n'arrodoní el xamfrà, de manera que tots dos feien un bonic joc arquitectònic, que no pogué durar gaires anys.
Anys 1950-60. Edifici de la Gota de Llet, Lleida.
Una altra imatge, probablement propera al tancament de la institució (1962). Sota el jou de la dictadura (espanyola), un dels primers dels molts 'pelotassos' urbanístics de la ciutat: la construcció d'un immens bloc de pisos amb l'una façana a Blondel i l'altra a l'Av. de Madrid, que deixava l'espai interior, cobert, per a l'estació d'autobusos de la ciutat, inaugurada durant els 70. 

Els darrers anys, l'edifici albergà l'Escola Professional 'Angel Montesinos'. A l'entrada hi tenia les oficines, al primer pis les aules i al soterrani les aules taller.
Anys 1950-60. Edifici de la Gota de Llet, Lleida.
S'enderrocaren el Mercat i la Gota de Llet. Aquest edifici marcava l'alineació del carrer juntament amb l'edifici del Banc d'Espanya. S'aprecien els detalls arquitectònics de l'edifici de la Gota de Llet. I del Mercat: quin gran espai ciutadà no tindríem ara per a tota mena d'esdeveniments culturals!

20180127

[1797] La tercera Banqueta, la de postguerra

Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Vista del carrer lleidatà un cop aixecat el primer petit "gratacel" de la ciutat, el «Montepío» de la Caixa d'Estalvis de Lleida, de gairebé 150 m. d'alçària La Banqueta encara no ha estat eixamplada i s'hi veuen els pilars decoratius de la urbanització feta a començament dels anys 20. 
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
La foto me la fa arribar l'Henricus Botel de Saxonia (Dionís Gutiérrez i Rosich), impressor jubilat de la Diputació, i que havia treballant d'aprenent a la Impremta Comercial de Jordi i Antonio Mayor Saura. S'hi pot veure en detall el carrer des de la Paeria fins a la botiga Baiget. Al costat de la Paeria i a sota de «Géneros de Punto Camilo Adell» hi havia la Impremta Comercial, la botiga de bicicletes Mazarico, el Restaurat Rialto, una casa de venda de petroli i carbó (Casa Wenceslao Riu, amb el dependent de tota la vida que era el Sr. Ramon de la pipa), i l'encara avui vigent casa Baiget de làmpades i bombetes. 
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detall de la Banqueta davant del restaurant Rialto, que tenia una marquesina per a aparcament de vehicles a tocar de la balustrada, en francès per a turistes: «parcage pour voitures». Tota la retolació era obligatòria en la llengua que els feixistes anomenaven «del imperio», car aquella dècada la repressió i persecució franquista (espanyola) era forta i dura.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detall de la Casa Melcior modernista en aquells temps. El camió de carbó, aparcat davant la botiga del Baiget. Llavors n'era el combustible principal, a banda la llenya. De gasoil i gas per a calefacció, encara no n'hi havia.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
El nou pont de la ciutat s'havia inaugurat al 1947. Seguidament, el «Montepío» passà a dominar l'horitzó urbà de la ciutat. A començament de la dècada dels 50, en plena reconstrucció de part del règim feixista (espanyol) de la ciutat ensorrada per la revolta feixista (espanyola), arribà el torn de reurbanització de la Banqueta.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Es començà a reomplir el terraplè per eixamplar la banqueta, que s'allunyà encara més dels límits medievals de la ciutat, al peu de les cases del carrer Major. Alguns establiments, com el llegendari restaurant de La Rada, aprofitaren per tombar la balustrada dels anys 1920 i ampliar l'espai de terrassa i aparcament de vehicles, llavors encara escassos. Pensem que la N-II, eix viari fonamental per a l'Estat franquista (espanyol) encara hi passava, i hi passarà fins a la construcció del pont dels instituts al començament dels anys 1970.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detall del pols ciutadà a l'Avinguda Blondel de mitjan segle XX. El trànsit incessant aniria arribant a poc a poc, sobretot a partir de la dècada dels 60 i 70, un cop ja ampliada la Banqueta.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.El terraplè d'ampliació de la Banqueta en plena construcció. S'hi veuen ben bé els tendals dels aparcaments de vehicles de La Rada, en primer terme, i del Rialto més per amunt.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detalls de l'ampliació de la Banqueta, on encara apreciem un tros de la l'artística balustrada dels anys 20 dempeus. Més enllà del pont, l'edifici del Gobierno Civil (espanyol), de començament dels 60, encara no hi és.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Les escales d'accés al riu de la balustrada dels anys 20. Al fons l'ampliació d'aparcament a la nova banqueta del restaurant La Rada.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Preciosa vista aèria de la Rambla de Francesc Macià i de l'Avinguda de Bl0ndel, tot just començada l'ampliació. S'hi acabaven de plantar els plataners de la Rambla, llavors dita, espanyolíssimament, «de José Antonio». La cantonada de la baixada de Santa Marta, encara per construir.  
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detalls de les obres de la Banqueta de postguerra. Les imatges ens permeten de fer-nos una idea cabal del gran espai guanyat al riu respecte de la llera secular. 
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
L'antiga Banqueta a punt per a l'ampliació. A banda del «Montepío», observem com les cases que s'adossaven a l'antic Hospital s'han enderrocat i deixen veure les quatre cantonades, amb la catedral al darrere.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detalls de la Lleida dels 50, amb la futura Av. de Madrid a tocar del Segre, quan la nova banqueta s'haurà eixamplat, de la Catedral i de l'Hospital de Santa Maria medieval, i del Convent del Roser, amb tot el carrer Cavallers ben marcar a la trama urbana.
Anys 1940. Avinguda de Blondel, Lleida.
La vella Avinguda Francesc Macià, dita de Cabrinety abans de la guerra i de José Antonio després, amb l'antic arbrat del segle XIX, quan amb l'Alcalde Fuster començà la urbanització de les antigues muralles, que ací eren formades pels darreres de les cases del Carrer Major, amb les antigues adoberies i el Noguerola lliscant-hi fins a desguassar al Segre.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
La Banqueta encara és estreta i els automòbils gairebé tomben davant de l'Hotel Pal·las, llavors dit, és clar, «Palacio». A l'esquerra, però, s'hi observen els nous arbres plantats al talús guanyat al riu. La urbanització ja s'havia acabat, però el trànsit encara circulava com antigament, pendent de reordenació. 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La famosa peanya de l'urbà amb el característic salacot blanc, i dins la petita garita elevada i protegida del sol i la pluja, des d'on es dirigí el trànsit d'entrada a la ciutat durant dècades. La imatge ja mostra més moviment de vehicles, sobretot de motocicletes i vespes, senyal inequívoc que ens acostàvem a la dècada prodigiosa (socialment) dels 60. Un Renault Gordini
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La nova Banqueta ja perfectament alineada, en una imatge presa ja des de l'edifici del Gobierno Civil franquista. Al fons, s'observa la nova "avinguda" guanyada al riu, que se'n dirà «de Madrid», i que passarà a ser la nova calçada de la N-II. Hi observem com encara els cotxes giren a l'esquerra ben a prop de les cases.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
L'àmplia i elegant nova Banqueta aviat serà envaïda de cotxes i trànsit. 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La nova Banqueta davant la cantonada amb el carrer Cavallers i els «Cines Cataluña».
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La nova Banqueta ja ampliada i urbanitzada de manera més austera i sòbria que la seua predecessora dels anys 20. Els aparcaments s'han anat ampliant, el nombre de vehicles s'ha incrementat sensiblement. La N-II encara circula per dins l'Avinguda de Blondel. 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La nova balustrada, encara avui existent, de la Banqueta, només amb el canvi d'estil dels fanals d'enllumenat. El Gobierno Civil ja presidia la Lleida oficial, franquista i grisa (malgrat l'arribada del color) d'aquells anys del final de l'estraperlo. 
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Els aparcaments de vehicles des d'una altra perspectiva.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La Banqueta ampliada, ja acabada. 
 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detalls de la banqueta recentment ampliada, però encara amb el trànsit de la carretera cap a l'interior de l'Avinguda Blondel.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La imatge de la nova Banqueta des de dalt de l'edifici del «Montepío».
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La vista acolorida i elevada de la nova ampliació. 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La carretera antiga, encara enllambordada i no quitranada, davant la Plaça Sant Francesc, que encara resta idèntica.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La fauna automobilística de seguia es farà ama i senyora de la nova ampliació. Els nous models conviuen amb els vells, i les velles persianes de corda tirades damunt els balcons viuen ses darreres jornades. Ja no s'hi veuen els llançols blancs estesos al sol de dècades enrere. Comencen a tancar els antics pisos habitats i només restaran amb vida els baixos comercials. I així fins avui, sense remei encara. 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
L'Avinguda de Madrid és terreny tot guanyat al Segre. Allà hi circularà la N-II, que tombarà en sec al final per pujar per l'Avinguda Catalunya i llavors girar a l'esquerra pel carrer Acadèmia. Els 600 envaeixen, finalment, els carrers. Al solar de l'antic mercat de Sant Lluís, un dels blocs de pisos més alts i desplaents de la ciutat, al pati interior del qual s'instal·larà la futura estació d'autobusos als anys 70.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La nova reordenació del trànsit ja del tot completada a la flamant nova avinguda. 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detall de la nova avinguda, ja gairebé idèntica a l'actual. Només una remodelació de la jardineria, amb unes fonts ornamentals que mai no han funcionat, i quatre retocs més la distingeixen de la del final de segle i començament del XXI.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
Nous usos del Segre amb la nova Banqueta al darrere. Les barquets i el riu, al seu pas per Lleida, sempre han estat poc amigues. Assignatura pendent per a la ciutat, que la moderna canalització de final de segle tampoc no resoldrà. 
Anys 1970. Avinguda de Blondel, Lleida.
La primera circumval·lació de la N-II, que anà a retombar a un nou pont, el tercer (comptant el del ferrocarril) en la història de la ciutat, cap allà davant de l'institut. Aquesta serà l'esplanada de les firetes de la meua infantesa. A la dreta, marge esquerre del riu, el vell xoperal, allà on l'Aplec del Caragol començà a caminar. 
Anys 1970. Avinguda de Blondel, Lleida.
La nova Lleida dels grans blocs de pisos s'imposa. Els barris començaran a créixer, tant que quedaran irreconeixibles, com el Cappont. A la imatge, el vell i centenari camí d'Albatàrrec.
Anys 1970-80. Avinguda de Blondel, Lleida.
Just davant de la cruïlla amb l'Avinguda de Catalunya, s'hi farà als anys 90 el quart pont de la ciutat. Aquesta és la Lleida de quan era petit: l'Avinguda de Blondel, antigament carrer guanyat al riu, ha quedat com un carrer interior, amb poc trànsit, que s'ha desplaçat a l'Avinguda de Madrid. Per aquí, centenars de vegades, amb el cotxe de línia (que ens pagàvem de la butxaca, a vegades amb beca de transport del «Ministerio» espanyol) que ens portava del poble i ens deixava a l'estació d'autobusos, d'on enfilàvem a peu, fes fred o calor, fins al «Instituto de Bachillerato», aviat nomenat en homenatge al poeta Màrius Torres, un cop vençuda la desgràcia de l'època franquista (espanyola).
Anys 1980. Avinguda de Blondel, Lleida.
Per facilitar el pas dels nombrosos estudiants cap als tres instituts del camp escolar, s'hi construí un pas elevat, que els joves no faran mai servir: continuaran travessant a ramats pel semàfor del passatge dit, per això, dels Estudiants, que pel carrer de l'Historiador Josep Lladonosa, dona davant mateix del primer institut. Ara ja no queda cap pati per edificar, ni a l'un costat ni a l'altre del riu.
Anys 1970. Avinguda de Blondel, Lleida.
L'Avinguda de Blondel, de nit. Després de més de dos-cents anys de la seua creació, continua essent una de les artèries ciutadanes principals de la ciutat, tot i els canvis i ampliacions sofertes, o precisament per això mateix.
Anys 1980. Avinguda de Blondel, Lleida.
L'última gran intervenció a l'Avinguda fou la construcció del pàrquing soterrat, amb unes obres que s'allargaren més del que s'havia previst pels problemes de la constructora. Es procedí a abuidar tota l'esplanada guanyada al riu amb l'ampliació de postguerra, des del Pont Vell fins a la cruïlla amb l'Avinguda de Catalunya. Feia tot just trenta anys que s'havia reomplert i ja es tornava a remenar: és el signe de la humanitat, fer i desfer, sovint sense solta ni volta. 

Un cop tapat i urbanitzat el clot, canviarà l'aspecte superficial de la Banqueta, però ja no la seua mida ni dimensions fins avui. La decoració nadalenca la farà visible durant aquestes festes, amb la cadena de llums de fanal a fanal d'un pont a l'altre. Llàstima que siguin llums de leds només blancs i freds, segons aquesta darrera moda de carregar-se tot allò més tradicional i abraçar sempre allò més nou: signe evident de nou ric, de butxaca més plena que el cervell, que crec que és la definició que més s'escau a la nostra ciutat aquest començament de segle XXI.