Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XIX. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XIX. Mostrar tots els missatges

20260418

[2735] La primitiva N-II cap al 1840, més

 

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Baixant de la Panadella, direcció al Cap i Casal, per l'Hostal del Violí, serguint la riera de Sta. Maria. 
  
1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
De Santa Maria i Castellolí fins a Jorba.

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Fins a Igualada, just encabat de l'Hostal i Molí nou, i primeres estribacions del Bruc.

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
La tortuosa vella carretera que pujava al Bruc fins a la construcció del primer túnel, cap als anys 70 del passat segle, que fou desdoblat amb l'autovia llavors de les olimpíades. 

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Per Collbató i fins a Esparreguera. Entremig, l'hostal de la Cova Fumada.

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Arribant a trobar lo Llobregat, a Abrera i de seguida a Martorell. Lo vell camí, com la vella carretera abans de l'autovia, que travessava la vila per la dreta del riu, pas com ara que veiem lo pont del Diable enxovat a baix de tot per carreteres i vies de tren.

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
La carretera vella enfilava Baix Llobregat avall, cap a Sant Andreu i Pallejà, i dixava Molins de Rei a l'alta banda del riu, que calia travessar-lo pel magne pont que hi hagué, dit de les quinze arcades. Just a l'entrada del pont, marge dret del Llobregat, confluïa amb lo camí ral de Tarragona, la futura N-340. 

Pont de Molins de Rei.
Aixecat al 1767, aguantà dos segles, fins al 1971, quan per falta de manteniment (us sona, això de la falta de manteniment de les infraestures estatals a Catalunya?), una pluja gens d'excepcional se'n va endur un pilar. Dalt del pont, hi veiem los cartells de la vella N-II.

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Per Sant Feliu i Esplugues, enfilant la recta final cap a la capital. 

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Pel bell mig de Sants, a tocar de la Bordeta, amb l'Hospitalet, Sarrià i Gràcia als afores de Barcelona. La via anava a petat a les roques de Montjuïc i pel camí de la Creu Coberta s'abocava al portal de Sant Antoni, a on encara a la fi de l'antic règim hi havia les forques de la ciutat, que lo patíbul feia d'avís als visitants. Aprox. entre ronda de St. Antoni i Casanova, en alguns períodes, més a prop de la plaça de la Universitat. 



Posted by
Labels: , ,

20260315

[2732] Pelegrinació lleidatana a Montserrat, 1879

 

Gojos de la Marededeu de Montserrat, 1879.

1879. Pelegrinació lleidatana a Montserrat.,
«El Buen Sentido», Lleida, núm. X, octubre (FPIEI).
Crònica, en un castellà gairebé il·legible, d'un romiatge lleidatà a la muntanya de Montserrat, en aquells temps, sense automòbils, sense llum i amb lo ferrocarril. 
La colla de pelegrins comença l'expedició a les 4 del matí, amb moltes dones i capellans, i només alguns hòmens, i van baixar del ferrocarril a les sis de la tarda, i des del peu de la muntanya santa, van iniciar-hi l'ascensió a peu, amb torxes i resant lo rosari. En arribar al monestir, les campanes los reben i los pelegrins entonen càntics bramant a ple pulmó, lo «Firme la voz», en castellà també, himne d'exaltació de la fe religiosa, en temps de lluita catòlica contra los vents laïcitzadors dels temps moderns. 
Finalment, «los peregrinos se retiraron a sus tiendas» fins l'endemà, que interpreto que devien ser pavellons de lona, com los militars. Era un 30 de setembre i lo temps encara devia acompanyar.

1879. Pelegrinació lleidatana a Montserrat.,
«El Buen Sentido», Lleida, núm. X, octubre (FPIEI).
Lo dia a Montserrat fou dedicat a la manifestació contínua de la pietat, apologia de la fe, fervor religiós: misses, sermons, rosaris, professons, benedicció de l'estendard que la congregació pelegrina pujà a la muntanya. Sembla deduir-se'n, del text, que cadascú se portava lo menjar seu per aquells dos dies de romiatge i, doncs, com que «se les habían agotado las provisiones», emprengueren retorn. 

1879. Pelegrinació lleidatana a Montserrat.,
«El Buen Sentido», Lleida, núm. X, octubre (FPIEI).
Després d'una segona nit, lo retorn amb ferrocarril, probablement des de l'estació de Castellbell i el Vilar, a tocar de Monistrol, a quarts de tres de la tarda, per arribar a l'estació lleidatana en plena nit. 
L'anècdota de la tornada fou que una certa multitud n'esperava lo retorn i los hi xiulà i rebé amb imitacions de bels de les ovelles: «echóseles encima al bajar del tren y no los dejó hasta sus hogares, en forma de espantosa silba y de innumerables voces que imitaban el balar de las ovejas», i los romeraires «entraron en la ciudad a la desbandada huyendo la ovación: parecían avergonzados, ni mas ni menos que si viniesen de cometer algún feo pecado». Sorprenent testimoni de la pugna social que s'hi vivia, a Lleida i a Catalunya i a l'Europa del moment, entre la resistència d'una Església a perdre lo tradicional control moral seu de la societat, i los nous aires republicans, laics i de llibertat de consciència. 
 
La publicació mensual lleidatana se subtitulava revista mensual de ciencias, religión y moral cristiana, dirigida per Josep Sol i Torrents, fundada al 1875, i que, fortament conservadora, se proposava la instrucció i edificació moral de les famílies. S'hi publicavan hagiografies inspiradores de bones conductes, explicacions dels dogmes, conciliació de les notícies científiques a la visió catòlica, tot per refermar la fe dels lectors.  
 

[816] Ermites montserratines, 1806


Quinalafem.blogspot.com

 

Posted by
Labels: , , ,

20260125

[2726] Vic, plànol de 1881

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Lo cor de la ciutat vigatana del segle XIX, amb la catedral al costat de la riera de Mèder, a punt de desguassar al Gurri, anomenat precisament Vicus Ausonaedes, des del segle VI, per designar lo barri central o vicus per excel·lència del comtat ausetà. 

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Un breu resum de la geografia humana i història de la ciutat, de cap a 11.000 habitants, a on s'hi destaca la important indústria de transformació porcina, la impremta Anglada o la foneria de campanes, que acabava de fondre les de la torre del rellotge de la Universitat de Barcelona. Serva també l'honor d'haver sigut la primera d'oposar-se al primer Borbó, que li suprimí la universitat literària al 1717, mentre que en permeté la continuïtat de la taula de canvi.  

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
La ciutat de Sant Miquel dels Sants, lo frare patró de la ciutat. 

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
La guia de carrers.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Vista completa del plànol de la ciutat dinovesca, amb l'antic barri murallat circumdat per passejos arbrats. La representació se'ns presenta entregirada, car la plaça Major, sempre ben identificable, ens apareix a l'esquerra, mentre que hauria d'aparèixer al nord, en los plànols que avui manegem amb aquesta orientació, i lo riu desguassant cap a l'est. 

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Convent i claustre de Santa Teresa (94) i Santa eulàlia (98), extramurs. 
 
1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Lo barri catedralici i la primera plaça de Balmes, fill distingit de la ciutat aquell segle XIX, al passeig de l'antiga muralla. Allargassat fora murs, lo raval de sant Francesc. 
A tocar de l'església de la Pietat (80) i la plaça Vella (7), lo temple romà.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Lo Teatre, a tocar de l'Església de la Presentació (88) i la rambla de Sant Domènec (71), a oh s'emplaça, fora muralla, lo convent dominicà (85), i Sant Francesc (86), amb l'Hospital de la Santa Creu (87).

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Lo pont de Queralt o de Sant Francesc o de la Calla, segons denominació popular, sobre el riu Mèder, lo més antic i notable dels ponts vigatans, arruïnat a la darrera guerra del segle XX.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
La magna plaça Major (1) vigatana, sota la rambla del Carme.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Extramurs, les grans fàbriques d'embotits, amb l'estació de ferrocarril, llavors acabada d'inaugurar (1875).


 

Posted by
Labels: , ,

20260118

[2725] Comerç de Vic i Manlleu, 1881




1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Fàbrica de teixits de Pericas, Soler i Cia.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Taller de maquinària de Pere Roca, Manlleu.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Foneria, especialitat campanes. No podia faltar a la ciutat dels sants.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
La Gran Fonda de Josep Vilar, amb esmero y economia.
Fàbrica de fils i llanes de Josep Tort.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Les botifarres i llonganisses vigatanes. Amb l'escut de la ciutat, sí senyor.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Fàbrica de teixits de Grau Traserra.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Llibreria i impremta de Ramon Anglada.
Fàbrica de fils i cotó de Jaume Rusiñol, Manlleu.
Foneria de Jaume Parladé, Manlleu.


1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
L'Anís del Caçador, Francesc Vergés.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Fàbrica de botifarres, llonganisses i embotits, de Jaume de Dernis i Cuspinera.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Fàbrica de teixits, Joan Llagostera, Manlleu. La màquina de vapor que no hi falti.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Més fàbriques de botifarres i llonganisses, de Torra i Sant. Amb dos màquines de vapor.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Més fàbriques de fils, de Vicent Casacoberta, amb màquina de vapor, sempre fumejant, Manlleu.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Botifarres, llonganisses i embotits de Cunill i Costa, amb vista de l'espectacular botiga, amb tot lo gènere penjant darrere los mostradors.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Tintoreria de Josep Roquer i fills, amb la fumerada de la màquina de vapor a tot drap.

1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Magatzem de carbó de Ramon Benet, imprescindible amb tanta màquina de vapor a la comarca.
Adoberia d'Antoni Gudiol i la de Francesc Adam.


1881. Vic (Osona).
«Plano industrial y comercial de Vich», Joan Calvet i Boix (ICGC).
Fàbrica de xocolate de Viuda de Josep Cunill i Ros, a la plaça de les Garses. El logo comercial no podia ser més poc explícit, una mena de logo parlant amb referència a l'amo i no al producte, que se'n feia de tota mena, de xocolata, i a gust del consumidor.





 



Posted by
Labels: ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)