Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Joan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Joan. Mostrar tots els missatges

20251114

[2718] La Lleida de 1880, més


1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo Camp de Mart, lloc d'entrenament dels militars aquarterats a la ciutat. També després de les primeres brigades de bombers de la ciutat, i també dels primers pilotaires de futbol. Diria que lo passeig actual és més amunt del que hi veiem traçat, que identificaria més amb lo de Prat de la Riba actual i la baixada (o costa, segons lo sentit) del carrer Salmeron (que com a president de la I República de l'estimat Estat veí nostre no sé si se mereix un carrer a la nostra ciutat, a la qual no va aportar res). 
Al projecte lo veiem alineat amb lo carrer d'Anselm Clavé actual, cosa que no va acabar de fer-se així. Tampoc no s'alineà l'antic camí de Sant Ruf, que avui encara manté les torteres dels temps passats.
 
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo Canyeret nascut al segle XVIII a la falda del turó de la Seu, fet de cases de tova i canyís, probable origen del nom del barri. S'hi instal·laren los pagesos més humils de la ciutat, un cop lo primer Borbó tombà per seguretat de la caserna de la Seu, del castell d'aleshores endavant, lo barri de cases nobles al voltant de l'Estudi General. 
La cruïlla entre los carrers Magdalena i Carme fou un dels nuclis més populars de la ciutat de l'expansió dels ravals medievals amb la instal·lació dels gremis i artesans. Just allà, a on hi ha la tradicional pastisseria Monrabè, hi hagué los Porxos del Massot, tombats en la postguerra del segle XX.
Al carrer del Carme, hi hagué lo Convent, del qual només en resta l'església. Més antigament, s'havia emplaçat fora muralla, als afores del baluard que tancava la ciutat. Los setges patits l'enrunaren i en motivaren lo trasllat. 
L'Hospici antic, actual Palau de la Diputació, té l'origen als tombants del segle XVIII al XIX, quan la ciutat l'hi emplaçà tot aprofitant los calers de l'herència de Gaspar de Portolà, entre altres donants, amb una complexa història de construcció.

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
La projectada Rambla de Ferran acabava amb una plaça davant les vies, cosa que no se materialitzà fins a la construcció i desplaçament de la nova estació al 1927. Se preveia construir a la banda de riu, però no més enllà: lo desguàs del Noguerola se preveia com una mena de parc o espai natural amb passeig arbrat i pontets sobre los braços del riuet. Res de tot això no es va poder fer: l'avarícia humana no té límits i los pelotassos urbanístics han existit a cada generació des que lo món és món. 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
De la Plaça de la Sal a la de la Paeria, la gran plaça lleidatana, indret de justes en temps medievals, centre de la ciutat, emplaçament secular del mercat dels pagesos. Dita sempre de Sant Joan, per l'església gòtica, llavors encara no tombada per facilitar l'alineació rectangular de l'indret. Un altre dels històrics pelotassos de la ciutat, potser lo més destacat des d'aquell final de segle dinovesc. Fins i tot, se'n tombà la vella església i se n'hi edificà una de nova! S'aprofità lo buit de poder de la revolució de 1868 per executar lo crim urbanístic. 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo Cappont lleidatà, llavors popularment dit "a foralpont", a fora del pont. Ja s'hi havien plantat les quatre fileres de plataners que definien lo passeig central i los laterals dels Camps Elisis, lo nou indret de moda per a l'esbarjo dels lleidatans, al llarg de la vella carretera de Barcelona, que desapareixerà a finals del segle XX per integrar-se al parc en espais enjardinats. Lo camí de la Bordeta no era pas una avinguda, sinó un camí de carro més aviat estret i del tot polsegós. Riu amunt, lo camí de Granyena i fins a Alcoletge per la secla de Fontanet. Riu avall, lo camí del Batarri, o sia, d'Albatàrrec. 
I molt poques construccions, com l'Hostal del Roig, a l'actual Jaume II, i del molí serrador de Mostany, una de les famílies de tradicionalistes carlins més destacades del moment, que instal·là una de les primeres màquies de vapor a la ciutat, amb una prominent i alta fumera. Algunes de les fotos més primerenques de la ciutat, fetes per Lluís M. Vidal, ens permeten de contemplar la fesomia d'aquest indret. 
Al plànol, com és obvi, no s'hi pot apreciar una de les tasques més destacades que tenien lloc a la voreta del riu en aquells temps: les fileres de minyones amb panistres de roba, que allà ajupides picaven i esbandien llançols. 


[2717] La Lleida de 1880



Posted by
Labels: , , , , , ,

20251108

[2717] La Lleida de 1880

 


1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Un cop superades les muralles medievals que tancaven la ciutat, calia planificar-ne l'eixample. Al plànol, s'hi dibuixen les noves mansanes (permeteu-me lo mot d'en Cerdà) amb amples carrers, avingudes arbrades, fonts ornamentals. En línies generals, lo creixement de la ciutat seguirà aquesta línia fins als pelotassos de la segona mitat de la postguerra del segle XX.

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Detalls de Blondel, amb la gran plaça de Sant Lluís a on s'hi faria lo mercat (estació d'atubusos actual, que ben aviat serà l'antiga), la corba d'angle recte per agafar l'Av. Catalunya, llavors de l'Acadèmia, que resseguia la muralla fins a la porta de Sant Antoni, i tornava a trencar, com encara ara, en angle recte cap a la carretera de Fraga, avui pròpiament lo carrer Acadèmia. LO Gasòmetre o fàbrica del gas s'hi instal·là, però una mica més avall, a on hi ha la benzinera actualment. 
L'antiga Casa de Caritat fou la Maternitat i als anys 80 se convertí en la biblioteca provincial. Lo Manicomi avui és la delegació de cultura de la Generalitat, amb la clínica Montserrat al darrere. La gran esplanada de l'aparcament actual correspon a l'ampli pati de darrere la Casa de Caritat. 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Tota la ciutat vella entre Blondel i la Rambla d'Aragó. Encara avui hi tenim la mateixa disposició de la plaça de l'Almodí i carrer la Palma. Les places de Sant Llorenç, per davant i darrere (la de Sant Josep) potser una mica ampliades, mentre que la de l'Ereta ha quedat desfigurada després de les darreres actuacions urbanístiques, però era així reconeixible fins als anys 90 de la passada centúria. Lo convent de monges de l'Ensenyança havia sigut substituït ja en la postguerra per un bloc de pisos, que tenia la biblioteca provincial al costat de baix, i per unes escales i una porteta s'accedia al claustre del Roser, antic institut provincial (des de 1842) i seu del recuperat Estudi General als anys 70 i 80. 
Darrerament, també va agençar-se lo convent de Santa Clara, que és la seu, entre altres, dels Castellers de Lleida.

1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo carrer de Sant Antoni, des del vell portal i l'església fins a la catedral nova i l'Hospital de Santa Maria, llavors edificis envoltats d'altres cases per tots costats. Lo convent de les carmelites descalces passà a mans de la Paeria cap als anys 80, crec. L'església hi fou consagrda a Sant Anastasi. També fou conegut com a convent de Santa Tresa. Ara hi ha la seu del Centre de Titelles de Lleida, nucli de la magna fira de titelles que cada cap de setmana del primer de maig omple racons i places de la ciutat d'espectacles de putxinel·lis de tota mena, i que aviat farà quaranta anys, com si res!

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Lo carrer Cavallers ja s'havia arribat fins al riu, car lo teatre de l'antic convent de Sant Agustí s'havia cremat pocs anyets abans. Lo carrer de Blondel s'havia guanyat al riu cap a final del segle XVIII en tapar-hi l'ull del pont que tocava a la porta d'entrada de la ciutat.

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).
1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Des de Boters a Sant Martí. 
Lo passeig futur que serà Balmes se preveia arbrat, continuació del que serà la rambla d'Aragó. Però això no fou mai així. En aquesta bifurcació s'hi farà la presó de Lleida, cap al tombant del segle XIX al XX. Lo carrer de Sant Martí era carrer de militarada (de l'exèrcit espanyol), amb los quarters del pla dels Gramàtics, amb la Plaza de los Cuarteles, ara amb l'edifici del mercat, i de l'antiga Panera. L'església de Sant Martí fou feta servir com a presó.  
Des de Sant Martí i pel carrer Tallada, s'arribava a l'antic palau del bisbe, foragitat del palau de la Seu Vella pels Borbons (espanyols) al 1707, a tocar de l'església de Sant Llorenç, com encara avui, però amb palau episcopal nou, de la postguerra del segle XX.

1880. Lleida, plànol urbanístic. 
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Vista general de la vella ciutat closa dins la muralla i de l'eixample previst. 




[2378] La Lleida prenapoleònica, més



Posted by
Labels: , , , , , , , , , , ,

20250911

[2704] Vistes de la Lleida dinovesca


1927. Lleida. Antic palau episcopal.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Tapiol. 
(Fons Romà Sol-UdL).
 La porta d'entrada del palau episcopal del carrer Tallada, que per darrere donava a Boters. Un dels centres de poder més opressors de la ciutat durant segles, sovint allotjament dels monarques que visitaven la ciutat, acollits pel poderós bisbe lleidatà.

1927. Lleida. Església de Sant Martí.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Silva.
(Fons Romà Sol-UdL).
 L'església de Sant Martí fins a les acaballes del segle XIX, amb l'antiga portalada i espadanya. Segons la viqui, al 1893, el bisbe Josep Messeguer i Costa en va recuperar la jurisdicció i va ordenar la restauració del temple. Per a això es va recuperar la portalada de la parròquia abandonada de El Tormillo (nucli pertanyent a Peralta de Alcofea, Osca) que formava part de la diòcesi de Lleida des de feia gairebé mil anys i fins a la fi del segle XX. Lo bisbe va adquirir l'obra a canvi de 375 pessetes, i en l'actualitat és reclamada per l'ajuntament de la localitat aragonesa, i que servidor los hi retornaria embolicada amb un llacet (si se'n paguen les obres i trasllat amb los impostos seus). En la mateixa reforma s'hi van afegir a la façana un finestral i una gran espadanya neoromànica.

1927. Lleida. Porta de corral.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Sanàbria.
(Fons Romà Sol-UdL).
 Per fi una imatge d'arquitectura popular, més enllà del retrat d'esglésies i elements monumentals, cosa que diu molt de la sensibilitat de l'autor. Les antigues portalades dels horts tapiats, simplement fetes de fustes llistades i una botera (o forat rodó als peus) per als gatons. 

1927. Lleida. L'Arc del Pont.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Sanàbria.
(Fons Romà Sol-UdL).
 La vella entrada del camí ral per la ciutat, llavors ja desviat per la banqueta de Blondel, des de finals del XVIII. A l'esquerra, la casa familiar a on nasqué lo nostre enyorat poeta Màrius Torres.

1927. Lleida. La plaça i església antiga de Sant Joan.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost,
(Fons Romà Sol-UdL).
 L'antiga església medieval de Sant Joan, abans del seu enderroc cap al darrer quart de segle XIX. En la reordenació urbanística de l'antiga plaça lleidatana, cor de la ciutat, emplaçament de tornejos i del mercat, també se'n perdé l'edifici del vell almodí (a l'esquerra), edifici que guardava el gra de la Paeria. És una pena que en les reordenacions modernes no se'n recuperessen los porxos, que haurien donat a l'espai un encant antic.

1927. Lleida. La font de la Costa del Jan.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Silva.
(Fons Romà Sol-UdL).
 La deessa Ceres presidint la font de la Costa del Jan, que donava accés a la Cuirassa des del carrer Major. Després fou substituïda per la font del Governador (espanyol) Aparicio.

1927. Lleida. L'antiga font del Govenador o de Gardeny.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Sanàbria.
(Fons Romà Sol-UdL).
 La font del governador (espnayol) Blondel, als peus de Gardeny, dalt de la partida de la Mariola, aprox. allà a on hi ha l'Institut dels Templers. Fou lloc d'esbarjo de les classes dirigents de la ciutat durant lo segle XIX, per anar-hi a passeig i festejar. Des dels anys 70 del segle passat, reubicada a la Baixada de la Trinitat.




Quinalafem.blogspot.com  


Posted by
Labels: , , , ,

20240702

[2601] La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà

 

1929. La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà.
  «Vida Lleidatana», d'1 d'octubre (Càtedra Màrius Torres-UdL).
La Casa Porta fou una coneguda botiga de la Lleida del primer terç del segle XX, abans de la guerra. En concret, un negoci de perfumeria i merceria, que complementava el seu glamur amb una arquitectura singular. 
 
1929. La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà.
  «Vida Lleidatana», d'1 d'octubre (Càtedra Màrius Torres-UdL).
La Casa Porta era regentada per Carme Ten, l'esposa del propietari de l'establiment, al xamfrà entre el desaparegut carrer Estereria i la Plaça de la Sal. L'establiment se renovà en aquella segona mitat dels anys 20 en un cert estil modernista retro. 

Anys 1910. La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà.
Plaça Sant Joan, Lleida.
Preciosa imatge acolorida del reng del mercat. Encara no s'hi havia fet lo quiosc dels 4 Gats. Des del segle XVI, al carrer Estereria s'hi havien establert los sabaters, segons que explica Josep Lladonosa. 
1929. La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà.
  «Vida Lleidatana», d'1 d'octubre (Càtedra Màrius Torres-UdL).
Entrevista al propietari, però no pas a l'esposa: coses d'aquells temps (i encara una mica dels nostres). El projecte de renovació fou de l'arquitecte Argilés.

1929. La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà.
  «Vida Lleidatana», d'1 d'octubre (Càtedra Màrius Torres-UdL).
Els noms dels responsables dels diversos àmbits de treball: llavors encara se citaven persones, avui tot són noms d'empreses...

1929. La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà.
  «Vida Lleidatana», d'1 d'octubre (Càtedra Màrius Torres-UdL).

1929. La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà.
  «Vida Lleidatana», d'1 d'octubre (Càtedra Màrius Torres-UdL).
La decoració de l'interior de l'establiment, no apte per a les butxaques de la majoria de lleidatans.

1930. La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà.
  «L'Espurna», de 16 d'octubre (FPIEI).

Anys 1910-20. Lo carrer Estereria i la Plaça Sant Joan. Lleida.
Seguint la vorera de la plaça, hi començava lo carrer Estereria. Aquesta illa de cases s'enrunà durant la guerra, i fou desplaçada fins fer desaparèixer l'antic carrer, de manera que l'església quedava més a la vista. 

1931. La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà.
  «Diario de Lérida», de 16 de gener (Càtedra Màrius Torres-UdL).
La Casa Porta era referència per als lleidatans, i els comerços del voltant s'anunciaven «frente Casa Porta». 
 


[2546] Lo moro de casa Guiu



Posted by
Labels: , ,

20240325

[2565] Lleida, 1899

 

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
Al tombant del segle XX, la Renaixença havia arrelat en els diferents àmbits ciutadans, i l'apreciació del patrimoni local, tan maltractat per guerres i setges, n'era un dels aspectes més destacats. 
La imatge poderosa del tren que ix del túnel, esdevé símbol de la modernitat arribada feia 40 anys (al 1860).  El ferrocarril, com a xarxa de comunicació i de transport, fou una veritable revolució. 

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
Número especial amb motiu de la Festa Major de maig.

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
Làpida de la Seu Vella, amb la data d'inici de les obres, al 22 de juliol de 1203.

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).  
La Porta dels apòstols, tapiada i amb sentinella, i unes petites finestres al timpà del Judici final per airejar el segon pis que s'hi havia construït per mor de l'ocupació militar borbònica de 1707. N'havien desaparegut la Marededeu (del Blau) del trencallums i tots els apòstols dels laterals. La gran portalada gòtica esdevingué la principal del recinte, perquè era la porta que acollia la gent que hi pujava per les escales o grades majors que hi arribaven des del barri universitari. 

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
Detall de columnes i capitells interiors.

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
Detall de capitells. Dels pocs que restaven a la vista. Molt quedaren amagats per les obres de tancament i construcció del segon pis al claustre i a la nau catedralícia, per convertir-les en caserna militar des de la qual l'exèrcit (espanyol) pogués dominar i atemorir els lleidatans.

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
El pis superior a la nau de la catedral. 

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
La Porta dels Fillols. 
 
1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
L'explicació dels gravats: «La iglesia ha perdido lo menos el cuarto de su altura... El piso inferior está destinado a almacenes de artilleria». A dalt, hi havia els dormitoris. 

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
L'Hospital de Santa Maria podia acollir fins a tres-cents malalts. Construït al segle XV per l'arquitecte Andreu Pi, a qui s'atribueix el llegendari succés de la Marededeu del Blau. 

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
L'Església de Sant Joan s'aixecà per causa de la llegenda de la vinguda a Lleida d'Herodies i Salomé: «en memoria de este suceso se levantó el templo bajo la advocación del santo precursor en el mismo sitio» des del qual accediren al Sícoris per dansar sobre el gel i perdre-hi la vida «cercenándose la cabeza con los afilados cantos del hielo en castigo por haber sido la causante de la muerte de San Juan». L'Església gòtica s'havia tombat al 1868 i es refeu al seu lloc actual.

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
L'Església del Sagrat Cor de Maria, que avui es contempla a l'avinguda Catalunya, però sense el campanar, tombat durant la guerra del segle XX. L'edifici s'havia aixecat sobre la base de la muralla medieval i del convent de Sant Antoni. 

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
L'antic Hospital encara en funcionament fins al 1915, amb les nombroses finestres i portes que hi havia a la façana. 

1899. Lleida.
«Diario de Lérida», d'11 de maig (FPIEI).
L'antiga Paeria, abans de la remodelació de finals dels anys 20, amb fanal de gas just a la porta principal i la plaça tota empedrada.


[2383] La Lleida de 1789 als ulls d'un foraster, més


Quina la fem? Canal Whatsapp

Posted by
Labels: , , , , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)