Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lleida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lleida. Mostrar tots els missatges

20251101

[2716] Comerç lleidatà, 1880

 



1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Plànol urbanístic de la ciutat, pagat pels anunciants, els anuncis dels quals li fan d'orla. Me ve al cap que sobre els anys 90 del segle XX, se posà de moda entre los pobles lleidatans de fer aquesta mena de pòster. Semblava tan modern! Resulta que la idea tenia més de cent anys...


1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
La llegenda amb un resumet de la geografia econòmica de la ciutat. Tenia la província 1.134 pobles amb 325 municipis, i un total de 314,501 habitants, 22.000 a la capital, és a dir, un 7%.
Ara en té 446.793 amb 229 municipis, i Lleida 143.000. Per tant, un 32% o un terç. La nostra província, igual que tot Catalunya, s'ha convertit en un capgròs, que xucla la població cap a la capital i abuida les comarques.
S'hi destaca lo bon proveïment d'aigua (de Pinyana) fins al gran dipòsit d'abastament, i la gran producció agrícola. La indústria anava una mica endarrerida. De la història, res de trerra ferma ni de llengua dels lleidatans. Tot fet amb visió colonitzadora pròpia de l'Estat (espanyol) d'aquell segle i d'alguns altres...

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Transports generals de Boleda i Mialet, c/ Cabrinety 14.
Sabateria Joan Sunyer, c/ Major 32, davant de la diputació, quan encara no era a l'actual edifici de l'Hospici.
Molí d'oli dels Srs. Figuerola i Ribé, emplaçat a la «expuerta de Fernando», o sia, allà a on s'acabava lo primitiu passeig, al baluard del Carme.
Merceria i Perfumeria de Mercedes Moyano,que anuncia visiblement quincalla, una mena de tot a cent femení de l'època.

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Carnicer i Romeu, c/ Major 36, per al parament de la llar, especialment per a fondes i cafés.
Finca dedicada a l'arboricultura i jardineria a tocar dels Camps Elisis. De fet, ja hi era des d'abans i tot. 
Això de les medalles de les Exposicions Universals mos ho hem de creure si us plau per força. Esperem que algun dia,l'AI mos ho pugui comprovar.

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Farmàcia de Ramon Vicens, c/ Sant Antoni 13. Llavors feien preparats, fórmules magistrals i ungüents, per això s'intitulaven laboratoris. 
Sastreria Marqués, devia ser prou coneguda per estalviar-se l'adreça comercial.
Sastreria Constantí Secanell, c/ Major 61.

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Ferros i coures, Josep Plubins, rambla de Ferran 6. Lo passeig de Ferran era anomenat rambla. Curiosament, al plànol de la ciutat hi consta com a passeig del Príncipe Alfonso (espanyol).
Miquel Pont, amb una mena de merceria i tot a cent, plaça Sant Joan 20, tot i que al plànol hi consta com a Plaza de la Constitución.
Fàbrica d'aiguardents de Josep Sabatés, als afores de Sant Antoni, «esquina a la carretera de Huesca».
Sastreria de Lluís Cardús, c/ Major 75, a diferència de les altres que s'hi anuncien, aquí tenien especialitat en vestimenta militar, per als oficials de l'exèrcit (espanyol) destinats a la ciutat.

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Fàbrica de sabons de Ramon Cercós, al c/ Nou de Sant Antoni, dit popularment del Rastro.

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Fàbrica de farines de Miquel Clua, c/ Democràcia 14.
Sabateria de Manuel Herrera, c/ Major 104, proveïdor de la guardiacivil (espanyola).

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Fàbrica de xocolates de Pont i Campabadal, dita «La Industrial Aragonesa», amb màquina de vapor i tot, al c/ Democràcia 4. 

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Fàbrica d'Esperits, Anisats, Aiguardents i Licors de Josep Carulla, al c/ Acadèmia, o sia, fora l'antiga muralla, al «ensanche de San Antonio». L'aniset Carulla era la marca més coneguda de l'empresa, «sin rival en su clase», tot i que hi havia competència.
Cal fer notar com en aquells anys, la majoria de la producció era de quilòmetre zero, i les capitals s'autoabastien de la majoria de productes de primera necessitat. Mentre que ara lo comerç lleidatà deu vendre una minsa part del gènere de producció local, i la resta és a base de CO2 de transport.
La marca Carulla mostrava sense vergonya l'escut de la ciutat i un lleidatà amb faixa i barretina i la manta a l'espatlla, amb una ampolla a la mà i la copeta a l'altra.

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Josep Gaia, c/ Pescateria, amb venda de maquinària per a vins i per a cosir, quina estranya combina, oi?
Serralleria de Martí Farrarons, al passeig de Ferran 37, a on muntaven premses d'oli i de vi. Una serralleria ben potent.
Fàbrica de cerveses i gasoses d'Antoni Brugulat, a la rambla de Ferran 20, premiada a l'Exposició de Lleida de 1879, probablement la primera exposició moderna a la ciutat.
Comerç de Pons i Carrera, amb dos botigues, c/ Major 68 i plaça de la Paeria, amb articles de «señora y caballero», no queda ben clar quins. 
Comerç de Grans de Jaume Morera, c/ Blondel 51.
Comerç d'Enric Mias, c/ Major 15, amb comerç de «géneros nacionales y extranjeros».

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Magatzem de ferro i carbó, de Jaume Escolà, c/ Cabrinety 9, imprescindible com a combustible a l'època.
Magatzem de teixits de Joan Gosé, c/ Major 34.
Magatzem de Josep Capdevila, c/ Major s/n per a venda de llits de ferro, cristalleria i pisa, entre altres.
Mostany i Companyia, serradora de fusta fundada al 1823, a fora el pont, a la sortida de la ciutat, amb màquina de vapor pròpia.

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Fàbrica de camises de Francesc Vinós, rambla de Ferran 20.
Taller de caldereria de Francesc Blanc, c/ Cabrinety 24, a on muntaven destil·ladors per a les fàbriques de vins i d'extracció d'oli de pinyola. 

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Editorial de Josep Sol i Torrens, c/ Major 13, la llibreria, i Blondel 10, lo taller. Fundadal al 1843. 
Adrogueria de Domingo Sala, a la Plaza, diu, en lloc de c/ Major 28. S'hi podia comprar des de pintures a pólvora i perdigons.
Magatzem de ferreteria i bijutera de Joan Banqué, als Porxos de Baix, 10.

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
Taller del Rellotge dels germans Armengol, també hi feien premses portàtils, potser per fer-se l'oli i lo vi a casa. S'emplaçava al «ensanche de la estación», o sia, a la rambla de Ferran ampliada que hi menava.

1880. Comerç lleidatà.
«Plano industrial de Lérida» (ICGC).
La fàbrica de licors d'Enric Lamolla, fundada al 1835, una de les indústries més potents a la ciutat durant lo segle XIX. No podem assegurar que fos una imatge real, però podria ben bé ser, amb la fumera de la màquina de vapor al darrere. S'emplaçaria cap a l'estació, amb lo riu ben a prop, que s'hi veu al fons de la imatge, per tal de proveir-se d'aigua sense problemes.
Fundada per Joaquim Lamolla, qui va establir una destil·leria a la ciutat després d'arribar d'Itàlia amb el cognom original Lammoglia. Es dedicava a la producció d'aniset, ponx (com lo famós PUM!, fet amb rom de Jamaica) i altres licors com ginebra Estrella o lo licor estomacal Tute.

1898. Ponx PUM!, d'Enric Lamolla, Lleida.




 
Posted by
Labels: , , ,

20251030

[2715] De la plaça a la rambla de Ferran lleidatana al segle XIX, imatges

Anys 1930 ca. Lleida, Rambla de Ferran.
Al fons, l'estació del ferrocarril.

1810. Lleida, baluard del Carme.
«Atlas de la Guerra de la Independencia», 1869 (BVD).
Lo baluard del Carme i lo de la Magdalena foren el principal teatre d'operacions del setge del mariscal Suchet a la ciutat, allunyat dels canons de Gardeny. Un cop establert lo domini francocatalà sobre la ciutat, se n'inicià l'agençament amb l'arbrat del baluard, continuat després de finida la guerra, amb la ciutat i lo país novament sota els Borbons (espanyols) amb Ferran VII, que donaria nom a la plaça i al futur passeig.

1818. La rambla de Ferran, Lleida,
«Croquis que comprende el terreno entre la Plaza de Lérida 
y el sitio llamado Garrut» (BVD).

La plaça de Fernando a l'antic baluard del Carme quan encara no tenia l'alineació de passeig. En sortia un caminet per un petit portal a la muralla i que passava per sobre del Noguerola. Més cap al pont, un ramal del Noguerola que passava per dins la ciutat i donava aigua als assaonadors i altres establiments, hi desguassa. 
Fora el pont, s'havien arbrat tots los camins de sortida de la ciutat; la carretera de Barcelona per tots dos costats fins a la plaça el·líptica dels Murmuradors. A tocar d'aquest camí arbrat, hi naixerien los Camps Elisis dècades després. Lo Cappont és travessat per la secla de Torres (avui totalment colgada) i, més cap enfora, per la de Fontanet (colgada sota la Bordeta).
La Rambla de Ferran fou plaça i passeig, però mai no una rambla o riera per a on hi baixés aigua. Lo nom de rambla és més modern i vol indicar la condició de bulevard del passeig.

1828. La rambla de Ferran, Lleida,
«Plano de parte del recinto de la Plaza de Lérida» (BVD).

L'espai del baluard identificat (9) com a «Plaza de Fernando». Hi veiem dos ponts sobre el Noguerola, el primer que permetia anar al rentador o safareig, i l'altre pujar cap amunt o bé direcció Pardinyes. Fixem-nom en los camins vorejats d'arbres.

1834. La rambla de Ferran, Lleida,
«Croquis del rio Segre y sus inmediaciones» (BVD).
La Plaça de Fernando (3). 

1847. La rambla de Ferran, Lleida,
«Plano de la plaza de Lérida y sus inmediaciones» (BVD).
Cap a mitjan segle XIX, trobem un canvi en les representacions urbanístiques: apareixen fileres d'arbres i els jardins del general a la plaça de Ferran. L'antiga esplanada a on s'hi feien parades militars ha passat a tindre ús civil, per a esbarjo i passeig de les classes acomodades. També veiem que a la carretera de Barcelona los rengs d'arbres formen un rectangle allargassat amb quatre fileres, que s'identifica com a «alameda», o sia, albareda. És un espai que serà precedent dels Camps Elisis. 
 

1861. La rambla de Ferran, Lleida,
«Itinerario de Lérida a Monzón» (BVD).
Les representacions de l'arbrat i, per tant, d'ús com a passeig són clares, tant a Ferran com als Camps Elisis. Sembla prou evident que les fileres d'arbres d'aquest darrer parc nasqueren del desdoblament de l'arbrat que ja hi havia a l'antiga carretera de Barcelona. 

1862. La rambla de Ferran, Lleida,
«Itinerario de Lérida a Balaguer» (BVD).
 La magnitud del passeig de Ferran no era tan gran com la dels Camps Elisis, però tenia l'avantatge que era a tocar de la ciutat i no pas fora el pont, com abans se'n deia del Cappont. Fins que no se tombaren les muralles, calia afanyar-se al capvespre per entrar dins los murs tancats de la ciutat, quan se sentia lo toc del seny de les campanes de la Seu Vella. Si no s'hi arribava a temps, calia passar la nit fora vila. Amb la desaparició de les muralles, just aquell 1860, los Camps Elisis aniran guanyant protagonisme en detriment de la plaça de Ferran, tot i que l'allargament del passeig fins a l'estació i l'amplada majestuosa que tindrà per al tràfic de carruatges d'aquells temps, la convertí en lo carrer més modern de la ciutat fins a la guerra civil. 

1884. La rambla de Ferran, Lleida,
«Plano de Lérida» (BVD).
D'ençà del 1864, lo parc dels Camps Elisis apareix perfectament delimitat i dibuixat. També la rastellera d'arbres de la carretera de Barcelona fins a la plaça dels Murmuradors i més enllà. També la rambla de Ferran ja hi apareix urbanitzada amb les dos fileres de plataners fins a l'alçada del Carme. Fins a l'estació vella, encara no: hi havia un bloc de cases al davant que n'impedia la visió des del passeig.
  
1900 ca. La rambla de Ferran, Lleida.
Imatge de Víctor Muñoz, pioner de la fotografia lleidatana. La casa editorial, per desconeixement, li encolomà un "San Fernando", nom que no tingué mai lo passeig. Lo text diu que «esta puede decirse que es la unica calle espaciosa de Lérida y desemboca en la misma estación del ferrocarril. Tiene edificios bastante capaces». 

Anys 1920-30 ca. Lleida, Rambla de Ferran.
 
1910. La rambla de Ferran, Lleida,
«Plano de Lérida, revisado por el ayuntamiento, Alberto Martín» (BVD).
Lo plànol no contempla l'ampliació de l'esplanada de la plaça de la Pau actual, que s'estava fent llavors justament. La rambla finia just a Príncep de Viana, llavors carrer Noguerola, nom que estaria molt bé de recuperar, si algú dels manaires pensés en la nostra tradició històrica.  Encara no s'havia obert fins a l'actual plaça Ramon Berrenguer IV, cosa que no passaria fins al 1927, data de la construcció de l'estació nova i actual encara, una mica més desplaçada cap als docks, per permetre'n una perfecta alineació amb la rambla. L'estació primitiva era uns cent metres més avall, cap al pont, i com s'observa als mapes, no quedava en línia recta amb lo passeig primitiu de Ferran. 

1880. La rambla de Ferran, Lleida,
«Plano industrial de Lérida» (BVD).
En aquest document s'hi dibuixa la previsió d'eixamplament del passeig i de tota la zona fins al riu. S'hi preveia obrir la rambla fins a les vies, però l'estació antiga no anava alineada amb lo passeig. Tota la zona fins al riu es preveia ocupada per l'areny del Noguerola, amb un passeig sinuós entre la dolina del rierol. No cal dir que aquest parc mai no s'ha fet: la gana dels humans és insaciable. A veure si podent-hi fer cases hi farem un parc, oi?

11910 ca. La rambla de Ferran, Lleida.
 L'ampliació del carrer o passeig de Cabrinety, dit de Francesc Macià durant los anys republicans i també actualment. L'espai passaria a ser una plaça, la de la Pau, a on des de finals dels 50 i inicis dels 60 del segle XX, s'hi ubicaria lo Gobierno Civil (espanyol).

1910 ca. La rambla de Ferran, Lleida,

1927. La rambla de Ferran, Lleida,
Programa de la Festa Major de Maig.
Llavors lo primer nom de la plaça guanyada a la llera del riu fou Plaça del Segre, nom que també podríem rescatar per honorar lo nostre Sícoris secular, que tantes alegries i desgràcies mos ha fet patir. 


[2714] La Rambla de Ferran lleidatana al segle XIX



Posted by
Labels: , , ,

20251025

[2714] La Rambla de Ferran lleidatana al segle XIX



1860 ca. Lleida, vista pintoresca, J. de Velasco.

1860 ca. Lleida, vista general, J. de Velasco.
Litografia antiga a mà acolorida (una mena de gravat litogràfic del segle XIX, típic de les vistes panoràmiques europees d'època), que representa una vista general de la ciutat de Lleida, amb la imponent Seu Vella (la catedral antiga) al turó central, lo riu Segre al davant amb rais i gent carregant fusta a la riba, i el pont al fons, amb la casa del cos de guàrdia al primer ull ila petita casa del burot o duana al mig. És una representació que vol ser romàntica i idíl·lica de la ciutat catalana des d'aigües amunt del riu, típica de les col·leccions de vues pittoresques populars al segle XIX. Les serradores que hi havia a tocar del riu esperaven los rais que baixaven del Pirineu, del Segre i de les Nogueres, los desmuntaven i en carretejaven los troncs fins a la serradora, a tocar del Noguerola. Al fons lo turó i castell gardenyencs, amb lo Montmaneu del baix Segre a l'horitzó.
Tota la riba del riu per la banda de la ciutat la contemplem amb una arbreda crescuda i allargassada fins a la Magdalena, allà a on s'acabava la ciutat i a on hi havia hagut l'antic baluard, dins del qual havia nascut lo passeig, cap als anys 20 d'aquell segle XIX, ara en fa, doncs, dos-cents anys.
Lo campanar antic de l'església de Sant Joan destaca en primer terme, potser més esvelt del que era. Això vol dir que cal datar la imatge abans del seu enderroc al 1868.

1964. Lo Passeig o Rambla de Ferran, Lleida.
«Como se formó el paseo de Fernando, lugar predilecto de los leridanos hasta la construcció de los Campos Elíseos en 1864», Josep Lladonosa.
«Ciudad», de juny (FPIEI).
La muralla esquifida que restava al Segre aigües amunt del pont va sofrir encara més desperfectes a causa de les riuades de 1825 i 1827. Lo governador (espanyol) de la ciutat, Luís M. Adriani, lo volgué refer. En un dels memorials per a les obres, de Mariano Foncillas, cap d'enginyers de Lleida, s'hi fa menció de l'existència de la «plaza de Fernando», l'actual rambla de Francesc Macià, amb nom de feixistot espanyolot en temps de l'autor de l'article. Lo governador volgué que lo mur refet arribés fins a l'altura de l'actual Baixada de la Trinitat. A l'espai guanyat li mantingué lo nom del rei (espanyol) del moment. S'hi col·locà a l'entrada un arc per fer-hi les funcions de portalada, d'estil neoclàssic amb toc  orientalitzant.

1964. Lo Passeig o Rambla de Ferran, Lleida.
«Como se formó el paseo de Fernando, lugar predilecto de los leridanos hasta la construcció de los Campos Elíseos en 1864», Josep Lladonosa.
«Ciudad», de juny (FPIEI).
Lo passeig va continuar allargant-se entre 1830 i 1860, fins arribar al baluard del Carme, alhora que s'anava urbanitzant. Lo passeig central s'hi embellí amb un font «que era un grupo escultórico de mármol representando la alegoría de Hércules niño, ahogando las serpientes. La Font de la Petxina, tal com le llamaban los leridanos en 1870».
Llavors encara no hi havia los famosos plataners, sinó àlbers i acàcies. S'hi afegiren banquets de pedra per al repòs i la contemplació, i parterres florals i il·luminació de fanals, a l'arribada del gas: «Este fue el lugar predilecto del pueblo hasta que el 1864 se inauguraron los Campos Elíseos».

L'arc neoclàssic que hi donava pas fou enderrocat en algun moment, car ben segur entorpia la circulació dels carruatges de passeig. A l'altra banda, amb l'arribada del ferrocarril, també calgué ampliar la porta de sortida del baluard cap a l'estació nova, passant per damunt del pont de f pedra del Noguerola. Aviat desapareixerien los murs del baluard, i lo passeig tindria via lliure en direcció a l'estació. No hi arribaria, però, ja que davant l'estació s'hi construí una illa de cases, al llavors dit carrer de Balmes. Quan s'hi feu l'estació moderna, al 1927, aquest bloc fou derrocat, i nasqué la placeta de davant l'estació nova que coneixem, la de la plaça de Ramon Berenguer IV, escapçada a inicis del segle XXI per alinear lo carrer de Príncep de Viana fins al pont.

Quan lo baluard fou eliminat, allà hi hagué la Porta del Príncep Alfons, en honor al primogènit borbonet (espanyol). Per allà hi passà la Borbona (espanyola) Isabel II per a la inauguració del ferrocarril al 1860. Un camí rectilini (fet amb expropiació de finques) anava des d'allà fins a l'estació: ja teníem lo germen del passeig complet. En aquesta part del passeig entre el Carme i l'estació hi hagué oficina del burot municipal, o sigui, duana per al control del pagament dels consums i dels carros i mercaderies que entraven a la ciutat.
 Quan la Borbona fou desterrada, lo passeig passà a dir-se «del Almirante Topete», estret col·laborador de Prim en la revolució del setembre de 1868. Durant l'època republicana (espanyola) del segle XX, lo passeig passarà a honorar-la, passeig de la República. Després també rebé lo nom de «Príncipe Alfonso», futur XII (espanyol). I los vencedors de la guerra (espanyola), lo denominaren «del Caudillo», com a bons llepaculs locals del nou règim dictatorial. Modernament, se n'ha recuperat lo nom original i s'ha catalanitzat amb èxit, car ja gairebé no se sent dir Fernando, si no és a algú amb certa edat. També s'ha imposat la denominació de rambla, que li afegeix un toc de bulevard. 

Los canvis de nom segons los règims polítics indiquen que es tractava del principal carrer de la ciutat, i allà s'hi traslladà l'activitat econòmica i política a partir de la postguerra del segle XX en substitució del carrer Major, ja només comercial. A Ferran, encara ara, hi trobem notaris i advocats, les principals sucursals bancàries, oficines municipals i de la diputació. En canvi, encara no s'ha aconseguit, veurem què passa amb la recent remodelació de l'any 2025, recuperar-ne un ús cívic o lúdic, i fora dels horaris d'oficina no sol ser lloc concorregut ni de passeig ni d'esbarjo.

Camps Elisis, Lleida.
La Font de la petxina.
Dita així pel receptacle, que s'assemblava a una conquilla. Hi fou portada després de la inauguració dels Camps Elisis (1864) des de l'antiga Rambla de Ferran, juntament amb unes columnes amb testos florals, que hi subsistiren fins a la riuada de 1907. Llavors s'hi aixecaren les columnes modernistes. Lo grup escultòric herculi degué desaparèixer en aquell trasllat.

1877. Lleida, passeig de Cabrinety.
«Guia-cicerone de Lérida : viaje por la ciudad, al objeto de conocer su historia, tradiciones y costumbres, estudiar sus monumentos, y facilitar al viajero cuantas noticias respecto a administración, indústria y comercio puedan convenirle en la misma», Josep Pleyan de Porta (UdL).
La primitiva rambla de Ferran portà per nom passeig de Cabrinety.
Josep Cabrinety fou un militar mallorquí que serví a l'exèrcit (espanyol) i hi destacà per haver combatut les carlinades, mort al 1873. Lo passeig acabava amb un bell jardí pel cap nord, «llamado del General, pasatiempo y reunión de los leridanos en los días festivos». L'antiga porta neoclàssica era a punt de ser enderrocada aquell 1877. 
Diu la nota a peu de pàgina que amb motiu de la visita reial de 1860, en tombar-se lo baluard del Carme, s'hi obrí un camí fins a l'estació. Al 1875 s'hi aixecà un arc de portalada dita Príncipe Alfonso (futur XIIè, rei espanyol), i per extensió tot el passeig en prengué també l'anomenada: «Este paseo del Príncipe Alfonso , el predilecto ... de los ilerdenses, no se ve ahora tan concurrido como antes, por disputarle el puesto el magnífico de los Campos Elíseos».
Just a l'acabament del passeig al Carme, hi havia l'establiment dels banys lleidatans, «pequeño pero limpio y bien surtido de aguas, construido por los años 1843 en la huerta del convento de carmelitas», diria que per causa de la desamortització. Al passeig hi havia també l'antic Hospici, futur edifici ocupat per la Diputació i, davant per davant, la Fonda Espanya, «donde debe dirigirse el viagero que guste hospedarse holgadamente», amb nom comercial de l'Estat colonial per fer-se'n passar per bons súbdits i inspirar confiança i familiaritat als viatgers d'allà que hi arribessen, en una època en què lògicament no t'entenien ni parlaven en castellà a gaires llocs, fora dels oficials regentats per funcionaris nouvinguts. 

1860 ca. Lleida, vista pintoresca, J. de Velasco.
Detalls dels rais i de treball per transportar-los a la serradora des de l'areny. Darrere, lo primitiu passeig, encara sense la banda del riu urbanitzada ni los murs de la futura banqueta, que no s'hi farà fins a inicis del segle XX, tot guanyant un bon tros d'espai al riu.
Lo campanar vell de Sant Joan destaca en primer terme. Al fons de tot a l'esquerra, les torres de la Catedral Nova.

Vegeu-ne la primera delineació del passeig al 1811:



 


Posted by
Labels: , , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)