Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Plaça l'Ereta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Plaça l'Ereta. Mostrar tots els missatges

20121119

[222] «Plaza de Lérida», segle XVIII

1739. Lleida. 
«Plano de porción de la Plaza de Lérida en el que va proyectada la nueva Cathedral y Palacio Episcopal» (CCBAE). 
Per situar-se sobre el mapa, cal fixar-se en la llengua de serp (F) i la torre del campanar, cosa que ens indica que el riu Segre queda dalt del dibuix, i que l'espai buit entre el turó de la Seu Vella i la ciutat és l'esplanada de Sant Martí, amb el «granero del Cabildo» (K), o sigui de la Panera, al bell mig.
1739. Lleida. 
«Plano de porción de la Plaza de Lérida en el que va proyectada la nueva Cathedral y Palacio Episcopal» (CCBAE). 
L'ocupació espanyola de la Seu Vella i la seua conversió en caserna militar per al control i sotmetiment de la ciutat i de tot l'ocident del país, va forçar la necessitat d'una Catedral Nova, i també d'un nou palau per al bisbe, que era a tocar de la Seu. Finalment, aquesta nova catedral es faria a tocar del riu i no pas a l'aleshores part alta de la ciutat.

1739. Lleida. 
«Plano de porción de la Plaza de Lérida en el que va proyectada la nueva Cathedral y Palacio Episcopal» (CCBAE). 
Detall de la Seu Vella fortificada. «A: frente de la entrada del castillo. B: Baluarte de la Consepción. C: Baluarte del Rey. D: Cortina de entrambos Baluartes. E: Revellín que cubre esta cortina».
1739. Lleida. 
«Plano de porción de la Plaza de Lérida en el que va proyectada la nueva Cathedral y Palacio Episcopal» (CCBAE). 
Llegenda: «a- plazuela de l'Ereta. c- convento y patio de los Padres de San Domingo (amb un gran hort). d- iglesia parroquial de San Lorenzo que sirve actualmente también para cathedral (en color roig fort). f- collegio de los Padres Carmelitas Descalzos. g- Monasterio de Santa Clara (amb l'hortet al costat)». També el «Quartel de la universidad» (G) i el «Quartel de Pilatos». (H).
1739. Lleida. 
«Plano de porción de la Plaza de Lérida en el que va proyectada la nueva Cathedral y Palacio Episcopal» (CCBAE). 
Llegenda: «r- corral del ganado del cabildo. y- casa y huerto destinado para Palacio Episcopal (a tocar de Sant Llorenç). p- casa del canónigo Gort. q- carniseria del Cabildo».
1739. Lleida. 
«Plano de porción de la Plaza de Lérida en el que va proyectada la nueva Cathedral y Palacio Episcopal» (CCBAE). 
Llegenda: «h- parage en donde han empezado a fabricarla nueva iglesia parroquial de San Andrés. l- casa del Arcediano Alsamora (amb petit hort). n- casa del canónigo Bufalá (amb petit hort). m- casa de D. Jayme Gomar. o- casa de D. Juan Maranyosa. x- casa de D. Antonio Queraltó que sirve actualmente de Palacio Episcopal (amb hort posterior)».
1739. Lleida. 
«Plano de porción de la Plaza de Lérida en el que va proyectada la nueva Cathedral y Palacio Episcopal» (CCBAE). 
La muralla de Boters i la porta (L) amb el camí que en surt, amb el «Quartel de San Matín para la cavallería» (I), i el «granero del Cabildo»o sigui, de la Panera.

[75] 14 de novembre

20120427

[135] Els carrers de Lleida, 1910

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento»
d'Alberto Martín Editor, BCN (ICC).
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
  Detall de Cappont, barri encara incipient de poques edificacions, on s'observa a l'esquerra el camí d'Albatàrrec i el gran areny que era encara la marge esquerra del riu. El Pont Vell s'estava reconstruint després de la riuada de 1907, segons projecte de Josep Bores, enginyer a qui es dedicà la plaça d'entrada al pont. La «Carretera de les Garrigues», després avinguda, donava un tomb marcadíssim a l'arribar al pont, ja que els Camps Elisis, on destaca els gran requades del Teatre que hi havia, arribaven a les escales de la plaça Josep Bores.

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Detall de Cappont,  amb la carretera de Madrid a França per la Jonquera (que anys després s'anomenarà Av. Tarradelles) al costat dels Camps Elisis,  i el camí de Granyena encara com avui en dia. El primer pont del tren, al mateix lloc on fou refet per dos cops, al voltant dels anys 30 i després de la Guerra Civil.

La sèquia de Torres encara era del tot descoberta (aprox. sota de l'actual Av. d'Alacant). Als anys 1950, el meu pare havia vingut a fer-hi les «llímpies» de la «secla», abans que fos colgada (per a vergonya de qui ho decidís). Les dites «llímpies» eren els treballs que es feien de manteniment, per traure'n el senill (els joncs que es feien dins l'aigua) i refer-ne els marges.

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Detall de la Banqueta i Blondel, amb el primer «muro de contensión» construït després de la desaparició de la muralla. Blondel és encara un passeig estret davant la Paeria. El Govern civil (espanyol) a la Plaça de la Llibertat (després de Sant Francesc) i el Govern militar (espanyol) a la cantonada del carrer Major amb Cavallers. L'antic Hospital de Santa Maria, encara hospital (civil i militar) davant per davant de la ben visible planta de la Seu Nova amb el Convent de les Descalces a l'esquerra. El Carrer de Cavallers puja fins a l'Església dels Dolors i el Roser, llavors l'institut de la ciutat. Al peu de la Seu, l'antic cementiri de Sant Andreu.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Al final de Blondel, el Mercat de Grans o de Sant Lluís, i el tomb que fa el carrer per encarar cap a la Plaça de Catalunya, just davant de l'església de Sant Antoni i Alcalde Costa. La Rambla d'Aragó començava a mitja Av. Catalunya, a partir del Carrer Acadèmia, el qual fins a l'obertura del pont dels instituts era per on passava la carretera «nacional». Una sèquia baixava cap al riu des de la Mariola, on hi havia el «Molino de Bartolo» amb la bassa d'aigua al costat, i els edificis de l'«Elèctrica del Cinca» i de l'«Elèctrica de Lleida».
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento»
Els edificis de l'Escorxador municipal a l'anomenat llavors Carrer de Miquel Ferrer (actualment Lluís Companys). L'antic Montepio, a l'actual edifici de la Delegació de Cultura de la Generalitat, i la Casa de Caritat a l'actual Biblioteca pública. La Rambla d'Aragó construïda en el lloc de l'antiga muralla, encara ben deserta d'edificis a l'altre costat.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento»
Detall de la Rambla d'Aragó, en el lloc de l'antiga muralla que pujava fins a la porta de Boters. Anant pujant hi trobem els Jardins del Palau del Bisbe i el palau, amb el nou i solitari edifici del Seminari a l'altre costat de rambla, per acabar a la ja llavors anomenada Plaça Cervantes amb l'edifici de la Presó (llavors dita «celular», i ara anomenada «Hacienda»). El carrer de Cavallers que acabava a la plaça de «los Cuarteles», encara sense el mercat del Pla.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento»
Detall de l'encapçalament del plànol de la ciutat d'ara fa cent anys.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento».
Detall del carrer de Balmes fins a Ricard Vinyes, llavors simplement Carretera d'Osca, amb l'edifici de l'asil Borràs a l'actual plaça de Pau Casals. De Sant Martí per avall hi havia els dominis de l'anomenat Camp de Mart. El Passeig de Circumval·lació, construït per la banda posterior del turó de la Seu, és l'actual Av. de Prat de la Riba. La «zona alta» de Lleida era tan sols un descampat.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento».
Detall de tota la Rambla d'Aragó.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento».
Detall de Boters. Hi veiem l'Església de Sant Llorenç, la Plaça de l'Ereta o la Plaça del Dipòsit.

[140] Carrers i places de 1910