Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tremp. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tremp. Mostrar tots els missatges

20180624

[1851] Les Col·legiates d'Urgell i Pallars

1850. Col·legiata de Castellbò (l'Alt Urgell ).
«Viaje literario a las iglesias de España, tomo XII, Viage a Lérida», Jaime Villanueva.
A tres hores, a ritme de traginer, de la Seu d'Urgell, de gran factura arquitectònica i bon arxiu, «donde se hallan muchos instrumentos pertenecientes al antiguo monasterio de Santa Cecília, sito en el valle de Elins, junto a la villa de Pallarols, cuyas rentas se adjudicaron en gran parte a la dotación de esta colegial».
1850. Col·legiata de Castellbò (l'Alt Urgell ).
Vista i planta de la col·legiata, d'origen romànic, de gran desenvolupament gòtic, i amb forta aparença de castell. 
1850. Col·legiata d'Organyà (l'Alt Urgell ).
«Viaje literario a las iglesias de España, tomo XII, Viage a Lérida», Jaime 
Villanueva.
Una altra col·legiata urgellenca, aquesta a cinc hores (de les d'abans) de la Seu. Més aviat es tractava d'un priorat, unit al bisbat. «Su iglesia, a excepciçon de la portada, es obra del siglo XI, construida en tiempo de San Ermengol, obispo de Urgel». Aquell mateix segle, l'església fou ocupada durant seixanta anys «por un mal clérigo llamado Adalbertino, con su largo concubinato y disolución consiguiente y otros males que allí se cuentan... Especialmente se menciona un incendio que acabó con las escrituras antiguas y códices de la iglesia», fins que fou jutjat i penjat per les autoritats civils i eclesiàstiques veïnes
(cap a l'any 1090), com p.ex. el prior del proper monestir de Sant Andreu de Tres Ponts.
1850. Col·legiata d'Organyà (l'Alt Urgell ).
En aquesta col·legiata s'hi trobaren al 1904 els documents escrits en la nostra llengua més antics de què disposem fins al moment: fragments d'uns sermons de quaresma, que el rector considerà que ja podia deixar-se'ls redactats per a l'any següent. Des del segle IX, la prèdica de l'homilia a les esglésies ja era autoritzada de fer-la en la llengua del poble, car si no era així, els fidels ja no entenien res. Prova, doncs, que ja en aquell reculat segle el llatí parlat o vulgar, ja havia deixat de ser llatí per esdevindre llengua romànica, en aquest cas catalana. 

«Si tu es lo Fill de Déu, di a les pedres que es tornen pa e manja'n. E Nostre Sènyer respòs ad el [ell] e dix: Non solo pane... No viu [h]om solament de pa, mas de les paraules de Déu viu [h]om...» Les temptacions del dimoni a Jesús durant l'estada al desert. 
1850. Col·legiata de Gerri (el Pallars Sobirà).
«Viaje literario a las iglesias de España, tomo XII, Viage a Lérida», Jaime Villanueva.
«En el real monasterio de Santa Maria de Gerri no hallé tantas riquezas como me había prometido, y cuya sola esperanza pudo hacerme atropellar por tantas incomodidades de aquel viage, que jamás se borrará de mi memoria». Les condicions d'accés al Pirineu eren encara molt severs a mitjan segle XIX. Del riu al costat del qual s'aixecà el monestir, se'n deia la Noguera de Pallars, després evolucionat a la Noguera Pallaresa. «Casa de grande antigüedad, matriz de otras muchas; pero donde el furor de las guerras de sucesión hizo daños irreparables en la parte diplomática». Perquè quan l'autor parla de riqueses no es refereix a tresors d'or i plata, sinó d'un valor encara més gran: parla dels documents de l'arxiu.  

Moltes antigues esglésies tenien com a patrons titulars sants barons, és a dir, homes. A Gerri era dedicada a Sant Vicent màrtir. Però la invenció del culte marià per part de l'Església Catòlica, adoptat al segle V, però fortament impulsat al segle XI per combatre els senyors feudals, competidors directes en la possessió de terres per matrimonis consecutius de conveniència. Entre altres efectes, el triomf sobre el control de la virginitat de la dona, per mitjà de l'exemple de Maria, augmentaria les devocions femenines (aristocràtiques) als monestirs i, com a conseqüència, les donacions territorials a l'Església. La consagració de la nova església al 1149, ja portaria, doncs, l'advocació a la Mare de Déu. 
1850. Col·legiata de Gerri (el Pallars Sobirà).
«Viaje literario a las iglesias de España, tomo XII, Viage a Lérida», Jaime Villanueva.
A manca de documents, l'autor s'entreté en «la rareza de la bóveda de las dos naves laterales». Durant aquella estada, tampoc no va veure «en ella ni en otra parte del monasterio ningún sepulcro de los Condes de Pallars, y eso que comunmente es llamado Panteón de dichos Príncipes». 
1850. Col·legiata de Gerri (el Pallars Sobirà).
1850. Col·legiata de Gerri (el Pallars Sobirà).
«Viaje literario a las iglesias de España, tomo XII, Viage a Lérida», Jaime Villanueva.
L'abaciologi de la Col·legiata pallaresa. Davant del monestir, a l'altra banda del riu, l'autor s'adona, és clar, de les eres salines: «Mas en eso poco trabajan los vecinos en beneficiar un manantial de agua salada que allí mismo les naces, y que es todo su trigo y vio y aceite. Cógense anunalmente de quince a veinte mil cargas de sal», que deixaven a la hisenda reial (espanyola) quaranta mil duros anuals. 
1850. Col·legiata de Tremp (el Pallars Jussà).
«Viaje literario a las iglesias de España, tomo XII, Viage a Lérida», Jaime Villanueva.
La primera sorpresa de la Conca al visitant fou el conreu de vinya: «país de abundante y de buen vino». De l'església col·legiata de la vila, se'n diu que la fàbrica del temple actual és del segle XIV. Tampoc no hi troba memòria que hi fossin enterrats els antics comtes pallaresos.
1850. Col·legiata de Tremp (el Pallars Jussà).
L'església actual és del segle XVI i el campanar del 1909, que substituí l'antiga cadireta romànica. S'hi conserva la talla gòtica de fusta, de cap a dos metres d'alçada, de la Mare de Déu de Vall de Flors, patrona de la ciutat.
1850. Col·legiata de Mur (el Pallars Jussà).
«Viaje literario a las iglesias de España, tomo XII, Viage a Lérida», Jaime Villanueva.
A tres hores de Tremp, «en la cresta de un monte... subí desde la villa de Guardia una hora de rapidísima cuesta, en cuya cima se halla un castillo árabe bien conservado en las paredes exteriores, que después sirvió de foraleza a qlos señores de este monte». Del monestir, en restaven «los claustritos con algunas memorias sepulcrales... La iglesia se conserva bien», i amb un petit però ben ordenat arxiu. Entre altres precaucions, un dels mantenidors havia manat de fer això: «Quitó los pliegues y dobleces con que se suele atormentar a los pergaminos y proporcionar a los ratones que supulten en sus entrañas lineas enteras del cuerpo de las escrituras». Com? Doncs enlloc de plegats, deixar-los fortament enrotllats, de manera que «aquellas sabandijas coman en todo caso las estremidades blancas de los diplomas».
1850. Col·legiata de Mur (el Pallars Jussà).
«Viaje literario a las iglesias de España, tomo XII, Viage a Lérida», Jaime Villanueva.
Al moment de la consagració al 1069, l'església es dedicà a Santa Maria, Sant Pere i Sant Esteve, «que serían los tres altares que entonces habría en ella». L'autor hi observa un sepulcre d'un dels comtes de Pallars, «de piedra común... donde por una abertura se ven varias calaveras».
1850. Col·legiata de Mur (el Pallars Jussà).
«Viaje literario a las iglesias de España, tomo XII, Viage a Lérida», Jaime Villanueva.
El monestir de Sant Miquel als Terradets pertangué a la canònica de Mur, del qual ja no en resten ni les restes. 
1850. Col·legiata de Mur (el Pallars Jussà). 
1850. Col·legiata de Mur (el Pallars Jussà).
«Viaje literario a las iglesias de España, tomo XII, Viage a Lérida», Jaime Villanueva.
De Mur l'autor baixa fins a Sant Esteve de la Sarga, el mossèn de la qual encara conservava la denominació d'abat. Li calia travessar el «alto monte de» Montsec en direcció a Àger pel camí del coll d'Ares.

20170405

[1671] Energia elèctrica pallaresa, 1916

1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
La inauguració del primer gran pantà dels Pirineus aixecà una gran expectació a tot Europa. La construcció havia començat tres anys abans, impulsada per l'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Ltd., fundada per Pearson al 1911, i per mitjà de la qual certament s'impulsà la suficiència energètica de la industrialització catalana, però també s'espolià part de la riquesa natural, paisatgística i tradicional dels pobles pirinencs, que patiren allò tan conegut de pa per avui, gana per demà, gràcies a l'allau d'obrers i a l'incompliment de bona part de les promeses de regs i millores.

L'article comença amb la ressenya de les instal·lacions hidroelèctriques de la competència, Energia Elèctrica de Catalunya, que llavors captava aigua de la capçalera del Flamisell, en diferents llacs a més de 2.000 m per alimentar el salt de 830 m. de Capdella, i disposava ja de la tèrmica de Sant Adrià de Besòs.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Una preciosa vista del congost de Susterris, on s'emplaçà l'embassament. 
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Diferents detalls de la cimentera dalt de tot del cingle del congost, del barracó dels treballadors amb les escales de fusta que els permetien descendir fins al nivell del riu, i dels primers moviments de terra per assentar-hi la base de la presa. Els cables que anaven de costat a costat, servien per transportar el ciment a peu d'obra en una cubeta aèria.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
La companyia de Pearson s'havia format sobr l'antiga Companyia Barcelonesa d'Electricitat, fundada al 1894 per l'Allgemeine Elektricitäts Gesellchaft de Berlín, i era la propietària de la tèrmica del Paral·lel barceloní. 

El mapa mostra les línies de distribució de l'una i de l'altra companyies, des del Pirineu fins a la capital. 
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Perfil geogràfic de les instal·lacions de «Riegos y Fuerza del Ebro», empresa filial de la Canadenca que gestionava els salts hidroelèctrics lleidatans. 
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Diferents plans del salt, maquinària i dades tècniques del Canal de Seròs.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Al seu moment, «ce barrage sera le plus haut d'Europe et avec ceux de Roosevelt et de Soshone les plus hauts du monde entier». Els pantans de Terradets (Barcedana) i de Faió (Riba-roja) ja eren previstos al pla inicial, per bé que no s'executaran fins dècades després.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Una vista de la construcció del Canal de Seròs (1912-14), amb els grans entramats de fusta que servien per facilitar l'encofrat de les parets un cop excavat l'enorme vall del canal.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de les obres, en què s'aprecien les canonades amb què s'abocava el formigó per aplacar les parets del canal. Els treballadors hi pujaven i hi baixaven ajudats d'unes grans sogues que penjaven des de la banqueta.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de les comportes des del pont del costat de la Torre Sirés, just a l'acabament de la partida de Granyena en arribant a Cappont, allà on hi ha la presa de la Mitjana.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de les característiques tècniques del canal lleidatà.

1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Una meravellosa perspectiva de Susterris des de la marge esquerra. S'hi veu el forat del túnel per on es desviaven les aigües de la Pallaresa, i tota la base del mur de la presa.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de la monstruosa fàbrica de ciment, i de la base del pantà al fons de la cinglera de Susterris.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Una espectacular vista de la base de la presa, en construcció, des del mig de la Noguera Pallaresa, que permet fer-se una idea de com era l'estret de Susterris abans que fos negat en nom del progrés.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
La presa de Sant Antoni en plena construcció. Una llarga canonada sustentada en pilars de fusta deixava caure el ciment de dalt la fàbrica fins a la base. A l'esquerra, la sortida de les aigües de la Noguera del túnel per on eren desviades. 
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Els plànols de les instal·lacions hidroelèctriques de Sant Antoni.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Descripció de l'edifici de turbines: «elle contient quatre turbines qui peuvent recevoir chacune 72 mètres cubes d'eau par seconde», i és situada a uns 800 m. de distància de la presa.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Vista panoràmica preciosa de la Conca, amb la presa a l'esquerra, i la casa de turbines a la dreta.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de la presa a la sortida de l'estret de Susterris, amb els barracons dels treballadors i els xalets de directius i capatassos al marge dret.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de l'edifici de turbines, just al colze del meandre que fa la Pallaresa en sortir de Susterris. Al fons, el vell pont de pedra sobre el riu a Tremp.
1915 ca.  El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
Una postal de l'època amb l'edifici de turbines de la central de Tremp amb els desguassos a la Noguera Pallaresa.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detalls tècnics de l'edifici de turbines inicial.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
La cimentació dels fonaments de la presa al juliol de 1914.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detalls de la base de la presa, al fons del congost de Susterris.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detalls tècnics de l'edifici de turbines inicial.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de les canonades de conducció de l'aigua des de la presa fins a la fàbrica.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de les canonades de conducció de l'aigua des de la presa fins a la fàbrica.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Vista panoràmica de la presa, amb el grandiós sobreeixidor al costat dret.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Detall del sobreeixidor lateral, i dels espectaculars salts d'aigua que provoca.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Detalls tècnics dels sobreeixidors automàtics.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Els sobreeixidors en construcció i un cop acabats.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
El mapa de la generació i distribució elèctrica de Catalunya arribant als anys 1920, amb les instal·lacions hidroelèctriques de les dos grans empreses existents, La Canadenca i d'Energia Elèctica de Catalunya. Aviat la dictadura primoriverista (espanyola) en promouria la fusió per poder remenar-hi més bé les cireres (i els calerons).
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Un parell de detall dels automatismes del sobreeixidor.