Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Plaça l'Ereta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Plaça l'Ereta. Mostrar tots els missatges

20181230

[1928] La Lleida aborbonada de la Nova Planta

1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
La silueta de la ciutat vella emmurallada, cent anys abans de la superació de les muralles, i just abans de l'impuls urbanístic il·lustrat, que arribaria a les acaballes ja d'aquell segle divuitesc.
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
El bonic plànol de grans dimensions de la ciutat, amb la llegenda de la situació dels principals edificis en aquella meitat de segle XVIII, un cop passada l'ensulsiada bèl·lica de la Guerra de Successió. 
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
El riu Noguerola retombava pel baluard del Carme i resseguia la muralla riu avall fins a desguassar gairebé al pont. Les aigües s'aprofitaven per regar els nombrosos horts que circumdaven la ciutat. L'església gòtica de la Magdalena encara subsistia. Els danys en aquesta part de la ciutat foren molt grans, atès que el setge de 1707 tingué lloc per aquesta banda. Al 1810, un altre setge segellarà la mort de l'església, que haurà de ser enrunada a causa dels estralls bèl·lics. 

La gairebé mil·lenària bifurcació del carrer Magdalena amb el carrer del Carme s'aprecia ben bé en el plànol. Més avall, la vella plaça de Sant Joan, encara amb l'església gòtica medieval i els encontorns irregulars també hi és prou visible. D'allà la sortida a l'únic pont de la ciutat durant segles era directa per sota de l'Arc que tancava la muralla de la ciutat. Al pont, encara s'hi compten els set ulls de què constava, que en aquell final de segle XVIII i gràcies a la construcció de la primera banqueta de Blondel, quedarien reduïts a sis, atès que se'n colgaria el de davant de la porta de la ciutat per donar-li una mínima amplitud de pas de carro a la dita banqueta. El Cappont només era un baluard defensiu, i l'antiga urbanització, desapareguda ja al segle XVI, no s'hi reprendria fins pràcticament un segle després.
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
El Pont Vell, o simplement el pont, únic pont durant segles a la ciutat. S'hi compten els set trams que tenia, l'últim dels quals, tocant a l'Arc o porta d'entrada a la ciutat, fora ben aviat cobert per tal d'obrir les banquetes per ordre del governador (espanyol) a la ciutat, el Marquès de Blondel. 

La Plaça de Sant Joan encara mostrava les centenàries línies irregulars dels edificis, que serien rectificades amb recanvi de l'església gòtica original per la neogòtica al 1868. La petita Plaça de la Paeria també s'hi veu, i l'obertura de la Plaça de Sant Francesc al riu.

El Cappont encara no havia començat la recuperació urbanística i era un simple cap de pont militar, amb els baluards que protegien el pont, a l'entrada del qual hi havia un gran edifici per al cos de guàrdia i cobrament dels antics drets de pas. 
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
El carrer Cavallers encara no arribava al riu, sinó que topava amb el Convent dels Agustins, al carrer major, després habilitat com a primer gran teatre de la ciutat. Carrer Cavallers amunt, l'església i convent dominicans, al Roser, del qual s'aprecia el quadrat i verd claustre. Al seu darrere, els horts i el convent de l'Ensenyança, amb el quadradet de la Plaça de l'Ereta. 

Fora muralla tot eren horts i camps, amb petites sèquies que baixaven de la Mariola, en una de les quals hi havia un gran molí de farina i oli, amb una bona bassa. Decennis a vindre, al lloc s'hi faria l'escorxador de la ciutat.
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
El plànol encara no dibuixa la Catedral Nova, llavors en construcció, davant l'Hospital de Santa Maria. La muralla tancava la ciutat a la porta de Sant Antoni. Bona part de l'intramurs de Boters eren horts episcopals, al voltant del nou Palau del Bisbe, expulsat del seu tradicional emplaçament davant la Seu Vella pels militars (espanyols) ocupants. Una mica més amunt, tocant al cap de Boters, l'església de Sant Llorenç.
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
La Porta de Boters i l'església de Sant Martí amb la Panera a tocar.
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
El detall de la Seu Vella i de la Suda damunt el turó que dominava la ciutat vella. 
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
L'església gòtica de la Magdalena al costat del camí de la porta oriental de la ciutat. Aproximadament, la trama urbana s'acabava a l'actual carrer Democràcia, amb la punxa del baluard del Carme que hi havia a l'extrem, per on revoltava el riu Noguerola.
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
L'altre turó secular de la ciutat, el de Gardeny, amb son fort militar. Als seus pas, el camí de Fraga i d'Espanya.
1758. Lleida, «Plano de la plaza de Lérida y su contorno».
Llegendes del plànol militar.

20181009

[1894] Els Mercedaris de Lleida i la peregrinació de la portalada barroca

1950. Església de Sant Pere, Plaça Sant Francesc, Lleida.
La vella portalada barroca de l'antic convent dels Mercedaris, i després del de l'Ensenyança, en la seua darrera i actual ubicació.
1906. Els Mercedaris de Lleida.
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
Ressenya del convent mercedari lleidatà, encara dempeus en aquell tombant del segle XIX al XX, però que no passà de la postguerra. «Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l’Orde dels Mercedaris o l’Orde de la Mercè, és un orde religiós que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'Islam. Avui es dedica a l'assistència als necessitats ("captius" d'altre tipus: malalts, marginats, drogoaddictes, presos, etc.)» (viquipèdia).

El nom de «Santa Eulàlia barcelonina» de Lleida, donat per l'autor als mercedaris lleidatans, potser té a veure amb el fet que la germandat va tindre com a primera seu a Barcelona l'hospital de Santa Eulàlia, i en rebé així el primer nom: frares de la «Casa de Santa Eulàlia de Barcelona de l'Almoina (Mercè) dels Captius», o també frares de «L'Almoina o de la Mercè», que a més donava relleu a la patrona de la ciutat en aquell segle XIII («Sàpiens»).
 1906. Els Mercedaris de Lleida.
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
El convent dels mercedaris de Lleida fou el segon de l'orde fundat al nostre país, durant el pas, no testimoniat, de Sant Pere Nolasc per la ciutat al 1225, en ple regnat del nostre Conqueridor. S'emplaçava fora murs, entre Gardeny i el camí ral, cap a l'actual Acadèmia Mariana. «Era magnífico y en ella se celebraron varios capítulos generales durante el siglo XIII».

Aquell convent primigeni restà molt malmès durant el setge de Joan II a la ciutat al 1464, durant la guerra del país contra el monarca. Amb la Guerra dels Segadors, quedà totalment inservible (1641). A partir de 1666, començà a construir-se'n un altre, amb aportacions dels fidels, al pati on després s'hi aixecaria la Catedral Nova al 1761, davant per davant de l'Hospital de Santa Maria, només al cap de cent anys. Per això calgué refer-lo de nou al carrer de Sant Antoni.
1906. Els Mercedaris de Lleida.
«Las casas de religiosos en Cataluña», Gaietà Barraquer.
D'allà van passar «a un extremo de la ciudad, en la calle de San Antonio, entre ella y el río». Al carrer de Sant Antoni hi havia la façana de l'església i un passadís d'entrada al costat que portava fins al convent, a tocar del Segre. L'autor el va veure encara en aquest emplaçament i descriu el temple, el retaule major (llavors ja traslladat a la parròquia de la Magdalena) i s'anomena una «magnífica relíquia de San Ramon». Sobre el convent, explica que es tracta més aviat d'una casa, amb un reduït claustre de 23 passos, més menys quadrat (tres arcs en dos costat i quatre els altres dos), que sembrava més un celobert que altra cosa, i amb pou al mig, amb una comunitat de sis persones.
1900 ca. Convent de l'Ensenyança, Plaça l'Ereta, Lleida.
L'església mercedària del carrer de Sant Antoni es consagrà al 1792, i allà perdurà el convent fins a l'exclaustració de 1835. L'antiga portalada barroca fou traslladada a l'antic convent de l'Ensenyança, aixecat a la plaça de l'Ereta, com mostra la imatge.

Enrunat durant els bombardejos feixistes de 1938, i en acabada la guerra, la portalada, que havia romàs intacta, fou aprofitada per «Regiones Devastadas», l'organisme franquista (espanyol) encarregat de la reconstrucció, com a portalada de l'església de Sant Pere (1948), antiga església conventual dels franciscans lleidatans, a l'actual Plaça de Sant Francesc, on encara la hi veiem.


1920-30. Convent de l'Ensenyança, Plaça l'Ereta, Lleida.
El convent amb la portalada aprofitada dels mercedaris del carrer Sant Antoni.

1920-30. Convent de l'Ensenyança, Plaça l'Ereta, Lleida.
La placeta recent urbanitzada, amb arbres al voltant de la font instal·lada en temps del Marquès de Blondel, a final del segle XVIII.

1938. Convent de l'Ensenyança, Plaça l'Ereta, Lleida.
L'estat ruïnós del convent durant la primera postguerra, en foto de Ramon Borràs. S'hi veu la cantonada de la plaça a on donava l'antiga portalada aprofitada dels mercedaris. Aquest solar és actualment ocupat pel Centre Cívic del Centre Històric de la ciutat. 
1950 ca. Convent de l'Ensenyança, Plaça l'Ereta, Lleida.
El pati de l'antic convent amb la portalada barroca mercedària.
1955 ca. Convent de l'Ensenyança, Plaça l'Ereta, Lleida.
El solar de l'antiga Ensenyança, amb les runes ja derruïdes, un cop traslladada la portalada, i que deixava a la vista l'antic carrer del Rosari.
1907. Plaça Sant Francesc o de la Llibertat, Lleida.
La façana pelada de l'antiga església franciscana.
1945 ca. Església de Sant Pere, Plaça Sant Francesc, Lleida.
L'església de Sant Pere en plena restauració després de la guerra, i encara sense la façana barroca, tal com es mostrava com a antiga església del convent franciscà de la ciutat.

20121119

[222] «Plaza de Lérida», segle XVIII

1739. Lleida. 
«Plano de porción de la Plaza de Lérida en el que va proyectada la nueva Cathedral y Palacio Episcopal» (CCBAE). 
Per situar-se sobre el mapa, cal fixar-se en la llengua de serp (F) i la torre del campanar, cosa que ens indica que el riu Segre queda dalt del dibuix, i que l'espai buit entre el turó de la Seu Vella i la ciutat és l'esplanada de Sant Martí, amb el «granero del Cabildo» (K), o sigui de la Panera, al bell mig.
1739. Lleida. 
«Plano de porción de la Plaza de Lérida en el que va proyectada la nueva Cathedral y Palacio Episcopal» (CCBAE). 
L'ocupació espanyola de la Seu Vella i la seua conversió en caserna militar per al control i sotmetiment de la ciutat i de tot l'ocident del país, va forçar la necessitat d'una Catedral Nova, i també d'un nou palau per al bisbe, que era a tocar de la Seu. Finalment, aquesta nova catedral es faria a tocar del riu i no pas a l'aleshores part alta de la ciutat.

1739. Lleida. 
«Plano de porción de la Plaza de Lérida en el que va proyectada la nueva Cathedral y Palacio Episcopal» (CCBAE). 
Detall de la Seu Vella fortificada. «A: frente de la entrada del castillo. B: Baluarte de la Consepción. C: Baluarte del Rey. D: Cortina de entrambos Baluartes. E: Revellín que cubre esta cortina».
1739. Lleida. 
«Plano de porción de la Plaza de Lérida en el que va proyectada la nueva Cathedral y Palacio Episcopal» (CCBAE). 
Llegenda: «a- plazuela de l'Ereta. c- convento y patio de los Padres de San Domingo (amb un gran hort). d- iglesia parroquial de San Lorenzo que sirve actualmente también para cathedral (en color roig fort). f- collegio de los Padres Carmelitas Descalzos. g- Monasterio de Santa Clara (amb l'hortet al costat)». També el «Quartel de la universidad» (G) i el «Quartel de Pilatos». (H).
1739. Lleida. 
«Plano de porción de la Plaza de Lérida en el que va proyectada la nueva Cathedral y Palacio Episcopal» (CCBAE). 
Llegenda: «r- corral del ganado del cabildo. y- casa y huerto destinado para Palacio Episcopal (a tocar de Sant Llorenç). p- casa del canónigo Gort. q- carniseria del Cabildo».
1739. Lleida. 
«Plano de porción de la Plaza de Lérida en el que va proyectada la nueva Cathedral y Palacio Episcopal» (CCBAE). 
Llegenda: «h- parage en donde han empezado a fabricarla nueva iglesia parroquial de San Andrés. l- casa del Arcediano Alsamora (amb petit hort). n- casa del canónigo Bufalá (amb petit hort). m- casa de D. Jayme Gomar. o- casa de D. Juan Maranyosa. x- casa de D. Antonio Queraltó que sirve actualmente de Palacio Episcopal (amb hort posterior)».
1739. Lleida. 
«Plano de porción de la Plaza de Lérida en el que va proyectada la nueva Cathedral y Palacio Episcopal» (CCBAE). 
La muralla de Boters i la porta (L) amb el camí que en surt, amb el «Quartel de San Matín para la cavallería» (I), i el «granero del Cabildo»o sigui, de la Panera.

[75] 14 de novembre

20120427

[135] Els carrers de Lleida, 1910

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento»
d'Alberto Martín Editor, BCN (ICC).
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
  Detall de Cappont, barri encara incipient de poques edificacions, on s'observa a l'esquerra el camí d'Albatàrrec i el gran areny que era encara la marge esquerra del riu. El Pont Vell s'estava reconstruint després de la riuada de 1907, segons projecte de Josep Bores, enginyer a qui es dedicà la plaça d'entrada al pont. La «Carretera de les Garrigues», després avinguda, donava un tomb marcadíssim a l'arribar al pont, ja que els Camps Elisis, on destaca els gran requades del Teatre que hi havia, arribaven a les escales de la plaça Josep Bores.

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Detall de Cappont,  amb la carretera de Madrid a França per la Jonquera (que anys després s'anomenarà Av. Tarradelles) al costat dels Camps Elisis,  i el camí de Granyena encara com avui en dia. El primer pont del tren, al mateix lloc on fou refet per dos cops, al voltant dels anys 30 i després de la Guerra Civil.

La sèquia de Torres encara era del tot descoberta (aprox. sota de l'actual Av. d'Alacant). Als anys 1950, el meu pare havia vingut a fer-hi les «llímpies» de la «secla», abans que fos colgada (per a vergonya de qui ho decidís). Les dites «llímpies» eren els treballs que es feien de manteniment, per traure'n el senill (els joncs que es feien dins l'aigua) i refer-ne els marges.

1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Detall de la Banqueta i Blondel, amb el primer «muro de contensión» construït després de la desaparició de la muralla. Blondel és encara un passeig estret davant la Paeria. El Govern civil (espanyol) a la Plaça de la Llibertat (després de Sant Francesc) i el Govern militar (espanyol) a la cantonada del carrer Major amb Cavallers. L'antic Hospital de Santa Maria, encara hospital (civil i militar) davant per davant de la ben visible planta de la Seu Nova amb el Convent de les Descalces a l'esquerra. El Carrer de Cavallers puja fins a l'Església dels Dolors i el Roser, llavors l'institut de la ciutat. Al peu de la Seu, l'antic cementiri de Sant Andreu.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento», A. Martín.
Al final de Blondel, el Mercat de Grans o de Sant Lluís, i el tomb que fa el carrer per encarar cap a la Plaça de Catalunya, just davant de l'església de Sant Antoni i Alcalde Costa. La Rambla d'Aragó començava a mitja Av. Catalunya, a partir del Carrer Acadèmia, el qual fins a l'obertura del pont dels instituts era per on passava la carretera «nacional». Una sèquia baixava cap al riu des de la Mariola, on hi havia el «Molino de Bartolo» amb la bassa d'aigua al costat, i els edificis de l'«Elèctrica del Cinca» i de l'«Elèctrica de Lleida».
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento»
Els edificis de l'Escorxador municipal a l'anomenat llavors Carrer de Miquel Ferrer (actualment Lluís Companys). L'antic Montepio, a l'actual edifici de la Delegació de Cultura de la Generalitat, i la Casa de Caritat a l'actual Biblioteca pública. La Rambla d'Aragó construïda en el lloc de l'antiga muralla, encara ben deserta d'edificis a l'altre costat.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento»
Detall de la Rambla d'Aragó, en el lloc de l'antiga muralla que pujava fins a la porta de Boters. Anant pujant hi trobem els Jardins del Palau del Bisbe i el palau, amb el nou i solitari edifici del Seminari a l'altre costat de rambla, per acabar a la ja llavors anomenada Plaça Cervantes amb l'edifici de la Presó (llavors dita «celular», i ara anomenada «Hacienda»). El carrer de Cavallers que acabava a la plaça de «los Cuarteles», encara sense el mercat del Pla.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento»
Detall de l'encapçalament del plànol de la ciutat d'ara fa cent anys.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento».
Detall del carrer de Balmes fins a Ricard Vinyes, llavors simplement Carretera d'Osca, amb l'edifici de l'asil Borràs a l'actual plaça de Pau Casals. De Sant Martí per avall hi havia els dominis de l'anomenat Camp de Mart. El Passeig de Circumval·lació, construït per la banda posterior del turó de la Seu, és l'actual Av. de Prat de la Riba. La «zona alta» de Lleida era tan sols un descampat.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento».
Detall de tota la Rambla d'Aragó.
1910. «Plano de Lérida, revisado per el Ayuntamiento».
Detall de Boters. Hi veiem l'Església de Sant Llorenç, la Plaça de l'Ereta o la Plaça del Dipòsit.

[140] Carrers i places de 1910