Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lleida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lleida. Mostrar tots els missatges

20170919

[1772] Una Borbona a les colònies: Lleida, 1860

1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Crònica del reial passeig de la Borbona per les colònies catalanes.
1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
El viatge de BCN fins a Lleida serví de viatge inaugural del tren fins a Saragossa. Fins aleshores «los trenes ordinarios no llegaban a la Estación [de Lleida], porque, recién construido un elegante puente tubular sobre el Segre, se aguardaba a que SM laReina lo inaugurara».
1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
«La vista del santuario de Montserrat desde el ferrocarril, antes de llegar a Manresa, es encantadora y bella». L'autor fa fent els panegírics de les diferents ciutats per on va passant el tren. «En Tárrega, en Bellpuig, Mollerusa y Bell-lloc, las Estaciones estaban perfectamente decoradas y llenas de gente, y enla de Lérida, y en las calles de la población hasta la Catedral, puede decirse que se había reunido más de media provincia». L'objectiu propagandístic del viatge, sempre viu en les cròniques oficials.
1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Per tal de poder entrar pel dret des de l'Estació a dins la muralla de la ciutat, s'hi obrí un pas, per evitar d'anar a revoltar: «En el portillo que habían abierto en las murallas para evitar a los Reyes un rodeo molesto, levantaron un sencillo arco de triunfo con dos torreones». L'autor aprova la rebuda de la Paeria a la Borbona: «los demás arcos de triunfo, la decoración y la iluminación de las casas y de los edificios públicos, todo era del mejor gusto, y la Catedral estaba adornada y llena de luces y vasos de colores».

L'endemà hi hagué el «besamanos», la cerimònia de jura d'homenatge i fidelitat, «al que asistieron trescientos cincuenta alcaldes de la província». Encara més: «asistiendo... casi otros tantos sacerdotes, muchos militares y todas las personas notables de la población». Com deia aquell, no fa falta afegir-hi res més.

La Borbona havia passat la nit al Palau Episcopal, l'únic de la ciutat que devia reunir les condicions per quedar bé amb la comitiva de la «Corte». Durant el dia d'estada a la ciutat es dedicà a la visita de malalts als hospicis, a on «dejaba muestras de sus caritativos y generosos sentimientos, mientras en la calle recogía las bendiciones del pueblo, que la aclamaba con férvido entusiasmo».

1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
La comitiva reial no va pujar a la caserna de la Seu Vella. Altre cop en ruta per tal de parar a fer nit a Bujaraloz, però ja no en tren, sinó en carruatge. «Los alrededores de Lérida son muy bellos, y las caserías, las quintas y las huertas que se descubren a un lado y a otro del camino ofrecen una vista agradable». Durant el viatge sentien els espetecs de les barrinades que obrien pas a la via de tren en direcció Saragossa.
1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
Arribada a Fraga, amb menció de l'antiga maça inclosa: «En Fraga no se oían ya esos disparos, ni el ruido de su célebre maza, pero resonaban en cambio alegres músicas, y las banderolas que adornaban el puente colgante». A la població, se li oferiren a la Borbona col·lacions en un tendal parat per a l'ocasió. Cap a les nou de la nit, arribà la comitiva a Bujaraloz, on foren rebuts per les autoritats aragoneses.

Allà des seguida els cridà l'atenció «tres damas del siglo XII», que aviat descobriren que eren, «en traje tan gracioso pero desusado», la priora i comanadores del monestir de Sixena. L'autor s'entreté a contar l'aparició de la Mare de Déu, origen del monestir. 
1860. Pont del ferrocarril, Lleida.El pont tubular de la via fèrria sobre el Segre, inaugurat en aquella visita de la Borbona (espanyola).
1860. Lleida.
«Crònica del viaje de sus Majestades a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón», Antonio Flores (1861).
L'autor copia un fragment de document medieval que recull la llegenda mariana: la Mare de Déu no volgué estar-se al poble de Sena ni d'Urgellet, «bé creem que és miracle, e que vol estar en Sixena en lo pantano, pus que allí se és posada».


20170917

[1771] L'eixample de Lleida fora muralla, 1865

1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

Després del permís demanat per la municipalitat, com a bon país colonitzat, al govern espanyol de la Borbona Isabel II (Real Orden de 13 de gener de 1861), s'inicien els treballs d'enderroc de la centenària muralla medieval durant el mandat de l'alcalde Fuster. Calia, però, un procés d'ordenació urbanística del creixement previst fora muralla, que es feu per mitjà d'aquest plànol elaborat pel mestre d'obres barceloní Josep Fontserè (1829-1897), primerenc col·laborador d'Ildefons Cerdà, i aprovat per la Paeria al 1866. 
En el detall, s'aprecien el camí de Vallcalent i el camí de sortida de la ciutat envers Montsó i Osca, actualment carrer Balmes fins a la plaça Ricard Vinyes, no prevista encara, tot i que sí que hi figura la cruïlla cap a l'actual Prat de la Riba. Al lloc de la muralla de Boters, un cop tombada, havia de fer-s'hi un ampli passeig arbrat, que esdevindrà la Rambla d'Aragó. A la banda exterior d'aquest passeig, encara no hi havia cap dels edificis que hi aniran apareixent entre el final de segle i començament del segle XX, com el gran conjunt del nou Seminari Conciliar, davant mateix del Palau del Bisbe, el conjunt de cases i horts del qual podem identificar just a la part superior de l'antic Boters.
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

Plànol complet de l'antiga ciutat dinovesca al mateix moment d'enderrocar-ne la muralla medieval. La ciutat s'arraulia al peu de la Seu Vella i conservava la mateixa estructura des de la Baixa Edat Mitjana. S'hi observa bé la idea de l'autor: convertir en amplis passejos els trams guanyats a la muralla (Rambla de Ferram, Rambla d'Aragó, Av. Catalunya), i revoltar la ciutat amb carrers al més rectilinis possibles per comunicar-la (com ara el futur carrer Prat de la Riba, carrer Salmeron, que circumval·laven el turó de la Seu). La comunicació per la banda del riu resultava més complexa, i es resoldrà mitjançant successives ampliacions de la banqueta, que permetran de guanyar terreny a la llera fluvial. En aquells anys, el darrere de l'Hospital de Santa Maria donava directament al Segre, de manera que avui podem comprovar exactament el terreny que s'hi guanyà.
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

El portal de Sant Martí, just a tocar de la vella església romànica era la darrera porta de la ciutat al costat del turó de la Seu.

Del camí de Montsó o carretera d'Osca començaria un llarg carrer rectilini que acabaria per baixar pel costat nord del turó fins a l'antiga muralla (actual carrer Salmeron) i més dretament fins a la intersecció amb el nou passeig de Ferran (actual carrer Anselm Clavé), just a tocar del curs del Noguerola. D'aquesta manera la ciutat quedava circumval·lada i hi havia accés ràpid fins a l'estació de ferrocarril (1860), que fou la gran revolució dels mitjans de transport de l'època.

En aquesta part de la ciutat ja hi contemplava unes basses de dipòsit d'aigua potable per a l'abastament de la ciutat, al costat del ramal que proveïa la ciutat d'aigua des de final del segle XVIII, que arribava des del Canal de Pinyana. Finalment, les basses es farien cap al tombant de segle, però una mica més amunt, cap a Alpicat, que durant els anys 60 del passat segle, es convertirien en la platja de Lleida. 
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

La primera estació de ferrocarril de la ciutat, llavors als afores, prou més enllà de l'antic baluard del Carme. El Noguerola tombava allà just al davant, i s'aprofitava per regar-ne els horts. Tal com es veu en el plànol, la intenció era de fer una gran Rambla arbrada a la zona que ja aleshores era més ampla. La banqueta de més cap al pont, del tot estreta, s'hauria d'ampliar, per això no tot el passeig és la mateixa rambla, sinó que del pont fins al Gobierno Civil ja tingué uns altres orígens. D'aquesta manera, encara avui hi ha dos noms: Rambla de Francesc Macià i Rambla de Ferran. Aquesta darrera es va fer tan popular que s'ha perdut la noció que fou nomenada en honor a un Borbó.

A la cantonada de l'antic baluard, l'antic convent i església del Carme. L'actual carrer Democràcia és que resseguia l'antiga muralla fins al carrer Magdalena, allà on havia existit l'antiga església gòtica, enrunada a causa del setge sofert durant la Guerra del Francès.

Cap a la meitat de la Rambla, només amb edificis a la banda de dalt, que feien de muralla, s'hi veu també destacat al costat de la Baixada de l'Audiència, que baixava dels Porxos del Massot fins al riu, l'antic edifici de l'Hospici municipal, que en endavant fora convertit en seu de la Diputació provincial.
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

A l'altra marge del riu, l'Alcalde Fuster encarregà uns grans jardins a l'estil versallesc, que per aquesta raó prengueren el nom de Camps Elisis. Havia d'ajudar a esponjar l'atapeïda ciutat vella, i esdevindre lloc d'esbarjo preferit les tardes dels diumenges. L'aigua de la sèquia de Torres, que naixia gairebé als peus del pont del ferrocarril, ajudaria al reg d'arbres, plantes i flors. La sèquia passa actualment per sota del carrer de Santa Cecília, i fou coberta deu fer uns quaranta o cinquanta anys. També s'hi acabaria fent el nou teatre de la ciutat, cap al tombant del segle XX.

Al Cappont tot just hi havia quatre cases i un molí de gran fumera. A partir d'aleshores, començaria un el desenvolupament modern del Cappont. El gran areny del Segre just a l'alçada del pont, ara dit Vell, però ja l'únic en l'actualitat, es pot apreciar a la perfecció.
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

La banda occidental de l'antiga muralla, que acabava al Portal de Sant Antoni, a costat de l'església i convent d'aquest nom. El camí de Fraga i de l'Aragó marxava cap a Ponent, i es convertiria en la carretera nacional, un cop oberta la primera banqueta nova de Blondel.

Veiem la planta de la Catedral Nova, amb l'antic Hospital de Santa Maria al davant, que donava a la muralla i al riu. Una mica més a la dreta, el carrer Cavallers pujava dret cap al pla del peu de la Seu. Llavors el carrer Cavallers no tenia sortida al riu, sinó que l'antic convent dels Agustins, convertit en Teatre fins al seu incendi, tapava la baixada i tancava la muralla que feien les mateixes cases des del Pont, incloent-hi la casa consistorial o Paeria.

A mitja pujada del carrer Cavallers, la planta de l'antic convent del Roser, fossar dels màrtirs patriotes de 1707, i al seu davant, a la dreta, l'església dels Dolors. La de Sant Andreu, una mica més amunt, just a la redola de Sant Joan que portava al Canyeret.
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

Detall de la ciutat vella. A la dreta de tot, la Plaça de Sant Francesc, a on hi hagué el primer Gobierno Civil (espanyol) a la ciutat. Al plànol s'hi destaquen els gran edificis de la ciutat en aquella època, la majora dels quals encara conservats sortosament.
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

La plaça de la Paeria no existia tal com la coneixem avui, sinó que s'allargassava fins a l'alçada de la de Sant Joan. Allà encara hi havia la vella església gòtica, tot i que ja corrien fortes veus (especulatives urbanísticament parlant) que en demanaven la demolició, que arribaria ben aviat amb motiu de la Revolució de 1868.
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

Al peu i centre de la imatge, l'edifici de la Paeria lleidatana. S'hi observa amb precisió la distribució de la plaça de Sant Joan, amb portal principal a l'actual Plaça de la Sal, ja que al costat de la plaça de Sant Joan hi tenia una fila de magatzems al davant.
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

La cantonada de la muralla, a l'actual cruïlla de Blondel i el pont de la Universitat. Riu avall, els meandres propiciaven grandiosos arenys a Butsènit i Rufea. El rierol de la Mariola, regulat des de la pala dels Templers i que omplia una gran bassa d'un molí fariner, baixava a desguassar al riu i era aprofitat per al reg de les hortes.
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

La vista del Cappont encara sense cap casa. Els arenys eren els amos del riu. El camí d'Albatàrrec resseguia -ressegueix encara- la sèquia de Torres avall. Sèquia que s'ha cobert en un bon tram, enlloc de lluir-la com fan amb els canals a tot Europa. Així anem. 

20170715

[1738] La Casa de Misericòrdia lleidatana

1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
L'autoritat militar d'ocupació (borbònica espanyola), «el Capitán General del Ejército y Principado de Cataluña», dictà al 1836 una ordre als alcaldes per tal que fossin recollits «el día 20 del mismo Marzo, a las diez de la mañana», dels carrers tots els rodamons i pidolaires, i portats a locals per ésser-hi pascuts i reeducats. 

No fou l'ordre donada per motius humanitaris, ans perquè «bajo la capa de mendigo se encubre la ociosidad y con esta toda clase de vicios». Tot un exemple de menyspreu de classe i de superioritat moral del tal militarot. Ja és ben cert que cap geperut no es veu el gep. L'ordre inaugurava l'atenció als pobres a les Cases de Misericòrdia a Catalunya, atès que els ajuntaments hagueren de córrer per tal de buscar espais i rendes per sufragar-ne les despeses. Així ho feu la Paeria. 

Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
Antic Convent dels Caputxins i dels Carmelites Descalços. Els patis diferenciats per sexes: les xiquetes fent rotllana i els xics jugant a pilota.
(www.diputaciolleida.cat).
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La Paeria, doncs, s'apressà a la creació d'una Casa de Caritat «en la que, asegurada que fuese la subsistencia de los menesterosos, se procurase por medio de la educación, del trabajo y de la enseñanza, poner a los hábiles en disposición de poder prescindir algún día del socorro ageno».

L'ordre militar fou executada a Lleida el dia i hora disposats, i foren recollides més de tres-centes persones, «colocándose provisionalmente en la casa convento que ocupaban los Padres Capuchinos... separándose las mujeres escandalosas». El convent es troba a tocar del passeig de Boters, davant l'església de Sant Llorenç. Hi foren socorreguts amb una lliura de pa diària. 


1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La junta de la Casa, veient insuficients els recursos econòmics, publicà un «Anuncio al Público», per tal que tothom que feia caritat, la fes a la Casa per tal d'assegurar l'auxili als interns. 
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La crida caritativa tingué un important ressò i s'arribaren a recaptar fins a catorze mil quatre-cents setze rals amb què es compraren eines, robes i aliments per als indigents allotjats, «y habilitación del edificio, en el cual se establecieron talleres para hilados y tejidos de cáñamo», tot i que aviat s'adonaren que «el edificio de Capuchinos no tenía suficiente capacidad para colocar con desahogo los tornos de hilar y hacer cuerdas, ni que tampoco reunía las condiciones necesarias para la salud y desarrollo de los acogidos».


Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
El claustre d'entrada a la Casa de Misericòrdia amb una germana de les Filles de la Caritat.
(www.diputaciolleida.cat).
Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
Diverses imatges de les instal·lacions, esplèndids testimonis de la vida diària en aquella institució caritativa, molt allunyada ja de les dures i fins inhumanes condicions del segle anterior, tan ben retratades per Dickens a l'Anglaterra de la revolució industrial dinovesca.
(www.diputaciolleida.cat).
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Així doncs, se sol·licità de la Paeria el trasllat a l'antic convent de les Carmelites, que a més disposava d'hort i oferia «cómoda y espaciosa habitación a los albergados y local bastante para colocar tornos, telares y cualesquiera otra clase de máquinas y aparatos para hilar». El trasllat tingué lloc al 1840. 
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Un judici per la donació d'un testament a la Casa de Caritat, resolt satisfactòriament...
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
...però sense acompliment real fins al 1837, encara que només per la meitat testada. La Diputació acordà finalment «que los productos de aquella testamentería se destinasen una mitad para los pobres de la Casa de Beneficencia, y la otra para los gastos de guerra».
Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
Les aules d'anar a estudi, convenientment separades per sexes.
(www.diputaciolleida.cat).
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La resolució del conflicte testamentari encara s'allargaria un temps, fins al 1840, i només una part de l'herència anà a parar a les arques de la Casa caritativa.
1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Al 1843, encara calgué signar un darrer conveni per tal de dictaminar quina part dels diners calia destinar a misses en sufragi de l'ànima del caritatiu testador.
Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
Els xiquets, d'escolanets. Les nenes, a costura. Detalls de les habitacions de les germanes i de la capella. 
(www.diputaciolleida.cat).

1873. La Casa de Misericòrdia de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La producció tèxtil de la Casa atenyé grans resultats. Però la mecanització industrial feu decaure la producció més artesanal, «y por consecuencia la industria de hilados  y tejidos de la Casa de Caridad fué decayendo poco a poco desde 1854, hasta quedar completamente extinguida en 1860». La instal·lació a la casa de les monges de les Filles de la Caritat també aportà un gran impuls «al buen orden y administración interior de la casa».
Anys 1930. Casa de Misericòrdia, Lleida.
Els diversos tallers: forn de pa, sastreria, sabateria, fusteria, impremta, banda de música... En primer lloc, fornien les necessitats internes, i també alguns ingressos derivats de vendes i serveis a la ciutat (www.diputaciolleida.cat).