Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aiguabarreig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aiguabarreig. Mostrar tots els missatges

20180306

[1811] Lleida, riuada de 1907


1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La imatge del pont medieval col·lapsat per l'aiguat d'aquell octubre. Els dos darrers ulls, just a la corba del meandre i que disposaven ja d'una passera des de la darrera avinguda durant la penúltima dècada del segle anterior, van cedir a la força de l'aigua. El pont encara havia tingut un altre arc, tocant al portal d'entrada a la ciutat, que fou enterrat durant la construcció de la primera banqueta, a final del segle XVIII.

«Espectacle grandiós i desolador era contemplar lo riu ensenyorit de l'horta de Lleida i de part de la ciutat, voltant les cases de camp,... batent i rebatent furiós contra els murs de la banqueta, bramant desesperadament contra les pilastres del pont, destruint i arrossegant arbres gegantins,... marges i conreus, bigams i carretals, los aparells del llaurador i les mercaderies dels magatzems», escriu apassionadament des de la ciutat inundada el corresponsal Ll.G. Abadal.
1907. Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

«Los vells recorden la riuada del 1853», en què «malgrat haver arribat l'aigua al segon graó de la Catedral, o sia un pam més amunt que enguany, no se sofriren tantes malvestats ni perjudicis»
1907. Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Detall de l'aleshores diputat Francesc Macià, en la seua excursió fluvial per la darrera part del Segre en l'aiguabarreig amb el Cinca.
Breu ressenya dels danys a Lleida i pobles de l'horta del Segre i de l'aiguabarreig amb el Cinca. El diputat a Corts (espanyoles) senyor Macià va visitar les hortes inundades del Baix Segre, des de Torres per avall, per mitjà d'una barca, cap a Soses i la Granja, molt afectada en l'aiguabarreig amb el Cinca per l'acumulació de les avingudes dels dos grans rius. 
1907. Torres de Segre (el Baix Segre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall de l'aleshores diputat Francesc Macià, en la seua excursió fluvial per la darrera part del Segre en l'aiguabarreig amb el Cinca.
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 23 d'octubre.

«En toda la vasta cuenca del Segre llueve sin cesar». La situació de desbordament del Segre a Cappont: «En medio de la orilla izquierda hay una hilera de casas, en las que varias personas necesitan y piden auxilio urgente por temor a un derrumbamiento». S'esperava material i reforços per tren des de Tarragona.

Deia el telegrama del governador (espanyol) a Lleida: «Inundación presenta carácter verdadera catástrofe. De pueblos aguas arriba recibo noticias cada vez más alarmantes. Puente de piedra está a punto de colmar sus ojos, y en tal caso es seguro quedará destruido... La corriente del Segre es aterradora por inmensa e impetuosa».
1907. El Cappont, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

A Cappont, l'aigua va arribar fins al primer pis de l'única filera de cases que llavors hi havia, tot just davant del Segre. A la casa que hi ha marcada amb una petita creu al damunt, s'hi refugiaren 27 persones, que hagueren de ser rescatades «amb grans treballs». S'aprecien un pal de llum a la dreta, i la fumera del molí a l'esquerra. La ratlla de l'alçada fins a on va pujar l'aigua és ben recognoscible. També l'estil tradicional dels casals d'aquell temps, amb àmplies galeries. 


1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 23 d'octubre.

El dia 22 al matí el pont de pedra lleidatà encara aguantava, però la situació era més que alarmant: «El Segre se ha desbordado inundando la huerta, los Campos Elíseos, la barriada de Cappont, la Rambla de Fernando, y parte del paseo de la Banqueta». En augmentar el nivell de les aigües, queda «prohibido el paso por el puente del Segre». La redacció dels diaris El Pallaresa i El Ideal, restaven inundades. Probablement la impremta Sol, emplaçada al final del carrer de Blondel.

Al vespre, el secular pont de pedra lleidatà va sucumbir: «El puente sobre el río Segre, el único que comunica la capital con los pueblos de la orilla izquierda del río, se hundió produciendo estrépito».
1907. La Rambla de Ferran, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall de la banqueta just a tocar del pont per la seua banda septentrional, actualment Rambla de Francesc Macià, abans de l'anomenada plaça de Cabrinety, actualment de la Pau. El pal de la llum ha caigut a l'aigua perquè el talús a on descansava el pont ha cedit a la força de l'embat de les aigües, just a la corba del meandre que el riu feia en passar per la ciutat.
1907. La Rambla de Ferran, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La Rambla de Ferran tota negada. A les parets laterals, s'hi aprecia l'alçada de la marca de l'aigua.
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 24 d'octubre.
El rescat dels aïllats a Cappont. «En la actual avenida del Segre se ha observado un fenómeno, y el de que el nivel de las aguas experimenta bruscas oscilaciones, bajando a veces un metro para subirlo nuevamente a los cinco minutos».

1907. Els Camps Elisis, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La Font de les Granotes dels Camps Elisis amb «lo sortidor mig cobert de terra».
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 24 d'octubre.

Breu notícia de danys a Seròs. En els pobles de Franja, com ara Mequinensa, el Cinca també en va fer de les seues. 
1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.
Els pontoners de l'exèrcit (espanyol) vinguts de Saragossa construeixen un pont provisional de barques entre la marge dreta a l'alçada del carrer Alcalde Fuster i els Camps Elisis, davant els magatzems de fusta, a on paraven els rais provinents del Pirineu, de la Viuda Areny. El pont s'hi estarà més de tres anys, fins a la inauguració del nou pont al 1911. 
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 26 d'octubre.

Notícia de la mobilització dels pontoners militars per substituir provisionalment el vell pont medieval. 
1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall del pont de fusta sobre les barques, que feia ben bé 200 m. per 3 d'amplada. 
1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall del pont militar, davant de la serradora dels Camps Elisis. Després de l'ocupació franquista (1938) de la ciutat, més o menys al mateix lloc s'hi construirà un altre pont militar de barques.  
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 27 d'octubre.

La demanda de socors de part del Paer en Cap a altres ajuntaments i administracions fou constant. 
1907. Els Camps Elisis, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: E.Gausí.

Grup d'«esforçats marins» de Tarragona i Tortosa arribats en auxili de la ciutat. El tren a Tarragona fou gairebé l'única via de comunicació de Lleida en aquells dies i això portà l'ajut de veritables 'llops de mar' per solcar les aigües del Segre en el salvament de les persones aïllades al Cappont. Diria que la imatge és presa a l'estació de ferrocarril, que encara era la primitiva de 1860. 
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 19 de desembre.
Agraïment pels donatius rebuts.
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 11 de novembre.

L'alçada del llot i del xarqui [tarquim] als trossos de l'horta arribava a un metre. 
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 31 d'octubre.

La queixa publicada al diari «El Pallaresa» i reproduïda pel diari barceloní contra l'Estat (espanyol) per la manca d'inversions. Oi que encara us sona? Continuarà sonant fins a l'arribada de la llibertat, la dignitat i la prosperitat republicanes. 

20170216

[1637] La plana lleidatana, teatre d'operacions de Cèsar i Pompeu

1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Mapa del Segre i de la plana lleidatana, des de la desembocadura de la Ribagorçana a Corbins fins a l'aiguabarreig amb el Cinca. El dibuix estava fet per indicar les campanyes de Juli Cèsar a Ilerda sobre el terreny.

1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Un resum de la història de la ciutat que comença abans de l'arribada dels romans. Segons alguns autors, atès que la ciutat era la capital del territori ilergeta, «Lérida étoit également connu sous le nom d'Athanagia, et fut la même ville dont Scipion s'empara après avoir battu Hannon, géneral carthaginois... Il est certain que Tite Live nomme Athanagia la première ville des ilergetes».

«Lorsque Lerida eut passé  sous la domination des Romains, elle attira l'attention de ses nouveaux maîtres per la beauté de sa situation et la fertilité de son sol; ils y établirent une de leurs colonies , et lui donnerent le titre de municipe». I acaba al setge de 1707, prenent-se la llibertat de considerar-nos «obstinats en la revolta». 
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La campanya de Juli Cèsar a Ilerda.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
A banda de la disposició de les legions de Cèsar i Pompeu a l'any 50 aC, el mapa de Laborde ens presenta, de manera prou fidedigna, la distribució geogràfica de la plana al voltant de Lleida i fins al Baix Segre. En canvi, la toponímia apareix molt tergiversada en alguns casos, i també l'emplaçament d'alguns dels pobles. 

Entre altres detalls, les legions de Cèsar creuaren el Segre entre Alcoletge (Collegiata) i Corbins, i instal·laren campaments als peus de Gardeny i l'esplanada de cappont davant del pont vell. 
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
El Baix Segre fins als altiplans d'Aspa.
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Bona part de la plana lleidatana des de la capital fins a Sidamon.
1806. La plana lleidatana i el baix Segre.
Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA).
Detall del Segre fins a Alcoletge i Corbins. A l'esquerra, la sèquia de Pinyana baixa de nord a sud, i s'hi veuen derivacions que desguassen al Segre. La de Lleida apareix empalmada amb el Noguerola, que desguassa al nord dels murs de la ciutat. Òbviament, això referia un estat de coses de l'època del dibuixant, just al tombant del segle XVII al XVIII.

20160229

[1332] Mequinensa napoleònica

1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).




L'endemà mateix de la caiguda de Lleida al 13 de maig de 1810, el mariscal Suchet decideix d'enviar el 121è Regiment a Mequinensa. Comandat person ajudant de camp, baixa per la marge esquerra del Segre per tal d'oferir al governador de la plaça bones condicions de rendició. Refusades aquestes negociacions, el mariscal Suchet es trasllada a reconèixer els voltants de la població i a pendre-hi posicions.


Després de 19 dies de setge, el 8 de juny de 1810, el castell de Mequinensa caurà en mans de les tropes napoleòniques. El Mariscal concedeix als derrotats l'honor de sortir en formació per davant de les seues tropes. La vila de Mequinensa esdevindrà un important centre logístic per a avituallament de queviures i municions de l'exèrcit gavatxo durant les campanyes que seguiran de Tarragona, Tortosa i València. La conquesta de la inexpugnable plaça mequinensana, de vital importància estratègica per tal de controlar la navegació fluvial de l'Ebre, comportà la inscripció del nom de la vila a l'Arc de Triomf parisenc.
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).

L'aiguabarreig del Segre amb l'Ebre al costat de Mequinensa, quan la construcció dels pantans del segle XX encara no havia fet malbé la mil·lenària població. 
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).
Vista de Mequinensa des de la riba dreta de l'Ebre, amb l'aiguabarreig amb el Segre al fons. S'hi observa molt bé tot l'altiplà del turó del castell i sa posició estratègica per controlar els rius que conflueixen als mateixos peus de les cases de la vila.
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).

Diversos detalls de l'esplèndida vista de la població al peu del poderós castell. S'aprecia ben bé el costerut camí que hi pujava des de la vila, amb grans retombs, i les línies murallades que baixaven del castell fins al riu.

El campanar de l'antiga població destaca sobre les aigües veïnes del Segre en els darrers moments de son recorregut. Llavors la vila no disposava de cap pont dels dos que ara hi ha, l'un sobre el Segre, just al lloc d'afluir a l'Ebre, i l'altre una mica aigües amunt del poble, abans d'arribar a la presa dita de Mequinensa. Les travesses dels rius s'havien de fer en pas de barca, tal com es marca en el plànol.

Ara el campanar descansa sota les aigües de l'altre pantà, el d'aigües avall, el de Riba-roja, per obra i (des)gràcia de la pantanada dictatorial espanyola.
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).
Els camins a dreta i esquerra aigües amunt de l'Ebre. A l'una banda, hi havia l'ermita, i a l'altra una sínia per moldre el gra al molí fariner. 
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).

Detalls del Segre aigües amunt de la vila, poc després del seu particular aiguabarreig amb les aigües del Cinca. Al marge dret, el camí de Fraga; a l'esquerre, el de Lleida.
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).

Detalls del riu Ebre. El mapa mostra l'emplaçament de les bateries d'artilleria franceses al voltant de la població assetjada. Un pas de barca permetia de creuar el gran Ebre davant de la vila, abans dels grans arenys de l'aiguabarreig.

1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).
El poderós castell, secular talaia de l'Ebre i del Segre-Cinca, ben fortificat a la punxa de l'alt turó que domina la vila. Esperem que algun dia algú obligui la casta hidroelèctrica espanyola a retornar la propietat als poders públics municipals.  
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).
La situació del campament dels assetjants, al peu de castell i a tocar de l'Ebre.  
1810. Setge de Mequinensa durant la Guerra del Francès.
«Plan de Mequinenza pris les 8 de Juin par l'armée française d'Aragon aux ordres de S.E. le Marechal Suchet, duc d'Albufera, gravé par Richard Wahe», (MDC-ICGC).
L'aiguabarreig de l'Ebre just davant Mequinensa, amb els grans arenys i sediments que transportava la força de les aigües pirinenques. Una ruta que els raiers coneixien pam a pam, fins que la desgràcia de l'especulació hidroelèctrica s'abaté sobre el Pirineu a començament del segle XX.