[2717] La Lleida de 1880

 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Un cop superades les muralles medievals que tancaven la ciutat, calia planificar-ne l'eixample. Al plànol, s'hi dibuixen les noves mansanes (permeteu-me lo mot d'en Cerdà) amb amples carrers, avingudes arbrades, fonts ornamentals. En línies generals, lo creixement de la ciutat seguirà aquesta línia fins als pelotassos de la segona mitat de la postguerra del segle XX.

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Detalls de Blondel, amb la gran plaça de Sant Lluís a on s'hi faria lo mercat (estació d'atubusos actual, que ben aviat serà l'antiga), la corba d'angle recte per agafar l'Av. Catalunya, llavors de l'Acadèmia, que resseguia la muralla fins a la porta de Sant Antoni, i tornava a trencar, com encara ara, en angle recte cap a la carretera de Fraga, avui pròpiament lo carrer Acadèmia. LO Gasòmetre o fàbrica del gas s'hi instal·là, però una mica més avall, a on hi ha la benzinera actualment. 

L'antiga Casa de Caritat fou la Maternitat i als anys 80 se convertí en la biblioteca provincial. Lo Manicomi avui és la delegació de cultura de la Generalitat, amb la clínica Montserrat al darrere. La gran esplanada de l'aparcament actual correspon a l'ampli pati de darrere la Casa de Caritat. 

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Tota la ciutat vella entre Blondel i la Rambla d'Aragó. Encara avui hi tenim la mateixa disposició de la plaça de l'Almodí i carrer la Palma. Les places de Sant Llorenç, per davant i darrere (la de Sant Josep) potser una mica ampliades, mentre que la de l'Ereta ha quedat desfigurada després de les darreres actuacions urbanístiques, però era així reconeixible fins als anys 90 de la passada centúria. Lo convent de monges de l'Ensenyança havia sigut substituït ja en la postguerra per un bloc de pisos, que tenia la biblioteca provincial al costat de baix, i per unes escales i una porteta s'accedia al claustre del Roser, antic institut provincial (des de 1842) i seu del recuperat Estudi General als anys 70 i 80. 

Darrerament, també va agençar-se lo convent de Santa Clara, que és la seu, entre altres, dels Castellers de Lleida.

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Lo carrer de Sant Antoni, des del vell portal i l'església fins a la catedral nova i l'Hospital de Santa Maria, llavors edificis envoltats d'altres cases per tots costats. Lo convent de les carmelites descalces passà a mans de la Paeria cap als anys 80, crec. L'església hi fou consagrda a Sant Anastasi. També fou conegut com a convent de Santa Tresa. Ara hi ha la seu del Centre de Titelles de Lleida, nucli de la magna fira de titelles que cada cap de setmana del primer de maig omple racons i places de la ciutat d'espectacles de putxinel·lis de tota mena, i que aviat farà quaranta anys, com si res!

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Lo carrer Cavallers ja s'havia arribat fins al riu, car lo teatre de l'antic convent de Sant Agustí s'havia cremat pocs anyets abans. Lo carrer de Blondel s'havia guanyat al riu cap a final del segle XVIII en tapar-hi l'ull del pont que tocava a la porta d'entrada de la ciutat.

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. «Plano industrial de Lérida» (ICGC).

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Des de Boters a Sant Martí. 

Lo passeig futur que serà Balmes se preveia arbrat, continuació del que serà la rambla d'Aragó. Però això no fou mai així. En aquesta bifurcació s'hi farà la presó de Lleida, cap al tombant del segle XIX al XX. Lo carrer de Sant Martí era carrer de militarada (de l'exèrcit espanyol), amb los quarters del pla dels Gramàtics, amb la Plaza de los Cuarteles, ara amb l'edifici del mercat, i de l'antiga Panera. L'església de Sant Martí fou feta servir com a presó.  

Des de Sant Martí i pel carrer Tallada, s'arribava a l'antic palau del bisbe, foragitat del palau de la Seu Vella pels Borbons (espanyols) al 1707, a tocar de l'església de Sant Llorenç, com encara avui, però amb palau episcopal nou, de la postguerra del segle XX.

1880. Lleida, plànol urbanístic. 

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Vista general de la vella ciutat closa dins la muralla i de l'eixample previst. 

[2716] Comerç lleidatà, 1880

[2378] La Lleida prenapoleònica, més

Quinalafem.blogspot.com

[2716] Comerç lleidatà, 1880

 

1880. Comerç lleidatà.

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Plànol urbanístic de la ciutat, pagat pels anunciants, els anuncis dels quals li fan d'orla. Me ve al cap que sobre els anys 90 del segle XX, se posà de moda entre los pobles lleidatans de fer aquesta mena de pòster. Semblava tan modern! Resulta que la idea tenia més de cent anys...

1880. Comerç lleidatà.

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

La llegenda amb un resumet de la geografia econòmica de la ciutat. Tenia la província 1.134 pobles amb 325 municipis, i un total de 314,501 habitants, 22.000 a la capital, és a dir, un 7%.

Ara en té 446.793 amb 229 municipis, i Lleida 143.000. Per tant, un 32% o un terç. La nostra província, igual que tot Catalunya, s'ha convertit en un capgròs, que xucla la població cap a la capital i abuida les comarques.

S'hi destaca lo bon proveïment d'aigua (de Pinyana) fins al gran dipòsit d'abastament, i la gran producció agrícola. La indústria anava una mica endarrerida. De la història, res de trerra ferma ni de llengua dels lleidatans. Tot fet amb visió colonitzadora pròpia de l'Estat (espanyol) d'aquell segle i d'alguns altres...

1880. Comerç lleidatà.

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Transports generals de Boleda i Mialet, c/ Cabrinety 14.

Sabateria Joan Sunyer, c/ Major 32, davant de la diputació, quan encara no era a l'actual edifici de l'Hospici.

Molí d'oli dels Srs. Figuerola i Ribé, emplaçat a la «expuerta de Fernando», o sia, allà a on s'acabava lo primitiu passeig, al baluard del Carme.

Merceria i Perfumeria de Mercedes Moyano,que anuncia visiblement quincalla, una mena de tot a cent femení de l'època.

1880. Comerç lleidatà.

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Carnicer i Romeu, c/ Major 36, per al parament de la llar, especialment per a fondes i cafés.

Finca dedicada a l'arboricultura i jardineria a tocar dels Camps Elisis. De fet, ja hi era des d'abans i tot. 

Això de les medalles de les Exposicions Universals mos ho hem de creure si us plau per força. Esperem que algun dia,l'AI mos ho pugui comprovar.

1880. Comerç lleidatà.

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Farmàcia de Ramon Vicens, c/ Sant Antoni 13. Llavors feien preparats, fórmules magistrals i ungüents, per això s'intitulaven laboratoris. 

Sastreria Marqués, devia ser prou coneguda per estalviar-se l'adreça comercial.

Sastreria Constantí Secanell, c/ Major 61.

1880. Comerç lleidatà.

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Ferros i coures, Josep Plubins, rambla de Ferran 6. Lo passeig de Ferran era anomenat rambla. Curiosament, al plànol de la ciutat hi consta com a passeig del Príncipe Alfonso (espanyol).

Miquel Pont, amb una mena de merceria i tot a cent, plaça Sant Joan 20, tot i que al plànol hi consta com a Plaza de la Constitución.

Fàbrica d'aiguardents de Josep Sabatés, als afores de Sant Antoni, «esquina a la carretera de Huesca».

Sastreria de Lluís Cardús, c/ Major 75, a diferència de les altres que s'hi anuncien, aquí tenien especialitat en vestimenta militar, per als oficials de l'exèrcit (espanyol) destinats a la ciutat.

1880. Comerç lleidatà.

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Fàbrica de sabons de Ramon Cercós, al c/ Nou de Sant Antoni, dit popularment del Rastro.

1880. Comerç lleidatà.

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Fàbrica de farines de Miquel Clua, c/ Democràcia 14.

Sabateria de Manuel Herrera, c/ Major 104, proveïdor de la guardiacivil (espanyola).

1880. Comerç lleidatà.

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Fàbrica de xocolates de Pont i Campabadal, dita «La Industrial Aragonesa», amb màquina de vapor i tot, al c/ Democràcia 4. 

1880. Comerç lleidatà.

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Fàbrica d'Esperits, Anisats, Aiguardents i Licors de Josep Carulla, al c/ Acadèmia, o sia, fora l'antiga muralla, al «ensanche de San Antonio». L'aniset Carulla era la marca més coneguda de l'empresa, «sin rival en su clase», tot i que hi havia competència.

Cal fer notar com en aquells anys, la majoria de la producció era de quilòmetre zero, i les capitals s'autoabastien de la majoria de productes de primera necessitat. Mentre que ara lo comerç lleidatà deu vendre una minsa part del gènere de producció local, i la resta és a base de CO2 de transport.

La marca Carulla mostrava sense vergonya l'escut de la ciutat i un lleidatà amb faixa i barretina i la manta a l'espatlla, amb una ampolla a la mà i la copeta a l'altra.

1880. Comerç lleidatà.

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Josep Gaia, c/ Pescateria, amb venda de maquinària per a vins i per a cosir, quina estranya combina, oi?

Serralleria de Martí Farrarons, al passeig de Ferran 37, a on muntaven premses d'oli i de vi. Una serralleria ben potent.

Fàbrica de cerveses i gasoses d'Antoni Brugulat, a la rambla de Ferran 20, premiada a l'Exposició de Lleida de 1879, probablement la primera exposició moderna a la ciutat.

Comerç de Pons i Carrera, amb dos botigues, c/ Major 68 i plaça de la Paeria, amb articles de «señora y caballero», no queda ben clar quins. 

Comerç de Grans de Jaume Morera, c/ Blondel 51.

Comerç d'Enric Mias, c/ Major 15, amb comerç de «géneros nacionales y extranjeros».

1880. Comerç lleidatà.

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Magatzem de ferro i carbó, de Jaume Escolà, c/ Cabrinety 9, imprescindible com a combustible a l'època.

Magatzem de teixits de Joan Gosé, c/ Major 34.

Magatzem de Josep Capdevila, c/ Major s/n per a venda de llits de ferro, cristalleria i pisa, entre altres.

Mostany i Companyia, serradora de fusta fundada al 1823, a fora el pont, a la sortida de la ciutat, amb màquina de vapor pròpia.

1880. Comerç lleidatà.

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Fàbrica de camises de Francesc Vinós, rambla de Ferran 20.

Taller de caldereria de Francesc Blanc, c/ Cabrinety 24, a on muntaven destil·ladors per a les fàbriques de vins i d'extracció d'oli de pinyola. 

1880. Comerç lleidatà.

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Editorial de Josep Sol i Torrens, c/ Major 13, la llibreria, i Blondel 10, lo taller. Fundadal al 1843. 

Adrogueria de Domingo Sala, a la Plaza, diu, en lloc de c/ Major 28. S'hi podia comprar des de pintures a pólvora i perdigons.

Magatzem de ferreteria i bijutera de Joan Banqué, als Porxos de Baix, 10.

1880. Comerç lleidatà.

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

Taller del Rellotge dels germans Armengol, també hi feien premses portàtils, potser per fer-se l'oli i lo vi a casa. S'emplaçava al «ensanche de la estación», o sia, a la rambla de Ferran ampliada que hi menava.

1880. Comerç lleidatà.

«Plano industrial de Lérida» (ICGC).

La fàbrica de licors d'Enric Lamolla, fundada al 1835, una de les indústries més potents a la ciutat durant lo segle XIX. No podem assegurar que fos una imatge real, però podria ben bé ser, amb la fumera de la màquina de vapor al darrere. S'emplaçaria cap a l'estació, amb lo riu ben a prop, que s'hi veu al fons de la imatge, per tal de proveir-se d'aigua sense problemes.
Fundada per Joaquim Lamolla, qui va establir una destil·leria a la ciutat després d'arribar d'Itàlia amb el cognom original Lammoglia. Es dedicava a la producció d'aniset, ponx (com lo famós PUM!, fet amb rom de Jamaica) i altres licors com ginebra Estrella o lo licor estomacal Tute.

1898. Ponx PUM!, d'Enric Lamolla, Lleida.

[2616] L'anunciadora (1880) dels comerços lleidatans

Quinalafem.blogspot.com

 

[2715] De la plaça a la rambla de Ferran lleidatana al segle XIX, imatges

Anys 1930 ca. Lleida, Rambla de Ferran.

Al fons, l'estació del ferrocarril.

1810. Lleida, baluard del Carme.

«Atlas de la Guerra de la Independencia», 1869 (BVD).

Lo baluard del Carme i lo de la Magdalena foren el principal teatre d'operacions del setge del mariscal Suchet a la ciutat, allunyat dels canons de Gardeny. Un cop establert lo domini francocatalà sobre la ciutat, se n'inicià l'agençament amb l'arbrat del baluard, continuat després de finida la guerra, amb la ciutat i lo país novament sota els Borbons (espanyols) amb Ferran VII, que donaria nom a la plaça i al futur passeig.

1818. La rambla de Ferran, Lleida,

«Croquis que comprende el terreno entre la Plaza de Lérida 

y el sitio llamado Garrut» (BVD).

La plaça de Fernando a l'antic baluard del Carme quan encara no tenia l'alineació de passeig. En sortia un caminet per un petit portal a la muralla i que passava per sobre del Noguerola. Més cap al pont, un ramal del Noguerola que passava per dins la ciutat i donava aigua als assaonadors i altres establiments, hi desguassa. 

Fora el pont, s'havien arbrat tots los camins de sortida de la ciutat; la carretera de Barcelona per tots dos costats fins a la plaça el·líptica dels Murmuradors. A tocar d'aquest camí arbrat, hi naixerien los Camps Elisis dècades després. Lo Cappont és travessat per la secla de Torres (avui totalment colgada) i, més cap enfora, per la de Fontanet (colgada sota la Bordeta).

La Rambla de Ferran fou plaça i passeig, però mai no una rambla o riera per a on hi baixés aigua. Lo nom de rambla és més modern i vol indicar la condició de bulevard del passeig.

1828. La rambla de Ferran, Lleida,

«Plano de parte del recinto de la Plaza de Lérida» (BVD).

L'espai del baluard identificat (9) com a «Plaza de Fernando». Hi veiem dos ponts sobre el Noguerola, el primer que permetia anar al rentador o safareig, i l'altre pujar cap amunt o bé direcció Pardinyes. Fixem-nom en los camins vorejats d'arbres.

1834. La rambla de Ferran, Lleida,

«Croquis del rio Segre y sus inmediaciones» (BVD).

La Plaça de Fernando (3). 

1847. La rambla de Ferran, Lleida,

«Plano de la plaza de Lérida y sus inmediaciones» (BVD).

Cap a mitjan segle XIX, trobem un canvi en les representacions urbanístiques: apareixen fileres d'arbres i els jardins del general a la plaça de Ferran. L'antiga esplanada a on s'hi feien parades militars ha passat a tindre ús civil, per a esbarjo i passeig de les classes acomodades. També veiem que a la carretera de Barcelona los rengs d'arbres formen un rectangle allargassat amb quatre fileres, que s'identifica com a «alameda», o sia, albareda. És un espai que serà precedent dels Camps Elisis. 

 

1861. La rambla de Ferran, Lleida,

«Itinerario de Lérida a Monzón» (BVD).

Les representacions de l'arbrat i, per tant, d'ús com a passeig són clares, tant a Ferran com als Camps Elisis. Sembla prou evident que les fileres d'arbres d'aquest darrer parc nasqueren del desdoblament de l'arbrat que ja hi havia a l'antiga carretera de Barcelona. 

1862. La rambla de Ferran, Lleida,

«Itinerario de Lérida a Balaguer» (BVD).

 La magnitud del passeig de Ferran no era tan gran com la dels Camps Elisis, però tenia l'avantatge que era a tocar de la ciutat i no pas fora el pont, com abans se'n deia del Cappont. Fins que no se tombaren les muralles, calia afanyar-se al capvespre per entrar dins los murs tancats de la ciutat, quan se sentia lo toc del seny de les campanes de la Seu Vella. Si no s'hi arribava a temps, calia passar la nit fora vila. Amb la desaparició de les muralles, just aquell 1860, los Camps Elisis aniran guanyant protagonisme en detriment de la plaça de Ferran, tot i que l'allargament del passeig fins a l'estació i l'amplada majestuosa que tindrà per al tràfic de carruatges d'aquells temps, la convertí en lo carrer més modern de la ciutat fins a la guerra civil. 

1884. La rambla de Ferran, Lleida,

«Plano de Lérida» (BVD).

D'ençà del 1864, lo parc dels Camps Elisis apareix perfectament delimitat i dibuixat. També la rastellera d'arbres de la carretera de Barcelona fins a la plaça dels Murmuradors i més enllà. També la rambla de Ferran ja hi apareix urbanitzada amb les dos fileres de plataners fins a l'alçada del Carme. Fins a l'estació vella, encara no: hi havia un bloc de cases al davant que n'impedia la visió des del passeig.

  

1900 ca. La rambla de Ferran, Lleida.

Imatge de Víctor Muñoz, pioner de la fotografia lleidatana. La casa editorial, per desconeixement, li encolomà un "San Fernando", nom que no tingué mai lo passeig. Lo text diu que «esta puede decirse que es la unica calle espaciosa de Lérida y desemboca en la misma estación del ferrocarril. Tiene edificios bastante capaces». 

Anys 1920-30 ca. Lleida, Rambla de Ferran.

 

1910. La rambla de Ferran, Lleida,

«Plano de Lérida, revisado por el ayuntamiento, Alberto Martín» (BVD).

Lo plànol no contempla l'ampliació de l'esplanada de la plaça de la Pau actual, que s'estava fent llavors justament. La rambla finia just a Príncep de Viana, llavors carrer Noguerola, nom que estaria molt bé de recuperar, si algú dels manaires pensés en la nostra tradició històrica.  Encara no s'havia obert fins a l'actual plaça Ramon Berrenguer IV, cosa que no passaria fins al 1927, data de la construcció de l'estació nova i actual encara, una mica més desplaçada cap als docks, per permetre'n una perfecta alineació amb la rambla. L'estació primitiva era uns cent metres més avall, cap al pont, i com s'observa als mapes, no quedava en línia recta amb lo passeig primitiu de Ferran. 

1880. La rambla de Ferran, Lleida,

«Plano industrial de Lérida» (BVD).

En aquest document s'hi dibuixa la previsió d'eixamplament del passeig i de tota la zona fins al riu. S'hi preveia obrir la rambla fins a les vies, però l'estació antiga no anava alineada amb lo passeig. Tota la zona fins al riu es preveia ocupada per l'areny del Noguerola, amb un passeig sinuós entre la dolina del rierol. No cal dir que aquest parc mai no s'ha fet: la gana dels humans és insaciable. A veure si podent-hi fer cases hi farem un parc, oi?

11910 ca. La rambla de Ferran, Lleida.

 L'ampliació del carrer o passeig de Cabrinety, dit de Francesc Macià durant los anys republicans i també actualment. L'espai passaria a ser una plaça, la de la Pau, a on des de finals dels 50 i inicis dels 60 del segle XX, s'hi ubicaria lo Gobierno Civil (espanyol).

1910 ca. La rambla de Ferran, Lleida,

1927. La rambla de Ferran, Lleida,

Programa de la Festa Major de Maig.

Llavors lo primer nom de la plaça guanyada a la llera del riu fou Plaça del Segre, nom que també podríem rescatar per honorar lo nostre Sícoris secular, que tantes alegries i desgràcies mos ha fet patir. 

[2714] La Rambla de Ferran lleidatana al segle XIX

Quinalafem.blogspot.com