Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Costa Daurada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Costa Daurada. Mostrar tots els missatges

20240712

[2603] Per la Catalunya del Vuit-cents: estampes costaneres (sense turistes)

 

1893. Amposta (el Montsià).
«Lo Teatro Regional», de 19 d'agost (ddd-uab). Foto: Thomas.
Bella vista vuitcentesca d'Amposta des de l'Ebre.

1893. Amposta (el Montsià).
«Lo Teatro Regional», de 30 de setembre (ddd-uab). Foto: Thomas.
Lo desembarcador d'Amposta.

1894. Salou (el Tarragonès).
«Lo Teatro Regional», de 10 d'agost (ddd-uab). Foto: Casals.
Els orígens salouencs ens permeten mesurar la magnitud de la tragèdia.

1893. Altafulla (el Tarragonès).
«Lo Teatro Regional», de 18 de novembre (ddd-uab).  
Vista de la població des de l'interior, presidida per l'imponent castell.


1894. Vilanova i la Geltrú (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», de 2 de juny (ddd-uab).
Façana de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, prohom de la Renaixença.
 
1895. Vilanova i la Geltrú (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», d'11 de maig (ddd-uab).
Façana de la casa nadiua del poeta romàntic Manuel de Cabanyes, que escrigué en castellà.


1893. Arenys de Mar (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», de 23 de setembre (ddd-uab).
L'església de la població maresmenca.
 
1893. Arenys de Mar (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», de 14 d'octubre (ddd-uab). Foto: Thomas.
L'Ateneu arenyenc.

1894. Arenys de Mar (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», de 17 de novembre (ddd-uab). Foto: Tarragó.
Vista i detall de línia de costa, ocupada irremeiablement fins avui per la via del ferrocarril.

 
1894. Alella (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», de 12 de desembre (ddd-uab).
L'església. 

1896. Vilassar de Dalt (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», d'11 de gener (ddd-uab).
Can Maians, un gran casalici amb antiga torre defensiva.

1904. Les costes del Garraf.
«Catalunya Artística», de 22 setembre (ddd-uab). Foto: J. Ventosa. 
L'agrest costa garrafenca.

1901. Vilanova i la Geltrú  (el Garraf).
«Catalunya Artística», de 24 de gener (ddd-uab). Foto: J. Ventosa. 
Lo Museu-Biblioteca promogut per l'ínclit prohom de la Renaixença catalana.

1901. Vilanova i la Geltrú  (el Garraf).
«Catalunya Artística», de 24 de gener (ddd-uab). Foto: J. Ventosa. 
La Casa de Santa Teresa, edifici que formava part del recinte del Museu-Biblioteca, a on s'hi estava en Víctor Balaguer «en ses llargues estades a Vilanova, quan sos devers d'home públic li permetien entregar-se a sos treballs literaris».

1901. Vilanova i la Geltrú  (el Garraf).
«Catalunya Artística», de 24 de gener (ddd-uab). Foto: J. Ventosa. 
La majestuosa sala de la biblioteca, amb més de 60.000 volums, una quarta part dels quals donats per V. Balaguer mateix.

1893. Blanes (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 16 de setembre (ddd-uab). Foto: Thomas.
Ruïnes de l'antic palau gòtic dels Vescomtes de Cabrera.

1893. Blanes (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 23 de setembre (ddd-uab). Foto: Thomas.
Vista de la platja blanenca, amb pescadors i sense turistes.
 
1893. Blanes (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 7 de desembre (ddd-uab). Foto: Thomas.
L'antic convent damunt lo tossal de la cala de sa Forcanera. Que ara crec que és un hotel per a grans celebracions.

1902. Blanes (la Selva).
«Catalunya Artística», d'1 de març (ddd-uab). 
En aquells anys, era més apreciada la terra endins que no pas la platja.
1896. Lloret de Mar (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 3 d'octubre (ddd-uab).
Lo Santuari de la Marededeu de les Alegries, parròquia lloretenca fins al segle XVI, quan se'n feu la de la platja. 

1896. Lloret de Mar, lo Cavall Bernat de la Caleta (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 21 de novembre (ddd-uab).
El pedrot fàl·lic de la platja lloretenca. Aquests fenòmens solien dir-se popularment cavalls bernats. 

1904. Llafranc (el Baix Empordà).
«Catalunya Artística», de 2 de setembre (ddd-uab).
La platja llafranenca, llavors territori exclusiu dels pescadors.

1904. Escenes de pescadors.
«Catalunya Artística», de 25 d'agost (ddd-uab). Foto: J. Castellà.
En una platja sense identificar, probablement empordanesa, els durs treballs comunitaris dels pescadors foren retratats per a la posteritat.

1894. Begur (el Baix Empordà).
«Lo Teatro Regional», de 3 de novembre (ddd-uab).
Vista de la població als peus del castell. 

1904. Llançà (el Baix Empordà).
«Catalunya Artística», de 24 de novembre (ddd-uab). Foto: Bagaria.
L'església i l'actualment molt anomenada Cala la Farella. Un tros d'aulivers hi menava. Ni rastre d'urbanisme.
      
1904. Escenes de pescadors.
«Catalunya Artística», de 22 de setembre (ddd-uab). Foto: P.Rodríguez.
Platja sense identificar, probablement empordanesa. La vida de pescador era de les més baixes a l'escala social d'aquella època.

1904. Escenes de pescadors.
«Catalunya Artística», de 6 d'octubre (ddd-uab). Foto: P.Rodríguez.
En canvi, els fills de les famílies benestants jugaven amb l'aigua mentre los pares prenien banys de sol. A la imatge de l'esquerra, sembla que s'hi vegi un carro sobre l'aigua, que feia les funcions de caseta per canviar-se.

1893. Port-bou (l'Alt Empordà).
«Lo Teatro Regional», de 7 d'octubre (ddd-uab). Foto: Vilardell.
La coneguda estació de ferrocarril sobre la població altempordanesa.



[2594] La Lleida dels anys 20 del segle XX



Posted by
Labels: , , ,

20210819

[2311] Amb l'Espinàs per la costa mediterrània, 1959: De Miami Platja a Torrevella (v)

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
Les imatges mostren les arenenques platges valencianes. El text comença amb un molt breu resum de la costa tarragonina, de Cambrils per avall: Miami Platja, que «está en su primera fase. Hay un centro ya perfilado, con hotel, calles marcadas y algunas cosas». Els clients eren sobretot barcelonins, aragonesos i francesos. 

A l'Hospitalet de l'Infant, s'hi destaquen el càmping de Cala d'Oques, encara existent, i el mestral, és clar. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
L'arribada estiuenca dels nous víkings. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
El Delta és evitat en la ruta, encara poc turistitzat, igual que les Cases d'Alcanar. Entrant al País Valencià, Vinarós n'és la primera parada. S'hi començaven a barrejar els turistes amb els pescadors. No hi podia faltar 'corrida', de toros, amb els turistes ben cofats de barrets mexicans. Déu meu!

Benicarló i Peníscola eren els dos altres grans pols turístics castellonencs. En aquesta darrera, al braç de terra que hi conformava l'istme «hace ocho años solo había aquí una fonda». Amb el temps, la zona hotelera s'anirà engrossint sense aturador. L'autor ho tenia clar: «es innegable que con los años esto cambiará... estamos asistiendo a una revolución turística... Yo les recomiendo que visiten Peníscola antes de que eso ocurra». Això val per a la majoria dels nostres pobles costaners (fins i tot alguns de pirinencs). Ha pagat la pena, de debò, tanta re-volució?

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
Muralla de Peníscola.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
La ruta valenciana de l'autor continua ràpidament per Alcossebre, Torreblanca i Orpesa. En aquesta, de platja «semicircular, muy atractiva, se estan construyendo hoteles y residencias particulares con cierta intensidad». No podia saber què li esperava, amb el temps! L'article passa de puntetes per Castelló i per les platges valencianes del Cabanyal i la Malva-rosa, fins i tot per la del Saler, que tanca l'Albufera. El turisme es fa més intens a partir de Dénia, Xàbia i Calp, fins a la meta desitjada: Benidorm, plena de «inmuebles de reciente factura, algunos de límpia belleza arquitectónica, dedicados en gran parte al alquiler y venta de apartamentos». Amb la multiplicació del model, la bellesa ha desaparegut al cap dels decennis, fins a arribar al paroxisme turístic actual, un autèntic antimodel de sostenibilitat i desenvolupament. Que no té pinta d'aturar-se, encara. Tot haurà d'arribar, que com deia la padrina 'no hi ha res que duro cent anys'.

Ja llavors, diu l'autor, «veranear en Benidorm o en Torremolinos es, hoy, el doctorado en sociedad de la gente de Madrid». No fa falta afegir-hi res més.O potser sí, també en alemany: Das Paradies der spanischen Riviera. Altre cop el país equivocat, oi?

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
Torrevella.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
La ressenya de les platges de la Costa Blanca: Alacant, Santa Pola, Guardamar i Torrevella. Tanca l'article una nota etnogràfica: l'autoestop d'una jove parella europea, ell actor i ella cantant, que han fet la ruta des de Suïssa a dit, com es deia fa uns anys. Perquè l'autoestop ha desaparegut pràcticament de la carretera. Als anys 80 encara persistia, però al tombant del segle va desaparèixer dels costums del nostre jovent: perquè tots, o gairebé, ja estan motoritzats a partir dels 18. Obligatòriament: quina vergonya per als pares i la família si no és així! Alguns amb el cotxe vell de casa, però uns quants amb cotxe nou de trinca. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
Un carret d'orxater.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
La nova arquitectura de Benidorm.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Miami Platja a Torrevella (v),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 29 d'agost (BdC).
De Perla de la Costa Blanca a exemple de turisme desmesurat.
Després la pandèmia actual, diuen que canviarem de model. Quin govern li posarà, doncs, el cascavell al gat?




[2310] Amb l'Espinàs per la costa mediterrània, 1959: De Castelldefels a Cambrils (iv)

Posted by
Labels: , , , ,

20210812

[2310] Amb l'Espinàs per la costa mediterrània, 1959: De Castelldefels a Cambrils (iv)

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
La tradicional vista de la Punta sitgetana, de fa seixanta anys, des de la llarga platja de més de dos quilòmetres que hi ha té als peus. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
La turistada a la percaça de l'art de carrer.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
Barcelona no tenia platges en aquells anys, sovint es deia que feia vida d'esquena al mar. Calia saltar fins a la pineda de Gavà i Castelldefels, «que a pesar de su relativo alejamiento puede considerarse como la playa lógica de Barcelona», el temple del sol de la capital. S'havia especialitzat en el turisme, diguem-ne, popular. Llavors s'hi començava a construir en massa: apartaments, hotels i càmpings, amb famosíssim 'La ballena alegre' al capdavant.

Anys 70. Castelldefels, càmping 'La ballena alegre'.

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
L'autovia de Castelldefels llavors era un punt negre a la carretera. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
Vell i nou: la vella muralla romana tarragonina amb el darrer model d'automòbil. La capital turística de la Catalunya meridional, amb llarg pedigrí, era Sitges. Les cases d'estiueig al passeig podien costar fins a 60.000 pta per temporada, un bon dineral en aquelles dècades. Amb fort ambient juvenil nocturn. L'ambient turístic, però, presidit pel flamenco de torn. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
Banderilles, toreros i cap de toro: decoració typical Spanish a les nostres latituds, que amb els anys ha anat minvant, però encara no ha desaparegut del tot. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
Càmping a Salou, cartell en alemany. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
Un ruquet amb carro de trabuc, pintat de decoració. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
Passada Vilanova i la Geltrú, s'arriba a la Costa Daurada, que anava creixent a base de barris urbanitzats ran de platja dels pobles, sovint més cap endins, com Vendrell i Calafell. En canvi, a Tarragona, l'ambient era més urbanita: passejada pel Balcó del Mediterrani amb foto inclosa. La turistada passava —i passa encara— ben rabent pel costat del bimil·lenari Arc de Berà.

Aquesta dualitat entre poble i platja tingué el seu punt àlgid a Vila-seca i Salou, llavors un sol municipi. La separació, dècades a vindre, tingué agres ressons de tambors de guerra judicial. Turísticament, la destinació era oblidada dels originaris turistes de Reus i passava a la incipient massificació anglesa i aragonesa. 

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).

1959. Amb l'Espinàs per la costa mediterrània: De Castelldefels a Cambrils (iv),
«Persiguiendo el sol con los turistas», text i fotografia de JM. Espinàs,
«Destino», de 22 d'agost (BdC).
A diferència de Salou, Cambrils «tiene otra característica: la de ser un pueblo autèntico». El turisme creixia al barri mariner, llavors encara mesuradament, sobretot per mor del càmping. Res a veure amb el Cambrils que vindria i que avui tenim, un altre exemple de com no hauria de ser el desenvolupament urbanístic, demogràfic i econòmic del futur pròxim. Crec.  






Posted by
Labels: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)