Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1714. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1714. Mostrar tots els missatges

20170910

[1767] «Les Rebelles de Catalogne», 1714

 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Commemoració de la victòria borbònica a França per mitjà de l'edició d'un calendari. Sobre la figura eqüestre del mariscal Duc de Berwick, que mira directament al lector i no al camp de batalla, s'hi observa la ciutat assetjada i bombardejada. 
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Als peus de l'almanac, una finestra per exalçar el Borbó espanyol: «Reception d'Elisabeth Farnese, fille unique du feu Duc de Parme par Philippe V Roy d'Espagne son Eppoux a Pampalune le Novembre 1714».
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Perspectiva del camp de batalla des de les costes de Collserola probablement. Per això, la vista de Montjuïc apareix per darrere dels baluards més occidentals de la ciutat, els de Sant Antoni. 
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
La ciutat darrere la muralla i els baluards, amb els principals edificis que sobresurten sobre l'horitzó. S'hi dibuixa el setge total, amb l'armada gavatxa bombardejant la part oriental de la ciutat des de fora del port. Una escaramussa amb infanteria i cavalleria ocupa la part central de la vista, amb les línies de trinxeres zigzaguejant cap als bastions fortificats.
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la trinxera excavada des de l'alçada del monestir de Valldonzella, per on circula la soldadesca en direcció al bastió de Sant Pere. La nostra artilleria respon amb foc des de dalt les muralles. 
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
L'antic monestir femení de Santa Maria de Valldonzella, que solgué allotjat les filles de la monarquia i noblesa barcelonines en temps medievals. Com a prova del seu prestigi en aquells temps, el 1395 hi tindrà residència el rei Joan el Caçador, i el 1410 hi emmalaltí i morí Martí l'Humà, i, pocs anys després, la seva vídua Margarida de Prades s'hi retirà. També va ser utilitzat com a Residència en les seves estades a Barcelona pel rei Ferran el Catòlic, atès que estava situat a la carretera entre Barcelona i Sants, i per tant en direcció a València i Saragossa, convertint-se el Portal de Sant Antoni en la porta d'entrada dels reis a la ciutat.

L'edifici havia quedat molt malmès des del setge de la Guerra dels Segadors, i les monges ja vivien dins la ciutat en època del setge borbònic. El lloc original, al costat d'una masia anomenada Torre de Santa Maria, sembla que, efectivament, disposava d'una alta torre rodona que ressaltava juntament amb el campanar.
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la banda de llevant de la ciutat, a on s'hi aprecien les bateries d'artilleria terrestre i marítima castigant la ciutat. Finalment, fora per aquesta banda de la muralla, al baluard de Santa Clara, on els enemics aconseguiren d'obrir la bretxa per a l'assalt definitiu.
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la part oriental de la ciutat, amb les torres de Santa Maria del Mar i l'antiga agulla gòtica de Santa Caterina. Al fons el primitiu moll corbat del port barceloní, amb el gran fanal o llanterna al cap.
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Les torres i cúpula de la Seu barcelonina per sobre de les teulades de les cases de la ciutat. A la dreta, la règia torre l'església del Pi. El nom de Pedres Albes, en canvi, fou el nom del monestir de Pedralbes, fora muralla.
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall del bastió de llevant de part de muntanya. A l'esquerra, mig tapada per la fumerada dels canons, l'església gòtica de Santa Caterina. Darrere mateix del bastió, el convent de Sant Pere de les Puel·les i Santa Maria del Mar, al barri de Ribera. Tocant a la muralla de mar, per una escletxa, s'aprecia un dels molins de vent fariners que hi hagué.
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Imatge de les trinxeres d'atac entremig, sembla, del convent de Jesús i la petita vila de Gràcia.
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Detall de la part occidental de la ciutat, amb Montjuïc amb les bateries artilleres a ple rendiment. La perspectiva fa que la muntanya aparegui darrere de la ciutat, i la Torre arrodonida de les Puces, al capdavall de la riera o rambla, es vegi com a desplaçada a la dreta. Al mig, un esvelt campanaret s'aixeca per damunt les teulades, a la Basílica de la Mercè. 
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
Un esplèndid detall ple de realisme d'un canó artiller de l'època, amb els parapets que el protegien a banda i banda, i les boles amuntegades al seu costat.
 1715. El Setge de Barcelona de 1714.
«Les Rebelles de Catalogne soumis a sa Majesté catholique par la prise de la Ville de Barcelonne, rédouitte à son Obéissance sous les ordres de Mr. le Maréchal Duc de Barwick le 13 Septembre 1714. Almanach pour l'anée M.DCC.XV» (BNF-Gallica).
El Duc de Berwick, comandant de l'exèrcit enemic com a mariscal de l'exèrcit de les Dues Corones borbòniques, francesa i espanyola, en imatge eqüestre sobre cavall blanc, a qui el dibuixant fa girar l'esguard de cara al lector, en homenatge a la seua persona per a la posteritat. Que esperem que estigui passant a l'infern!

20170326

[1664] Una vista òptica de la BCN assetjada de 1714

1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).
1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).

Una imatge per a aparell òptic de visió, tan popularitzat entre les classes dirigents europees del segle XVIII, després també a les fires. La confrontació dels catalans contra els Borbons francoespanyols causà una gran impressió a tot Europa. La coloració d'aquestes vistes era un dels seus grans atractius, i aconseguien eixamplar el món dels europeus en la comoditat dels seus salons.

La vista apareix invertida, i el joc de miralls del zograscop, ja li restituïa la correcta perspectiva. S'hi observa l'assalt de les tropes borbòniques gavatxes per la bretxa de Santa Clara de la muralla barcelonina.  
1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).

La imatge en sa perspectiva real, amb la torre de Sant Joan escapçada per algun projectil d'artilleria. A l'esquerra, la flota que assetjava la ciutat des des port, i a la dreta l'agulla de l'antiga església de Santa Caterina. En primer terme, el fragor dels combatents en ple assalt. 
1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).

Els oficials gavatxos dirigint el setge i l'assalt. El detall del gos al costat de la selecta camarilla dona realisme al quadre. El Comte de Harcourt, en aristocràtica posició amb la mà a l'esquena, rep les noves dels seus ajudants, mentre l'artilleria castiga la muralla i la soldadesca s'esmuny cap a la bretxa. 
1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).

Un cop tombada la muralla per la mina subterrània, la soldadesca salta de les trinxeres per enfilar cap a la bretxa.
1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).

Vista general de la ciutat des del nord. La Torre de Sant Joan en primer terme, al costat del baluard trencat de Santa Clara. Al fons, els campanars de la ciutat, en el dia fatídic de la claudicació davant les tropes borbòniques. 
1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).

Detalls de la ciutat rere les fumerades provocades per les explosions artilleres. L'antiga església gòtica de Santa Caterina contempla la brega de ben a prop, per damunt de les cases del barri de la Ribera. 
1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).

La ciutat ja no podrà fer res més per resistir. L'esforç ha estat enorme però insuficient. Ens esperaven poc més de tres-cents anys de dominació colonial, persecució cultural, prohibició lingüística, espoli fiscal, que esperem amb il·lusió republicana que aviat arribin a la fi.
1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).

Detalls de l'estrèpit i el fragor de la lluita cos a cos al peu de la bretxa. 

1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).

Els soldats reparen els parapets de les trinxeres amb les grans panistres plenes de terra. A la bretxa, a pic i pala, s'aplanen els enderrocs de la muralla per facilitar la pujada de la tropa.
1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).

Al port, la flota borbònica francesa tanca el setge per mar. 
1714. Setge de Barcelona, Guerra de Successió, 11 de Setembre.
«Prise de Barcelonne par les françois aux ordres de Mr. le Comte d'Harcourt», 1750 (Gallica).

Al costat de la muralla, s'hi observen els antics molins de vent fariners que hi hagué al barri. Al fons del moll, s'hi alça el far o llanterna.

20150910

[1150] Les Dues Corones assetgen BCN, més

1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

La llarga línia de setge de la ciutat des de Sants fins a Sant Martí (V), passant per Gràcia. Al davant, per la banda nord, les bateries de morters (O) castigaven la ciutat juntament amb les altres bateries d'artilleria (N), davant dels baluards de Santa Clara (B), Portal Nou (C) i Sant Pere (D). Els de Jonqueres (E), Porta de l'Àngel (F) i Tallers (G), foren menys castigats.
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

A tocar d'una de les bateries d'artilleria, el Convent del Mont Calvari o dels Caputxins vells, ja castigat al setge de 1697. Després de la Guerra de Successió ja no es recuperà, i els monjos foren acollits a Montalegre, juntament amb els del Convent de Santa Madrona de Montjuïc, que també es quedarem sense casa. Al seu costat, el Convent franciscà de Santa Maria de Jesús (18), que encara subsistí tot i que molt malmès als embats bèl·lics del començament del XVIII, però que sucumbí als de començament del XIX, amb la Guerra del Francès.
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

El gran far (L) de la ciutat en aquella època presideix l'entrada del port, a l'extrem del característic moll corbat de l'Edat Moderna. A l'altre cap de la Muralla de Mar, el baluard del Rei (K). Les barques de pescadors amb la vela llatina contrasten amb els grans galions que tanquen l'accés al port.
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

Detall de la Barceloneta, llavors només un gran sorral amb dos reductes fortificats, que eren aprofitats per les tropes atacants per desembarcar amb seguretat. El llac a tocar de mar, era la maresma que formava el desguàs del Rec Comtal. 
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

Detall de la part baixa de la muralla de la Rambla i dels baluards de les Drassanes (I), de l'edifici de les quals se'n dibuixen les arcades en forma de ziga-zaga, i del Rei (K).
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

La primera muralla medieval de la ciutat, a la Rambla, marca la divisòria de la ciutat més antiga amb la nova ampliació medieval del Raval, cap a la muralla del Cerimoniós, del segle XIV. La representació és molt esquemàtica, però sembla que l'església i campanar del centre és referit a la Seu.
1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas.
Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (
AHCB).

La zona més peluda dels combats, al barri de la Ribera. Les trajectòries de les granades de foc de l'època volen donar veu al dramatisme de la situació militar. Els morters reberen aquest nom a causa de la forma d'olla boteruda que tingueren en els seus orígens.