Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1900-10. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1900-10. Mostrar tots els missatges

20260711

[2747] La Biblioteca Patufet, 1907



1907. Biblioteca Patufet, volum I. 
Contes per Manel Marinel·lo, il·lustrats per Junceda.
La primera època (1907-1910) de la col·lecció editorial lligada a la revista En Patufet (1904-1938) va publicar una mitja dotzena de títols d'autors diversos i sempre il·lustrats. Quin goig que fan los llibres amb dibuixos, oi? Cap al 1910, començà l'etapa clàssica de la biblioteca, amb les obres d'en Josep M. Folc i Torres, potser més de setanta títols. 
En alos tres primers anys, los llibres ese publicaven en un format vertical i allargat molt característic i d'estil marcadament modernista, duns 12,5 x 22,5 cm.. Es tractava de reculls de contes o novel·les breus escrits per col·laboradors habituals de l'editorial Bagunyà.

1907. Biblioteca Patufet, volum I. 
Contes per Manel Marinel·lo, il·lustrats per Junceda.
L'endreça de l'autor (enllaç): contes per sembrar als cors de la mainada, edat que llavors s'allargava una ica més que ara, que a primer d'ESO ja los hem fet fer adolescents, «els principis de civisme i de l'amor... que deuen esser el basamen de nostra societat». Missatge que al segle XXI hem decidit, los adults, que està passat de moda. La qualitat lingüística n'és remarcable, car se notava que s'atansava la codificació ortogràfica i gramatical. 

1907. Biblioteca Patufet, volum I. 
Contes per Manel Marinel·lo, il·lustrats per Junceda.
S'editava amb tapa dura de cartolina i s'il·lustrava amb dibuixos d'un jove Joan G. Junceda.

1907. Biblioteca Patufet, volum I. 
Contes per Manel Marinel·lo, il·lustrats per Junceda.
Detall de la lletra capitular, engrandida i dibuixada. Llavors les edicions eren fetes per professionals, amb gust i criteri, pas per simples pdf digitals. 

1907. Biblioteca Patufet, volum I. 
Contes per Manel Marinel·lo, il·lustrats per Junceda.
Il·ustracions costumistes d'un temps que, com a país, hem volgut oblidar. Per mostra, lo recent recordatori del centenari de Gaudí i la vinguda del Papa i tot plegat: només s'ha parlat de l'arquitecte i la catedral seua, com si fos un bolet magistral, únic, i a les crònques se n'ha amagat tot el context artístic, social, cultural i polític. 

1907. Biblioteca Patufet, volum I. 
Contes per Manel Marinel·lo, il·lustrats per Junceda.
La paraula batxiller i batxillera, l'hem reciclada pel sistema educatiu. Temps enrera, en la llengua popular, tenia lo significat de tafaner, curiós, xafarder, que la padrina Maria meua encara així la feia anar. 





 


Posted by
Labels: ,

20260707

[2746] Gegants de Catalunya, 1902

 

1902. Los gegants de Lleida.
«Catalunya Artística», fotografia: Pere Reig. (ARCA).
Los gegants romans de Lleida són de la mitja dotzena dels més antics de Catalunya, existents almenys des del 1840. La Paeria volgué substituir los vell i los feu refer a l'escultor segarrenc de la Manresana, Ramon Corcelles, llavors anomenat pels retaules que havia fet per diverses esglésies de les comarques nostres. Ep, que llavors no eren encara romans, sinó turcs, que se volia atemorir la gent i recordar-los los perills per la fe cristiana. Perduda aquesta finalitat, los convertiren en reis, cristians i catalans, cap al final del segle, i en començar lo vinté, los disfressaren de faraons egipcis, que es la fotografia del cartipàs, aquesta. Potser cap allà als anys vint los trobaren la darrera disfressa, l’actual, la de patricis romans. Que ara deu fer uns quaranta anys o així, los repintaren i restauraren, que un dels pintors en fou lo Pepín d’Alcoletge, lo cunyat del Miquel de la Tonya, lo mestre de ball i amic nostre. 

1902. Los gegants de Lleida.
«Catalunya Artística», nùm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
 «L'origen de la presència de gegants xinesos a la ciutat de Lleida es remunta a les acaballes del segle XIX. La institució de la Santa Infància, la qual dirigia les missions humanitàries i evangelitzadores a la Xina, encarregà la confecció d'una parella de gegantons xinets perquè encapçalessin la processó de la Santa Infància o "dels pendonets". Les figures foren modelades per l'escultor lleidatà Ramon Borràs i Perelló entre els anys 1887 (gegantó) i 1893 (gegantona). La parella tingué una rebuda ben càlida que els consolidà com un dels elements festius i protocolaris més estimats per la ciutadania. Malauradament, els gegantons es perderes quan l'any 1936 fou incenciada la Parròquia de Sant Andreu, on la institució de la Santa Infància hi tenia la seu i s'hi custodiaven les figures» (Gegant.cat).

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
L'Àguila de Sant Furriol, Olot (la Garrotxa).
Concurs de Gegants, Nans i Monstres Típics celebrat a Barcelona el 25 de setembre de 1902, durant la festa major de la Mercè. Aquest esdeveniment va reunir figures emblemàtiques d'arreu del territori nacional en una gran desfilada.

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
Gegants de l'Arboç (lo Baix Pendedès).

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
Los gegants dels Reis Catòlics d'Andreu Casas.
Vinculats a la seva empresa de lloguer de gegants i efectes per a festes anomenada La Perfección, ubicada a la Rambla de les Flors de Barcelona, van ser una de les imatges més destacades del món geganter català a principis del segle XX.

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
Los gegants de la Casa de la Caritat de BCN.

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
Carrossa de la cavalcada artística, amb diferents disfresses del món de la faràndula.

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
La decoració del carrer de Ferran barceloní.

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
Guarniment nadalenc de carrer de Ferran.

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
La decoració del carrer Nou barceloní.

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
Carrossa publicitària de xampany. 

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
Carrosses de la cavalcada artística. 

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
Carrer de l'Hospital barceloní, decoració.

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
Carrosses de la cavalcada artística.

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
Cavalcada artística.

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
Cavalcada artística.

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
Comparsa de Santa Florentina.

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
Gegants de Santa Maria del Mar.

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
Gegants de la Bisbal.

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
Comparsa de gegants i capgrossos de Manresa (lo Bages).

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
Gegantessa de la Bonanova.

1902. Los gegants de Catalunya.
«Catalunya Artística», núm. 121, de 9 d'octubre,
fotografia: Pere Reig. (ARCA).
Gegants i Robafaves de Valls.


[349] Sant Nastasi de balls, castellers, curses, focs i caritat.


Posted by
Labels: , ,

20260206

[2727] La Casa Mangraner lleidatana, 1907

 

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
Fotografia de l'esplèndida casa modernista deguda a l'arquitecte Francesc de Paula Lamolla i Morante. S'ha reproduït a bastament per les xarxes, però sense autor. Era situat a la cantonada de Ferran 30 amb Vil·la Antònia, amb nombrosos elements ornamentals geomètrics i esgrafiats vegetals. La torre circular de la cantonada n'era l'element més distintiu, que coronava amb pinacle ornat de ferro forjat. Damunt la portalada principal, hi lluïa una gran balconada curvilínia amb barana de forja.

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
«La Mañana», de 22 de maig de 1966 (XAC).
Lo bloc de pisos de l'antic Banc de Bilbao que substituí la casa Mangraner. Los vents de modernor no sempre són bons ni desitjables, oi?, que cal anar amb molta cura i precaució. A la Lleida dels anys 60, la depredació urbanística i los pelotassos anaven a l'ordre del dia, que la jet-sete del règim franquista (espanyol) s'hi feu l'arròs, bona part del qual se'l menjaren a Salou i Cambrils, a on han anat a parar una part immensa del valor patrimonial de cases i trossos lleidatans des de llavors i fins avui. Estaria bé de poder-hi posar un número, potser amb l'AI ho podrem esbrinar algun dia.

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
«La Mañana», de 22 de maig de 1966 (XAC).
S'hi comenta que a la casa hi posaven, abans de la guerra del segle XX, il·lustres personatges, com ara lo general (espanyol) Primo de Rivera, quan visitaven la ciutat.

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
Una altra perspectiva de la Casa Mangraner, de la qual se'n pot apreciar la bellesa, rere los operaris que esporgaven los plataners del passeig. Al darrere, un altre edifici històric de la ciutat, la Casa Cros. A l'esquerra de la imatge, un biscuter dels anys 50s aparcat.

1925. Casa Cros, Passeig de Ferran, Lleida.
Obra del nebot, Manuel Casas i Lamolla, gairebé vint anys després, ja amb línies neoclàssicistes més pròpies del noucentisme. L'edifici fou seu de la Societat Anònima Cros, i a l'inici de la guerra s'hi feren forts los sublevats del 18 de juliol al 1936, falangistes i requetés. Un cop derrotats, l'edifici esdevingué lo quarter general de l'exèrcit de la República a la ciutat.
 
Anys 1950 ca. Casa Mangraner i Casa Cros, 
Passeig de Ferran, Lleida.
Vista del carrer de Vil·la Antònia, amb los dos edificis singulars. La Casa Cros fou també aprofitada per la militarada franquista per ubicar-hi lo primer govern militar a la ciutat de l'època de la dictadura, que prèviament a la contesa era ubicat al carrer Major. La garita ho indica amb claredat. Llegeixo a les xarxes que en aquells temps, s'hi solia veure diàriament com un soldat que baixava del Castell amb fusell a l'espatlla i baioneta a la faixa, hi portava les novetats de l'aquarterament militar.

1907. Casa Mangraner, Passeig de Ferran, Lleida.
«Ressò de Ponent», núm. 30, 1985.
La postguerra comportà a tot el país, i principalment a la capital barcelonina, una «persecució» dels edificis d'estil modernista. No era del gust del régimen, que hi veia expressió de llibertat, creativitat, europeisme i catalanisme, valors contraris a l'ordre i la moral nazionalcatolicista imperant.
 Se'n van salvar uns quants, sí, però se'n van destruir uns altres d'innombrable valor arquitectònic, que les imatges antigues ajuden a recuperar.

1896. Francesc Lamolla, arquitecte.
Curiós document de l'expedient acadèmic de l'il·lustre arquitecte lleidatà de la primera mitat del segle XX, ara en fa poc més de cent anys (upc). Abans los expedients acadèmics quedaven guardats en paper, mentre que des de finals del segle XX, solen ser ja només digitals. Temps al temps, que veurem com se perden... 


[2718] La Lleida de 1880, més
 




Posted by
Labels: , , ,

20251205

[2720] Manresa, 1900, vista per un foraster

 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London (Archive.org).
Fabulosa vista de la Manresa d'en començant lo segle XX, d'un carrer interior, que l'autor comenta (pàg. 267) i descriu, des del qual descobreixen lo campanar gòtic de la Seu.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London (Archive.org).
Per llegir millor lo text, cliqueu-hi sobre la imatge.
Després de visitar Montserrat, l'autor continua fins a Manresa. De fet, lo pas del tren la convertia en ciutat ben comunicada, com ara Tàrrega. Hi arriba en un dia de pluja. Van acceptar los serveis d'un jove guia, que los demanà que intercedís davant l'amo de l'hotel perquè el promogués de categoria laboral. L'aigua que queia rutllava carrers avall i també de dins les cases!, i lo lloc los semblà «very hope-forsaken», desesperançat i molt.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Los estadants de la fonda eren sorollosos i pagesots, però ja se sap que quan se va pel món, hom s'hi troba de tot. Lo títol del capítol, A study in grey, li dona perquè hagueren de veure la ciutat sota la llum de la nuvolada.

1901. Manresa, lo Bages.
1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Detalls de la vista anterior, la primera que l'autor ens dona de la ciutat bagenca.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Lo mosso de la fonda, lo Sebastià, de vint-i-pocs, los acompanyà durant la ronda per la ciutat, i l'autor s'entreté a desgranar-nos-en la vida que portava, segons los recontà. Potser només és un truc narratiu per donar vivesa i realisme a la descripció. 
Lo carrer amb lo pontet i lo canal «reminding one of Gerona or a Venetian street», devia ser lo carrer de la Canal, amb bons edificis a banda i banda: «a multitude of balconies, many of reach wrought ironwork», ferro forjat. 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Lo Cardenar al dematí. Lo pont medieval sobre l'ampla llera, amb la Seu enturonada entre la boirina. Per això, l'autor aclareix: morning. Un panorama tradicional, que aquest no és pas fake de cap manera, oi?

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Finalment, la vista meravellosa de la catedral los deixà bocabadats, amb lo pont medieval i les muntanyes de Montserrat al fons: «The church with its striking outlines looked massive enough to defy the ages».

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Lo pont medieval mostrava un gran crucifix a l'entrada.  
No podia faltar la ressenya de sant Ignasi loiolà.

1901. Manresa, lo Bages.
1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Detalls del pont vell i la Seu manresana.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
L'estada a la cova del sant catòlic, la conformació dels exercicis espirituals, i la vida de pregària tan austera fins a l'esvaïment, ple de visions i veus torbadores: «we have said that his pennances ammounted to fanatism». Que és ço que tots diríem si ho veiéssim fer a algú d'una religió altra que la pròpia. Costarà que la ciutat se tragui de sobre aquesta hagiografia. 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
De retorn al poble, lo guia seu, en Sebastianet, que demana a la xicota seua per un casament vinent davant la presència atònita dels viatgers forasters.
  
1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London (Archive.org).
Ara l'autor ens en dona una vista capvespral, amb la boirina que s'hi torna a ajaure.

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
A la capella del convent, potser de Santa Clara, los sobta la visió en blanc immaculat de les postulants o novícies. Com sempre s'esdevé en aquests casos, totes eren de gran bellesa, una d'ulls blaus i tot sobre pàl·lida faç, cosa que fa sempre més penosa la clausura seua a la vista dels de fora, i més dedicat la sacrifici seu. 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
Partença de la ciutat. Per acabar amb la història del Tianet, l'autor afegeix en nota a peu de pàgina que varen enviar lletra de recomanació i lo noi fou promogut a segon cambrer, i que l'1 de maig se va casar finalment amb l'Anita. 

1901. Manresa, lo Bages.
1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London.
La boirina sobre lo pont i als peus de la Seu. 

1901. Manresa, lo Bages.
«Glories of Spain», Charles W. Wood. McMillan & Co, London (Archive.org).
Edició londinenca de l'obra. Era inevitable, com encara avui, que sota domini colonial espanyol, los autors poc avesats a la història de la terra ens hi confonguin i ens posin al sac, del país veí estimat. 


[2604] Per la Catalunya del Vuit-cents: Bages, Berguedà i Osona


Posted by
Labels: ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)