Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paeria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paeria. Mostrar tots els missatges

20170410

[1675] Lo Pont Vell de guerra i postguerra

1938. Lo Pont Vell, Lleida.
El Pont Vell derruït per la voladura en la retirada republicana, vist des de l'areny de la marge esquerra, rere una filada defensiva de filferro, que protegia les trinxeres republicanes, que de tota manera no aguantarien gaires setmanes. Recordo com en una conferència, en Víctor Torres, germà de poeta, i aleshores combatent, referia la tristesa del moment de mirar des de la trinxera de Cappont cap a la ciutat, i veure la casa pairal, al costat de l'Arc del Pont, tancada i barrada, en zona ja ocupada pels feixistes.
1938. Lo Pont Vell, Lleida.
Detalls de la Paeria, a Blondel, i de la Seu Vella dalt del turó des de la filferrada. 
1938. Lo Pont Vell, Lleida.
En primer terme, l'estrep del Pont Vell destruït ran de banqueta, amb la característica estructura metàl·lica del pont modernista sobre les aigües del Segre.
1938. Lo Pont Vell, Lleida.
Una barricada al Pont Vell, feta amb les llambordes del carrer, per protegir el pas a la Paeria.
1938. Lo Pont Vell, Lleida.
El primer ull del costat de la ciutat fou del tot enfonsat per l'explosió. La imatge és probable que fos presa des d'una finestra de l'Hotel Pal·las.
1938. Lo Pont Vell, Lleida.
La resta del pont, tot i que no n'estic segur del tot, fou ja enderrocat pels ocupants, abans de procedir a la instal·lació del pont de fusta provisional i per permetre'n la posterior reconstrucció durant la postguerra. 
1938. Lo Pont Vell, Lleida.
Els pontoners de l'exèrcit ocupant construïren un primer pont de barques per comunicar les dos marges del Segre. Aquest pontet era situat aigües amunt del pont enderrocat, abans d'arribar al pont del tren. Al fons, s'hi veu la Rambla de Ferran, darrere l'esplanada de la Plaça Cabrinetty, anys després dita «de la Pau» per les autoritats franquistes. Volien dir de la seua «pau», o sigui, victòria, persecució i submissió per les armes (espanyoles) de la Catalunya demòcrata i republicana.
1938. Lo Pont Vell, Lleida.
Primer amb barques i després amb estructura de fusta. 
La ràpida habilitació d'un pas del riu fou estratègica per a l'exèrcit ocupant (espanyol).
1939. Lo Pont Vell, Lleida.
Imatge del Pont Vell de la ciutat lleidatana tot destruït per voladura (1938) en la retirada republicana per tal de barrar el pas a l'avanç de la barbàrie feixista (espanyola). Al costat dels pilars dels pont derruït, s'hi condicionà un pont de fusta provisional.
1939. Lo Pont Vell, Lleida.
Les cases de la Rambla, al darrere, totes deshabitades, sense els llançols blancs al sol i al vent d'altre temps. Dalt, la Seu Vella mostra son pitjor aspecte aquarterat. Els arcs tapiats tenen finestres a dos nivells, corresponents als dos pisos en què fou dividida la Seu després de l'ocupació borbònica (espanyola) de 1707.
1940. Lo Pont Vell, Lleida.
La construcció del pont provisional de fusta, ja acabat, al costat de l'enderrocat, fou obra del nou règim feixista que ocupà Catalunya, un cop perduda la guerra. 
1940. Lo Pont Vell, Lleida.
Una imatge de les tasques de construcció del pont de fusta provisional, per davant mateix dels pilans del pont enderrocat. S'hi observa l'habilitació d'un pas de carro per permetre el transport de materials des de la banqueta fins als nous pilans (pilars, en lleidatà).
1940. Lo Pont Vell, Lleida.
Vista completa del pont provisional ja completament fet i amb trànsit.
Anys 1940-44. Lo Pont Vell, Lleida.
Gegants i capgrossos, potser per Sant Anastasi, davant del pont provisional de postguerra. Els gegants eren Marc Antoni i Cleòpatra, amb nous vestits. Encara no havien començat les obres del nou Pont Vell.
1940. Lo Pont Vell, Lleida.
«Destino», núm. 137, 2 de març (MdC-BdC).
Revista «Destino», 2 de març, la revista barcelonina dels ocupants i col·laboracionistes, en la primera postguerra. En la foto, s'hi observa amb detall el peu de formigó dels pilans i l'estructura de fusta de tot el pont.
1940. Lo Pont Vell, Lleida.
«Destino», núm. 137, 2 de març (MdC-BdC).
Detall dels pilans i de l'estructura de fusta. El pont fou reconstruït en 19 dies.
1940. Lo Pont Vell, Lleida.
Construcció del nou pont de la ciutat, començat per la banda de Cappont.
1940. Lo Pont Vell, Lleida.
Detall de la construcció del nou pont, amb el pont provisional de fusta a la banda de dalt.
1944. Lo Pont Vell, Lleida.
Una foto de «La Vanguardia española» mostra ka construcció de l'actual pont, d'una llargada de 150 m, amb tres pilars i quatre arcades, les centrals de 50 i les laterals de 25 cadascuna. Entre altres, participà en el seu disseny l'enginyer lleidatà Victorià Muñoz i Oms (Lleida, 1900 - Barcelona, 2000), qui fóra el principal responsable de la pantanització de la Noguera Ribagorçana de part de l'ENHER en aquella postguerra. 

Als anys 2000, la Paeria li va dedicar una part del Camí de Picos, de l'antiga N-II fins a la Bordeta. La dedicatòria de carrers a personatges no polítics però sí lligats a la llarga nit de la dictadura (espanyola), haurà d'ésser sens dubte revisada en un futur de plenes llibertats i ètica inequívocament democràtica. Sense negar-ne la vàlua professional, no podem exalçar aquells qui col·laboraren, de paraula, obra o omissió, amb les atrocitats i la repressió sanguinària dels ocupants (cosa que s'ha tolerat excessivament en els anys dits de la 'transició', que més que una transició democràtica, ara sabem que fou una transició del poder des del franquisme originari al franquisme dels fills).

Les obres del pont van durar gairebé quatre anys, i fou inaugurat poc abans de la festa major de 1944.
Anys 1940. Lo Pont Vell, Lleida.
El nou Pont Vell de Lleida, ja refet.
1938. Lo Pont Vell, Balaguer.
El ferreny pont de pedra medieval que donava pas a la ciutat sobre el Segre, també tot derruït per la voladura de les tropes republicanes en retirada. A dalt, la fumerada sobre la ciutat durant els bombardejos del maig de 1938.
1938. El Pont de Ferro, Flix.
El pont de ferro sobre l'Ebre, reconstruït pels republicans per a l'ofensiva, però que seguiria la fi dels altres.
1938. Lo Pont de l'Estat, Tortosa.
El Pont de l'Estat sobre l'Ebre a Tortosa, també volat.
1940. Solsona.
«Destino», núm. 137, 2 de març (MdC-BdC).

Un pont provisional a la carretera de Solsona a Manresa. 
1940. Navarcles.
«Destino», núm. 137, 2 de març (MdC-BdC).

L'ull central derruït del pont de Navarcles (el Bages).
1940. Camprodon.
«Destino», núm. 137, 2 de març (MdC-BdC).

El pont del Carbur, a Camprodon, ja refet pel nou govern (espanyol) ocupant.
1940. Lascellas (el Somontano, l'Aragó).
«Destino», núm. 137, 2 de març (MdC-BdC).

El Pont d'Àrbex, sostingut per aquest gran arc parabòlic en construcció. Els presoners de guerra republicans treballaren forçosament en l'obra.
1940. L'exili republicà.
«Destino», núm. 133, 3 de febrer (MdC-BdC).

Parla el peu de foto, en to feixistoide del règim, «de aquella vergonzosa huída que sembró de miseria las carreteras de Gerona y del mediodía francés». Nosaltres només hi sabem veure la dignitat del vençut, però no agenollat. Ni encara menys espanyolitzat ni col·laboracionista, que aquesta sí que fou la vergonyosa via de supervivència triada per bona part de l'alta burgesia i dels terratinents.

20161022

[1548] La Lleida centenària de Brangulí

Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Bella perspectiva de la ciutat des del camí vell d'Albatàrrec al Cappont lleidatà, on hi hagué la primera plaça de toros i el camp de futbol del Lleida FC. a la dècada del 1920. S'hi pot veure el nou pont de ferro modernista, inaugurat al 1911 després que la riuada de quatre anys abans s'emportés el que restava del vell pont de pedra medieval. La Seu Vella, sempre majestuosa malgrat l'ocupació militar (espanyola) de l'interior, presideix la ciutat i la plana ponentines.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Detall del Pont Vell reconstruït en estil modernista al 1911. A la dreta, s'aprecia com era l'entrada al pont al començament del camí vell d'Albatàrrec. Al darrere, a la marge dreta, encara no hi havia cap construcció sobre la plaça Cabrinety, a l'inici de la Rambla de Ferran. Els arcs de la Seu Vella, tapiats i blanquejats, i l'interior de l'antiga catedral partit en dos pisos per aquarterar la militarada que dominava la ciutat des del 1707.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Els mollons que delimitaven el camí per tal que els carros no s'estimbessin són ben visibles. A la banqueta de Blondel, l'antiga façana de la Paeria. Un solar en construcció una mica més amunt, abans de l'Arc del Pont, probablement el del nou Hotel Pal·las, aixecat entre el 1912-14 per encàrrec d'Eduard Aunós. Durant dècades, aquest edifici de Casa Aunós oferí als lleidatans serveis de cafè, de restaurant i de sala de festes.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Una perspectiva similar de l'entrada a la ciutat pel Pont Vell.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

El preciós pont de ferro modernista, volat al 1938 durant la retirada de les tropes republicanes davant l'ofensiva definitiva dels revoltats feixistes. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

La banqueta de Blondel davant de la Paeria. El llarguerut baluard de la Llengua de Serp que dominava bona part de la ciutat s'aprecia a la perfecció. A sota, el vell Canyeret, el barri més pobre de Lleida, sorgit arran de la demolició de bona part del barri universitari ordenada pel primer Borbó (espanyol) per convertir la Seu en una ciutadella per subjugar la voluntat dels lleidatans.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

L'enorme amplària de l'areny del Segre, quan la banqueta era una mica més estreta que l'actual, refeta després de la guerra. Les balconades de les cases, plenes de llençols blancs per eixugar-se al sol ponentí. El solar del Palace sembla que mostri l'edifici en construcció. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

A l'esquerra, la Plaça de Sant Francesc amb l'edifici modernista de Casa Melcior (1910, Francesc de Paula Morera i Gatell). La Paeria mostra la vella façana, anterior a l'actual. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

La imatge costumista ens permet apreciar l'amplada i la barana del vell pont modernista, llavors recent estrenat (1911). El trànsit llavors no era rodat com ara, sinó de tracció animal.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Detall del carro, que sembla prou pesant, i de la Seu Vella per damunt dels grans edificis que des de l'enderroc de les muralles (1860) s'havien anat aixecant a la façana fluvial de la ciutat.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Una altra imatge de regust costumista i que el temps s'ha endut de la nostra memòria: la padrina rentant la roba al riu a cops de pala, amb un parell de cistells de canya al costat. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Al fons, la fumera de la central termoelèctrica que hi hagué a tocar del pont del ferrocarril. Potser no es tracta ben bé d'una padrina, però la roba negra i el mocador al cap feien que ho semblessin moltes de les dones de l'època.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Preciosos Camps Elisis lleidatans, llavors de moda com a jardins d'esbarjo del «tot» Lleida.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Una altra imatge amb el trànsit del Pont Vell, llavors nou. Potser un traginer retirant de la ciutat durant la tarda: ho diu l'ombra dels figurants.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Detall de l'Arc del Pont al fons, porta principal d'entrada a la ciutat des dels temps de la Ilerda romana, i del tren de bestiar.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

El padrí a cavall de la somereta de retorn de l'hort, davant l'antiga fàbrica de gasoses «La Leridana» de Blondel, just abans de l'edifici de la Paeria.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Detalls del nostre pagès i del començament de Blondel, sense asfaltar, just tombant del pont vell avall. Al fons del fons, s'aprecien de resquitlló els ja grans plataners de la Rambla de Ferran. El trànsit animal en aquest punt, l'únic per entrar i sortir de la ciutat, i que feia de carretera cap a Barcelona, era prou destacat.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Preciosa vista de la ciutat des del pont modernista, amb els fanals ornamentals de què disposava. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Detall del padrí amb la somereta, i del rerefons de la banqueta de Blondel, llavors amb arbres encara jovenets, de quan es va refer i ampliar l'antiga estreta banqueta de la muralla medieval.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

La padrina torna de l'hort a cavall de la somereta. Al darrere, una altra amb el padrí a peu. Fixeu-vos com n'era de gran, el trànsit d'animals pel pont, sobretot a certes hores! Si fa no fa com ara, però amb diferents vehicles.
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

Detall dels pagesos lleidatans a l'hora de retirar cap a casa. Al fons, la gran arbreda dels Camps Elisis lleidatans. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

La Seu Vella amb el Canyeret als peus. 
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

L'antic Canyeret, ja desaparegut, sota el titànic campanar lleidatà, «fet per titans o per homes de raça gegantina» (Morera i Galícia).
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

L'antiga Paeria pel costat interior de la plaça del carrer Major, tot lluent de domassos als balcons.  
Anys 1910. Lleida centenària.
Foto: Josep Brangulí i Soler (1879-1945) (ANC).

L'edifici de la Paeria hi lluïa un rellotge al capdamunt. Abans de les obres de la dècada de 1920, la cantonada començava a tocar de la porta principal. Aquest edifici fou enderrocat i la cantonada quedà més enretirada cap endarrere deixant veure la torre de l'escala. Al balcó de la casa del costat, una escena familiar d'una mare amb la nena. Durant la postguerra, els baixos tingueren un banc i ara crec que hi ha una multinacional de roba.