[2756] Paper: un catalanisme universal

 

Paper. Cyperus Papyrus.

La fabricació del papir remunta al IV mil·leni abans de Crist, al delta del Nil. Les tiges del jonc aquàtic o palustra que ja servien per fer cistelleria, cordills, roba o embarcacionetes, també foren aprofitades per estendre-les i superposar-les transversalment, sense entrellaçar, i ben matxucades per aplanar-les formaven un full. Les tiges s'empegaven amb el seu propi suc resinós. Enganxant-ne unes quantes de seguides, s'obtenia un rotlle que s'enrotllava, oi que sí: ho diu la paraula. Un bastó de fusta (o de vori en els més preuats) servia per encaragolar-lo i guardar-lo, o bé lligats amb una cinteta. Així s'hi amuntegaven i classificaven a la Biblioteca d'Alexandria.

Biblioteca d'Alexandria.

Classificació i conservació de papirs. 

Papir.

DECat, Joan Coromines. Paper.

Mot agafat del llatí papyrus «quan descabdellàrem la fabricació de paper apresa dels àrabs i moros: mot i indústria que la nostra nació transmeté després a totes les altres llengües i nacions d'Europa». Lo mot és documentat per escrit ja al segle XIII. La primera fàbrica europea de paper va funcionar a Xàtiva, sembla que des del segle XI o XII, encara sota poder sarraí, i s'incorporà a l'estat català amb Jaume I i la creació del Regne de València. Lo mateix rei de qui enguany ningú ha considerat oportú rememorar-ne los 750è aniversari de la mort. 

DECat, Joan Coromines. Paper.

Lo comerç català de paper amb la resta d'Europa fou molt actiu en els segles medievals, i en textos forans s'hi sol trobar l'expressió paper català. Lo nostre savi etimòleg desgrana l'exportació també del mot a les altres llengües europees: francès i italià, castellà i portuguès, alemany i anglès. En aquestes quatre llengües darreres, lo mot no hi apareix fins al segle XIV, ço que indica l'època en què se feu usual. Sempre a partir del producte i mot importats dels nostres Països. 

A Europa era usual, des de la caiguda de l'imperi romà i l'acusada minva d'intercanvis comercials, d'escriure amb pergamins (epònim: invenció de la ciutat de Pèrgam sobre el segle III aC.), pell treballada d'animal que permetia escriure per tots dos costats i era també enrotllat. Quan deixà d'encaragolar-se i se començà a cosir, se'n digué còdex, que és lo padrí del llibre modern. 

Però el paper medieval, que ens dugueren els àrabs i moros (musulmans nord-africans o magribins), no se fabricava igual que ho feien los antics egipcis amb el papir destinat a sacerdots i escrivans de faraons. Sinó que, a través de l'Iran persa, l'havien après dels xinesos, fet amb pasta de draps vegetals. Canvià la tecnologia però se'n mantingué la paraula, deixà d'enrotllar-se i se cosí com los còdexs, llibres a partir del sorgiment de la galàxia Gutemberg al segle XV.

Paper.

Fabricació de paper medieval, segons tradició musulmana. Del matxucat a l'assecat.

DECat, Joan Coromines. Paper.

La fabricació de paper ha estat un dels àmbits més productius a tots els Països Catalans fins al segle XX, que anirà decaient. Ésser un paperer o paperera, volia significar que s'era una persona falsa o que sabia fet tots los papers. 

DECat, Joan Coromines. Paper.

Paperina és l'«expressió catalana per dir allò que el castellà (llengua sovint més pobra i de civilització material més endarrerida), confon amb bolsa». Mot que no hauríem d'abandonar, com tants d'altres, per modes forànies. 

Paper. Cyperus Papyrus.

La planta del paper sempre amb los peus molls, cosa que després, lo paper, no pot sofrir: ni aigua ni humitats.

Paper xetaví.

Era l'expressió que reconeixia la importació de la tècnica i del producte des de la Xàtiva sarraïna. 

(Els molins de la conca inferior del riu Ripoll, Miquel Sánchez i González, 2001, enllaç).  

2022. L'infinit dins d'un jonc.

Una magna i imprescindibilíssima lectura d'autora aragonesa. 

[2733] Del plat i la plata, de l'argent, del plàtan i la banana

[2689] Paisatges valencians de fa (gairebé) cent anys (i)

 

1933. Godella, l'Horta Nord, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 78, de 2 de setembre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

Primer dibuix de la sèrie que aquest setmanari publicarà de pobles i viles del País Valencià, signats per artistes valencians i diferents estils d'aquells anys 30 del segle passat. 

1933. «El Camí, setmanari valencianista», 

núm. 78, de 2 de setembre (BIVALDI).

1933. «El Camí, setmanari valencianista», 

núm. 83, de 7 d'octubre (BIVALDI).

El Camí fou un setmanari publicat en català a València entre el 5 de març de 1932 i el 29 de setembre de 1934. La revista es va convertir en una publicació referent del valencianisme polític i cultural durant la Segona República. La seva missió era aglutinar i donar visibilitat a totes les tendències del moviment valencianista, difondre la llengua normalitzada segons les normes de Castelló i enfortir la identitat valenciana.

Amb una direcció col·lectiva, era gestionat per un consell, format per figures destacades del valencianisme com Joaquim Reig i Rodríguez, Adolf Pizcueta i Alfonso, Pasqual Asins i Lerma, Francesc Caballero i Muñoz i Enric Navarro i Borràs. Hi participaren escriptors il·lustres com els germans Ernest i Eduard Martínez Ferrando, Carles Salvador, Enric Valor, Francesc Bosch i Morata, Manuel Sanchis Guarner o Antoni Igual Úbeda, entre d'altres.

Tenia com a objectiu el desenvolupament cultural en valencià, dava suport a la campanya a favor d’un estatut d’autonomia per al País Valencià. Va ser una de les primeres plataformes periodístiques a aplicar les Normes de Castelló, la fita ortogràfica del valencianisme contemporani. La publicació fou clausurada arran dels fets revolucionaris d'octubre de 1934, quan la repressió de les autoritats va posar fi a moltes entitats i publicacions d’esperit catalanista o regionalista a tot l'Estat (veí).

El Camí, doncs, és avui una font primària imprescindible per a l’estudi del valencianisme polític i cultural de la dècada republicana, i exemplifica els esforços del País Valencià per dotar-se d’una veu pròpia i moderna a través de la premsa, la cultura i la política. El seu context històric coincideix amb un moment d'efervescència política i cultural: va reflectir i estimular l'activisme valencianista, la participació en campanyes a favor de l'autonomia, la promoció d'activitats i setmanes culturals i l’ensenyament de la llengua.

1934. «El Camí, setmanari valencianista», 

núm. 126, d'11 d'agost (BIVALDI).

1933. Elx, Baix Vinalopó, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 79, de 9 de setembre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1933. Bétera, Camp de Túria, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 80, de 16 de setembre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1933. Bétera, Camp de Túria, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 89, de 25 de novembre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1933. Guadalest, Marina Baixa, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 81, de 23 de setembre (BIVALDI),

dibuix de Balaouxà.

1933. Catí, l'Alt Maestrat, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 82, de 30 de setembre (BIVALDI),

dibuix de T. Fabregat.

1933. El pouet de Burjassot, l'Horta Nord, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 83, de 7 d'octubre (BIVALDI),

dibuix de Roc Minué.

1933. Pouet a les Sitges de Burjassot, Camp de Morvedre, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 91, de 9 de desembre (BIVALDI),

dibuix de R. Gardós.

1933. Ermita de Faura, Camp de Morvedre, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 84, de 14 d'octubre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1933. Bunyol, la Foia de Bunyol, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 85, de 21 d'octubre (BIVALDI),

dibuix de T. Fabregat.

1934. Castell de Bunyol, la Foia de Bunyol, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 107, de 24 de març (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1934. Bunyol, la Foia de Bunyol, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 122, de 14 de juliol (BIVALDI),

dibuix de Vicent Arlandis.

1933. Vera, Benimaclet, ciutat de València, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 86, de 28 d'octubre (BIVALDI),

dibuix de Joan Llovera.

1933. Sogorb, l'Alt Palància, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 87, de 4 de novembre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1934. Torrent, l'Horta Sud, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 88, d'11 de novembre (BIVALDI),

dibuix de Joan Llovera.

1933. Xàbia, la Marina Alta, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 89, de 18 de novembre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1934. Xàbia, la Marina Alta, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 129, d'1 de setembre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1933. Quart de les Valls, Camp de Morvedre, País Valencià.

«El Camí, setmanari valencianista», núm. 91, de 2 de desembre (BIVALDI),

dibuix d'Alfred Baeschlin.

1934. «El Camí, setmanari valencianista», núm. 132, de 22 de setembre (BIVALDI).

[2690] Paisatges valencians de fa (gairebé) cent anys (ii)

[2657] Lo País Valencià de Gustave Doré, 1874

Quinalafem.blogspot.com

[2092] L'illa austral americana de Xàtiva

1621. L'illa austral americana de Xàtiva.
«Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y San Vicente, con algunas cosas curiosas de navegación por el capitán Diego Ramírez de Arellano, cosmógrafo y piloto mayor del Rey en la Contratación de Sevilla» (BDH).
Mapa de l'illa de la Terra de Foc que l'autor inclogué en sa relació manuscrita sobre el viatge d'exploració a l'estret de Magallanes, que llavors els holandesos acabaven de trobar. L'expedició partiria de Lisboa al setembre de 1618, encapçalada pels germans Garcia Nodal i a on Diego Ramírez hi faria de cartògraf. Fou a la tornada quan, en reconeixement de la tasca feta, va ser nomenat cosmògraf i pilot major del rei (espanyol) Felip III, monarca que finà aquell 1621 i al qual el nostre Rector de Vallfogona inclogué en la presentació d'aquella immortal cagadora.

La (seua) monarquia volia saber si hi havia pas més avall d'aquell estret i les dos caravel·les solcarien l'oceà per esbrinar-ho. En efecte, confirmaren que la Terra de Foc era una illa, i batejaren alguns dels més destacats accidents geogràfics amb què es toparen amb nom valencians: l'Illa de Xàtiva i el cap de Sant Vicent. A les illes més meridionals amb què es creuaren les anomenaran amb el nom del mateix cosmògraf.

No hi ha gaires notícies més d'aquest Diego Ramírez, que sembla que es deia Ildefons, i que es millorà el nom en arribar a la cort (espanyola), tot esdevenint Diego i afegint-se un De al cognom. Per bé que no era d'orígens nobiliaris, sinó nascut a Xàtiva, a on no hi consta cap família Arellano, possiblement també un afegit cortesà.

1621. L'illa austral americana de Xàtiva.«Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y San Vicente, con algunas cosas curiosas de navegación por el capitán Diego Ramírez de Arellano, cosmógrafo y piloto mayor del Rey en la Contratación de Sevilla» (BDH).
Portada del manuscrit de la navegació austral, «con algunas cosas curiosas de navegación». En efecte, a més del diari que portà, hi afegí nombroses taules nàutiques, de la ruta seguida, de càlculs horaris, etc. que faran les delícies dels experts en la qüestió, si és que aquest tipus de navegació encara s'estudia a les escoles nàutiques, plenes d'electrònica i tecnologies modernes, segons les quals, com en la majoria dels àmbits de la vida, ens faran perdre l'escriure, que diu la dita.

1621. L'illa austral americana de Xàtiva.
«Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y San Vicente, con algunas cosas curiosas de navegación por el capitán Diego Ramírez de Arellano, cosmógrafo y piloto mayor del Rey en la Contratación de Sevilla» (BDH).
Una mostra de les taules que resumeixen la cronologia del viatge. 

1621. L'illa austral americana de Xàtiva.
«Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y San Vicente, con algunas cosas curiosas de navegación por el capitán Diego Ramírez de Arellano, cosmógrafo y piloto mayor del Rey en la Contratación de Sevilla» (BDH).
El medalló que il·lustra el mapa amb la llegenda del cosmògraf Ramírez i la data de 1619 com a data del descobriment del nou pas entre els oceans, i en què ell mateix s'identifica com a natural de Xàtiva. 

1621. L'illa austral americana de Xàtiva.
«Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y San Vicente, con algunas cosas curiosas de navegación por el capitán Diego Ramírez de Arellano, cosmógrafo y piloto mayor del Rey en la Contratación de Sevilla» (BDH).
Detall de l'illa de Xàtiva, la Terra de Foc, que en tots els mapes anteriors era dibuixada com un incògnit continent austral. A partir d'aquesta data, els mapes s'aniran adaptant als nous descobriments geogràfics, i la passaran a dibuixar com a l'illa que realment és i que fou circumnavegada per l'expedició de Ramírez per primer cop, ara en farà 400 anys!

Per ací i per allà es llegeix que el nom de Xàtiva fou esborrat de l'illa per venjança del rei (espanyol) Felip V contra els xativencs o xativins. Sembla que no en tingué prou amb l'incendi i destrucció de la ciutat al 1707, i el canvi de nom pel de San Felipe, que també volgué que se'n perdés el record que l'illa austral americana feia de la ciutat.

Malgrat aquesta bonica i convenient relat que lliga tan bé amb els dissortats annals de la ciutat, el cas és que el mapa de Ramírez es mantingué impublicat durant segles, i cap altre dels mapes que he vist dels segles XVII i XVIII d'aquest territori austral en fa menció. Sempre s'hi parla de la Terra Magallànica o Terra de Foc. Sembla, doncs, que els seus superiors a la Casa de Contratación sevillana no tingueren interès en la difusió i assentament del topònim valencià en terra austral americana. Malgrat tot, el detall del cosmògraf és entendridor i lloable: en trobant-se com aquell qui diu als antípodes se'n recordà de sa terra, i li reté homenatge. No sabem per sa biografia si era valencià valencià ni si parlava la llengua del país, però el record i reconeixement cap a la pàtria indiquen estrets i sentits llaços emocionals.

1720. Felip V, retrat del Borbó (espanyol) de Josep Amorós,
Museu Municipal de l'Almodí de Xàtiva (vilaweb)
«Una de les atraccions culturals més visitades de Xàtiva (Costera) és el Museu Municipal de l'Almodí, que ocupa dos imponents edificis del centre de la ciutat: el Pes Reial i l'Almodí, l'antiga llotja de contractació del blat construïda entre el 1545 i el 1548. Molts visitants saben ben bé què hi van a veure: el retrat cap per avall de Felip V, el rei que va ordenar avui fa tres-cents set anys l'incendi de Xàtiva.

«Malgrat que el quadre, obra del mediocre artista local Josep Amorós, és del 1720, la idea de col·locar-lo capgirat és molt més recent. El 1919 es va traslladar al Museu de l'Almodí, però no fou fins al 1956 quan el jove sacerdot Francesc Gil va suggerir al director a l'època, Carles Sarthou, de penjar el quadre de cap per avall com a penitència de Felip V pel càstig brutal que havia infligit a Xàtiva».

1621. L'illa austral americana de Xàtiva.
«Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y San Vicente, con algunas cosas curiosas de navegación por el capitán Diego Ramírez de Arellano, cosmógrafo y piloto mayor del Rey en la Contratación de Sevilla» (BDH).
Detall de l'illa de Xàtiva, amb les illes de Diego Ramírez al sud, i l'estret de Sant Vicent, patró del País Valencià, a l'est. Al mapa, s'hi dibuixa amb la línia de punts la ruta seguida pels dos vaixells exploradors. De tant en tant, hi veiem els retombs que feien, avant i enrere, buscant albirar noves costes o a mercè dels vents.

1621. L'illa austral americana de Xàtiva.
«Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y San Vicente, con algunas cosas curiosas de navegación por el capitán Diego Ramírez de Arellano, cosmógrafo y piloto mayor del Rey en la Contratación de Sevilla» (BDH).
L'escala il·lustrada del mapa.

1621. L'illa austral americana de Xàtiva.
«Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y San Vicente, con algunas cosas curiosas de navegación por el capitán Diego Ramírez de Arellano, cosmógrafo y piloto mayor del Rey en la Contratación de Sevilla» (BDH).
La primera pàgina del manuscrit, a partir del primer dia de navegació de Lisboa a Rio de Janeiro. 

1621. L'illa austral americana de Xàtiva.
«Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y San Vicente, con algunas cosas curiosas de navegación por el capitán Diego Ramírez de Arellano, cosmógrafo y piloto mayor del Rey en la Contratación de Sevilla» (BDH).
Detall del diari del cosmògraf valencià, amb les anotacions de la navegació, i que ens transporten a aquelles pel·lícules d'aventures marines que ens empassàrem durant la nostra infantesa, plenes d'illes tropicals, veles a tot vent i paradisos terrenals, com la del Marlon Brando del «Mutiny of the Bounty».

1621. L'illa austral americana de Xàtiva.
«Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y San Vicente, con algunas cosas curiosas de navegación por el capitán Diego Ramírez de Arellano, cosmógrafo y piloto mayor del Rey en la Contratación de Sevilla» (BDH).
Un detall de les observacions que descriu aquests grans animalots que eren els lleons marins, «unos pescados de la mitad del cuerpo arriba que assimilan muchissimo a un león». Fa posar la pell de gallina, oi, pensar que foren els primers a veure'n i a descriure'ls. Quina emoció, quanta aventura!

[958] Viatjant pel País Valencià al segle XIX

[1686] Ullada al País Valencià del 1900

1905. La Torre de Quart, València.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
Un llibre de viatges, ple dels tòpics habituals, per al públic americà, desconeixedor absolut de la realitat peninsular, i amb l'orgull del guanyador (de la recent Guerra de Cuba). La realitat catalana i valenciana, of course, vista sempre des del prisma espanyol. Amb tot, les imatges tenen la gràcia i el sabor del temps passat, i gairebé ja oblidat, de la terra i la gent de fa poc més de cent anys.

1905. Campanar de l'església de Santa Caterina, València.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
Campanar (barroc) d'una de les esglésies (gòtiques) més antigues de la ciutat, dedicada a Santa Caterina en honor a una de les infantes reials, filla del Conqueridor.

1905. La Torre de Quart, València.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
L'exuberància dels jardins valencians sempre crida l'atenció del viatger.

1905. La Torre de Quart, València.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
Els llauraors de l'horta valenciana.

1905. Carcaixent (la Ribera Alta).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
Les inevitables palmeres. 

1905. Gandia (la Safor).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
L'antic passeig de les Germanies a Gandia, un dels primers de l'eixample de la vila.

1905. Gandia (la Safor).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
Detalls del passeig de les Germanies gandià. 

1905. Gandia (la Safor).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
Vista de la ciutat vella, arraulida sota el campanar, al costat de l'aigua mansa del riu Serpis.

1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
El campanar i l'església, a la plaça de la vila amb la font monumental. Plaça dita aleshores de la 'Constitución' (espanyola), que no reconeixia cap dels drets històrics dels valencians. Avui dita 'd'Espanya': dos tasses. 

1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
Preciós gravat que recull la fumarada de la traca durant les celebracions de Sant Jordi, i la gentada que celebrava l'inici de la festa. 

1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
Una comparsa de contrabandistes. 

1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
La comparsa dels capellans. 

1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
Un figurant a la comparsa dels 'moros i cristians'.

La Batalla d'Alcoi tingué lloc al 1276 i va enfrontar a les tropes benimerines comandades pel cabdill Al-Àzraq amb les tropes cristianes. Els habitants d'Alcoi cristians van ser ajudats per uns 200 cavallers que es van desplaçar a Alcoi des de distintes comarques, 40 d'aquests cavallers del senyor feudal En Berenguer d'Entença, company d'en Roger de Flor en la seua aventura a Constantinoble. Segons la tradició aquesta batalla es va produir el 23 d'abril de 1276, dia de Sant Jordi, i en el moment clau de la batalla va aparèixer la figura d'aquest sant a lloms d'un cavall blanc sobre les muralles de la ciutat. Des de llavors, Sant Jordi va ser nomenat patró de la ciutat i en el seu honor es fa festa el dia 23 d'abril.

1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
Una vista de la ciutat vella, des de la perspectiva de l'actual viaducte.

1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
Detalls de l'antiga vila alcoiana. 

1905. Alcoi (l'Alcoià).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
El mercat. 

1905. Xàtiva (la Costera).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
L'horta xativenca en primer terme, el gran campanar i l'església al darrere, i el castell dalt del tossal. 

1905. Xàtiva (la Costera).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
Vista al castell i a la serra dels 4 vents des dels camps de l'altra banda del riu Albaida.

1905. Xàtiva (la Costera).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
Tractants d'animals a fira.

1905. Xàtiva (la Costera).
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
 Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
Les populars aiguaderes xativines.

 

[1431] Laborde a la Porta del Cel valenciana

[1358] Gandia en acabant el segle XVIII