 |
 1935. Balaguer. Naufragi de la barca del Segre. «Ahora», 29 de juny (HD-BDH). Una pàgina sencera d'imatges de la tragèdia fluvial balaguerina a la premsa de l'època. La mort del farmacèutic i sa dona, que deixaven una filleta, colpí profundament els veïns. Llurs cossos «al devolverlos el río, aparecían abrazados». |
 |
| 1935. Balaguer. Naufragi de la barca del Segre. «La Vanguardia», 27 de juny (HD-BDH). A Balaguer encara subsistia aquells anys una barca per travessar el riu, tot i el magne pont de pedra medieval de què disposava la ciutat des de segles. El dia 26 d'aquell mes de juny, una gran catàstrofe trasbalsà la vila: la barca s'havia enfonsat i en la desgràcia hi havien perit quatre coneguts balaguerins. Quan a mitjanit tornaven d'un bar als afores a l'altra banda del riu, «una conocida familia de la población tomó la barca de pasajeros que presta servicio sobre el río Segre, delante de la ciudad. Al llegar la barca a las proximidades de la orilla opuesta, a consecuencia del balanceo del pasaje, la barca se hundió, arrastrando la corriente a los pasajeros». Es tractava del matrimoni del farmacèutic balaguerí Antoni Sanromà (31 anys) i sa senyora (23), amb sa cunyada, morts juntament amb el barquer (21). L'advocat Pere Lasala Bosch fou únic supervivent de la tragèdia: «el exdiputado... fue extraído del agua gracias a unas cuerdas que le fueron lanzadas por algunos vecinos. El señor Lasala, después del suceso, presenta síntomas de enajenación mental». |
 |
| 1935. Balaguer. Naufragi de la barca del Segre. «Ahora», 29 de juny (HD-BDH). El desafortunat matrimoni de la farmàcia balaguerina, i els esforços per traure la barca bolcada. Més que una barcassa es tractava d'una barqueta. Llavors aquestes tasques les feien els veïns tots a una, joves, petits i grans, sense esperar grans ajuts de les autoritats. Els xiquets sempre hi eren presents, sovint invisibles per als grans, però testimonis tothora dels cops de la vida ara i adés. |
 |
| 1935. Balaguer. Naufragi de la barca del Segre. «Ahora», 29 de juny (HD-BDH). Dos dies després, la notícia arribava a la 'capital del reino'. Llavors no corrien tan de pressa com ara. Allò que sí era igual que avui és la desconeixença i menysteniment de la geografia catalana, com quan en alguna cadena de tv (espanyola) parlen del mal temps i gran onades a la costa lleidatana. En aquella ocasió, confongueren el Segre amb el Ter. En aquesta notícia s'informa que el malaurat matrimoni deixava òrfena una xiqueta de dos anyets. El jove timoner o barquer era entrenador de boxa a la ciutat. «La barca hacía unos cuantos días que se había destinado al servicio público y era propiedad de Joan Sabaté». Els cossos de dos dels negats foren trobats aigües avall, arribant a Térmens. Un tercer cos «esta tarde se ha visto pasar por Greñena... que no ha podido ser recogido». En aquells temps no hi havia mitjans per lluitar contra la força de l'aigua, i, de manera lògica (per molt que ara ens sobti), la natura seguia son curs i s'enduia el cadàver que s'avistava a la partida de Granyena avall cap a l'Ebre. A les acaballes de juny, les aigües pirinenques desgelaven a marxes forçades, i amb la incipient regulació dels rius, no podia aturar-se la fúria secular de les avingudes d'aigua. Diu la crònica que l'aigua baixava amb un metre de més que el nivell habitual. Com sempre passa en aquest nostre país, després de la desgràcia venen les inspeccions: la barca només feia sis dies que anava, i era una gran novetat de pujar-hi, però no estava en bones condicions i només tenia capacitat per a sis persones, i en alguna ocasió n'havia travessat fins a vint. Ara, també aclareix, que la sirga es mostrava en bon estat després de l'accident, «demostrándose quizá la imprudencia de las víctimas». |
 |
| 1935. Balaguer. Naufragi de la barca del Segre. «Ahora», 29 de juny (HD-BDH). La presidència de l'enterrament, amb les autoritats al capdavant. Darrere s'hi aprecien capellans i diversos homes, entre els quals el supervivent de la catàstrofe fluvial, que l'edició del diari assenyala amb una creu al pit, perquè el públic el pugui identificar. Aixó sí, primer els homes i després les dones. Encara en molts pobles, avui en ple segle XXI, encara ho fem així. És la força invisible però greu i pesant de la tradició. La presència de la Guardia Civil (espanyola) ens recorda altres temps de la nostra terra (reviscuts penosament des de l'1-O del 2017). |
 |
| 1935. Balaguer. Naufragi de la barca del Segre. «Ahora», 29 de juny (HD-BDH). La difunta cunyada, identificada com a 'dona de' en aquells temps. Dona d'un caixer de l'oficina de la Banca Arnús de la capital urgellenca. |
 |
| 1935. Balaguer. Naufragi de la barca del Segre. «Ahora», 29 de juny (HD-BDH). El barquer també ofegat. Sabem que les imatges del reportatge foren preses pel fotògraf lleidatà Samuel Farran, desplaçat a la ciutat balaguerina. |
 |
| 1935. Balaguer. Naufragi de la barca del Segre. «Ahora», 29 de juny (HD-BDH). Aspecte general de la comitiva fúnebre del matrimoni Sanromà-Bosch, amb el carro mortuori de l'època a Balaguer. La gran consternació feu que una gentada s'amuntegués al seu pas, especialment a la plaça del Mercadal, que mostra la imatge. |
 |
| 1935. Balaguer. Naufragi de la barca del Segre. «Ahora», 29 de juny (HD-BDH). Detalls del carro fúnebre, estirat a força de mula. La canalla, sempre revoltant els grans en tots els actes de la vida. No pas com ara, sovint amagats de la realitat de la mort, fins i tot dels seus propis padrins. Dos ciris són portats a costat i costat del carro, a l'entrada del Mercadal. |
 |
| 1935. Balaguer. Naufragi de la barca del Segre. «Ahora», 1 de juliol (HD-BDH). El darrer dels cadàvers, recuperat de l'aigua tres o quatre dies després «en una presa del río Segre», és a dir, a les comportes de la Mitjana, arribant a Lleida. |
