Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Almenar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Almenar. Mostrar tots els missatges

20170816

[1753] Els Borbons, derrotats a Almenar al 1710

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Plànol de la batalla d'Almenar durant la Guerra de Successió, a les acaballes del juliol de 1710, en què les tropes del pretendent Arxiduc Carles foragitaren les del pretendent Borbó. Segurament, tots dos reis no es veieren ni la cara per les caloroses planes del Segrià regat per la Ribagorçana. Els seus generalassos ja s'encarregaven de tot, estratègia inclosa. Les tropes dels Borbons, espanyol i francès, provinents de l'Estany d'Ivars a on havien acampat, creuaren el Segre amb dos ponts de barques, l'un a Granyena i l'altre a Alcoletge, per situar-se ja a la banda dreta de la Ribagorçana i pujar de dret cap a Almenar.

La desfeta de les terres de conreu per on passaven aquests grans exèrcits era terrible. Hem de pensar que de quinze a vint mil homes en marxa per banda, molt bona part d'ells a cavall, deixaven arrasada una gran extensió de terres, tan se val si estaven conreades com si no.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
El plànol es mostra dibuixat invertit, és a dir, amb el Nord a la part de baix i el Sud, amb el camí que pujava de Lleida, a dalt del dibuix. Amb un parell de dies, l'exèrcit borbònic es presenta a les envistes d'Almenar, però ha fet tard: els aliats ja han ocupat el castell elevat de la població i els marges de l'altiplà amb artilleria i tot, fet que els dona clar avantatge.

1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
La tarda és ja avançada i els felipistes volen esperar a l'endemà per atacar, quan ja hauran arribat els reforços provinents de Lleida, caiguda i capturada ja al 1707. Però el general Stanhope decideix, agosaradament i per sorpresa, l'atac contra l'enemic, que li reportarà la una contundent i clara victòria.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall del petit poblet d'Alfarràs, entre la sèquia medieval de Pinyana i la Noguera Pallaresa. Dos ponts s'assenyalen sobre el riu, més un altre sobre el braç esquerre de la Ribagorçana que feia un meandre i deixava un gran areny al mig. S'aprecien també alguns masos i les terres de conreu i de bosc. Un braç de desguàs comunicava el canal amb el riu passada la vila. Devia ajudar en les grans avingudes del riu al congost de Pinyana, quan la presa -òbviament- no existia encara i les aigües baixaven enfurismades tot sovint.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Disposició dels batallons dels nostres aliats dalt de l'altiplà d'Almenar, aprox, fins allà a on acaba la recent inaugurada i curta autovia A-14. Mentre que els batallons dels enemics espanyol i francès pujaven per baix a l'horta fins a l'alçada d'Almenar.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de la vila d'Almenar, amb l'església i petita fortificació dalt del turó, i les cases del poble atrapades entre els batallons de soldats. Probablement, se n'havien anat tots als masos dels afores només de sentir que s'amania una batalla. La representació dels pobles és molt aproximada. La vila d'Almenar se situa ben bé al peu del turó fortificat del castell i l'església. L'autor anglès devia treballar amb testimonis de la batalla sobre un mapa del país, amb els importants detalls de rius i sèquies, tossals i ponts, però no tenia gaire idea de com eren disposats els pobles.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Un gran detall de l'autor, el molí fariner sobre el canal de Pinyana davant d'Almenar. S'hi veu ben bé la roda de la sínia i tot. 
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Setze esquadrons dels nostres aliats es planten davant els vuitanta dels espanyols i francesos. Aquest primer atac fou tan sorprenent, per la inferioritat i l'hora avançada de la tarda, que aconseguí el trencament de les línies borbòniques. 
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de les terres segrianenques entre Almenar, Alguaire i la Portella, emplaçades entre el «Great Channel of Lerida», el canal de Pinyana, i la Noguera Ribagorçana.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall esplèndid de la Torre de Santa Maria, una de les antigues torres o masos fortificats medievals existents. L'antiga torre ja tenia altres edificis al voltant, dels diferents masovers, i des d'allà conreaven les productives terres dels voltants. 
1732 «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall d'un altre molí hidràulic en un braç derivat de la sèquia de Pinyana, a on d'aigua, mai no n'ha faltat (almenys fins a la construcció dels pantans moderns, amb altres fins crematístics més enllà de l'agricultura).
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de les poblacions d'Aubesa i la Portella, connectades per l'històric pont que hi ha hagut sempre en aquest punt de la Ribagorçana, i on segons la llegenda el comte Ermengol d'Urgell va perdre la vista castigat per la Mare de Déu, en voler apoderar-se del Merli d'Alguaire faltant a sa promesa.
1732. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de la petita vila d'Alguaire, en la qual no s'hi dibuixa el castell santjoanista de què disposà, probablement molt afectat des de la darrera Guerra dels Segadors.

«L’estiu de 1710 l’exèrcit aliat va llançar una ofensiva important en direcció a l’Aragó i Castella, la qual va permetre al rei Carles III ocupar Madrid, per segona vegada al llarg de la guerra de Successió. Aquesta ofensiva va tenir com a punt de partida la batalla d’Almenar, el 27 de juliol de 1710, on els aliats, comandats pels generals Guido von Starhemberg i James Stanhope, van derrotar els borbònics, dirigits pel marquès de Villadarias i pel mateix Felip V. Tot i que no fou una gran victòria, almenys pel que fa al nombre de baixes infringides a l’enemic, la batalla d’Almenar va servir per aixecar la moral dels aliats. De fet, fou el preludi d’un enfrontament molt més important –que va tenir lloc prop de Saragossa unes setmanes després–, del qual els borbònics, aquest cop sí, sortiren completament derrotats. En qualsevol cas, l’avantatge aconseguit pels aliats no serví de gran cosa, ja que a final de 1710 l’exèrcit francoespanyol va aconseguir recuperar el terreny perdut a les batalles de Brihuega i de Villaviciosa, que van deixar definitivament Catalunya a mans de Felip V.

«El mapa, obra d’Isaac Basire (1704-1768), va aparèixer publicat el 1732 en la segona edició de History of England, de Nicolas Tindal» (gelonchviladegut.com).

20150419

[1018] La derrota felipista d'Almenar

1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

Les tropes borbòniques, aquarterades a l'Estany d'Ivars travessen el Segre el dia de Sant Jaume per anar a guerrejar les tropes austriacistes a Alfarràs. En atansar-s'hi, ja al dia 27, es troben que aquests dominen el castell i altiplans d'Almenar. Com que ja és capvespre, els gavatxocastellans decideixen esperar a l'endemà per atacar. Se saben superiors en nombre i forces. Llavors, per sorpresa, el general anglès Stanhope ordena els defensors de la plaça que surtin al xoc, amb el suport de l'artilleria del castell d'Almenar. El caos causat per l'atac sorpresa, que deixà les tropes filipistes fou tan gran que Felip V manà de retrocedir fins a Lleida. 

1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

L'explicació de la batalla en llatí i neerlandès. L'autor era d'origen alemany, però treballà establert a Amsterdam. Pieter Shenck treballà com a gravador fins que es féu l'amo d'un taller d'impressió amb què publicà nombroses obres cartogràfiques i gravats. En morir, el seu fill traslladà la fira a Leipzig.
1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

Vista general del mapa, amb la preciosa representació de la batalla a sota.
1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

Detall de soldats en plena fragor de la batalla. Per no dibuixar tota la vista, situa l'acció darrera un canvi de rasant. Així només li cal apuntar l'acció al darrera i col·locar al davant unes poques figures que representen la batalla i en mostren l'ardor i la cruesa, amb la presència de cossos estirats a terra, tabals abandonats i barrets caiguts.
1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

Un dels soldats, amb l'espasa a la mà, al capdavant. L'acció d'Almenar fou una de les poques victòries catalanoaustriacistes des del 1707 i fins al 1714.
1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

El mapa, fet a partir de còpia d'altres mapes, situa Almenar a tocar de Llardecans! En canvi, representa esplèndidament tota la plana lleidatana i del baix Segre, des de Balaguer fins a Aitona i Mequinensa.
1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

L'Estany d'Ivars a la plana urgellenca. El mapa dibuixava les principals vies o camins de l'època. Les viles importants hi eren senyalades amb castells, com Aitona, Anglesola o Tàrrega. Les ciutats de Lleida i Balaguer encerclades en ses muralles.
1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

Les errades de nomenclatura eren freqüents en els mapes de l'època, que anaven copiant els noms, sovint poc llegibles i interpretats amb fonètica estrangera, dels uns als altres, i d'aquesta manera amb el temps anaven degenerant. Aquesta és també la raó de trobar pobles i viles més petites mal emplaçades, com Aitona a tocar del Segre o Castelldàsens molt més avall de Margalef.
1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

Pel sud, fins al Soleràs i Juncosa, intercanviades de lloc, i Granyena de les Garrigues una mica lluny. L'Ebre fins a Flix i Ascó. El meandre poc marcat de Flix és una altra prova que el mapa no fou fet del natural: és un detall que no hauria passat desapercebut a cap geògraf. 
1710. La Batalla d'Almenar (Düsseldorf Landesbibliothek).
Pieter Shenck (1660-1713).

Per l'est, Cervera, Igualada i Manresa.
Pel sud-est, fins a Montblanc, Vilafranca i Barcelona, amb l'antic estany entre Aiguamúrcia i Santes Creus.
Antic Castell d'Almenar.

20131113

[502] Terres de Lleida, 1913 (vi)

1913. Alguaire, Segrià. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'església fóra parcialment derruïda durant la guerra.
1913. Alguaire, Segrià. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
La façana es reconstruiria de totxo, enlloc de la pedra de la façana neoclàssica original.
1913. Almenar, Segrià.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La població encimbellada, veritable plaça forta que obria el domini al pla del Segrià, fins a Lleida.
1913. Almenar, Segrià.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'església gòtica, les cases de tàpia, els bancals llaurats amb espones.
1913. Lo Pilar d'Almenara, l'Urgell.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Esplèndida imatge de Lo Pilar, sense les escales d'accés actuals.
1913. Lo Pilar d'Almenara, l'Urgell.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
En el detall, s'hi observa la porta a mitja alçada, una mica esventrada.
1913. Alòs de Balaguer, la Noguera.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El Segre arribant al poble, a punt per entrar al Congost de Mu.
1913. Alòs de Balaguer, la Noguera.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall dels horts a la riba del riu.
1913. Artesa de Segre, la Noguera.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El fantàstic pont medieval sobre el Segre, derruït durant la guerra.
1913. Artesa de Segre, la Noguera.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
El Segre a punt de la primera regulació del pantà de Sant Antoni, llavors en construcció.
1913. Balaguer, la Noguera.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La ciutat de principis del segle XX, amb el Segre sense canalitzar, ple d'arenys de grava arrossegada per l'aigua.
1913. Balaguer, la Noguera.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
La vista cap a Santa Maria, amb la banqueta en primer terme.
1913. Balaguer, la Noguera.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
El ferreny pont medieval fóra volat durant la guerra.
1913. Baldomar, la Noguera.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
La població fóra municipi fins als anys 1920, en què passaria a jurisdicció d'Artesa de Segre.
1913. Balaguer, la Noguera.
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'espadanya de la vella església romànica. Segons una etimologia, el nom del poble provindria de Vall d'Omar, en al·lusió a la fundació sarraïna del poble.



20130217

[285] D'excursió pel Segrià de fa cent anys

1918. Torrefarrera, creu de terme.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1918. Alfarràs, pont sobre la Noguera Ribagorçana.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1918. Algerri, vista des del calvari.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1918. Almenar, església parroquial.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. «Notes d'una excursió pel Segrià i l'alt pla d'Urgell»
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Granyena, ermita.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Torrefarrera, Rosselló, Alguaire.

Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Alguaire.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Almenar.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Alfarràs.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
1919. Algerri.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

[49] La batalla d'Almenar