Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1900-10. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1900-10. Mostrar tots els missatges

20170701

[1731] Ulladetes a la BCN de 1900

1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El port de la ciutat entre la silueta dels lleons del monument a Colom. 
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Portada de l'edició del llibre a Nova York. 
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Fotografia del claustre de la catedral barcelonina. 
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El pati gòtic del Palau de la Generalitat, destinat després de l'ocupació borbònica espanyola a Audiència judicial. El centre del poder de repressió sobre la ciutat i el país. 
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El Tibidabo encara verge, tot i les ja constants incursions urbanístiques de la burgesia benestant de la ciutat ara i adés.
1905. Sant Cugat del Vallès.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El claustre romànic del monestir de Sant Cugat del Vallès.
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Un ball de màscares al Palau Dalmases, actual Museu Picasso.
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Els Mossos d'Esquadra amb l'abillament tradicional.
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Una vista de la façana del Gran Hotel de la Rabassada, a 400 m. sobre el nivell del mar i ja al terme de Sant Cugat del Vallès.

1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Un altra perspectiva del complex de la Rabassada del Tibidabo. 
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El claustre romànic de Sant Pau del Camp, amb la magnífica doble columna dels arcs.
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Un racó frescal per al passeig als afores de la ciutat.
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El monestir de Pedralbes, llavors solitari senyor del lloc. 
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El claustre romànic del monestir de Pedralbes, a Sarrià. 
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

L'entrada principal de l'església gòtica de Santa Maria del Mar.
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
L'espadat de Montjuïc tot ple de figueres de moro.

20170625

[1729] Per la Fraga de fa més de cent anys

1908. Fraga, el Baix Cinca. 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Les dones amb el càntir al cap baixen al riu a buscar l'aigua.
1908. Fraga, el Baix Cinca, Bisbat de Lleida (1149-1999), 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, núm. 42-43.
El viatge en tartana de Lleida cap a Fraga, «per la carretera reial, sols se troba Alcarràs». Al cap de son terme, hi ha el «pedró, molló o fita que assenyala on comença Aragó. És al mig d'un pla lo lloc convencionalment escollit per fer-hi passar aquest límit arbitrari». El substrat sarraí del territori és comentat per l'autor, i també l'«escabrositat, la sequedat i feréstec passatge» pel terme, «que fa basarda atravessar-la de dies. La carretera s'endinsa en una llarga trinxera que a vegades fa l'efecte de túnel, plena de revoltes, des d'on no es veu més que parets. Allí el vent hi regolfa totes les estacions de l'any».

S'hi esmenta «lo pas de Llitera», per on es travessa la serra que després del dit Fondo de Llitera, anys després amb un túnel a la carretera, ja es decanta cap a la vessant del Cinca.   
1908. Fraga, el Baix Cinca. 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Detall de les dones, típicament abillades amb la faldeta dels dies de cada dia. La imatge fa honor a la Fraga antiga, ben costeruda per tot arreu. Sempre a buscar aigua amb dos càntirs, l'un al cap i l'altre sota el braç.
1908. Fraga, el Baix Cinca. 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
«La població de Fraga s'anà constituint en les altures que voregen lo Cinca, per manera que quedés indemne de les avingudes del riu. Com sos carrers presenten grans davallants i les construccions són velles i típiques, mostren sovint mogudes siluetes, de veritable atracció artística». 
1908. Fraga, el Baix Cinca. 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Al capdamunt de la vila, «en la part sobirana de la població, enlaira sa feixuga silueta la vella Suda o fortalesa sarraïna», on s'hi empresonà Carles d'Aragó, Príncep de Viana, al 1461, «per ordre de son pare Joan II».

«La Suda... està en la part antiga o emmurallada, damunt del Passeig del Cegonyer o Cigonyer, comprenent la parròquia actual i la vella església de Sant Miquel, avui abandonada».
1908. Fraga, el Baix Cinca. 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Detall dels capitells treballats de Sant Pere de Fraga, romànics, i que en la imatge de l'esquerra representa la lluita de l'home amb el drac.
1908. Fraga, el Baix Cinca. 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
«En la Casa de la Ciutat conserven cert aparell que suposen ésser la tradicional maça de Fraga, utilitzada per clavar los pilots del pont vell. Fantasiosament diuen que, quan pegava al fons del Cinca, alçava pols dintre l'aigua».
1908. Fraga, el Baix Cinca. 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
El campanar de Sant Pere, aixecat en dos períodes diferents. 
1908. Fraga, el Baix Cinca. 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Detalls de la base i de la punxa del campanar. La foto és signada del fotògraf barceloní Thomas, mentre que al final de l'article s'assegura que són d'en Juli Soler.
1908. Fraga, el Baix Cinca. 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
«Lo campanar té quatre sostres: los dos inferiors, gòtics de pedra de fil, contrasten amb los dos sobirans, platerescs, de rajola... típics del reialme aragonès». Destaca l'autor els grans casalicis de la vila vella, «veritables casals, amb escuts per les portes, però tan derrotades, que semblen perenne mostra d'una caiguda grandesa».
1908. Fraga, el Baix Cinca. 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
«Allí on no té valor lo palm de terra, s'hi han edificat cases de cinc i sis estatges, altura a vegades motivada per lo desnivell del lloc».

«Son gran passeig o esbarjo és lo del Cegonyer o Cigonyer, al mig de la part nova. Lo nom li pervé d'una torre quadrada a on hi solien niar les cigonyes».


20170621

[1727] Poble, castell i cenobi de Mur, més

1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'escut dinovesc de la població, en el castellà obligat (pel govern del nostre estimat estat veí) de l'època.
1970-80. Castell i església de Mur (el Pallars Jussà).
Vista del terme de Mur, amb el castell al fons i la Conca de Tremp als peus. Detall de les modernes paques de palla rodones, substitutes dels antics pallers tradicionals 
(fototeca.cat).
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Se troba a la dreta i en un punt enlairat de la Noguera Pallaresa, en lo repeu d'una serra, coronat per l'antiga Abadia i massís castell, dominant una considerable extensió de la comarca... Lo territori municipal, traspassant la Conca, arriba fins a les primeres vessants de la Noguera Ribagorçana».

Al 1920, la població havia augmentat fins als gairebé tres-cents habitants. Repartides entre els diferents poblets, hi havia 3 escoles municipals mixtes, una raresa en aquells temps encara: al Meüll, a Santa Llúcia de Mur i a Vilamolat de Mur. 
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé: Ceferí Rocafort.
L'antiga església romànica de Santa Maria del monestir de Mur, davant per davant del castell en l'esplanada superior del turó: «Entre l'església i el castell se suposa que hi havia altres edificis actualment desapareguts». Abans de la guerra: «S'hi venera la imatge d'un Sant Crist que inspira molta devoció en la comarca». 
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Economia totalment agrícola. Hi havia dos molins d'oli. Destaca l'autor els dos monuments del castell i l'església, i «l'existència d'un fragment de mur ciclòpic dessota el castell».

El conjunt permet apreciar «perfectament la disposició de tan singular obra, que constitueix un exemplar notabilíssim de l'arquitectura militar que s'usava en plena reconquesta... cap al segle XI», quan al Montsec hi havia la frontera entre les terres catalanes i les sarraïnes, «per a on varen estendre les seves conquestes Arnau Mir de Tost i los comtes urgellesos». Passa a descriure l'arquitectura del recinte fortificat: «lo seu traçat pren la forma de colossal vaixell».
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé: Ceferí Rocafort.
La vista posterior de l'església del cenobi amb els absis. 
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Entre l'església i la porta del monestir... hi ha uns petits claustres amb una de les ales caiguda i paredades les altres tres», tot i que encara s'hi poden apreciar «la senzilla factura dels capitells i columnetes que sostenen los arcs». Sobre la façana, «una espadanya amb dos obertures per a les campanes. Dona llum a l'interior del temple una finestra partida per barroera columneta». Fou consagrada al 1069 i fou panteó del comtes pallaresos Ramon i la comtessa València. 
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé: Ceferí Rocafort.
L'esplèndida torre de l'homenatge del castell. El figurant podria ben bé ésser el nostre historiador.
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«L'església de Mur no solament va ésser especialment atesa per los comtes pallaresos, sinó per los Reis d'Aragó... Pere lo Catòlic, qui en 1210 va posar-la sota la seva reial protecció».
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé: Ceferí Rocafort.
El diminut pati interior.
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
A més de l'església de Santa Maria de Mur, matriu, les altres esglésies i capelles del prebostat eren les de Santa Llúcia, Miravet, el Coscó, Vilamolat, i altres, algunes ja desaparegudes. En l'Antic Règim també hi exercí la jurisdicció civil, i en l'eclesiàstica «venia a formar com una petita diòcesi amb jurisdicció pròpia». Només li mancava la facultat de consagrar, «per ésser aquesta facultat episcopal, mes havia de comptar-se amb l'autorització del paborde per fer-ho».
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Aquesta jurisdicció fou sempre denunciada pel bisbat urgellenc segle rere segle. Acaba l'article amb una referència històrica al domini d'Arnau Mir de Tost sobre el lloc i castell.
1970-80. Castell de Mur (el Pallars Jussà)
Vistes del castell abans de la restauració darrera (fototeca.cat).
1973. Castell de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Vista de la posició estratègica del castell dalt del turó sobre la Pallaresa.
1973. Castell de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall del ferreny castell.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
L'espadanya romànica de l'església.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
El claustre, abandonat.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall dels arcs del claustre i de la façana.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
El petit i recollit claustre, amb un lateral tapiat.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
L'herbassar que cobria el claustre romànic abans de la restauració.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Les columnes romàniques del claustre.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall dels absis.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
La porta d'entrada al claustre davant de l'església.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Vista general de l'església des de l'esplanada del castell.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall dels absis.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall dels absis.