Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Costumari. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Costumari. Mostrar tots els missatges

20250824

[2698] Lo vell joc de l'oca al segle XVIII i los orígens de les auques

Lo joc de l'oca.
Tauler del joc dels anys 70s del segle passat, com lo que teníem a casa, amb la gran font de la cascada del parc de la Ciutadella presidint la casella triomfal. Les oques s'hi havien transformat en cignes. De l'altre cantó hi havia lo parxís. M'hi havia passat moltes estones, sovint jugant tot sol, sense fer trampes, fent competicions entre les quatre diferents fitxes de colors.Qui no recorda lo so sec del dau a la petita boteta acolorida amb què lo sacsàvem, i com lo deixàvem anar amb impaciència sobre lo tauler? Les normes mos les havien explicat los de casa: d'oca a oca i tiro perquè em toca. 

Segle XVIII. Lo vell joc de l'oca.
«Una col·lecció inconeguda d'imatgeria popular: el fons Vallat», dins
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 499, de desembre de 1936 (uab-ddd).
Full amb un joc de l'oca divuitesc, aparegut en una col·lecció d'imatgeria catalana a la Biblioteca de Montpeller. Lo tauler ja tenia les 63 caselles característiques del joc modern.

Segle XVIII. Lo vell joc de l'oca.
«Una col·lecció inconeguda d'imatgeria popular: el fons Vallat», dins
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 499, de desembre de 1936 (uab-ddd).
Lo fons Vallat se ressenyà al butlletí del CEC: quins temps aquells! quan a les revistes alpines hi apareixien articles d'una amplitud cultural que, un segle després, ha desaparegut.

Segle XVIII. Lo vell joc de l'oca, Tarragona.
«Una col·lecció inconeguda d'imatgeria popular: el fons Vallat», dins
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 499, de desembre de 1936 (uab-ddd).
Lo centre del full, molt sagaçment per part de l'editor, era ocupat pel text de les regles. Cosa que potser vol dir que encara no era ben bé conegut i popular, i calia explicar-ne lo valor de les caselles i la dinàmica: lo pont (paga i salta a l'altre pont), l'hostal (paga i s'hi passa el torn un cop), lo laberint (paga i retrocedeix tres caselles), la presó (paga i s'hi està fins que un altre hi entra), lo pou (igual que a la presó), la Mort (paga lo pactat i torna a començar de nou). Fins i tot, la norma que mos feia més ràbia de totes quan hi jugàvem:
«Qui se encontra ab lo número de altre, pren son lloc, i lo altre va la que ell deixa. Qui passa del número 63, torna atràs los punts que passa, i si encontra ab una Oca, duplica lo tornar atràs fins a no trobar-la».
 La signatura de l'editor diu:
«Tarrag[ona]. Per Magí Canals, estamper i llibreter al carrer Major».
 
Segle XVIII. Lo vell joc de l'oca, Tarragona.
«Una col·lecció inconeguda d'imatgeria popular: el fons Vallat», dins
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 499, de desembre de 1936 (uab-ddd).
Detall de les caselles, amb lo pou (21), la Mort (58) i les oques que permetien d'avançar més ràpidament.

Segle XVIII. Lo vell joc de l'oca, Tarragona.
«Una col·lecció inconeguda d'imatgeria popular: el fons Vallat», dins
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 499, de desembre de 1936 (uab-ddd).
Lo qui entra a la casella 26, la dels dos daus, surt per la 53, però atenció!, també a la inversa. L'Hostal s'emplaçava a la casella 19. És realment admirable que les normes s'hi hagin vist inalterades per tres segles. Només en canviarà lo suport: del full de paper volant se passarà a taulell.

Segle XVIII. Lo vell joc de l'oca, Tarragona.
«Una col·lecció inconeguda d'imatgeria popular: el fons Vallat», dins
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 499, de desembre de 1936 (uab-ddd).
De la casella del pont (6), calia pagar ço que s'havia acordat en començar, i saltar a la casella 12, «per no negar-se sota lo pont». En aquest cas, encara no hi havia la reciprocitat dibuixada. Modernament, qui cau al pont de la 12, retorna al 6.
 
Segle XVIII. Lo vell joc de l'oca, Tarragona.
«Una col·lecció inconeguda d'imatgeria popular: el fons Vallat», dins
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 499, de desembre de 1936 (uab-ddd).
Lo temut laberint (42) i lo pont (6). 
Òbviament, qui arriba primer a la 63 s'ho emporta tot, ço és, tots los diners pagats en les penalitzacions per los participants juntament amb l'aposta inicial. 

Segle XVI. Lo vell joc de l'oca.
«Chess and goose game board» (enllaç).
Lo tauler més vell que se n'ha conservat, i que exhibeixen al Metropolitan novaiorquès, és datat de finals del 1500. Pertanyia al Médici florentins, però la fàbrica era d'inspiració hindú; a l'altre costat, hi ha un joc d'escacs:
«One side of this work may be the earliest example in existence of a board for playing goose, a game that was first made popular at the Medici court in Florence. Dice-throwing contestants race to the center while trying to avoid landing on certain symbols. The board’s design follows an Italian Renaissance print, but the workmanship of the inlay is likely that of Gujarati artisans in Western India, who produced various works including shell for the Northern European market».

Segle XVI. Lo vell joc de l'oca.
«Chess and goose game board» (enllaç).
Detalls del joc hindú, propietat florentina del Cinc-cents. Ja hi havia les oques i alguns obstacles (los dos daus, la Mort, lo laberint, lo pou i algun altre), però encara no pas tots. Això fa pensar que el joc va desenvolupar-se en arribar a la Itàlia renaixentista i completar-se amb nous i dificultosos obstacles per fer les delícies dels jugadors. Tenia ja les 63 caselles reglamentàries fins avui, i forma arrodonida, que actualment ha derivat a quadrangular.

 Segle XVI. Joc de l'oca, Mallorca.
1931. Joan Amades, «El nom de l'auca».
«Les Auques», vol. I (enllaç).
Lo joc de l'oca siscentista «la planxa del qual forma part del fons de boixos de la impremta Guasc de Palma». Es tracta del joc més antic trobat (i imprès) als nostres Països, amb una característica particularíssima: consta de 142 caselles. Lo motiu mos és desconegut, però podria ser, simplement, per voler fer que la partida fos més llarga perquè era divertit de jugar. Així, s'hi devien encabir més jugadors i en augmentar la casuística dels obstacles, lo rebombori havia de ser majúscul i una font immillorable de passatemps.





 Segle XVI. Joc de l'oca, Mallorca.
1931. Joan Amades, «El nom de l'auca».
«Les Auques», vol. I (enllaç).
Detall del tauler de joc, que s'imprimia en paper gruixut. Sembla que les quatre darreres caselles abans de la final eren temibles.

1931. Joan Amades, «El nom de l'auca».
«Les Auques», vol. I (enllaç).
Lo nom del joc és 'de l'auca' en diversos llenguatges romànics, encara que en català lo mot auca no s'hagi aplicat a l'au palmípeda.

Etimologia del joc de l'oca.
Joan Coromines, DECLC.
Lo nostre savi Coromines mos ho aclarix. La primera menció del joc la troba al diccionari de Lacavalleria, al 1696, cosa que implica que almenys durant la segona mitat del XVII lo joc era prou conegut per incloure'l al vocabulari. Però heus ací que a un altre joc se l'anomenava auca, joc sovint prohibit als segles XVII i XVIII. Lo nou joc n'era derivat de l'altre i s'hi jugava amb les caselles retallades del full de cartró, de l'oca, «que es posaven en una bossa i se'n treien amb una aposta». D'ací, lo mot passà a designar l'auca de rodolins, històries estampades enormement divulgades al folklore català del XVIII i, sobretot, del XIX. Finalment i figurada, va fer-se anar també com a títol d'obres literàries, com la coneguda auca rossinyolenca.

1931. Joan Amades, «El nom de l'auca».
«Les Auques», vol. I (enllaç).
«El joc de l'oca s'hauria estès a Europa durant el segle XVIè als palaus senyorials». Se sap del cert que al segle següent lo joc era ja conegudíssim i de moda. L'oca mallorquina prova que «vers el 1660 el tal passatemps no devia ser cap 'novetat' quan ja oferia derivacions. L'esclat siscentista del joc de l'oca coincideix amb l'arrelament de jugar a l'auca, puix que les prohibicions i persecucions que coneixem d'aquest joc d'atzar s'escauen tots des dels començaments del segle XVII».

1931. Joan Amades, «El nom de l'auca».
«Les Auques», vol. I (enllaç).
Una descripció detallada del joc de l'auca, originat de manera paral·lela al de l'oca, però de «caient augural, endevinatori... que d'una aplicació purament cabalística i pronosticadora passaren a ésser utilitzades per a jugar-hi diners. Aquesta segona aplicació de l'auca li valgué una major popularitat». La persecució de l'auca per motiu de joc d'apostes, «estesa per estampació, atraient per les figures, es converteix francament en una fulla imatger, en un passatemps familiar, infantil. En aquesta nova etapa de la seva servitud, es disposa a multiplicar, a variar els seus temes».

1850. Lo joc de l'oca, de Joan Francesc Piferrer  (viqui).
La castellanització del full demostra l'avanç lent però indeturable de la diglòssia entre les nostres classes dirigents, fruit de la colonització espanyola al segle XIX, a la qual encara resistim.
La norma del 3+6 a la primera jugada, amb dos daus, porta al 26 i d'allà al 53. Se torna a tirar, i en traure un 6 i caure a l'oca, llavors directament s'entra a la casella 63, la guanyadora. La norma ja hi era al segle XVII. Com que al joc cada novena casella és una oca (a més d'alguna altra), encertar-la a la jugada d'obertura procurava aquest premi.

La senzillesa del joc combinada amb la incertesa que els obstacles procuren, i tot plegat depenent de la sort dels daus, generava un joc molt amè i distret. Les dinàmiques d'endavant i endarrere afegien emoció, lligades a caselles que oferien premis o penes, segons lo cas. Sens dubte que provocava interacció i riures i enutjos, i la rapidesa de les tirades provocava continus canvis de sort en los jugadors. A més, si hom volia, s'hi podia jugar amb apostes. L'èxit n'estava assegurat... fins a l'aparició de les pantalles.
Per fer una enquesta rapideta, quants de vosaltres, lectors, teniu avui un tauler de l'oca a casa?


 
Posted by
Labels: , ,

20241116

[2619] Testes de la terra, gent nostra

 

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
La centenària Montseny.
Sèrie de dibuixos de personatges anònims de comarques catalanes, apunts del natural, al més pur estil neorealista. Les faccions dures, la pell emmorenida, la barretina o mocador al cap, són senyals d'una dura vida. Només de la generació dels padrins a la nostra, tot ha canviat com un mitjó. Però encara mos queixem sens parar!
Llorenç Brunet destacà per la seua producció gràfica i cartellisme d'estil modernista (viqui).

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Llop de mar, Roses.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Lo pare del rector.
 
1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Pagés.

1929. Testes de la Terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Pagés de Tarragona.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Revers de la col·lecció postal.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
L'alcalde de la Pobla de Segur.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Una padrina aranesa.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Del Camp de Tarragona.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Lo Pep de la Pipa, curandero, Cerdanya.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
De Santes Creus.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Avi de Torroella de Montgrí.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
De la Bisbal. 

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
De la Bisbal.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
De la Bisbal.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Lo Fonteta.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
De l'Escala, Costa Brava.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Una vídua lleidatana.





Posted by
Labels: , ,

20240322

[2564] Lo nostre Big-Ben

 


1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
La façana primigènia, amb el llarg tub d'entrada que donava a la primera pista, la circular, després de passar obligadament pel guarda-roba. La sala circular era unida per un túnel amb reservat amb la de patxanguero. Encara no s'hi havia fet la sala de festes ni la nova entrada pel planetari (que arribarien aviat), escales amunt des de la pista redona, flanquejades per seients en forma de grada, el gran reservat que voltava la pista circular, i un altre tram d'escales amb una fonteta, per arribar-hi, al planetari. D'allà, encara més amunt, la cabina del dj i, finalment, la barra de dalt.  Tot això, molt abans de l'ampliació de la macropista amb la famosa megalàmpada.

La primera generació Big-Ben fou la dels joves nascuts entre 1955-60, any amunt any avall, com retratà l'escriptor arbequí Vidal Vidal, lo poeta del Big-Ben (enllaç). Després el babyboomers dels 60 l'ompliríem els anys 80s. La disco s'obrí el mateix any que s'estrenava la Guerra de les Galàxies! (veg. l'articlet de Francesc Canosa, enllaç) o la Febre del Dissabte Nit. Per a aquells joves que vam veure com els nostres pares se'n sortien de la misèria material i moral del franquisme espanyol, la disco mollerussenca representà la nostra alienació, la fugida del món, allà dins closos i suats com al tros. Altres generacions posteriors, en lloc de triar la música i el ball, s'alienarien amb altra mena de substàncies... Per primer cop a la història, els adolescents i joves érem mantinguts dels pares, no ens calia aplanar el llom per viure, i vam voler fer la nostra fugida endavant: prou de sermons, prou de guerra, prou del vell món... ni que fos per unes horetes cada cap de setmana. La febre del Toni Manero. Els diumenges al matí ningú et despertava (ep, excepte en temps d'anar a collir al tros), t'aixecaves mig adormit i plat calent a taula. Així qualsevol, oi?

Després, com a pares i mares, ens hem trobat allò que com a joves vam sembrar. Però aquesta és una altra història... que no volem sentir gaire... i que cal deixar per una altra ocasió. Perquè, de fet, mai no ens n'hem penedit, de deixar-nos-hi la pagueta setmanal, al Big-Ben, i, per tant, no en podem donar pas encara una revisió crítica. I és que la discoteca urgellenca, per a nosaltres, fou «l'etern Big-Ben a on vam ser feliços» (Vidal, enllaç), fou la nostra addicció a la xarxa social més potent de la nostra joventut. 

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
L'entrada original a la sala de la disco. S'hi feien llargues cues: era la nostra professó (que diem en lleidatà) laica de cada diumenge i festa de guardar. Era el túnel d'entrada a un altre món, al nostre món. Amb quina il·lusió hi deixàrem cada setmana tants bitllets de cinc-centes peles, aquells del mossèn Cinto amb barretina! La major part d'aquests bitllets van sorgir del tros, ja fos del cereal, l'aufals o la fruita. I de la suor dels pares. 

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
Acabada d'inaugurar, per la festa major de Sant Josep, amb publicitat llavors encara en castellà. L'edifici, a tocar de la vella N-II, era envoltat d'una gran esplanada per tots costats, a on un miler de cotxes s'hi amuntegaven cada sessió afilerats pels senyors aparcadors, pila en mà per fer indicacions. Quan diem cotxes volem dir des d'R4 a R12, o Simques mil, o Seats 127 a 1430, o similars, majorment.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 28 de desembre (XAC).
 Les mítiques campanades de Cap d'Any al Big-Ben. Recordo com, al planetari, s'hi sentia fimbrejar el terra, de tanta gentada que hi havia, que s'hi tardava una hora de baixar fins a la pista de baix, amb lo cubata arronsat al pit, que no es tombés, i lo cigarret a l'altra mà... o la parenta agafada per no perdre-us, que no hi havia mòbils i costava un ou, com dèiem llavors, tornar-vos a trobar. Per això, cada colla de cada poble tenia un racó assignat. Sense mòbils, calia disposar de punts de trobada de les colles, a on anar-hi a raure en cas de voler-se retrobar. Si algú es perdia de la colla, doncs ja sabia a on havia de fer cap a esperar-los. També servia, als més joves, per anar-hi a pidolar una plaça al cotxe d'algú del poble per poder tornar a casa. Ah, i sense mòbils, calia preguntar als coneguts, quan te'ls creuaves anant amunt o avall, què havia fet lo Barça d'en Venables.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 de juliol (XAC).
Reconeixement del «personal especializado» que ordenava el pàrquing. Especialitzat en EGB, per als qui sapigueu que era. Aquest petit homenatge per amb ells, que diem en lleidatà.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
Vista de la pista redona de baix, des de la fonteta del planetari. S'hi intueixen una mica les grades laterals, i rere la pista la barra amb els tamborets, sempre tan buscats. 

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
Entrevista al soci bellputxenc, senyor Fontanals, de la disco mollerussenca, socis definits com a «equipo de promotores jóvenes que han impulsado la realización del complejo recreativo». Desconec si encara són vius, potser sí. Fora interessant de tornar-los a entrevistar per completar-ne la història.
A l'altra foto, la saleta de reservat a on hi havia un minicinema, amb pantalla al fons. Amb tanta llum, costa de reconèixer... Sempre plena, costava de trobar-hi un forat, més ben dit, dos. Perquè ben pocs miraven la pantalla. Sovint se'n sortia amb xupetons, com se'n deia, al coll. Els xuclets o xuclades eren una mena de blau o morat que es provocava tot xuclant, com el nom indica, la pell del coll a la parenta o parent... Per cert, que llavors tota la visibilització LGTBI actual no existia encara.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
Uns altres socis n'eren un parell de germans d'Ivars d'Urgell, els Corredera, d'origen andalús.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
Vista de la barra de la pista redona de baix, la primera i més clàssica de totes. Llavors, a mi personalment, no m'havia arribat el gust dels G&T, i la cosa més habitual era beure Bacardí amb CCola o vodka amb taronjada. Els més grandets, whiskys o cointreaus.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
En Joan Miquel, soci mollerussenc, informa dels 2.500 m quadrats d'espai interior i 10.000 d'aparcament.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
La sala ambient va acabar sent la sala de patxanguero. Si els més joves no sabeu què era aquesta música, doncs feu un esforç i pregunteu-ho a algun boomer. Un dels reis en fou l'alcoletgenc Miquel de la Tonya, que en aquells anys 80 hi feu cursets de ball i tot. Se'ns emportava a alguns altres de més jovenets al curset perquè poguéssim fer de parelles de ball de les apuntades. Els cursets de ball de saló també foren habituals a les setmanes culturals de tots els instituts dels voltants...

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 d'abril (XAC).
No, aquest feixistot espanyol no fou habitual de la disco, però sí de la tele, de l'única que encara existia, sense català, quan lo Big-Ben s'inaugurà, quatre mesos després de mort el dictador. D'alguna manera, doncs, la disco esdevingué de manera natural símbol del canvi dels temps i dels costums per al jovent ponentí. Vàrem abuidar les festes majors i omplir la disco, les discos.

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 17 de març (XAC).
La propaganda de la preinauguració. L'entrada de la disco en els circuits musicals en directe del moment en fou, des de l'obertura de la sala de festes, un dels grans encerts i èxits. 

1976. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 19 de març (XAC).
Publicitat del dia inaugural. Servidor no hi va ser pas. Fora molt interessant que algú ens expliqués què s'hi feu a les 12... del matí, a migdia! 
Ei, escriviu-m'ho, que ho puga publicar...

1977. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«Hoja del Lunes»,  Lleida, de 14 de febrer (XAC).
Als inicis, potser la disco no fou ben bé la prioritat dels promotors, però l'èxit espaterrant en canvià de seguida el relat. Una menció fixa se la mereix també la frankfurteria del Més-Gold, just al davant, a l'altre costat de la carretera. Perquè bé calia fer el ressopó de matinada... ni que fos amb entrepans.

1992. Lo Més-Gold, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«El Pati»,  Valls, de 24 d'abril (XAC).
Lo Més-Gold fou també punt de venda d'entrades anticipades.

1987. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
Els magnes premis dels carnestoltes de la disco.

1977. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 13 de novembre (XAC).
Època de bodes: per les parelles que s'hi van forjar, i per les que, literalment, s'hi van casar. Vull dir, que hi van fer el banquet de noces. Un cop oberta la sala de festes, allà s'hi feien els àpats. Qui no hi ha anat, a la boda d'un parent o amic, a dinar al Big-ben, oi?

1977. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 6 de febrer (XAC).
La segona refundació de MollerU$$A l'empenyeren discos, pubs, cinemes i restaurants, entre el final dels 70s i la fi de segle. La primera, al tombant del XIX al XX, lo Canal d'Urgell. 

1977. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 17 de desembre (XAC).
Els serveis de restauració.

1978. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 26 de març (XAC).
Al segon aniversari, ampliació a la Sala de Festes. A sota de la qual, també ben aviat s'hi inauguraria la bolera. 

1978. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 6 de gener (XAC).
La diversió lleidatana d'aquells temps que vam viure il·lusionats en l'engany de la transició i la fal·lera del destape i l'Interviu (els més joves, acostumats a l'accés lliure al porno des de joves, no cal ni que sapigueu què eren). Els clubs del moment: Mannigan, Scarlet, Satúrnia, Coupé 76... Els cinemes: el Bahia, el Fèmina, el Catalunya, el Granados, el Vinyes, el Victòria, el Principal... Ni un, no en resta.

1978. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 6 de juliol (XAC).
La col·laboració de la disco amb les activitats culturals mollerussenques i urgellenques fou rellevant. 

1980. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 12 de desembre (XAC).
La disco no era vista com una simple empresa, sinó que gaudia d'un alt reconeixement social com si fos una cosa nostra. Forma part de l'etnografia ponentina de final del segle XX.
Els propietaris saberen retornar part d'aquest afecte. 

1978. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 21 de juliol (XAC).
El club de bowling, amb seu a la bolera de la disco, llavors era novetat com a esport minoritari.
 
1978. La Florida-Fraga (lo Baix Cinca).
«La Mañana», de 21 d'octubre (XAC).
Florida Fraga fou una certa alternativa al Big-Ben, sobretot a partir que es convertí en Florida 135, amb especialització amb música electrònica, tot i que hi hagué pista de música pop. 

1981. La Borgia, les Borges Blanques (les Garrigues).
«La Mañana», de 21 d'octubre (XAC).
La Borgia garriguenca, de nom de ressonàncies històriques; el Musicland, l'eterna alternativa local al Big-Ben; la Kipps agramuntina, la Florida fragatina... Tot Ponent fou una mena de meca de la música disco dels 80s! De cotxes amunt i avall, i de desgràcies d'accidents... A molts pobles se'n van patir, malauradament. 

1978. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 20 de desembre(XAC).
Els peepshows del Big-Ben, amb el jovent assegut a peu d'escenari de la Sala de Festes, i amb l'ambient carregat... de fum (llavors s'hi fumava a dins dels locals) i d'hormones...
Per a l'«educació sexual» que la disco "impartia"... 
veg. VAN SER EL BIG BEN I EL MUSICLAND LA NOSTRA ESCOLA DE SEXUALITAT?, Josep M. Aparicio, enllaç.

1978. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 29 de desembre (XAC).
Lo Cap d'Any al Big-Ben.

1979. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 28 de juliol (XAC).
A poc a poc, la Sala de Festes s'incorporà al circuit de concerts estatal, amb grans noms,  figures i conjunts de la música del moment.

1980. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 25 d'octubre (XAC).

1980. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 31 d'octubre (XAC).
Llavors encara no existia el Castaween importat. Només fèiem Castanyada.

1981. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 30 de gener (XAC).
«Per Big Ben van passar els més importants cantants i grups de l'últim terç del segle xx, des de Radio Futura, Pet Shop Boys, Boney M. i de Miguel Bosé a Sabrina Salerno, Els Pets, Alaska o Loquillo. Ilegales va enregistrar un doble disc en directe a Big Ben; mentre que La Unión va estrenar-hi la cançó Lobo hombre en París». S'hi diu a la viqui, tot i que l'entrada és una molt fluixeta.

1980. Lo Big-Ben discoteca, Mollerussa (lo Pla d'Urgell).
«La Mañana», de 31 d'octubre (XAC).

 






Posted by
Labels: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)