Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alemanya. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alemanya. Mostrar tots els missatges

20170324

[1661] Heidelberg al temps del Cinc-cents

1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Vista de la ciutat alemanya medieval, ajaguda sobre el riu Neckar, al costat del qual hi ha les grans ciutats del tercer land més poblat d'Alemanya actualment. Fou la capital del Palatinat (Pfalz) des del segle XIII i Rupert I hi fundà la primera universitat alemanya al 1386 . 


La Universitat de Heidelberg tingué un paper destacat en l'era de l'Humanisme i de la Reforma protestant, i en el conflicte entre luteranisme i calvinisme. La Biblioteca hi fou fundada al 1421, i és la més antiga de tota Alemanya. L'abril de 1518, pocs mesos després de la proclamació de ses 95 tesis, Martí Luter fou rebut a Heidelberg per defensar-les a la Universitat.

1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Vista des del turó de l'altre costat del riu, cap al sud. En aquesta imatge, doncs, el riu flueix cap a la dreta. A la marge septentrional, modernament s'hi transita per l'anomenat 'Philosophenweg', o Passeig dels filòsofs, des del qual hi ha les característiques vistes a la ciutat vella i el castell.

La ciutat medieval s'allargassava al peu d'aquest l'antic castell, i s'agombolava al voltant de la magnífica catedral gòtica. Riu avall, els ravals i els magatzems del port. Un preciós pont de pedra, cobert, donava accés a la ciutat.
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall del pont i de l'entrada a la ciutat, senyorejada per la catedral. La poca fondària del riu, en certes èpoques, devia permetre de remuntar les barcasses fluvials a força de mules, dins l'aigua!, tal com l'operació és dibuixada en el gravat. Tant degué sorprendre'l. 
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

«Florentissima civitatis Heidelbergensis, Palatinatus metropolis, iuxta Neccarum posita».
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

El magne castell, reconstruït com a palau en aquell segle després que un incendi destruís l'edifici medieval. 
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall del ferreny pont de pedra medieval, amb una gran i alta torre de defensa, i tot cobert de fusta. La porta principal de la ciutat era protegida de dos grans torres blanques amb teulada cònica negra, encara existents. Els bombardejos aliats de la II Guerra Mundial van respectar la ciutat, que ha pogut conservar ses monuments més característics. 
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall de les muntanyes i del raval de la ciutat, cap a l'oest, cap a on creixerà la ciutat modernament.
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall dels magatzems del port fluvial, i del raval extramurs. És curiós el detall de les teulades pintades totes de verd, potser perquè eren de pissarra negra reverdida de molsa.
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

La part oriental de la ciutat, per on el Neckar arriba a la vila, al peu del castell. En aquesta banda del riu, hi trobem un camp de vinya, que devien abundar en les terrasses fluvials a tocar del riu.
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall de la ciutat, amb les agulles de les esglésies menors que sobresurten entre els teulats. Fora pont, una ermita rebia els viatgers. 

20160316

[1348] L'Europa de les catedrals (x)

1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Wetzlar / Wetzlar.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Wetzlar / Wetzlar.
Situada a la fèrtil regió del Wetterau (Veteràvia), i banyada pel riu Lahn, a l'estat federat de Hessen. A la Dieta Imperial la bancada de Veteràvia era un dels quatre col·legis en que estaven repartits els comtes de l'Imperi.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Brüssel / Brussel·les.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Brüssel / Brussel·les.
La capital del modern estat belga ha passat per moltes i diverses mans al llarg de la història. Al segle XV fou capital del Brabant i, després de la seva annexió a la casa de Borgonya, dels Països Baixos. També fou capital del domini espanyol i acollí Guillem d'Orange (1577), però l'any següent es convertí en seu dels partidaris de la unió amb la corona espanyola. Fou capital dels Països Baixos austríacs del 1714 al 1789, i del regne de Bèlgica des del 1830.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Freiburg im Breisgau / Friburg de Brisgòvia.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Freiburg im Breisgau / Friburg de Brisgòvia.
Emplaçada a l'estat alemany de Baden-Wüttemberg, es troba just als peus de la Selva Negra. La ciutat disposa d'una de les universitats clàssiques del centre d'Europa, la Universitat de Friburg de Brisgòvia (en alemany Albert-Ludwigs-Universität Freiburg) fou fundada el segle XV. Fins a al començament del segle XIX, se la coneixia sota el nom d'Universitat Albertina, llatinització del nom del seu fundador, l'arxiduc Albert VI d'Habsburg.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Bremen / Bremen.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Bremen / Bremen.
La ciutat de Bremen, al nord-est d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 Land federats que formen la República Federal d'Alemanya. El riu Weser creua la ciutat de sud-est a nord-oest, abans de desembocar 70 km més a l'occident al Mar del Nord. Bremen es troba en el punt on el riu s'eixampla abans de desembocar, fent-lo navegable i donant origen al seu important port. A la imatge, un típic pont amb cases en un dels costats. La puixança de la ciutat és notòria: només cal comptar el gran nombre d'agulles gòtiques que s'aixequen per damunt les cases de la ciutat.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Antorff - Antwerpen / Antwerpen.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Antorff - Antwerpen / Anvers.
Una de les principals ciutats flamenques, a la riba del riu Scheldt, que s'aboca a la Mar del Nord per l'estuari de Werteschelde. Actualment, el port és un dels més grans del món. Al 1576 fou saquejada pels tercios espanyols durant tres dies d'horrors i salvatgeria, fet que provocà la unió de les províncies contra la corona espanyola. La devastació acabà amb el gran període florent de la ciutat, que en endavant fóra substituïda per Amsterdam en el lideratge de la regió. 
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Palma - Parma / Parma.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Palma - Parma / Parma.
Ciutat italiana de l'interior de l'Emiglia-Romagna (Emília-Romanya). L'estat milanès la dominà fins al 1511, quan va passar als dominis papals. A mitjan segle XVI, el papa Farnese va crear el Ducat de Parma per al seu fill il·legítim. La família Farnesa perdurà al poder ducal fins al 1731, i féu de la ciutat una petita capital plena de grans artistes i obres. El plànol fa evident el seu característic perímetre emmurallat circular.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Hanaw - Hannover / Hanover.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Hanaw - Hannover / Hanover.
Capital del busdesland de la Baixa Saxònia, a la riba del riu Leine, que la connecta amb Bremen. Aviat fou ciutat hanseàtica i centre de poder per trobar-se en un punt estratègic a l'entrada de les valls del Ruhr, Rin i Sarre.

Aquesta és el darrer dels 63 gravats a la fusta del llibre, que es féu molt popular a l'Europa del tombant del segle XVI al XVII, sobretot per mitjà de les edicions reduïdes conegudes com a «Parvum Theatrum». A l'Europa renaixentista el desig de coneixement del món, d'eixamplament de fronteres era en alça, i aquestes edicions il·lustrades complien les expectatives dels rics compradors de classe nobiliària o bé de la puixant burgesia centreeuropea de l'Edat Moderna. 

20160315

[1347] L'Europa de les catedrals (ix)

1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Offenburg / Offenburg.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Offenburg / Offenburg.
Ciutat de l'estat federat de Baden-Wüttemberg, limita amb Estrasburg. Situada a la vora occidental del riu Kinzig, que naix a la Selva Negra per esdevindre afluent del Rin.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Braunschweig/ Braunschweig o Brunswig.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Braunschweig/ Braunschweig o Brunswig.
 Ciutat de la Baixa Saxònia, a tocar del riu Oker, que connecta amb la Mar del Nord per mitjà de l'Aller i Weser. Fou un important centre comercial de l'interior germànic medieval, membre de la Lliga Hanseàtica des del segle XII fins al XVII. 
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt München/ Munic.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt München/ Munic.
La capital històrica de la Baviera, estat unificat des del començament d'aquell segle XVI. La ciutat va viure un Renaixement florent, i es convertí en un dels focus de la Contrareforma catòlica contra les idees luteranes. A la imatge, el pont de fusta sobre el riu Isar i les agulles de les torres civils i religioses del Cinc-Cents.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Leipzig/ Leipzig.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Leipzig/ Leipzig.
Ciutat de la Saxònia germànica. Ja l'any 1539 la Reforma hi fou introduïda per Luter i Justus Jonas, i el seu afermament anirà en augment al llarg del segle, tot i alguns repunts bèl·lics. La classe mitjana, comercial i benestant, dominava la ciutat, i per això els editors d'aquest atles hi degueren de tindre un bon punt de venda. En aquell segle XVI, els diaris es publicaven ja sis cops a la setmana: són els més antics del món. El gravat ens mostra els ponts d'entrada a la vella ciutat emmurallada. Com tantes altres ciutats alemanyes, patí el càstig dels bombardejos aliats, i bona part del nucli antic resultà enrunat, amb més de 6.000 morts. D'ací la importància d'aquestes antigues vistes.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Speyer/ Espira.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Speyer/ Espira.
Ciutat de l'estat federat de Renània-Palatinat, de fundació romana, al costat del Rin, una de les primeres on la pagesia es va aixecar, cap al 1525, contra els delmes imposats per les autoritats religioses, i on el luteranisme s'imposà al llarg del segle.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Landshut/ Landshut.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Landshut/ Landshut.
L'esplèndid espàrrec de la catedral de la ciutat, que es mantingué catòlica en aquells temps convulsos de guerres de religió entre cristians al cor d'Europa.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Jena/ Jena.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Jena/ Jena.
Ciutat de l'interior alemany, a la riba del riu Saale. En aquell segle, els barris extramurs havien ja desbordat les antigues muralles. S'hi observa el típic pont amb cases als costats a l'entrada del nucli vell. La reforma protestant hi arribà ben aviat, al 1523, de la mà del propi Martí Luther. Cap a meitat d'aquell segle va fundar la universitat, que es convertirà en un dels pols de progrés per a la ciutat de la Turíngia, amb una gran indústria editorial.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Königsberg/ Kaliningrad.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Königsberg/ Kaliningrad.
Kaliningrad és el nom rus (des de 1945, en honor de Mikaïl Kalinin, revolucionari bolxevic, d'origen pagès, fundador de Pravda i membre vitalici del PCUS), de l'antiga ciutat prussiana oriental de Königsberg, fundada pels cavallers de l'Orde Teutònic al segle XIII. Fou sempre un port fluvial molt important. La ciutat primitiva era situada en una illa del riu Pregel, que connectava amb les ribes per cinc ponts. Durant la II Guerra Mundial resultà molt afectada pels bombardejos aliats i per l'ofensiva soviètica, que destruïren bona part del centre històric.