Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1980-90. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1980-90. Mostrar tots els missatges

20180302

[1809] L'antiga tonaira de la Platja de l'Almadrava (ii): els turistes

Anys 1960. Platja de l'Almadrava,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

Una imatge virginal de l'indret, encara sense nuclear. El Coll de Balaguer mostra el tall de la carretera N-340. Tot just començava la reconversió turística de l'antiga tonaira. Les primeres casetes aixecades, a primeríssima línia de mar, encara es barrejaven amb les antigues barques dels almadravers.
Anys 1960. Platja de l'Almadrava,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

Comença la transformació de l'Almadrava en un llogaret turístic. La crisi de les almadraves, substituïdes per vaixells de cèrcol primer i per grans tonyinaires més endavant, que pescaven, preparaven i congelaven la tonyina en alta mar. En algun moment d'aquells inicis urbanístics, la família Llorca va traspassar la propietat a la família Rexach. Crec que el pare hi va arribar com a capatàs a les primeres obres, i la família amb sis fills hi va créixer i desenvolupar la característica urbanització de petites casetes d'estiueig, que serien totes d'estil eivissenc.

Aquesta decisió potser s'inspirà en el record de les barraques avalencianades dels primers pobladors de la colònia de pescadors, que «eren majoritàriament d'Altea i Benidorm (la Marina Baixa) i de l'Ametlla (el Baix Ebre). Les cases s'hi construïen a l'estil de les barraques valencianes» (enciclopèdia.cat). Però a les fotos de mitjan segle XX ja no se n'hi veu cap.
Anys 1960. Platja de l'Almadrava,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

Aviat tindríem com a decorat al peu meridional del Coll de Balaguer el primer edifici  de la nuclear dita de Vandellòs I (1967). 
Anys 1960-70. Platja de l'Almadrava,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

A primera línia de mar, s'hi instal·là el càmping de la Masia, encara existent. Al fons, s'hi observa com la carretera zigzagueja amunt del Coll de Balaguer. Des del 1967, i amb l'addició de Vandellòs II i de la tèrmica, una gran mola de formigó domina el vessant meridional del coll i completa el decorat modern de l'Almadrava. Els almadravers actuals creuen que la instal·lació nuclear ha ajudat a mantindre d'alguna manera a ratlla la sobreexplotació urbanística de la platja. 

Damunt de la taula, les ampolles de vermut, de whiskey i la del sifó, que pràcticament ja ha desaparegut de les barres dels bars. 
Anys 1960-70. Platja de l'Almadrava,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

Les rulots dels turistes francesos, amb els avancés posats, aparcades a primera línia de mar. Ara els càmpings hi solen emplaçar els bungalows de fusta. Al fons, la silueta altiva de la primera nuclear, actualment segellada de formigó des de l'accident de 1989 i pendent de desmantellament. Encara no s'hi veuen ni la segona nuclear (1981) ni la tèrmica, cosa que ajuda a fixar amb certitud la idíl·lica postal.

Anys 1960-70. Platja de l'Almadrava,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

A començament d'aquest segle (crec) arribaria la urbanització del passeig marítim, i la professionalització del negoci del càmping, que passarà a disposar de tots els serveis, però que perdrà aquella antiga aroma assilvestrada amb regust de salvatgina que tingueren aquells els primers càmpings.



 
Anys 1980-90. Platja de l'Almadrava,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

A poc a poc, la platja s'omple de blanques casetes de teula vermella. Fins a la construcció del passeig marítim, els cotxes arribaven a aparcar a tocar mateix de l'arenal. Comparant les vistes antiga i moderna, s'aprecia bé com se segueix el mateix urbanisme, però amb carrers més plens de casetes.
Anys 1980-90. Platja de l'Almadrava,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

El càmping tancava la urbanització en direcció a la central. Del càmping cap a la riera del Cap de Terme, on s'acabava la urbanització i l'antiga almadrava, les petites casetes van anar proliferant, atapeïdes, segons que marcaven les directius insaciables del negoci turístic.
Anys 1980-90. Platja de l'Almadrava,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).

Diversos detalls de l'actual urbanització. Des del mar, l'ermita presideix l'antiga colònia pesquera reconvertida en urbanització turística. Un parell de grans edificis (hotel i restaurant) desentonen del quadre general, en el qual s'han conservat alguns elements d'abans com les àncores o el forn. 
Anys 1980-90. Platja de l'Almadrava,
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).
Postal de l'Almadrava sota el nom de l'Hospitalet de l'Infant, amb el passeig marítim ja urbanitzat. La platja deu fer uns tres quarts de quilòmetre i és molt apreciada per l'arena fina i la planíssima entrada mar endins. Algunes noves fileres de casetes s'hi han anat afegint durant la darrera bombolla immobiliària d'inici de segle XXI. El poderós Senyor Diner ha fet barallar-se la família Rexach, com tantes altres a la costa, a la plana, al Pirineu. Esperem que no acabi amb la gràcia i sabor peculiars d'aquest lloc costaner amb intensa història.

20160602

[1430] Salàs de Pallars entre el segle XX i XXI

Anys 1970 ca. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Vista esplèndida de la població des de l'altre costat del barranc (fototeca.cat). 
Anys 1970 ca. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà). 
Vista al pantà de Sant Antoni des de dalt del poble.
Anys 1970 ca. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
El vell raval de la Solana.
Anys 1970 ca. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Detall de les velles construccions. 
Anys 1970 ca. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Dos postals de l'època amb vistes al pantà.
Anys 1980 ca. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
La font adossada a la vella torra defensiva. 
Anys 1970 ca. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Detall de l'església. 
Anys 1980 ca. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Detall del tren de la Pobla al pas pel terme de la població.
Anys 1980 ca. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
El pont de la via i el de la carretera, dit dels Palillos pels seus característics pilans, a tocar tocar. 
Anys 1980 ca. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà).
Tipus popular. 
2002. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà), a vista d'ocell, Diari Segre
Vista aèria de la població pallaresa, allargada al costat del barranc. 
2002. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà), a vista d'ocell, Diari Segre
S'hi distingeix bé el perfil de la vella vila closa respecte dels ravals més moderns extramurs.
2002. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà), a vista d'ocell, Diari Segre
Una altra perspectiva aèria de la població.
2002. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà), a vista d'ocell, Diari Segre
Detalls del portal d'entrada, del campanar i de la petita plaça porxada del mercat al centre de la vila.
2002. Salàs de Pallars (el Pallars Jussà), a vista d'ocell, Diari Segre
Detalls històrics, en què destaca l'antiguitat de més de 600 anys de la Fira de Bestiar de Peu Rodó. Demogràficament, la població fixa està estancada en poc més de 300 habitants, després de decréixer constantment durant tot el segle XX des del seu màxim històric a mitjan del XIX. 

20150213

[972] Nostàlgia de l'Alcoletge dels 80, més

Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Vista del pobles des de sobre del camí de la Nora. Al peu del tossal, el nucli primitiu d'Alcoletge, agombolat al voltant del turó del castell per carrers costeruts. Després vindrien, com a carrers principals des dels segles XVIII-XIX: el carrer Major i la resta d'eixamples: cap a la Plaça, cap al carrer de les Eres (Nta. Sra. del Carme), cap als carrers de les Basses, Bovera i Bona, cap al carrer Paral·lel i cap a l'Arrabal (Miralbò). 
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Vista de la nova cantonada de Cal Mo. El vell edifici històric del carrer Major, antic convent, havia estat enderrocat, però encara no s'hi havia fet el nou bloc que ara hi ha. Fins llavors, el carrer de les Eres s'acabava a Ca la Maria del Micaló (versió nom de la mare), o a Cal Josep del Soleràs (versió nom del pare). Al solà de la casa dels meus pares, la padrina hi tenia la roba estesa, i el meu germà havia deixat el camió de farina a l'ombra de Cal Mo. 
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
L'església neoclàssica és del segle XVIII, potser sobre alguna capella primitiva. Després de la Guerra de Successió, l'antic règim borbònic imposà una pau obligada, mancada de llibertats i de respecte a l'autogovern i la llengua dels catalans, però que al capdavall comportà una recuperació econòmica i demogràfica després de segles de setges i guerres.
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Detall del carrer de les Eres, amb el molí de farina als primers magatzems de la cooperativa. Al nostre carrer, ja hi havia l'edifici nou de Cal Farré, i el magatzem de Cal Micaló, però sense l'habitatge que s'hi faria als anys 90 al damunt.
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Darrere el carrer de les Eres, encara no existia el nou carrer, continuació del Paral·lel. Només el transformador i la caseta de Telefònica. L'hort de padrí Josep era encara un hort amb munts de llenya, sense la casa de mon germà, dels anys 90. L'era de Cal Micaló encara funcionava com a granja, amb la bassa dels purins al darrere. Més ençà, la casa i la granja de Cal Jaumetó, quan encara hi vivien i hi treballaven.
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Les antigues eres de ventar i batre ja havien desaparegut. En el seu lloc, coberts, magatzems i granges, símbols dels temps canviants de la nova estructura agrària familiar, llavors ja assentada de manera definitiva.
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Carrers ara desconeguts: els darreres del carrer Paral·lel, el carrer Pompeu Fabra i l'Avinguda Lluís Companys, que per davant de Cal Canyada s'acabava a la cruïlla de Can Torra. Si hi anaves a la tarda a l'hora de munyir, et deixaven tastar la llet recent munyida. Després els camins dels Alamús i d'Artesa, amb la piscina de Cal Joan de la Ventureta al començament. Quant cops n'havíem saltat la paret per banyar-nos-hi!
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Detall del campanar i de l'església, de la placeta de Cal Quadrat carrer Major avall i de l'antiga plaça de l'Ajuntament, amb la bàscula i la font, i el vell edifici de Casa de la Vila.
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Els darreres de l'església encara per urbanitzar. Davant l'Ajuntament, la casa cantonera més guapa del poble: Cal Marxant. Les seues blanquilles eren famoses pels bancs de 7 escalerons que s'havien de fer anar per collir-les. Feien unes colles de 15 i 20 collidors, 10 hores al dia. Però que bé que ens anaven els calerons als jovent que hi anàvem al jornal! Tot i que una (petita) part se n'anaven de dret al Big-Ben el següent cap de setmana.
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Davant de Cal Fusteret, que era un cafè i cinema de programa doble, encara hi havia un parell d'arbres. A l'estiu, hi havia les tauletes i s'hi podia fer el vermut a l'ombra. Al carrer Nou, encara s'aprecia el lateral de l'altre cafè i cinema del poble: Cal Cugota o, popularment, Cuota, llavors encara en funcionament també. Al fons de tot, a la placeta, només asfaltada, de davant de Cal Roc i Cal Jaumebò, el cotxe de línia esperava l'hora de tornar cap a Lleida, que eren les 3 de la tarda. Com que arribava cap a quarts d'una o la una, això vol dir que la foto aèria es féu a ple sol de migdia.
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
De l'Ajuntament per avall, l'antic carrer de l'Arrabal (Miralbò) que s'acabava davant el descampat de sota de les escoles. Llavors s'hi acabava de fer un gran bloc de pisos, que prefigurava el futur creixement urbanístic de la vila. Sobre el qual crec modestament que caldria reflexionar per evitar d'entrepussar per segona vegada a la mateixa pedra.
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Darrere el carrer Miralbò, encara poques cases i moltes granges. Per allà retombàvem darrere la fusteria del Paquito, per darrere de Cal Pagano, i vinga! bici amunt i bici avall. Al camí de l'era de Cal Roc, ja hi havia la gran casa de tres pisos dita Villa Germanes Pirla, segons que indicaven unes grans lletres a la cantonada, del maño d'Osso de Cinca, que tornaria a jubilar-s'hi al principi dels anys 90. Al seu darrere, la piscina de Cal Roc encara no hi era.
Anys 1980. Alcoletge, entre el Segrià i la Plana d'Urgell.
Quants records! Segur que se m'han oblidat molts noms i les anècdotes foren inacabables. Si algun alcoletgenc-a d'aquells anys me les vol refrescar, estaré i estarem tots encantats d'escoltar-vos. Una abraçada als vells amics i amigues que llegeixin aquestes ratlles. Aquest és el meu petit present als recentment celebrats 50 anys dels nascuts al 1964. Quin any tan guapo, oi?