[964] El Manicomi de Sant Boi, més

1854. Manicomi de Sant Boi de Llobregat (MDC).
Vista general de l'Institut Manicòmic de Sant Boi el dia de la seva inauguració, amb les autoritats civils i militars, carruatges i diferents personatges que representen el poble observant l'esdeveniment, D'autor anònim, fou editat per l'impressor Charles Labielle (1825-1879), que no tenia la deformació lingüística del Baudilio espanyol, i anomena el poble com San Boy de Llobregat. La inaguració tingué lloc un 7 de juny, i a més de les autoritats, també hi assistiren «la principales Corporaciones científicas» de la província de Barcelona.

1854. Manicomi de Sant Boi de Llobregat.

Vista del primitiu Convent de la Visitació, d'origen medieval i reformat al llarg dels segles. «Fou un establiment humil, el 1634 es feien reparacions al claustre, després devia tenir una certa prosperitat ja que a finals del segle XVIII es va construir un cambril per la Mare de Déu dels Dolors. El 1808, durant la Guerra del Francès, el convent fou saquejat i incendiat i els seus voltants foren escenari de lluites. 
Un cop retornades les coses al seu lloc es va procedir a la restauració, el 1819 encara treballaven en aquesta tasca. Durant el Trienni Liberal (1820-23) la comunitat fou expulsada temporalment i el 1835 d’una manera definitiva arran de la desamortització. El lloc fou confiscat per l’Estat i va quedar abandonat. Finalment fou adquirit pel metge Antoni Pujades que el 1854 va inaugurar un centre psiquiàtric, funció que, en línies generals, encara manté, ara amb les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús» (monestirs.cat).

1854. Manicomi de Sant Boi de Llobregat.

No són gaire extenses les dades biogràfiques sobre Antoni Pujades, fill d'un industrial cotoner igualadí. Com que no n'era l'hereu, la seua carrera era l'eclesiàstica i sembla que fou novici, però que l'exclaustració de 1835 i la consegüent dissolució dels ordes religiosos n'interrompé la vocació. Amb 25 anys, inicià la carrera de medicina, que no acabà. Se n'anà de viatge per Europa, on conegué els models assistencials dels malalts mentals i els principals psiquiatres, sobretot a Montpeller i París, que marcaren la seua formació teòrica. Residí un any a Londres, entre 1841-42, on estudià i continuà visitant centres assistencials frenopàtics, i retornà a París. La mort de son pare l'obligà a tornar a Catalunya, i hi acabà la carrera de medicina, que començà a exercir per tal de guanyar-se la vida.

1854. Manicomi de Sant Boi de Llobregat.

Detall de la primitiva església dels servites. La idea de treballar en el camp de la psiquiatria va començar a quallar amb un primer intent al monestir de Montserrat, per tal de construir-hi, com havia vist per Europa, un complex adjacent al de la Puda. Al 1844 hi adquirí una propietat i, per mitjà de diversos contactes ministerials, aconseguí començar-ne les obres al 1846. A punt d'acabar-se, la junta del balneari, li retirà el suport. La psiquiatria era llavors encara socialment molt mal acceptada, sovint gairebé tabú, que suscitava grans recels i oposicions. El projecte restà aturat i el Dr. Pujadas decidí que en el procés cap a la renovació assistencial frenopàtica havia d'anar a la seua. 

1854. Manicomi de Sant Boi de Llobregat.

Vista del primer pavelló al costat de l'església. Darrere la reixa, les autoritats assistents a la inauguració al peu d'una primera estàtua (la dedicada al Dr. Brière de Boismont fou erigida al 1871, i sobre les seues vicissituds i confusions amb la del Dr. Philippe Pinel, veg. aquest enllaç), amb una tenda-pavelló per al refrigeri de les personalitats. Abans, però, havia tingut una primera casa de cures al carrer de la Canuda a Barcelona, inaugurada al 1849. Però les queixes del veïnat, li comportaren l'avís de l'autoritat governativa de l'època a desallotjar aquella casa gran cap al 1853. L'ordre de desnonament el constrenyia a traslladar els malalts als afores de la ciutat i clausurar l'establiment. 

1854. Manicomi de Sant Boi de Llobregat.

Detall dels pagesos de Sant Boi, ella amb mocador del cap i mantell, i ell amb espardenyes, barretina i manta al coll, observant la festa de la inauguració. A dos llegües de Barcelona, el Dr. Pujadas hi trobà l'abandonat convent dels pares servites de Nostra Senyora dels Dolors, i n'aconseguí la cessió a perpetuïtat per tal de convertir-lo en clínica psiquiàtrica. Aquell mateix any 1853 hi traslladà alguns malalts i s'hi iniciaren els treballs de reconstrucció. El 20 de maig de 1854 se n'aprovà el reglament i el 6 de juny se'n procedí a la inauguració, amb certa expectació, com intenta de simbolitzar aquest gravat (veg. Clásicos de la psiquiatria española del siglo XIX, VI: Antonio Pujadas Mayans, 1811-1881, d'Antonio M. Rey).

1870 ca. Manicomi de Sant Boi de Llobregat.

Vistes del complex sorgit a redós de l'antic convent. A l'esquerra l'entrada principal del pavelló d'homes, amb la característica torre campanar amb rellotge, en un edifici neobarroc de pedra, revoltat més endavant d'una gran reixa modernista ben treballada i decorada. A la foto de dalt, els arbres del fons assenyalen la banda del canal, mentre que en primer terme sembla que hi tenim unes rabasses.

1903. Manicomi de Sant Boi.
Fotografia d'Antoni Bartomeus i Casanovas (1856-1935) (MDC_AFCEC).
Vidre de l'esplèndid edifici de l'entrada del pavelló d'homes del sanatori. Tot el complex fou construït entre 1854 i 1873.
La història i fonaments de l'atenció als malalts mentals ve resumida per l'Enciclopèdia així:
«Als Països Catalans, bé que a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona els malalts mentals eren ja atesos des de la fundació (1401), la primera institució específicament destinada a alienats fou l'Hospital dels Folls de València, fundada per Joan Gilabert Jofre el 1410. Fins a la segona meitat del s XIX no foren inaugurats centres i institucions amb un mínim d’intenció terapèutica: el manicomi de Sant Boi (Sant Boi de Llobregat), fundat per Antoni Pujadas el 1854, l’Institut Frenopàtic de les Corts (Barcelona), fundat per Tomàs Dolsa i Pau Llorach el 1863, el manicomi de Nova Betlem (de primer a Gràcia i després a Sant Gervasi, Barcelona), dirigit des del 1873 per Joan Giné i Partagàs, l’Institut Mental de la Santa Creu de Barcelona, inaugurat el 1889 per Pi i Molist, l’Institut Pere Mata de Reus, creat per Emili Briansó (1897), el manicomi de Salt (Gironès), fundat el 1904 sota la direcció de Vives i Casajoana, i la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet, obra de la Mancomunitat. A València, l’Hospital dels Folls fou traslladat el 1866 al convent de Jesús, i recentment ha passat a Bétera (Camp de Túria) amb el nom de Sanatori Mental del Pare Jofre. Entre altres diversos manicomis provincials i privats, es destaca l’Hospital Psiquiàtric de la Santa Faç d’Alacant. A les Illes l’assistència psiquiàtrica és a càrrec de la diputació; la Clínica Mental Jesús fou inaugurada el 1911».

1903. Manicomi de Sant Boi.
Fotografia d'Antoni Bartomeus i Casanovas (1856-1935) (MDC_AFCEC).
Per a la biografia del fotògraf, metge cirurgià i excursionista, consulteu la fitxa NODAC del meravellós fons fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. A més, «Va ser un gran defensor de la llengua catalana, la qual va abanderar en nombroses ocasions en discursos professionals, en nombrosos escrits científics, així com dins la poesia patriòtica que va cultivar», i va participar al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana al 1906, on va presentar un treball titulat on va presentar el treball Necessitat de reconstruir el llenguatge mèdich biològich català.

1903. Manicomi de Sant Boi.
Fotografia d'Antoni Bartomeus i Casanovas (1856-1935).
Detalls de la façana de l'edifici de l'entrada principal al pavelló d'homes, coronada per un campanaret amb rellotge. L'edifici no estava fet encara al 1871. 

1900 ca. Manicomi de Sant Boi.
Fotografia de l'època amb el detall del pont que portava del primitiu convent al nou edifici.

1900 ca. Manicomi de Sant Boi.
Fotografia de la zona dels primers pavellons de la clínica al costat de l'antiga església, envoltats de jardins. El complex era molt avançat i extens ja cap a la dècada dels 1870, abans de la mort del seu director.

1903. Manicomi de Sant Boi.
Fotografia d'Antoni Bartomeus i Casanovas (1856-1935) (MDC-AFCEC).
Retrat al peu de l'escalinata de l'edifici principal, dedicat a oficines i residència del director del complex, creat i dirigit pel Dr. Antoni Pujadas. El pavelló, que ja funcionava almenys cap al 1871, fou aixecat amb característics aires neoclàssics. El frenopàtic es construí a partir de la compra del desamortitzat convent dels pares servites, després que el metge fos desallotjat de la clínica del carrer de la Canuda  de Barcelona on atenia malalts mentals.

1903. Manicomi de Sant Boi.
Fotografia d'Antoni Bartomeus i Casanovas (1856-1935).
L'any 1853 començà les activitats amb 17 malalts i s'inaugurà de manera oficial l'any següent. Per tal de donar altaveu a les seues activitats, el Dr. Pujadas va editar la primera revista psiquiàtrica a Catalunya, en castellà encara segons la diglòssia pròpia de les classes il·lustrades catalanes durant la Renaixença. La publicació quinzenal tenia l'oximoresc nom de La razón de la sinrazón.

1881. Manicomi de Sant Boi.
Portada de la revista La razón de la sinrazón, d'1 de maig.

On es publicava la necrològica de la mort del director i propietari de la revista i del manicomi de Sant Boi. Deia la capçalera: «Eco del Manicomio de Sant Baudilio de Llobregat. Escrito por y para los pensionistas albergados en el mismo». Afegia encara, que sa finalitat fóra: «proporcionar agradable distracción a 1os señores Pensionistas, fomentar el estudio de esta ciencia mental, que tan que tan atrasada se halla entre nosotros y contribuir a marcar los límites entre la sinrazón y la razón o conducta habitual».

1881. Manicomi de Sant Boi.
Esquela del Dr. Antoni Pujades a la premsa de l'època.

1900 ca. Manicomi de Sant Boi. 
Dues edicions de la mateixa postal de finals del segle XIX, amb la façana principal.

1900 ca. Manicomi de Sant Boi. 
Fotografia d'entre el segle XIX i XX de l'entrada a la gran clínica frenopàtica.

1860 ca. Manicomi de Sant Boi.
 Anunci del nou institut manicòmic, «suplicando a los que quieren enterarse de lo que son verdaderos Institutos Manicòmicos, que se dignen visitar el Instituto Manicómico de San Baudilio de Llobregat, que anunciamos como el más grandes i mejor de España, segun documentos oficiales», que a més «se halla situado en una de las mejores y mas deliciosas vegas del Principado». S'hi destaca el caràter obert de l'establiment, per a tota classe de fortunes, ja que «tiene casas o villas separadas e independientes para los enfermos que deseen vivir solos o con sus familias». Concloent: «El número de enfermos que tiene confiados y la multitud de curacions que en este solo año se han operado, son la mas recomendable garantia para los enfermos y sus familias».

1864. Manicomi de Sant Boi.
Anunci del Instituto Manicómico a tota pàgina.

1900 ca. Manicomi de Sant Boi.

Imatges de l'entrada del pavelló d'homes, al costat de l'església antiga a l'altra banda del camí. Darrere el pavelló, sobresurt l'agulla de l'església neogòtica construïda a final del segle XIX, que encara no s'hi aprecia a la primera imatge. El pont que comunicava amb l'antic convent també havia desaparegut. 

[963] El manicomi de Sant Boi