Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palomino. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palomino. Mostrar tots els missatges

20230621

[2486] La Girona de Palomino, 1781

 

1781. Girona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE). 
La vista de Girona dibuixada per Palomino, amb el característic estil de perspectives planes i geomètriques. No reflecteix la realitat al cent per cent, però sí que ens ofereix amb pinzellada gruixuda l'aire i distribució de la ciutat de finals del Set-cents, amb els principals edificis monumentals que destacaven en el seu horitzó.

1781. Girona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE). 
1781. Girona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE). 
1781. Girona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE). 
La Catedral (1) sempre escortada per Sant Feliu (2), encara amb el campanar presentat com a acabat, tot i que mai no va finir-se per error en els càlculs constructius, i el famós llamp que se'n sol donar com a causa només en degué escapçar algun pinacle, segons que he llegit en algun lloc. El dibuix també marca el Palau Episcopal (3), el col·legi tridentí (4) i el convent dels Caputxins (5) i el campanaret del convent dominicà (6) just a tocar de la muralla fortificada.

En aquesta banda del riu Onyar, la Casa de Misericòrdia (8), l'Hospital (9), l'església dels Mercadals (10), el convent dels franciscans (11) i el dels Mínims de Sant Francesc de Paula (12). Bàsicament, tots els qui tractaven als ravals amb la part més desafavorida de la societat i que no es volia dins dels murs de la ciutat. 

1781. Girona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
El text que acompanya el gravat fa una descripció històrica de la ciutat segons els paràmetres de la historiografia d'aquells temps.

1781. Girona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
S'hi destacaven els molins de paper, un de ferrer i tres dies de mercat setmanal, amb forta presència ramadera.

1781. Girona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
Referència a la riuada de 1678, de 24 de setembre, encara recordada cent anys després, i que. va negar tot el marge dret de la ciutat, amb més de quatre-cents morts!

1781. Girona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE). 
Ací hi veiem les defenses (14) que baixaven del Castell de Montjuïc fins al fort del Conestable (15). El convent i castell de la Mercè (7, 17) tancaven aquesta part de la ciutat, als afores de la qual s'hi desenvolupava el Raval, dit de la Gironeta (18).

1781. Girona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE). 
1781. Girona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE). 
El Castell de Montjuïc (13) dominant sobre la ciutat, bastit per Felip IV després de la Guerra dels Segadors per protegir els accessos septentrionals i subjugar la ciutat.

1781. Girona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE). 
Escut de Girona.




Posted by
Labels: , ,

20230607

[2478] La BCN de Palomino, segle XVIII

 


1781. Barcelona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IV (BNE). 
La tradicional i bonica vista de la nostra capital des del mar, dibuixada per nombrosos artistes, també per Juan Fernando Palomino, el gravador de la majoria dels catorze volums de què consta la magna obra, en castellà, de l'autor de Santpedor. Els alçats de Palomino es caracteritzen per uns traços ferms i rectilinis, i una certa indolència en la perspectiva visual que provoca sovint una sensació de vista plana, amb resultats dispars segons les ciutats. Potser la vista barcelonina és de les més reeixides.  
El front marítim de la ciutat del segle XVIII no havia variat gaire des de feia un parell de segles. Només a la part de llevant, allà a on hi havia hagut el barri de la Ribera, ara mig tombat per bastir-hi la Ciutadella d'ocupació borbònica (espanyola).

1781. Barcelona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IV (BNE). 
A la dreta, els baluards de la Ciutadella (15). Més al centre, la Duana i Casa de Munició (12) i la Porta de Mar, d'entrada a la ciutat des de la Barceloneta (16), al costat del baluard (13). Sembla fora de lloc l'esment a Montserrat (14), si es refereix a la muntanya sagrada. Potser en algun dels esquetxos hi apareixia, però no pas al definitiu i, com a conseqüència, hi restà el número desubicat.

1781. Barcelona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IV (BNE). 
El barri de la Barceloneta tan sols eren unes dotzenes de cases de pescadors i magatzems, al peu de l'antic moll curvilini que acabava al fanal o llanterna (17), llavors alimentada per foc natural, òbviament.

1781. Barcelona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IV (BNE). 
Al baluard de Ponent (2), s'hi emplaçaven les velles drassanes gòtiques. L'esvelta Torre de les Puces és ací una ferrenya torre quadrada. Modernament, l'estàtua de Colom ha pres el relleu d'aquella alta torre. La ciutat finia justament a l'actual Rambla, a on potser, com en el gravat, els dies de marea alta, l'aigua hi penetrava endins. 
Més ençà, s'hi representa el baluard de Sant Francesc, al davant del convent (3), lloc de sepultura de membres de la casa reial catalana, i avui desaparegut. Se'n veuen, a la manera del gravador, els arcs que mostrava l'absis arrodonit original. 
Dalt de Montjuïc, la vella torre del castell, amb els característics senyals de banderes per a la navegació marina.

1781. Barcelona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IV (BNE). 
Els grans galions de guerra, de gran calat, no podien entrar a port i calia desembarcar, tal com es veu en la imatge, en barca a rems. També s'hi aprecien, al port, els vaixellets de pescadors amb la tradicional vela llatina. Destaquen sobre l'horitzó de la ciutat, les torres de Santa Maria del Mar (10) i les de la Seu barcelonina o catedral (8), amb el cimbori estilitzat per l'autor.
També s'hi marca la Llotja de Mar (9), fonamental per a l'activitat comercial de la ciutat. 

1781. Barcelona.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IV (BNE). 
A banda dels galions, tampoc les enormes galeres podien reguardar-se dins el port. A la imatge, n'hi veiem una que llueix pavelló amb Creu de Borgonya, pròpia dels vaixells militars espanyols de l'Edat Moderna.



[1162] Peníscola, 1786


Posted by
Labels: , ,

20160325

[1358] Gandia en acabant el segle XVIII

1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
Vista setcentista de la històrica ciutat ducal dels Borja, ben emmurallada a la ribera del riu Serpis, ja en el tram final de la gran horta que rega.  
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
La ciutat tota arremolinada dins la muralla al voltant de la Col·legiata de Santa Maria (1) i la petita parròquia extramurs, a on s'accedia per la Porta del Raval (14) al peu del tossal del Mont Oliva (8).
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
L'escut històric de la ciutat, amb una estela o cometa de sis puntes d'argent sobre un pany de mur argentat en camp d'atzur.
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
La banda oriental de la ciutat, al costat del riu Serpis i de l'imponent pont medieval (16). Més enllà, la desapareguda ermita de les Ànimes (9). En aquesta part de la ciutat hi ha l'històric Palau Ducal (6), encara llustrós en aquell segle XVIII, en què s'hi construí la magnífica i versallesca galeria daurada. 
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
Detall del Palau Ducal amb la cúpula (6). Més enllà el convent gòtic de Santa Clara (3). 
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
A sota del palau, l'antic edifici del quarter general (12) borbònic, i detall del vell pont medieval de la ciutat. 
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
La part sud i occidental dels murs de la ciutat, des del raval extramurs, a l'inici del qual hi hagué un gran edifici amb la porta (15).  A més de la Porta del Raval (14), en aquesta banda de la muralla s'obrien també els portals del carrer Major (11) i de la Vila Nova (10). 
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
Detall de l'antic raval extramurs i dels portals d'accés a la ciutat.
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
A l'extrem més occidental de la vila, el destacat casalici de la Universitat de Gandia, fundada pel duc i sant Francesc de Borja al 1549, i regentada pels jesuïtes fins a l'expulsió decretada pels Borbons al 1767. En primer terme, el convent dels framenorets franciscans (4).
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
La imponent seu gòtica de la Col·legiat de Santa Maria de Gandia (1), ampliada i enriquida durant segles per l'impuls bé dels Ducs, bé dels Borja. Ben a prop, l'església de Loreto (5).
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
Els carrerons de la vila vella de Gandia, amb l'antic Hospital (7) en primer terme. 
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
Detall de la muralla siscentista, que tenia grans torres defensives, i un fossat que en protegia l'aproximació. 
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
Detall de la trama urbana d'arrels medievals.
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
A mitja llegua de la Mediterrània, al costat del riu Alcoi (o Serpis), «en un delicioso llano... cercada de altos muros...», ciutat ducal i cap de la vall de Bairén, que comprenia tota l'horta de Gandia. 
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
Demografia: «la habitan mil doscientos y once vecinos», o sia, cap als 6.000 habitants. Sobre el Convent de Santa Clara, s'escriu: «fundado por D. Luis de Vich, consegero del rei D. Juan II de Aragón, por quien le tomó baxo su Real Protección. Fue su fundación el día 8 de mayo de 1462 por Madama Escarleta, Princesa de la Sangre Real de Francia...»

 La parròquia del Raval era dedicada a Sant Josep. «Tiene esta ciudad siete Puertas, cinco calles principales, cinco plazas y varias callejuelas...» i no s'oblida de les tres sèquies «y un delicioso Paseo con una frondosa alameda».
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
Al Palau Ducal, «aun permanece el oratorio en que hacía los exercicios espirituales» Sant Francesc de Borja, que tenia una gran cisterna que proveïa tota la ciutat, «la qual no tiene fuente alguna». 

 S'hi fa referència a la institució de la Universitat de part del Sant al segle XVI, «que fue el primero que se graduó en ella». Fou fundada amb permís de Carles V i extingida al 1772, i solia tindre uns tres-cents estudiants cada curs. 

 Al costat del mar, l'antic Grau, amb torre de defensa «y algunos almacenes para los género de embarco, como de desembarco; en ester parage es en donde entra al mar el rio Alcoi».
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
L'horta de Gandia, regada pel Serpis (Alcoi) i Vernisa (de Nassiu o Balançat) «es muy grande, toda cubierta de frutales... y es fertilísima en flores, hortaliza y fruta de toda especia en tanto grado que solo de pimientos se dice asciende su valor anual a diez y ocho mil pesos». Remata amb una etimologia, segons ell, popular: «en una palabra, es tan abundante su vega, que los arrabales la apellidaban Conca de Laçafor [la Safor], que és lo mismo que campo de hartura». 

 L'etimòleg Joan Coromines posa la cosa al seu lloc, i descriu com safor prové de l'àrab sagra (en plural), i vol dir 'les penyes'... És etimologia perfecta per la fora i evident pel significat i la topografia». Afegeix una de les seues personals reflexions sobre el nom de la comarca: «Desaprovo, com inútil i arbitrària, la pensada d'alguns de canviar el nom de la comarca de Gandia en La Safor. El nom general Horta de Gandia és l'únic orientador i estable. Geogràficament és just dir-ne Gandia però no Safor, que no és sinó la serra de l'extrem Sud i els seus vessants». 
1786. Gandia (la Safor). 
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom IX (BNE). 
Una mica d'història i una referència final als agregats de Benipeixcar (76 veïns, prop de 400 hab.), del Reial de Gandia (118 veïns, prop de 600 hab.), avui municipi, i Benirredrà (111 veïns).

Posted by
Labels: , , , , ,

20150922

[1162] Peníscola, 1786

1786. Peníscola (el Baix Maestrat, País Valencià). 
Gravat de Palomino dins «Atlante...», vol. VIII, de B. Espinalt.
Ciutat fidel al pretendent Borbó espanyol, les tropes del qual hi van resistir assetjades des del 18 de desembre de 1705 fins al 15 de maig de 1707, «conservándola por el rey Felipe V, que fue la única que le quedó en el Reyno de Valencia, como Rosas en Catalunya i Jaca en Aragón. Por tan heroica acción, mereció esta Ciudad (entonces Villa), de la piedad del Rey, el título de Ciudad Fidelísima, cn la preheminencia del voto en Cortes... y que hiciese nobles a 5 familias que se distinguieron en esta resistencia. Dándola por Armas en Escudo una Torre con una Flor de Lis a cada lado, y al timbre Corona Real sostenida por dos Leones».
1786. Peníscola (el Baix Maestrat, País Valencià). 
Gravat de Palomino dins «Atlante...», vol. VIII, de B. Espinalt.
L'inexpugnable castell de Peníscola, encara més poderós amb l'artilleria emplaçada dalt de les altes torres. El segell en llatí escriu CIVITAS PENINSULAE, que n'és l'arrel etimològica, atès que és en una península la situació de la ciutat. La forma amb -A- (Paníscola enlloc de Peníscola) diu Coromines que l'ha «constatat en gran part de les mencions antigues i pronúncies populars». Afegeix que «és la forma quasi general en la Crònica [de Jaume I]... només... però sempre amb -N- simple en la Crònica».
1786. Peníscola (el Baix Maestrat, País Valencià). 
Gravat de Palomino dins «Atlante...», vol. VIII, de B. Espinalt.
Les representacions de Palomino tenen un toc de presentació naïf, encara que la disposició general sol ésser prou realista. Refereix Coromines una cobla popular recollida per Sanchis Guarner a la mateixa Peníscola:

 «Los de Xert són xertolins,
los de Tíriga, tirijans.
A Cervera, cerverins,
i a Paniscla, panisclans».
 O encara: «A Paniscla, culalçats; a Benicarló, llanceros», amb comentari de l'autor valencià: «Peníscola és un tómbol dins la mar, i per això als panisclans els diuen culalçats». El gentilici modern és peniscolans o penyiscolans. Segons l'etimòleg: «En total predominen, fins modernament, les pronúncies amb -n- per sobre les de -ny-. Cal aplaudir la preferència atorgada per S.Guarner i la major part dels escriptors valencians, a la grafia normativa Peníscola, conforme a l'etimologia i a la majoria de les mencions antigues». 

1786. Peníscola (el Baix Maestrat, País Valencià). 
Gravat de Palomino dins «Atlante...», vol. VIII, de B. Espinalt.
Aclareix Coromines sobre l'aparició del so -K- entre S i L que és fenomen conegut en altres parlars romànics, com ara en italià Ischia o provençal isclo. «Però l'àrab, que no tolera grups de 3 consonants, hi ficà una u/o entremig. A l'àrab es deu també la variant Pan- enlloc de Pen- que hem constatat en gran part de les mencions antigues i pronúncies populars». La reconstrucció del castell al tómbol panisclà es degué als templers, «en un alto promontorio, que largamente descubre la costa, que la hace inexpugnable, todo rodeado del mar, menos un pequeño paso de tierra que le une al continente, que inunda este elemento quando se alborota».
1786. Peníscola (el Baix Maestrat, País Valencià). 
Gravat de Palomino dins «Atlante...», vol. VIII, de B. Espinalt.
«Tiene tres puertas, una plaza, las calles están en cuesta y torcidas. Dentro de la Ciudad hay una Fuente copiosa para el consumo de sus vecinos, y otras doce más en el contorno del peñasco, con la circunstancia de que sin embargo de estar el peñón dentro del mar, es el agua muy dulce». És clar, calia esmentar el Bufador: «En la plaza, junto la casa del Gobernador hay una boca que llaman Bufador, que quando se enfurece el mar arroja mucha agua, y a veces impide el paso; sale de ella siempre un aire muy frío, se parece a los Bufadores de Olot».
1786. Peníscola (el Baix Maestrat, País Valencià). 
Gravat de Palomino dins «Atlante...», vol. VIII, de B. Espinalt.
La donació de Jaume I als Templers perquè mantinguessin la fortalesa, dels quals passà a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i a la de Montesa al 1317. Al segle XV, s'hi retirà el Papa Luna.
1786. Peníscola (el Baix Maestrat, País Valencià). 
Gravat de Palomino dins «Atlante...», vol. VIII, de B. Espinalt.
Don Pedro de Luna és conegut com l'Antipapa i ocupà la càtedra de Sant Pere amb el nom de Benet XIII. L'actual Papa emèrit (i retirat) fou Benet XVI. «Sus naturales han sido siempre fieles a sus Reyes y lo han acreditado en el último sitio que sufrió al principio de este siglo por las tropas de los aliados» entre 1705 i 1707.
1786. Peníscola (el Baix Maestrat, País Valencià). 
Gravat de Palomino dins «Atlante...», vol. VIII, de B. Espinalt.
El premi del primer Borbó als seus fidels vassalls panisclans.
1786. Peníscola (el Baix Maestrat, País Valencià). 
Gravat de Palomino dins «Atlante...», vol. VIII, de B. Espinalt.
Una font al peu de la muralla (8) i el Bufador (10): «Abujero por donde sale el agua quando sube la marea». Les barraques dels pescadors (3) sobre l'arena fora muralla.
1786. Peníscola (el Baix Maestrat, País Valencià). 
Gravat de Palomino dins «Atlante...», vol. VIII, de B. Espinalt.
La Porta Principal (5) i la Porta Nova (6). L'artilleria emplaçada sobre les altes torres, de llag abast per tant, acabà de subratllar l'enorme poder defensiu del penyal.
1786. Peníscola (el Baix Maestrat, País Valencià). 
Gravat de Palomino dins «Atlante...», vol. VIII, de B. Espinalt.
L'Església major (1) i Nostra Senyora de l'Ermita (2) destaquen amb els alts campanars sobre les teulades dels carrerons agombolats al seu redós. El majestuós i inexpugnable castell, amb son «quartel i plazuela».
1786. Peníscola (el Baix Maestrat, País Valencià). 
Gravat de Palomino dins «Atlante...», vol. VIII, de B. Espinalt.
Detall de la forta muralla panisclana i dels carrers costeruts.
1786. Peníscola (el Baix Maestrat, País Valencià). 
Gravat de Palomino dins «Atlante...», vol. VIII, de B. Espinalt.
Una galera entrant al port natural, a la banda nord de la badia, i una barca des pescadors amb les veles llatines. A terra ferma, un dels trenta-quatre poblets de sa jurisdicció, «con ocho mil quatrocientos veinte y cinco vecinos, comprehendidos quatrocientos treinta y seis que han en Peñíscola».

Posted by
Labels: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)