Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat. Mostrar tots els missatges

20190127

[1938] Estampes catalanesques, 1811

1824. Arc de Berà (el Tarragonès).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La vella Via Augusta romana, vertadera autopista del Mediterrani durant segles, alçat per Luci Licini Sura, ciutadà de Tàrraco, que en son testament disposà d'honorar l'emperador Octavi August, just al voltant del canvi d'era del nostre calendari, entre els anys 15 i 5 aC.
Llavors la via passava per sota l'arc. La imatge inclou el dibuixant, assegut en un dels carreus esbarriats per terra, mentre va fent el seu esbós. 
1824. Arc de Berà (el Tarragonès).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
«This edifice is situated not far from the Venta de la Figareta, on a level space about a mile from the sea, the road from Barcelona passing beneath its arch». S'hi explica que el camí ral passà durant molts segles apartat de l'arc, però que en aquells temps s'hi havia restablert el pas per sota: «the engineers, with very good taste, restored the more classic route». Diu que Lucini havia estat tricecònsul sota l'emperador Trajà (finals segle I), però les investigacions actuals el relacionen més aviat amb el Lucini que havia estat prefecte de la Colònia Victrix Júlia Lèpida, al peu del Cinca, a l'actual Vilella, i que hauria continuat sa carrera lluny de la boira ponentina i sota el càlid solet mediterrani.
1824. Tarragona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
El monument funerari dels Escipions a les envistes de Tarragona. 
1824. Tarragona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La vista de la ciutat dalt del promontori originari de Tàrraco des de la platja llarga, «commanding a fine wiew towards Tarragona, and beyond it, as far as Cape Salou».
1824. Tarragona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La descripció de la torre funerària, en disputa sobre si era o no en veritat la tomba dels cònsols romans, cosa que actualment s'ha descartat. La torre es troba «standing at the edge of a small wood of pines, close to the high road which skirts the sea shore», i és descrita pel viatger anglès.
1824. Montserrat.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Vista del conjunt orogràfic montserratí des de les ribes verges i ondulants del Llobregat. Cap al 1811, quan en fou fet l'esquetx, «the whole of that part of Catalonia was filled with French troops».
1824. Montserrat.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Seguint la visió geopolítica del moment, l'autor qualifica Montserrat com un dels paratges més destacats de l'Estat (espanyol). El Llobregat irrigava una feroç i fèrtil vall i, de sobte, «steep mointains rose abruptly round this valley, clothe below with dep woods of ilex and above with pines». Alzines i pinedes fins als peus de la muntanya santa.

El camí de pujada no era pas còmode i anaven distingint diverses ermites, algunes «perched betwixt huge masses of rock, whic appeared as if suddenly cleft asunder, satanding like obelisks involved in clouds». La boirina les convertia en imatges molt singulars. 

El monestir havia resultar severament danyat en l'última gavatxada. El convent, més avall que les ermites, «stands... on a spotcleared by great labour and expense to accomodate so large an edifice». La capella és citada com a molt rica en joies i argent, i «no less than 85 huge lamps of silver illumiated the shrine of our Lady of Montserrat», la imatge de la qual és representada «nearly black».
1824. Manresa (el Bages).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La vista de la ciutat manresana en arribant al pont sobre el Cardener. 
1824. Manresa (el Bages).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Un grupet de pagesos amb una carreta de bous en primer terme animen l'estampa del camí sobre el pont medieval i, al darrere, «the deplorable state of this once flourishing town is truly to be regreted», per causa de la destrucció causada en la darrera guerra: «The Frech set fire to the town, destroyed all the principal edifices, and plundered the inhabitants without remorse».
1824. Manresa (el Bages).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
A Manresa hi havia hagut  600 telers! El castell també havia sofert la venjança de l'enemic francès. La vall del riu, però, fèrtil i poblada de roures i alzines sureres: «it is barked every sixth or seventh years, by making longitudinal slits, and others transvers, in the outer coat... pushing off the cork in large tables, which are piled up for some time in the adjacent ponds, laden with stones to flatten them». Amb pedres s'aplanaven les llesques arrodonides del suro extret. 

Se celebra la vista de la vila de Cardona per «its wonderful mountain of salt, nearly 500 yards in hightm and upwards of three miles in circumference».
1824. El Bruc (l'Anoia).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
El petit llogaret del Bruc amb la muntanya de Montserrat al fons i arraulidet al voltant del campanar, que es guanyà un lloc al llibre del viatger anglès gràcies a la famosa batalla contra l'exèrcit invasor francès que lliuraren «the Somatenes, or armed population of Manresa, determined to resist their oppression, where posted in the strong pass of Bruc to intercept the approach» dels enemics.
1824. El Bruc (l'Anoia).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
És clar, els fets sorprenents del «drummer boy» havien d'ésser-hi explicats. En sentir el timbal, el general francès «believed reinforcements wer actually marching against him». Un primer gran triomf , «the first successful effort of the patriots in Catalonia».
1824. Barcelona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Vista de la ciutat des del mar, tancada en l'ampli pla sobre el qual s'assenta.
1824. Barcelona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Sembla incessant el trànsit de velers i pescadors davant el port atesa la nombrosa presència de vaixells al dibuix. A l'esquerra, la torre de Montjuïc amb les tradicionals banderes que els feien de guia i que «commands the whole city». La ciutat només s'intueix entre el velam, i el campanar del Pi s'erigeix dominant a la part occidental de la ciutat. 
1824. Barcelona.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
«This fine city, and int lovely environs, laid out in gardens, and studded with country houses, makes a fine appearence from the sea». Arribats al moll, hi troben les autoritats enfeinades en la primera pedra per allargar-lo i ampliar-lo. El capità general (espanyol) tenia residència al Pla de Palau, contigu a la llotja i a l'edifici de la duana, «both recently erected, and scarde yet finished». En aquest darrer, hi havia el pis superior «occupied by schools of philosophy anb belles lettres, sculpture and painting», car la Universitat, bandejada pels Borbons, encara no havia pogut ésser restaurada.

L'estada del viatger té lloc al Carrer Ample. Fa una ràpida descripció de la ciutat i alguns monuments, tot concloent que la ciutat, tot just alliberada de l'opressió francesa (per passa a l'espanyola) era empobrida, però amb revifalla del comerç. Els cinquanta mil habitants de la ciutat disposaven de «two public walks, one called the Rambla (gravel pits), and another on the western side of the city, 700 yards in extent: these are thronged, especially on festivals. the theater is large and handsome». Al teatre, nit per d'altra, òpera italiana i obra 'espanyola'. El segon passeig, però, no era a l'oest, sinó a l'est, des de la ciutadella militar per amunt.

L'edició de l'obra tingué lloc al 1824 després del segon viatge de l'autor anglès per terres peninsulars, però els dibuixos i textos remeten a la seua primera travessa de la península, per raons militars, al 1811.

20170908

[1766] Una Borbona a les colònies: Catalunya, 1860

1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Arribada de la Borbona Isabel II al port de Barcelona. Al moll, al costat del fanal primitiu, s'hi aixecà un enorme pavelló per a la rebuda, i a l'esplanada i a les escales s'hi congregava gran multitud de gent. La reina desembarca en una barca de remers, tota engalanada, i amb omnipresència de simbologia espanyolista, per testimoniar la possessió efectiva dels territoris colonials.

Molt interessant l'estudi de J.L. Marfany, Nacionalisme espanyol i catalanitat. Cap a una revisió de la Renaixença (Edicions 62, 2017), que defensa la tesi, ja apuntada anteriorment, que «en la invenció d’Espanya els catalans hi participen amb autèntic entusiasme... Els mateixos homes que van protagonitzar la Renaixença catalana van apostar pel nacionalisme espanyol. Autors que es presentaven als Jocs Florals en català només un dia a l’any, i que la resta del temps produïen en castellà i apostaven per la creació de l’estat nació espanyol». 

Cal ajustar, però, aquesta afirmació: no tots els catalans, ans la classe dirigent formada per la burgesia més potent, que creien que podien fer de Barcelona la Milà d'Itàlia, amb el control del poder econòmic de l'estat. Al pas dels decennis, sobretot del darrer terç del segle, aquest entusiasme es convertirà en Memorial de Greuges (1885) alhora que el catalanisme obrer i popular s'obrirà pas en el tauler de joc polític. Res de diferent al que propugnen les actuals elits econòmiques de Catalunya, com els del grup dit del Puente Aéreo: submissió absoluta al règim borbònic, basada en una certa permissivitat cultural i una nul·la reclamació sobre l'espoli fiscal, que ells pateixen en primera persona, però que recuperen, sovint via BOE. 
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Detall del pavelló de rebuda a la reial parella i de la barcassa de desembarcament al port, provinents de Ciutadella. Aquell mateix any, s'havia viscut encara a Catalunya un darrer incident bèl·lic, quan al 1860, Carles Lluís propicià un intent d'alçament des de Sant Carles de la Ràpita, coneguda com l'Ortegada, en record del general Ortega que comandà les tropes que desembarcaren amb el Pretendent.

Carles-Lluís pretenia posar-se al capdavant del moviment insurreccional, però fracassà quan les tropes sospitaren l'engany i es revoltaren a l'alçada de la Creu del Coll, a prop d'Ulldecona. Com a conseqüència, el Pretendent fou fet presoner i condemnat a presó, tot i que es beneficià d'un indult personal de la reina Isabel II d'Espanya. Malgrat tot, l'indult estava condicionat a una renúncia formal als seus drets al tron espanyol, signada el dia 23 d'abril de 1860 a Tortosa.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Una altra perspectiva del desembarcament des de dalt del moll, amb l'arribada de la barca reial des del vaixell que transportava la Borbona des de Menorca i la rebuda multitudinària. El dibuixant no s'està de dibuixar un burgès i un pagès, cadascun amb la família, per fer notar l'adhesió total a sa Majestat. Al fons, la llanterna del port i una vista a la muntanya de Montjuïc. Després de les carlinades, l'eufòria a les elits de l'Estat era total, i el viatge volia demostrar la incorporació de les colònies de l'antiga corona catalanoaragonesa a la indisoluble unitat de la pàtria (espanyola).
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Detall dels figurants i de tota la grandiosa parafarnàlia de la cerimònia.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

L'entrada a la ciutat es produí al 21 de setembre en carrossa descoberta de sis cavalls. 
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Detall de la carrossa i dels ornaments al carrer, sempre revoltats de gran multituds.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

La monarca decideix al 23 de setembre, vigília de la Mercè, d'aparèixer tota coronada al balcó per saludar els súbdits de sa catalana colònia. Com a toc de condescendència ho fa amb la corona comtal, per reafirmar la legitimitat de la possessió del dominis. Adverteix el peu de foto que la litografia és presa de fotografia del reial retratista oficial, Charles Clifford.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Tot Barcelona als peus de la reina, saludant des del balcó de sa residència als «artesanos» congregats a la Plaça del Pla de Palau de l'antic Portal de Mar. A la dreta, el Palau de la Duana Nova, actual seu de l'ambaixador espanyol o «Delegado del Gobierno».


1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Davant la residència reial, l'efímer monument hortícola aixecat en honor a la reina (espanyola) de part dels terratinents locals de l'Institut Agrícola. Senyors amb barret de copalta i grans senyorasses fan efusius visques a la sortida de la reina al balcó de l'antic Palau del Virrei, edifici habilitat com a Palau Reial per a la visita.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Un altre arc d'honor per a la Borbona als carrers de Ciutat Vella. 
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Les quatre barres nacionals, presents als actes sempre per sota de l'omnipresent rojigualda.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

La reina visita les «iluminaciones» de la ciutat, un espectacle de la modernor de la ciutat.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Detall de la parella reial (espanyola) i de l'espectacle de miríades de llums de gas. La primera llum elèctrica no s'inauguraria a la ciutat fins al 1873.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Descripció del recorregut reial en la gran festassa nocturna il·luminada.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

L'obelisc de l'Institut Agrícola a sa Majestat (espanyola), format per fruits de la terra.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Detall del peu i del pinacle del reial monument fruiter.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Un infant reial (espanyol), el futur Alfons XII, vestit amb «traje de payés catalán», com a mostra d'afecte als súbdits.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
La llarga comitiva baixa pel camí de la cova a Montserrat, una etapa que no podia faltar en aquest reial periple.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Vista del monestir des del camí d'arribada, en el moment del comiat de la comitiva.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
El monestir de la muntanya santa, i la carrossa de la parella reial (espanyola) que se n'acomiada.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Ara toca el torn de la infanta reial, «con el traje de payesa catalana».
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Una altra vista del Plau de Palau, amb el monument al Geni Català, llavors de pocs anys d'antiguitat, amb la representació d'una «cabalgata de Colón» per a ses Majestats (espanyoles).
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
La reina inaugurant una ampliació del port des d'una barca.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
L'ostentació dels símbols espanyols, constant per significar el domini sobre la terra. Al fons, Montjuïc i la ciutat encara tancada en ses muralles per la part del baluard de Ponent.