Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris València. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris València. Mostrar tots els missatges

20190708

[1999] El País Valencià en els gravats dels germans Rouargue, 1852

1852. Elx (el Baix Vinalopó).
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

La ciutat il·licitana de la primera meitat del segle XIX amb el palmerar sempre present i l'aire del tot meridional. Els figurants donen idea de la proporció, i una figuera de moro en primer terme s'encaragola i entortolliga de la sequera.
1852. Elx (el Baix Vinalopó).
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

Detall de la ciutat, amb les cúpules i campanars que en presidien la vista. El palmerar s'aixecava majestuós al pas dels vianants. 
1852. La Plaça del Mercat, València.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

La Plaça de la Llotja de la Seda o Plaça dels Mercaders, davant per davant de l'Església de Sant Joan. Secularment, el lloc on s'hi paraven les parades del mercat.
1852. La Plaça del Mercat, València.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

Detall de l'arquitectura gòtica de la façana de la Llotja. Més enllà, les persianes tirades damunt els balcons, ens transmeten un costum ancestral que els temps s'han endut.
1852. La Plaça del Mercat, València.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

Detall de les parades amb els tendals, alguns potser de canya. Els rucs es barregen amb la gent, i els llauraors llueixen tots la manta a l'espatlla. A les parets, els fanals de gas ja s'hi veuen instal·lats, cosa que es feu des de la dècada anterior. 
1852. La Torre de Santa Caterina, València.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

El magnífic campanar de l'església de Santa Caterina, una de les primeres de la ciutat després de la conquesta, i que rebé el nom en honor d'una de les filles de Jaume I. 
1852. La Torre de Santa Caterina, València.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

Detall de la fàbrica del campanar, d'influències vàries al llarg dels segles. Les persianes sobre els balcons es repeteix a cada costat de carrer. La forja n'era ofici imprescindible. L'animació dels carrers, entremesclats de carros i persones, era notòria en aquest rovell de l'ou de la vella ciutat medieval. 
1852. Una festa parroquial,  Alacant.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

La ciutat alacantina també lluïa els fanals de gas a les parets. Les finestres hi apareixen reixades, segons els antics costums medievals. La festa, molt animada de balladors, amb els músics i els nois que aguanten les torxes, perquè s'hi vegi bé per dansar. 

1852. Una festa parroquial,  Alacant.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

Detall dels diversos figurants per apreciar-ne l'abillament tradicional. Les xiques, amb les llargues trenes. Algunes ballen, altres esperen pacients son torn assegudes al pedrís. Panderetes, castanyoles, flautins, són alguns instruments musicals que acompanyen la jota que ballen, probablement. Tot plegat, un ball popular de carrer i de festa major.
1852. Tipus valencians.
«Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal», Émile Bénin, París.

Diverses vestimentes tradicionals valencianes, que cridaren l'atenció dels germans dibuixants.
1852. «Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal»,
Émile Bénin (BVA).
 

Les il·lustracions dels germans Adolphe i Émile Rouargue complementaven el text del llibre de viatges. Llavors aquest tipus de literatura es posà de moda entre les classes burgeses de totes les capitals d'Europa, amb l'afegit del misteri que per als europeus tenia tot allò que hi havia més avall dels Pirineus. Que en aquells temps tot era, en general, espanyol. Potser sí que la percepció ha evolucionat després de tant de temps, però molts europeus, massa, continuen fent-se el cec i el sord davant la nostra trinxada i esbocinada realitat nacional.

20190104

[1930] Estampes valencianesques, 1811

1824. Almansa (Múrcia).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Vista de la ciutat emplaçada la frontera entre el sud-est peninsular i la plana manxega, allà on va tindre lloc l'altra gran batalla del 1707 (igualment que la caiguda de la ciutat de Lleida al nord), que obrí el pas de les tropes borbòniques (espanyoles i franceses) a l'ocupació de tota la nostra nació valenciana i catalana. Allà s'hi aixecà un monument, encara visible més de cent anys després, al pas d'aquest viatger anglès per les terres ibèriques. 

Edward H. Locke (1777-1849) va tombar dos cops per la Península Ibèrica, al 1811, encara sota domini parcial dels gavatxos napoleònics, i al 1823. Fruit d'aquests recorreguts en fou aquest llibre, en què incorporà 60 aquarel·les de paisatges, vistes i ciutats que visità.
1824. Almansa (Múrcia).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La data de la batalla no correspon a la històrica, que fou al 25 d'abril de 1707. Després d'aquella nefasta primavera, vindria encara una tardor pitjor, amb la caiguda de Lleida al 12 d'octubre. S'hi explica que la causa del desastre a Almansa fou una estratagema del Duc de Berwick: la traïció de dos oficials irlandesos, «sent into his camp as deserters by Berwick's contrivance», que convenceren Lord Galway, cap de les tropes austriacistes, per a l'atac sobre la base d'informació falsa. De 30.000 efectius només se'n retiraren 8.000, amb prop de 5.000 morts i la resta desercions.

En aquell començament de segle XIX, la majoria dels almansencs feien de «weavers», teixidors. Tenia prop de cinc mil habitants, i jeia sota la falda del tossal del vell castell medieval, «now in ruins, the walls of which are of considerable solidity and extent: it has an imposing aspect as seen from the plain».

La cimera del monòlit era coronada d'un lleó, al qual li mancava una garra, però no havia pas desaparegut com assegurava un altre famós viatger, Laborde, «whose book I found not always an infallible guide», però que sí que li va servir de model per compondre el seu. En canvi, les inscripcions del pedestal eren ja illegibles. 
1824. Moixent, la Costera (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Vista de la primera ciutat valenciana descrita pel viatger anglès a l'entrar des de terres castellanes, ajaçada a la vora del riu Cànyoles.
1824. Moixent, la Costera (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Detall de la ciutat, a l'entrada pel pont sobre el riu, i amb la silueta del castell sobre el tossal, dominant tota la comarca. La primera cosa que sobtà el viatger fou retrobar una terra fèrtil, en gran contrast amb les asprors manxegues d'on venia.
1824. Moixent, la Costera (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Els viatges d'aquells temps eren sovint perillosos a causa de les partides de bandits que assaltaven els viatjadors, tot i que a vegades circulaven més fakes que no pas bandolers. «The approach to this town is very beautiful... Moixent is separated from de road by a deep gulley, at the bottom of which runs a pretty rivulet which falls into the Xucar, some leagues below». No ben bé, car desguassa al riu d'Albaida. Allà hi fan nit després de passar la frontera natural del port d'Almansa.
1824. Montesa, la Costera (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
El poble als peus del castell de l'Orde de Montesa, elevat sobre el promontori. Un parell de llauradors se'n van al camp. Les figures de les composicions donen un gran aire de vitalitat a les vistes. 
1824. Montesa, la Costera (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Comentaris típics sobre el caràcter obert dels valencians. L'anglès viatger en trobava el vestit tradicional gairebé d'estampa hindú, així d'exòtic! Això sí, la terra «is so light that they plough with a single horse or mule».
1824. Alzira, la Ribera Alta (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Bucòlica vista de la població valenciana abocada sobre el Xúquer.
1824. Alzira, la Ribera Alta (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
«The fertility of the country increased as we penetrated further into de valley of the Xucar... The whole district hereabouts was covered with olives, algarobas, and vineyards, and formerly with the sugar-cane». A l'arribada a la població, el vell pont l'ha trobat destruït per l'exèrcit gavatxo. 
1824. Alzira, la Ribera Alta (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
L'editor situa la població erròniament a Múrcia. A l'arribada a Alzira, el viatger és confós per alguna mena d'espia francès i han d'acudir-hi els 'alguazils' a posar-hi ordre. Es comenta l'etimologia aràbiga del topònim, al-geriza, és a dir, illa, «being sorrounded by the Xucar». Aleshores ja s'hi comptaven 10.000 habitants, tres esglésies, sis convents i un hospital. A la partida, restes de «an entrenched tête-du-pont, erected by the French», pas per altres pobles i vista a l'Albufera: «this is an immense lagoon, four leagues extent, abounding in fish and wild fowl», caça i pesca.
1824. Catedral de València.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
La preciosa i tradicional imatge de la catedral, amb la porta gòtica del tribunal i el Miquelet al fons. «This fine city stands in a rich an beautiful plain, on the banks of the Guadalaviar», o riu Túria, llavors a tocar de la muralla: «it is sometimes swollen by torrents, which have occasionated serious mischief».
1824. València.
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
El viatger troba bella la capital del País, «but the streetsare neither straight nor spacious, and being unpaved, the dust, which in winter becames mud, id disagreeable». La ciutat tenia 80.000 habitants, dividida en 14 parròquies, i més de 40 convents! No anava gaire fort d'art, l'home, ja que considera la Llotja com un «fine specimen of the ornamented Moorish architecture», quan en realitat vol dir medieval i gòtic. Ja disposava de potent universitat i de dos biblioteques públiques. La ciutat emmurallada tenia forma circular i cinc ponts sobre el riu, «of which that of Serranos is the handsomest, leading to a fine old gate flanked by two towers». El palau del Real, a l'altre costat, restava enrunat. «Two miles from the city lies the port of Grau» i els encontorns són ferocíssims en tota mena de verdures i fruites. hi destacaven els arbres dits «the white mulberry», moreres, i la consegüent producció d'un milió de «pounds of silk».

[M'escriu des de València Josep Sistach Ahuir: «Llegisc amb interès el teu darrer post. Només assenyalar que el palau reial de València no s'anomenava el "palau del Reial", sinó el palau del Real, de l'àrab "ryad" (jardí) o potser de "rahal" (raval). Durant quasi huit segles és aquest el nom que ha tingut el palau i els jardins que van ocupar posteriorment el seu solar». Li agraeixo el comentari i faig la rectificació. Que agradable és de rebre retorn i apendre dels lectors!]
1824. Sagunt, el Camp de Morvedre (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
L'antiga Morvedre, sempre a l'ombra de les allargassades muralles medievals i restes romanes. S'hi veu una patrulla de soldats gavatxos arribant a les envistes del poble, i destaquen els antics característics mollons o jalons que preservaven els carros de caure pels ponts. 
1824. Sagunt, el Camp de Morvedre (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Morvedre, o muri veteres, antics murs, amb «the French colours floating on the walls, and were blocated by a piquet of Spanish soldiers». El País en mans de les dos potències estrangeres veïnes (i encara ara, ai las!). El comentari sobre les runes romanes és inevitable, en especial sobre el teatre, «which is a semicircle, capable of containing ten thousand spectators», i la defensa saguntina i caiguda heroica de la ciutat davant les hosts d'Hanníbal.
1824. Benicàssim, la Plana Alta (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Interessantíssima vista etnològica i costumista de la fonda on fan estada. La cuina és el lloc on fa vida la família, plena a més dels porcs, cabres i gallines. La cuina econòmica de llenya sota una grandiosa fumera i un escó vora el foc amb un guitarrista. Pernil i xorisso penjats del sostre. Les dones cuinen badejo salat per als peons, però «omelet and bacon for the best guests, with oil and garlic for all».
1824. Benicàssim, la Plana Alta (el País Valencià).
«Views in Spain», Edward Hawke Locker, London.
Parada i fonda a l'hostal de Benicàssim, «a small hamlet with a solitary Venta», a on podies cuinar i sopar allò que haguessis comprat durant el camí. A més, «he will carry his own implements for eating, and hi will do well to take his own bedding». En resum, aquest hostal «may serve as a fair specimen of the low posadas». Tot agreujat pel fem de les cavalleries, a l'exterior sí, però «where commonly stands the well which generates myriads of musquitos to infest the lodging-rooms above, and thes awarm with vermin of a baser kind».

20170422

[1686] Ullada al País Valencià del 1900

1905. La Torre de Quart, València.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Un llibre de viatges, ple dels tòpics habituals, per al públic americà, desconeixedor absolut de la realitat peninsular, i amb l'orgull del guanyador (de la recent Guerra de Cuba). La realitat catalana i valenciana, of course, vista sempre des del prisma espanyol. Amb tot, les imatges tenen la gràcia i el sabor del temps passat, i gairebé ja oblidat, de la terra i la gent de fa poc més de cent anys.
1905. Campanar de l'església de Santa Caterina, València.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Campanar (barroc) d'una de les esglésies (gòtiques) més antigues de la ciutat, dedicada a Santa Caterina en honor a una de les infantes reials, filla del Conqueridor.
1905. La Torre de Quart, València.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

L'exuberància dels jardins valencians sempre crida l'atenció del viatger.
1905. La Torre de Quart, València.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Els llauraors de l'horta valenciana.
1905. Carcaixent (la Ribera Alta).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Les inevitables palmeres. 
1905. Gandia (la Safor).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

L'antic passeig de les Germanies a Gandia, un dels primers de l'eixample de la vila.
1905. Gandia (la Safor).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Detalls del passeig de les Germanies gandià. 
1905. Gandia (la Safor).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Vista de la ciutat vella, arraulida sota el campanar, al costat de l'aigua mansa del riu Serpis.
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El campanar i l'església, a la plaça de la vila amb la font monumental. Plaça dita aleshores de la 'Constitución' (espanyola), que no reconeixia cap dels drets històrics dels valencians. Avui dita 'd'Espanya': dos tasses. 
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Preciós gravat que recull la fumarada de la traca durant les celebracions de Sant Jordi, i la gentada que celebrava l'inici de la festa. 
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Una comparsa de contrabandistes. 
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

La comparsa dels capellans. 
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Un figurant a la comparsa dels 'moros i cristians'.

La Batalla d'Alcoi tingué lloc al 1276 i va enfrontar a les tropes benimerines comandades pel cabdill Al-Àzraq amb les tropes cristianes. Els habitants d'Alcoi cristians van ser ajudats per uns 200 cavallers que es van desplaçar a Alcoi des de distintes comarques, 40 d'aquests cavallers del senyor feudal En Berenguer d'Entença, company d'en Roger de Flor en la seua aventura a Constantinoble. Segons la tradició aquesta batalla es va produir el 23 d'abril de 1276, dia de Sant Jordi, i en el moment clau de la batalla va aparèixer la figura d'aquest sant a lloms d'un cavall blanc sobre les muralles de la ciutat. Des de llavors, Sant Jordi va ser nomenat patró de la ciutat i en el seu honor es fa festa el dia 23 d'abril.
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Una vista de la ciutat vella, des de la perspectiva de l'actual viaducte.
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Detalls de l'antiga vila alcoiana. 
1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El mercat. 

1905. Xàtiva (la Costera).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

L'horta xativenca en primer terme, el gran campanar i l'església al darrere, i el castell dalt del tossal. 


1905. Xàtiva (la Costera).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Vista al castell i a la serra dels 4 vents des dels camps de l'altra banda del riu Albaida.
1905. Xàtiva (la Costera).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Tractants d'animals a fira.
1905. Xàtiva (la Costera).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Les populars aiguaderes xativines.