Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lleida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lleida. Mostrar tots els missatges

20170529

[1713] Gardeny, de fort militar a racó de bruixes i bruixots

1908. Gardeny, Lleida, 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
«Lleida, la capital eclesiàstica de no poc territori aragonès». 
Excursió, passant per Lleida, de l'historiador amb el fotògraf Juli Soler per les terres de la Catalunya aragonesa: «ço és, una gran porció territorial que fins al 1300 sigué part integrant del territori de nostre del Principat».
1908. Gardeny, Lleida, 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Clixé: Thomas.
L'esplanada davant l'església de Santa Maria de Gardeny, amb sa portalada romànica. Un petit edifici amb garita de guàrdia (per a la soldadesca espanyola ocupant) es veu adossat al castell.
1908. Gardeny, Lleida, 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
«Lleida, la reina de la Catalunya occidental, la ciutat de les sèquies i les hortes, rica en monuments medievals i en records sarraïns, exerceix extraordinària atracció al turista que per primera vegada la visita». Destaquen la silueta de la Seu Vella, «anys ha convertida, per la ignorància artística de nostres governants, en mansió militar».

També s'hi fa referència a les avingudes devastadores del Segre, «sempre fecunditzant, i destructor a estones», les hortes i Gardeny. A més de la fortalesa, hi destaquen «un més ample prat, proper a aquella, extens i alterós, a on hi pasturaven llur bestiar los priors de Gardeny».

Segons l'autor, que devia recollir la llegenda d'algun seu col·lega lleidatà, la solitud del lloc va fer que als segles XVI i XVII, «los qui es fingien bruixots i bruixes i simulaven la cort de Belcebub i s'entregaven a barroeres disbauxes, l'escolliren per punt de cita, on feien sos pactes amb lo dimoni, tramant-hi crims i delictes, que prous vegades donaren per resultat vessaments de sang i copioses llàgrimes». Devien d'ésser les mateixes bruixes i bruixots que campaven pel Pont del Boc al Sot de Fontanet.
1908. Gardeny, Lleida, 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Més enllà del passat romà i sarraí del puig de Gardeny, l'autor se centra en sa història a partir de la conquesta de part de Ramon Berenguer IV, que l'entregà al famós Orde del Temple, «i, a l'extingir-se aquesta, lo posseí l'altre Orde militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, però no immediatament», ja que durant 3 anys, de 1314 al 1317, restà en mans reials.
1908. Gardeny, Lleida, 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Clixé: Juli Soler i Santaló.
L'interior de la nau de l'església de Gardeny, partida en dos pisos. La imatge mostra el dormitori dels soldadets sota la volta gòtica. 
1908. Gardeny, Lleida, 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Encara tingué part activa i pes específic militar durant la Guerra dels Segadors, que perdria posteriorment en desplaçar-se els setges a la part oriental de la ciutat, al baluard del Carme, molt planer i més fàcil d'expugnar, com malauradament es demostrà al 1707 i al 1810.

«Los templers, al construir la fortalesa de Gardeny, li donaren la forma cúbica, cuidant de no rompre, amb cap torre sobresortint, la seva feixuga silueta». L'església n'estava separada, bé que dintre del recinte fortificat. Castell i església eren migpartits per un sostre per tal de donar hostatge a la tropa militar del nostre estimat país veí ocupant.
1908. Gardeny, Lleida, 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
«En la part lateral, altra porta secundària comunicava la iglésia amb un espaiós pati que envoltava el castell». Més tard, canvià la funció del fortí: «En lo segle XVI, a les presons de Gardeny eren tancats los inculpats de delictes comuns i s'hi instruïen processament judicials, fins dels crims comesos en llocs apartats però de jurisdicció de l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem». Per exemple, un procés contra una bruixa de Torrefarrera, instruït al 1550. En definitiva, una autèntica casa dels horrors. Els crits de les captives i d'altres reus, encara deuen ressonar entre els seus gruixuts murs. 
1908. Gardeny, Lleida, 
«Excursions per la Catalunya aragonesa i província d'Osca», Francesc Carreras i Candi,
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», CEC, juliol, núm. 162.
Clixé: Juli Soler i Santaló.
La molt austera porta romànica lateral. Una gran fumera s'aixecava de l'església, d'un foc que devia servir per escalfar els soldadets durant les fredes i boiroses nits hivernals lleidatanes.

20170520

[1707] La Porta dels Fillols o dels Infants

1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

La gran portalada romànica tapiada i amb una finestra enreixada. A l'entrada, un petit jardinet i una xiqueta. L'oficial de la guarnició militar (espanyola) que ocupava l'estança tenia inclinacions per una casa adossada, i s'empescà d'agençar l'angle sota el voladís gòtic entre la Portalada dels Fillols i la dels Sescomes.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Situada al bell mig del lateral meridional de la nau, era fet servir per reis i prínceps per accedir a l'església, «després d'haver descavalcat enmig de fastuosa comitiva i amb gran cerimonial al peu de l'ampla graderia que hi donava accés, fins al qual siti baixaria a rebre'ls, i més tard a despedir-los, la corresponent comissió del Capítol eclesiàstic».

El text d'aquest article fou signat per Lluís Roca i Florejacs, doctor en medicina i cronista de la capital del Segrià, poeta i mantenidor dels Jocs Florals de la ciutat, i un dels grans prohoms de la Renaixença lleidatana.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Detall del curiós jardinet que embellia, amb botes usades com a testos per a plantes i flors, la destrossa que la militarada (espanyola) havia fet a la catedral històrica de la ciutat després de conquerir-la per les armes (1707) i sotmetre la ciutat i el país al nou ordre jurídic i judicial castellà (1716).
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Comenta l'autor diverses possibilitats etimològiques. La més acceptada és la que estableix que allà mateix, sota la primera volta de la nau de l'Evangeli o de les fonts, en recte a la porta, hi hagué la pica baptismal; per tant, els infants o fillols, hi entraven acompanyats dels padrins de bateig a rebre el primer sagrament.  
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Idèntica a la portalada romànica principal del temples, que dona accés del claustre a la nau, degué de fer-s'hi quan l'església veié ocupada sa façana principal pel claustre adossat. En construir-se ben bé igual en «la totalitat i la combinació dels múltiples adornos de les columnates i de cimbres [cintres]», quedava palesa la funció primordial de la nova porta lateral. 

La portalada romànica, descrita atentament per l'autor, culminava, segons sa romàntica prosa històrica, amb «la gallardia d'una magnífica Verge amb lo Nin en lo braç esquerre, estàtua de marbre blanc, pintat i daurat en los ropatges [robes], que sota dosseret fou col·locada com coronament digníssim en lo centre d'aquella, i està avui custodiada en lo Museu de la Comissió Provincial de Monuments artístics i històrics».
1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida.
Postal de la col·lecció Urriza, en què veiem la imatge de la Verge i el Nen que presidia la Portalada dels Fillols de l'antiga catedral lleidatana.
1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida.
Detall de la imatge escultòrica en pedra de la Mare de Déu i en Nen Jesús de la Porta dels Fillols.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
El conjunt de la portalada fou cobert d'un voladís d'arc apuntat, fet que aferma sa funció baptismal, car allà calia que la comitiva s'aturés abans de fer l'entrada al temple. 

«De cara a sol ixent i en angle recte amb la descrita Portalada dels Fillols...» hi ha una altra «portaladeta de la capella designada amb lo nom de Cescomes, que era el de son fundador, lo savi i virtuós prelat que cenyí la mitra lleidatana en 1327... i en un sol any... la començà i la finí, amb tot de formar per si sola com una verdadera i independent esglesieta».
1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida.
Postal de la col·lecció Urriza, amb la portalada romànica (1327) de la capella dels Sescomes, perpendicular a la Porta dels Fillols, dins del voladís que les protegia totes dos de la intempèrie. 
1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida.
Detall de la sòbria i austera portaladeta romànica, amb la bellesa de la senzillesa.

1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Lloa de l'autor a l'historiador Pau Pifarré, que havia descrit amb anterioritat aquesta portalada amb una prosa afectada i arromanticada fins a l'infinit: «vés allí i confessa que poques voltes altra obra més interessant fa brollar en tos ulls les llàgrimes de l'entusiasme, ni enterní ton ànima aquell enterniment que ens omplena quan sentim una simfonia de Rossini, una pregària de Bellini, una barcarola de Sor o una romança de Herold... quan nos enfonsam en los espais on viu Schiller lo sant, quan lo darrer personatge de Walter Scott nos gela d'espant i de desesperació..., davant d'aquella naturalesa tan verdadera com completa, tan grandiosa com sublim, tan ideal com positiva, a on tot està previst, tot se sap...»

La portalada dels Fillols fou presa com a model per esculpir la portalada lateral de la nova església de Sant Joan lleidatana, per acord de la Junta d'edificació del nou temple.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Gravat dinovesc de la portalada.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Descripció de la capella, d'absis pentagonal.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Sepulcres, osseres i detalls escultòrics a la Capella dels Sescomes.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Sarcòfag de la Capella dels Sescomes, amb l'escut familiar.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
La Capella dels Sescomes, gòtica per dintre, però de portalada romànica: «deu deduir-se, doncs, que si l'arquitecte donà caràcter bizantí [romànic] a la portaladeta fou per millor harmonitzar aquell exterior amb la amb l'exornació del gran frontispici al qual s'adossava: mes a posta deixà expressat allí, amb lo quasi imperceptible agullament de les cimbres [cintres]... i en la forma del nínxol sobreposat, son propòsit que a dintre hi campegés lo goticisme».
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Làpida llatina del 1334, a la Capella dels Sescomes.
1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida.
La Porta dels Infants des de la dels Sescomes.

20170507

[1697] Los dos primers ponts lleidatans

1866. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Una recreació del vell pont de pedra medieval de la ciutat, que no tenia tots els arcs idèntics. Els ulls que hi hagué a la banda de Cappont, aixecats sobre l'areny, eren més estrets, tret del darrer sobre el qual hi hagué el gran edifici del cos de guàrdia.
1866. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Els arcs sobre la llera eren molt més amples, per facilitar el pas de les avingudes d'aigua, que sovint arrossegaven grans troncs i molta brossa vegetal. El darrer arc, tocant a la ciutat, d'arc apuntat, devia d'haver estat ja refet per causa d'alguna antiga riuada.
1866-76. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Tal com predeien els enginyers del segle XVIII, els dos arcs i pilans que més patien les riuades eren els del costat de la ciutat. Llavors el meandre del riu feia la corba allà mateix, i la força de les aigües salvatges del Segre, sense els pantans del segle XX, hi batia de valent. En efecte, doncs, la riuada de 1866 se'ls emportà.
1866-76. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Detall dels pilans del vell pont medieval, que tenien aquestes robustes proteccions punxentes per vèncer la força de l'aigua i desviar els troncs que baixaven amb les riuades. Al fons, s'aprecien els Camps Elisis (1864), amb les dos columnes primigènies que hi donaven la benvinguda. L'actual Avinguda de les Garrigues eren un estret camí de carro, a tocar de l'única construcció del nou Cappont, la fàbrica de licors amb la gran fumera. Durant les èpoques d'estiatge, sovint s'acudia als arenys amb les mules per arroplegar-hi pedres i arena. 
1866-76. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Un cop desmuntada la caserna de fusta del cos de guàrdia, probablement després de la Guerra del Francès, s'hi afegí una caseta al lateral per a les guàrdies de la soldadesca, del mateix estil i proporcions similars a la caseta de cobrament dels burots municipals. Els dos arcs de pedra del costat de ciutat que la riuada s'emportà foren substituïts per una gran acurada estructura de fusta, amb barana i tot. Pel pont, hi veiem transitar un parell de someres i algun vianant.
1876-1907. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Una nova riuada al 1876 s'emportà la bella estructura de fusta, que se substituí per una altra de metàl·lica, que perdurà fins a la primera gran avinguda del segle XX.
1876-1907. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Detall del Pont Vell del tombant del segle XIX al XX, amb la primitiva banqueta al darrere. S'aprecia prou bé com el corrent de l'aigua combatia de manera perenne aquesta part del pont.
1907. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
L'enorme força de les aigües, ja de baixa, en l'avinguda que s'endugué els dos pilans de vora la ciutat.
1907. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Al fons, la riba del riu a l'actual Avinguda del Segre, sense banqueta i sense urbanitzar encara. Al fons, el pont del ferrocarril.
1908-1911. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Una passera de fusta amb una alta barana, que no s'ha de confondre amb el pont metàl·lic de 1876 (que té la caixa per sota del nivell de pas), serví provisionalment de pont mentre es construí el nou pont modernista, inaugurat al 1911.
1908-1911. Lo Pont Vell, Lleida (Europeana).
Detall del Pont Vell medieval des de l'areny. S'hi aprecia el pilar de reforç que s'hi col·locà per aguantar la llarga passera.
1860-70. Lo pont del ferrocarril, Lleida (Europeana).
Foto: José Martínez Sánchez (1807-1874).
Una de les primeres imatges, si no la primera, del nou pont del ferrocarril del 1860, llavors als afores de la ciutat per la banda del nord-est, a continuació de l'antic baluard del Carme, d'amargs records bèl·lics.
1860-68. Lo pont del ferrocarril, Lleida (Europeana).
Foto: José Martínez Sánchez (1807-1874).
La Seu Vella encinglerada damunt el turó, presidint la ciutat i la plana. Com que no hi existien edificis de gran alçària, la imatge de poder i domini militar de la Seu era aleshores molt més acusada. Rere els arbres, la primera estació de tren de la ciutat.

Damunt del pont encara s'hi veu el campanar de la primera església de Sant Joan, tombada al 1868, i que marca l'antiguitat de la presa fotogràfica. Al fons, el castell de Gardeny guardava la ciutat per ponent. 
1860-68. Lo pont del ferrocarril, Lleida (Europeana).
Foto: José Martínez Sánchez (1807-1874).
La perfecta i simètrica silueta del primer pont del ferrocarril sobre el Segre, amb les cinc llargues arcades rectilínies i una estructura de ferro que protegia el pas de les locomotores.
1860-68. Lo pont del ferrocarril, Lleida (Europeana).
Foto: José Martínez Sánchez (1807-1874).
L'amplada del riu era realment important a l'entrada de la ciutat. Hi hagué una barca que l'ajudava a creuar, potser la que es veu a la imatge. Llavors encara arribaven rais des del Pirineu, alguns dels quals finien a la serradora que hi hagué a la riba dreta, després del pont, i altres que continuaven el seu recorregut cap a l'Ebre.