Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1900-10. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1900-10. Mostrar tots els missatges

20251205

[2720] Manresa, 1900, vista per un foraster

 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London (Archive.org).
Fabulosa vista de la Manresa d'en començant lo segle XX, d'un carrer interior, que l'autor comenta (pàg. 267) i descriu, des del qual descobreixen lo campanar gòtic de la Seu.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London (Archive.org).
Per llegir millor lo text, cliqueu-hi sobre la imatge.
Després de visitar Montserrat, l'autor continua fins a Manresa. De fet, lo pas del tren la convertia en ciutat ben comunicada, com ara Tàrrega. Hi arriba en un dia de pluja. Van acceptar los serveis d'un jove guia, que los demanà que intercedís davant l'amo de l'hotel perquè el promogués de categoria laboral. L'aigua que queia rutllava carrers avall i també de dins les cases!, i lo lloc los semblà «very hope-forsaken», desesperançat i molt.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Los estadants de la fonda eren sorollosos i pagesots, però ja se sap que quan se va pel món, hom s'hi troba de tot. Lo títol del capítol, A study in grey, li dona perquè hagueren de veure la ciutat sota la llum de la nuvolada.

1901. Manresa, lo Bages.
1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Detalls de la vista anterior, la primera que l'autor ens dona de la ciutat bagenca.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Lo mosso de la fonda, lo Sebastià, de vint-i-pocs, los acompanyà durant la ronda per la ciutat, i l'autor s'entreté a desgranar-nos-en la vida que portava, segons los recontà. Potser només és un truc narratiu per donar vivesa i realisme a la descripció. 
Lo carrer amb lo pontet i lo canal «reminding one of Gerona or a Venetian street», devia ser lo carrer de la Canal, amb bons edificis a banda i banda: «a multitude of balconies, many of reach wrought ironwork», ferro forjat. 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Lo Cardenar al dematí. Lo pont medieval sobre l'ampla llera, amb la Seu enturonada entre la boirina. Per això, l'autor aclareix: morning. Un panorama tradicional, que aquest no és pas fake de cap manera, oi?

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Finalment, la vista meravellosa de la catedral los deixà bocabadats, amb lo pont medieval i les muntanyes de Montserrat al fons: «The church with its striking outlines looked massive enough to defy the ages».

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Lo pont medieval mostrava un gran crucifix a l'entrada.  
No podia faltar la ressenya de sant Ignasi loiolà.

1901. Manresa, lo Bages.
1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Detalls del pont vell i la Seu manresana.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
L'estada a la cova del sant catòlic, la conformació dels exercicis espirituals, i la vida de pregària tan austera fins a l'esvaïment, ple de visions i veus torbadores: «we have said that his pennances ammounted to fanatism». Que és ço que tots diríem si ho veiéssim fer a algú d'una religió altra que la pròpia. Costarà que la ciutat se tragui de sobre aquesta hagiografia. 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
De retorn al poble, lo guia seu, en Sebastianet, que demana a la xicota seua per un casament vinent davant la presència atònita dels viatgers forasters.
  
1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London (Archive.org).
Ara l'autor ens en dona una vista capvespral, amb la boirina que s'hi torna a ajaure.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
A la capella del convent, potser de Santa Clara, los sobta la visió en blanc immaculat de les postulants o novícies. Com sempre s'esdevé en aquests casos, totes eren de gran bellesa, una d'ulls blaus i tot sobre pàl·lida faç, cosa que fa sempre més penosa la clausura seua a la vista dels de fora, i més dedicat la sacrifici seu. 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Partença de la ciutat. Per acabar amb la història del Tianet, l'autor afegeix en nota a peu de pàgina que varen enviar lletra de recomanació i lo noi fou promogut a segon cambrer, i que l'1 de maig se va casar finalment amb l'Anita. 

1901. Manresa, lo Bages.
1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
La boirina sobre lo pont i als peus de la Seu. 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London (Archive.org).
Edició londinenca de l'obra. Era inevitable, com encara avui, que sota domini colonial espanyol, los autors poc avesats a la història de la terra ens hi confonguin i ens posin al sac, del país veí estimat. 


20250920

[2705] La Vall d'Aran de Juli Soler

  

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
La gran guia que descobrí era Val a tot Catalunya, de l'enginyer i gran pirineista barceloní, impulsor del refugi de la Renclusa. A més, recollí en imatges fotogràfiques bona part dels racons per on tombà. La primera edició publicada a la Tipografia de l'Avenç data de 1906, any que marca aquesta descoberta de la Val per la resta de catalans. 
Lo llibre fou reeditat al 1933 pel CEC, edició que inclou noves imatges d'Albert Oliveres i Folc, i a on també hi col·laborà Lluís Estasen i Pla.
Mort prematurament al 1914, Juli Soler, a les comarques ponentines, fou lo descobridor i divulgador de les pintures rupestres del Cogul, a les Garrigues.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Imatges etnogràfiques del tombant del segle XIX al XX de les tasques agrícoles al prat, tot recollint l'herba per al bestiar. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Processó davant la portalada de l'església de Mig Aran, encara tota sencera. Seria volada al 1938, quan fou convertida a funcions de polvorí. A sota, un gran menhir enmig d'un prat. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Esteles d'època romana a la Val. L'una a la rectoria de Gausac, i l'altra encastada en un dels murs de l'església de Vilamòs.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Pastors al pla de Beret, un dels quals amb una típica capa i caputxa de llana basta de corder, o burell, de color gris foscot. L'altra imatge mostra la popular i reputada processó a Montgarri. La religió sempre aconduint la gent com a ramats. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Les antigues bordes amb sostre de palla als Bordius de Canejan.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo port de la Bonaigua, sense lo xalet-refugi que la Canadenca hi faria posteriorment. A dalt, la vista del Pui de la Bonaigua des de l'ermita de les Ares, en plena ascensió del port per la banda pallaresa. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Les Maleïdes des dels plans del port de Benasc, avui dits de l'Hospital. A sota, lo primer magne refugi a la Renclusa, impulsat pel mateix Juli Soler.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Vistes idíl·liques de Salardú i Unha. Qui les pogués haver, avui!

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo circ amb l'estany glaçat i lo tuc de Saboredo, des del port de la Ratera.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Vista de Salardú. 
Los tucs de Locampo i la Vall de Ruda des del Ticolet.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Salt d'Aigües Tortes i los arcs del riu Malo, entre lo circ de Baciver descendent cap al riu Ruda.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Santuari de Montgarri.
L'orri dels gavatxos al pla de Beret, potser perquè les ovelles eren de propietat d'algun francès, i també los treballadors que les munyien i en feien los formatges, que això és un orri, una borda o barraca per a fer-hi aquestes funcions. Per extensió, se'n diu també d'algun indret sense la caseta, però a on s'hi munyia i s'hi recollia la llet. Veiem com un dels homes sosté un cassó de llet sobre un recipient cilíndric, una gran ferrada que fa de lletera. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Los estanys de Marimanha.
Pelegrins francesos a Montgarri.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo Tuc de Maubèrme.
La Vall de Varradòs.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Los Rasos i estany gran de Liat. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Los Banys de Tredòs.
Imatge preciosa del Tuc de Ratera i del Portell de Colomers, des del mig del circ innivat.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo magne circ de Colomers i l'estany Clòto.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
L'estany de Mar amb lo Montarto presidint al fons.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
L'estany de Rius.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
L'Hospital de Vielha, a la banda més meridional dels dominis aranesos, i l'estany Redon, a on s'hi accedeix en ruta que ascendeix des de l'Hospital.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo tresmil Molières.
Lo riu Nere migpartint la capital aranesa.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Portalada gòtica de l'església de Betrén.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo temible Forcanada.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Baricauba i l'Artiga de Lin.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo tuc de Montlude.
Es Bòrdes. L'antic Castelh-Leon ja hi era enrunat des del segle XVIII.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Preciosa vista de la Maladeta des de Molières.
Colh deht Horo des de Pomero. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Los tres Corets de Saplan tots nevats.
Lo port de Montjòia cap al pas de les Escaletes per arribar a l'Hospici de França, a l'altra banda del port de Benasc.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo Baish Aran: Bossosti Les, abans de la pesta (turística).

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Portalada romànica de l'església de Bossòst.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Baricauba i l'Artiga de Lin.
La vall del riu Nere, amb Vielha al fons.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Caneja, a mitja altura sobre lo llom. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Bausèn, al cap septentrional de la vall.