Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XIX. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XIX. Mostrar tots els missatges

20250616

[2675] Demografia dinovesca dels pobles lleidatans, 1858

 

1858. Demografia dels pobles lleidatans. 
«Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Balaguer.
Habitants de pobles, llogarets, alqueries, caserius i parròquies lleidatanes cap a la fi del segle XIX. Los topònims hi són castellanitzats per les lleis de l'Estat espanyol.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Balaguer.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Balaguer.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Balaguer.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Cervera.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Cervera.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Cervera.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Lleida.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de la Seu d'Urgell.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Solsona.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Sort.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Sort.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Sort.

1888. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Tremp.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Vielha.

1858. Demografia dels pobles lleidatans. «Nomenclàtor...» (BDH).
Pobles del partit judicial de Vielha.
Resum general: la població total dels diferents partits judicials de la província lleidatana sumava tot just poc més de tres-cents mil habitants. Al cap d'uns cent trenta anys, ja al primer quart del segle XXI, l'hem augmentada en un 50%, fins als voltants de 450.000. 

1858. Habitants dels pobles lleidatans. 
«Nomenclàtor de los pueblos de España» (BDH).

Partit JudicialMunicipisPoblació aproximada
Lleida65237.979
Balaguer4166.143
Cervera3650.941
Tremp3225.840
La Seu d’Urgell2223.172
Solsona2622.032
Vielha e Mijaran910.295
Total província231436.402
Dades segons lo darrer padró de 2009, que és la darrera font agregada per partits judicials que trobo. Lo partit judicial de Sort va integrar-se al de Tremp al 1968. L'únic territori amb augment notable de població és lo de la plana lleidatana, especialment del partit judicial de la capital, mentre que és molt poc significatiu als de Balaguer i Cervera. En canvi, als partits judicials pirinencs, la davallada demogràfica ha sigut brutal durant los darrers cents anys i passo, amb l'única excepció de la Val d'Aran.  Per veure-hi algun angle positiu, potser això ha ajudat a mantindre los valors naturals del territori. 

2015. «El poblamiento de Cataluña en 1860 a partir de la información del Nomenclátor»,
 J. Burgueño, J. R. Mòdol, M. Guerrero, M. Llena, G. Xixons.
No per menys sabut, deixa de ser impactant, oi? A més, aquesta redefinició demogràfica s'ha fet amb població forana no catalanoparlant. Això sí, diuen que ara som més rics, i que amb lo nou aeroport (de Barcelona, és clar), encara ho serem més...




Quinalafem.blogspot.com

20250606

[2670] De Tortosa i la ribera de l'Ebre, 1902 (i)

 

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1,pàg. 825-832 (HDH).
Lo descobriment de la ribera de l'Ebre catalana, en un temps de poques i males comunicacions terrestres. L'autor arribà al 1862 per primer cop a Tortosa embotit en una diligència amb 21 passatgers, fa l'entrada pel pont de barques i, passat l'arc del Romeu, pot finalment baixar a estirar les cames i menjar alguna cosa. L'estil amè d'en Cels Gomis (1841-1915), folklorista, enginyer i republicà empedreït, en fa molt entretinguda la lectura, malgrat lo text en castellà, propi d'aquells temps de diglòssia i dificultats per a la nostra llengua.

1882. Tortosa (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Tortosa, 1882, abans de l'enderroc de les muralles.

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
D'acord amb la seua vena folklorista, ens conta la llegenda del robatori de la relíquia de la Santa Cinta i com lo lladre no pogué passar de mitat del pont. Tants segles de dictadura religiosa catòlica, n'han creat tantíssimes arreu dels nostres països i d'Europa, de contalles pietoses. Hi hagué una plaqueta al pont de barques que la recordava.

1888. Tortosa (lo Baix Ebre), la Ribera de l'Ebre (foto Masdeu).
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
Vista general de Tortosa, amb lo pont de barques en primer terme, des del marge de Ferreries. Lo palau episcopal era lo gran edifici que hi havia davant mateix del pont. Se suposa que l'edifici remetia a fonaments romans i tot. Al seu costat, cap a la dreta, l'antiga casa senyorial de Villoria, a on posà al 1585 lo mateix rei Felip II. 


1888. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Lo palau episcopal, i la catedral al darrere, sempre tapada a la vista fins fa pocs anys.

1888. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
L'estació de ferrocarril de Tortosa a Roquetes (1885) en primer terme, a l'angle destre. 

1888 ca. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
La vista de perfill del pont de barques tortosí ens en mostra les particularitats.


1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
L'aspecte vetust de la ciutat vella contrastava amb los nous eixamples, com lo del Temple i Ferreries. Al 1869, ja hi havia tren, que travessava l'Ebre amb un magne pont de ferro, però amb greus inconvenients: «és una veritable ignomínia per als qui el projectaren i per als qui en permeteren la construcció, ja que és tan estret que els que el travessen dalt del tren no poden ni guaitar per les finestretes sense perill de restar decapitats». Calia que a les estacions s'avisés d'aquest fet. Quina gràcia, oi?

1901. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Lo pont de barques se cremà al juliol de 1892, i al seu lloc se'n feu un de ferro, dit vulgarment de pago. L'Estat n'aixecà un altre entre aquest i el del ferrocarril, però només s'adequà per a vianant, perquè no s'hi feren los terraplens per a l'accés dels carruatges i només disposava d'una escala de fusta per accedir-hi.

1901. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Lo pont de l'Estat va passar a ser lo pont principal de la ciutat. Lo del ferrocarril s'ha reconvertit en traçat de via verda.

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
Lo 17 de maig de 1869, aprofitant l'avinentesa de la inauguració del pont, s'hi signà lo Pacte federal de Tortosa, de part de representants de partits republicans de tots los territoris de l'antiga Corona catalanoaragonesa. L'autor repassa també l'estat de l'horta tortosina, amb recs d'arrel aràbiga. 

1888 ca. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Les barraques tortosines, amb lo llagut a vora la porta de casa.

1902 ca. Tortosa (lo Baix Ebre), 
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
L'antiga font de l'Àngel tortosina.

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
Aigua i fem, miracles fan, diu la dita dels pagesos ebrencs. Segle XIX endins, encara vestien a l'antiga; en començant lo XX, ja no n'hi quedava cap amb les peces de roba tradicionals. També havia desaparegut lo monyo de picaporte de les dones pageses, un recollit amb ret afegida que facilitava lo treball i evitava lo cabell deixat anar, cosa mal vista i pecadora segons los xamans (catòlics) d'aquells temps. Després vingueren monyos d'ensaïmada, també desapareguts amb la nova centúria.

1902 ca. La Ràpita (lo Montsià).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Una plaça de bous tradicional, feta de carruatges i tartanes. Fixeu-vos amb l'expectació: ple fins dalt als terrats.

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
No hi podia faltar referència al general carlí, Cabrera, tortosí de naixement, i al qual, de jovenet seminarista, havien conegut los pares de l'autor.

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
Les estrelletes de l'ermita tortosina de Mitan-camí
Molt interessant la nota dialectològica sobre la consonantització del diftong  —ue > —ve: claveta, bovet, povet... a tota la part baixa de la ribera ebrenca. 
Remembra l'autor unes conferències del geòleg valencià Josep Jaoquim Landerer en aquells temps dinovescos a la ciutat tortosina que hagueren de suspendre's per la desaprovació de la catòlica audiència, «una gente que se empeñaba en cerrar los ojos a la luz de la Ciencia», frase que de passada ens descobreix lo pensament d'en Cels Gomis.  

1902 ca. La Ràpita (lo Montsià).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
La imatge de la pàgina és per al balneari d'en Porcar, llavors recentment renovat. 
També hi fa esment de la gelada immensa del 1829, que arribà a congelar lo vi de les botes i, és clar, tot lo riu Ebre, cobert d'una capa de glaç de tal gruixària que alguns hi pararen taula per berenar, que documentaren notarialment.

1902 ca. Tortosa (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Les obres dels pilans del pont de l'Estat.
1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).
Lo Delta de l'Ebre, d'Ampolla (barri del Perelló en aquells temps) per avall. L'Ebre encara tenia dos goles, origen de l'illa de Buda o de la bova, a on hi hagué lo famós far o Gegant de Ferro, com en deia la veu popular. En aquells anys, los sediments eren abundants: encara no s'havia fet cap dels embassaments que en tallarien l'afluència al llarg del segle XX.

1902. La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis.
«Hojas Selectas», núm. 1 (HDH).

1902 ca. Tortosa (lo Baix Ebre).
La Ribera de l'Ebre, Cels Gomis. (foto Masdeu).
Lo pas de la barcassa o pont volant: s'establí al 1892 i funcionà fins al 1906. Era l'alternativa barata al pas de peatge del pont de la Cinta, i mentre no arribaren les escales del pont de l'Estat.