Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XIX. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XIX. Mostrar tots els missatges

20170919

[1772] Una Borbona a les colònies: Lleida, 1860

1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Crònica del reial passeig de la Borbona per les colònies catalanes.
1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
El viatge de BCN fins a Lleida serví de viatge inaugural del tren fins a Saragossa. Fins aleshores «los trenes ordinarios no llegaban a la Estación [de Lleida], porque, recién construido un elegante puente tubular sobre el Segre, se aguardaba a que SM laReina lo inaugurara».
1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
«La vista del santuario de Montserrat desde el ferrocarril, antes de llegar a Manresa, es encantadora y bella». L'autor fa fent els panegírics de les diferents ciutats per on va passant el tren. «En Tárrega, en Bellpuig, Mollerusa y Bell-lloc, las Estaciones estaban perfectamente decoradas y llenas de gente, y enla de Lérida, y en las calles de la población hasta la Catedral, puede decirse que se había reunido más de media provincia». L'objectiu propagandístic del viatge, sempre viu en les cròniques oficials.
1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Per tal de poder entrar pel dret des de l'Estació a dins la muralla de la ciutat, s'hi obrí un pas, per evitar d'anar a revoltar: «En el portillo que habían abierto en las murallas para evitar a los Reyes un rodeo molesto, levantaron un sencillo arco de triunfo con dos torreones». L'autor aprova la rebuda de la Paeria a la Borbona: «los demás arcos de triunfo, la decoración y la iluminación de las casas y de los edificios públicos, todo era del mejor gusto, y la Catedral estaba adornada y llena de luces y vasos de colores».

L'endemà hi hagué el «besamanos», la cerimònia de jura d'homenatge i fidelitat, «al que asistieron trescientos cincuenta alcaldes de la província». Encara més: «asistiendo... casi otros tantos sacerdotes, muchos militares y todas las personas notables de la población». Com deia aquell, no fa falta afegir-hi res més.

La Borbona havia passat la nit al Palau Episcopal, l'únic de la ciutat que devia reunir les condicions per quedar bé amb la comitiva de la «Corte». Durant el dia d'estada a la ciutat es dedicà a la visita de malalts als hospicis, a on «dejaba muestras de sus caritativos y generosos sentimientos, mientras en la calle recogía las bendiciones del pueblo, que la aclamaba con férvido entusiasmo».

1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
La comitiva reial no va pujar a la caserna de la Seu Vella. Altre cop en ruta per tal de parar a fer nit a Bujaraloz, però ja no en tren, sinó en carruatge. «Los alrededores de Lérida son muy bellos, y las caserías, las quintas y las huertas que se descubren a un lado y a otro del camino ofrecen una vista agradable». Durant el viatge sentien els espetecs de les barrinades que obrien pas a la via de tren en direcció Saragossa.
1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Arribada a Fraga, amb menció de l'antiga maça inclosa: «En Fraga no se oían ya esos disparos, ni el ruido de su célebre maza, pero resonaban en cambio alegres músicas, y las banderolas que adornaban el puente colgante». A la població, se li oferiren a la Borbona col·lacions en un tendal parat per a l'ocasió. Cap a les nou de la nit, arribà la comitiva a Bujaraloz, on foren rebuts per les autoritats aragoneses.

Allà des seguida els cridà l'atenció «tres damas del siglo XII», que aviat descobriren que eren, «en traje tan gracioso pero desusado», la priora i comanadores del monestir de Sixena. L'autor s'entreté a contar l'aparició de la Mare de Déu, origen del monestir. 
1860. Pont del ferrocarril, Lleida.El pont tubular de la via fèrria sobre el Segre, inaugurat en aquella visita de la Borbona (espanyola).
1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
L'autor copia un fragment de document medieval que recull la llegenda mariana: la Mare de Déu no volgué estar-se al poble de Sena ni d'Urgellet, «bé creem que és miracle, e que vol estar en Sixena en lo pantano, pus que allí se és posada».


20170908

[1766] Una Borbona a les colònies: Catalunya, 1860

1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Arribada de la Borbona Isabel II al port de Barcelona. Al moll, al costat del fanal primitiu, s'hi aixecà un enorme pavelló per a la rebuda, i a l'esplanada i a les escales s'hi congregava gran multitud de gent. La reina desembarca en una barca de remers, tota engalanada, i amb omnipresència de simbologia espanyolista, per testimoniar la possessió efectiva dels territoris colonials.

Molt interessant l'estudi de J.L. Marfany, Nacionalisme espanyol i catalanitat. Cap a una revisió de la Renaixença (Edicions 62, 2017), que defensa la tesi, ja apuntada anteriorment, que «en la invenció d’Espanya els catalans hi participen amb autèntic entusiasme... Els mateixos homes que van protagonitzar la Renaixença catalana van apostar pel nacionalisme espanyol. Autors que es presentaven als Jocs Florals en català només un dia a l’any, i que la resta del temps produïen en castellà i apostaven per la creació de l’estat nació espanyol». 

Cal ajustar, però, aquesta afirmació: no tots els catalans, ans la classe dirigent formada per la burgesia més potent, que creien que podien fer de Barcelona la Milà d'Itàlia, amb el control del poder econòmic de l'estat. Al pas dels decennis, sobretot del darrer terç del segle, aquest entusiasme es convertirà en Memorial de Greuges (1885) alhora que el catalanisme obrer i popular s'obrirà pas en el tauler de joc polític. Res de diferent al que propugnen les actuals elits econòmiques de Catalunya, com els del grup dit del Puente Aéreo: submissió absoluta al règim borbònic, basada en una certa permissivitat cultural i una nul·la reclamació sobre l'espoli fiscal, que ells pateixen en primera persona, però que recuperen, sovint via BOE. 
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Detall del pavelló de rebuda a la reial parella i de la barcassa de desembarcament al port, provinents de Ciutadella. Aquell mateix any, s'havia viscut encara a Catalunya un darrer incident bèl·lic, quan al 1860, Carles Lluís propicià un intent d'alçament des de Sant Carles de la Ràpita, coneguda com l'Ortegada, en record del general Ortega que comandà les tropes que desembarcaren amb el Pretendent.

Carles-Lluís pretenia posar-se al capdavant del moviment insurreccional, però fracassà quan les tropes sospitaren l'engany i es revoltaren a l'alçada de la Creu del Coll, a prop d'Ulldecona. Com a conseqüència, el Pretendent fou fet presoner i condemnat a presó, tot i que es beneficià d'un indult personal de la reina Isabel II d'Espanya. Malgrat tot, l'indult estava condicionat a una renúncia formal als seus drets al tron espanyol, signada el dia 23 d'abril de 1860 a Tortosa.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Una altra perspectiva del desembarcament des de dalt del moll, amb l'arribada de la barca reial des del vaixell que transportava la Borbona des de Menorca i la rebuda multitudinària. El dibuixant no s'està de dibuixar un burgès i un pagès, cadascun amb la família, per fer notar l'adhesió total a sa Majestat. Al fons, la llanterna del port i una vista a la muntanya de Montjuïc. Després de les carlinades, l'eufòria a les elits de l'Estat era total, i el viatge volia demostrar la incorporació de les colònies de l'antiga corona catalanoaragonesa a la indisoluble unitat de la pàtria (espanyola).
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Detall dels figurants i de tota la grandiosa parafarnàlia de la cerimònia.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

L'entrada a la ciutat es produí al 21 de setembre en carrossa descoberta de sis cavalls. 
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Detall de la carrossa i dels ornaments al carrer, sempre revoltats de gran multituds.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

La monarca decideix al 23 de setembre, vigília de la Mercè, d'aparèixer tota coronada al balcó per saludar els súbdits de sa catalana colònia. Com a toc de condescendència ho fa amb la corona comtal, per reafirmar la legitimitat de la possessió del dominis. Adverteix el peu de foto que la litografia és presa de fotografia del reial retratista oficial, Charles Clifford.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Tot Barcelona als peus de la reina, saludant des del balcó de sa residència als «artesanos» congregats a la Plaça del Pla de Palau de l'antic Portal de Mar. A la dreta, el Palau de la Duana Nova, actual seu de l'ambaixador espanyol o «Delegado del Gobierno».


1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Davant la residència reial, l'efímer monument hortícola aixecat en honor a la reina (espanyola) de part dels terratinents locals de l'Institut Agrícola. Senyors amb barret de copalta i grans senyorasses fan efusius visques a la sortida de la reina al balcó de l'antic Palau del Virrei, edifici habilitat com a Palau Reial per a la visita.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Un altre arc d'honor per a la Borbona als carrers de Ciutat Vella. 
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Les quatre barres nacionals, presents als actes sempre per sota de l'omnipresent rojigualda.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

La reina visita les «iluminaciones» de la ciutat, un espectacle de la modernor de la ciutat.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Detall de la parella reial (espanyola) i de l'espectacle de miríades de llums de gas. La primera llum elèctrica no s'inauguraria a la ciutat fins al 1873.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Descripció del recorregut reial en la gran festassa nocturna il·luminada.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

L'obelisc de l'Institut Agrícola a sa Majestat (espanyola), format per fruits de la terra.
1860. BCN.
(Foto: Arxiu MECD).

Detall del peu i del pinacle del reial monument fruiter.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Un infant reial (espanyol), el futur Alfons XII, vestit amb «traje de payés catalán», com a mostra d'afecte als súbdits.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
La llarga comitiva baixa pel camí de la cova a Montserrat, una etapa que no podia faltar en aquest reial periple.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Vista del monestir des del camí d'arribada, en el moment del comiat de la comitiva.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
El monestir de la muntanya santa, i la carrossa de la parella reial (espanyola) que se n'acomiada.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Ara toca el torn de la infanta reial, «con el traje de payesa catalana».
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Una altra vista del Plau de Palau, amb el monument al Geni Català, llavors de pocs anys d'antiguitat, amb la representació d'una «cabalgata de Colón» per a ses Majestats (espanyoles).
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
La reina inaugurant una ampliació del port des d'una barca.
1860. BCN.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
L'ostentació dels símbols espanyols, constant per significar el domini sobre la terra. Al fons, Montjuïc i la ciutat encara tancada en ses muralles per la part del baluard de Ponent. 

20170906

[1765] Una Borbona a les colònies: les Illes Balears, 1860

1860. Alacant (el País Valencià).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).

Apaivagades amb cert èxit les dos primeres revoltes carlines, la reina d'Espanya decidí de passejar-se pels seus dominis, propis i colonials, per afermar sa autoritat. Per traure'n tot el rèdit publicitari possible, s'hi feu acompanyar del daguerrotipista britànic establert a la capital del regne cap al 1850, Charles Clifford (1819-1863). Fou aquest, doncs, el primer fotògraf oficial dels Borbons espanyols i cobrí els tres primers viatges de la reina: 1858 i 1862 pels seus dominis espanyols, i, entremig, al 1860 pels territoris de l'antiga Corona d'Aragó. La Borbona encara faria un parell de viatges més, 1865 al País Basc i 1866 pel sud-oest espanyol, però ja acompanyada d'altres retratistes.

La reina s'acompanyà també del seu marit, son cosí Francisco de Asís de Borbó, amb qui es casà després de fracassar un matrimoni d'intencions polítiques amb el comte de Montemolín i pretendent carlí al tron, Carles Lluís de Borbó i Bragança, fill del primer pretendent i iniciador de les carlinades, Carles Maria Isidre de Borbó.

Durant el viatge, es fotografiaven les rebudes multitudinàries a la comitiva reial per tal de fer evident i notori l'afecte 'popular' a la monarquia. El fotògraf en feia les plaques, que després també servien per extraure'n litografies i gravats per tal d'ésser publicats i divulgats a les cròniques oficials que en feia la premsa i altres publicacions històriques.


1860. Alacant (el País Valencià).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Arribada del tren reial al port d'Alacant, on s'hi construí un arc de triomf tot engalanat per rebre la Borbona en el moment de salpar cap a les colònies Balears. El viatge començava, com resa la dedicatòria, el 24 d'octubre de 1859. Darrere l'arc d'exaltació patriòtica (espanyolista), s'observa una de les torres de l'ajuntament alacantí.


1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
L'entrada de la parella reial borbònica a la Ciutat de Palma sota un arc de triomf majestuós.

1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
La carrossa reial s'obre pas entre la multitud congregada al seu pas, i l'omnipresent simbologia espanyolista, amb la rojigualda sempre al capdamunt, mostrava les intencions colonials del periple reial. No podia veure-s'hi cap símbol històric propi de la terra.  


1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
El monument que es presentà a la Borbona per commemorar sa estada a Mallorca. Un cop aixecat, no durà pas gaire, ja que fou enderrocat per la revolució Gloriosa a l'1 d'octubre 1868.
1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
El teatre Principal de la ciutat fou reinaugurat i reanomenat en honor de la reina. L'edifici neoclàssic, cremat en diverses ocasions, s'havia aixecat sobre l'antic solar del tradicional pati de comèdies de la capital mallorquina.


1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).
Una altra perspectiva de l'arc de triomf, pagat per la municipalitat, que rebé les majestats borbòniques a l'arribada a la ciutat, i de la gernació aplegada per veure'ls. 


11860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).

El Palau de l'Almudaina, seu històrica dels reis de Mallorca, fou el lloc de residència reial. S'afermava també així el dret de possessió sobre les terres insulars balears.
1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).

Un altre arc de triomf a la ciutat, en aquesta ocasió aixecat «por los vecinos del arrabal de Santa Catalina»

1860. Palma de Mallorca (les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).

Detall de l'arc, ornat amb motius mariners i populars, per distingir-se dels arcs oficials, i per simbolitzar d'adhesió popular a la monarca (espanyola).


1860. Ciutadella (Menorca, les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).

El passeig de la comitiva reial a l'arribada a Ciutadella.

1860. Ciutadella (Menorca, les Illes Balears).
(Foto: Arxiu MECD).

Detall de la carrossa descoberta, envoltada de la militarada d'alt rang i els prohoms de la ciutat a cavall. Una família en saluda el pas.