Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Isil. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Isil. Mostrar tots els missatges

20250808

[2694] Centenari dels primers campaments a les Valls d'Àneu: lo campament «Pompeu Fabra»

Campaments Fabra
Autor: Ignasi Arnalot i Sansa (AFCEC).

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Lo primer campament als termes de Gil (Isil) i Alòs s'hi establí al 1924. Abans, només s'hi havien vist les tendes del Príncep de Mònaco, durant los anys de la Gran Guerra. La idea havia nascut un estiu abans, i durant tot l'any se n'emprengué la planificació.
Lo Càmping Club de Catalunya fou la «primera entitat esportiva de la península Ibèrica dedicada a l’acampada. Fou fundada el 1924, vinculada al Centre Excursionista de Catalunya. Promogué intensament les activitats d’acampada i patrocinà, entre altres, el primer aplec internacional, a Valldoreix, amb el Camping Club of Great Britain and Ireland, i els campaments generals de Catalunya, organitzats del 1931 al 1935» (enciclopèdia.cat). Més que no pas per a infants, eren per a joves, més aviat granadets, que diríem.

A la pàgina del CEC, s'hi esmenta que «d’ençà de la creació de la Secció d’Esports de Muntanya el 7 d’agost de 1908, es pot dir que l’acampada esdevé imprescindible per fer activitats a muntanya; grups de socis fan excursions de diversos dies al Pirineu utilitzant l’acampada fixa o itinerant. A partir de 1918 aquesta secció organitza aquestes excursions col·lectives que ja anomenem Campaments Socials d’Alta Muntanya. Els indrets escollits són de difícil accés en ple Pirineu, calien cavalleries per dur el menjar i el material d’acampada. La durada del campament de 8 a 15 dies, en torns algunes vegades. L’assistència hi oscil·lava entre 20 i 30 acampadors. El 1934 la Secció d’Esports de Muntanya passa a dir-se Secció de MuntanyaAixí arribem al campament de 1936 a la Vall d’Estós on es requisa tot el material, esclata la guerra civil espanyola. La represa fou el 1941 amb el campament a Sant Maurici i Peguera, i ja amb continuïtat es realitzaren fins el 1974.
«Mereix esmentar-se que entre els anys 1924-1933, es feren unes acampades per l’alt Àneu de la mà dels germans Pere, Ignasi i Xavier Arnalot Sansa, a les quals assistia el Mestre Pompeu Fabra, anomenats Campaments Arnalot, a partir de l’any 1927 s’anomenen Campaments Fabra» (enllaç).

De les primeres colònies urbanes per a infants a Barcelona, se’n té constància des de l’any 1893. Aquestes primeres colònies van ser organitzades per la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, i van tenir un caràcter assistencial, dirigides als infants més pobres i necessitats de les escoles de la ciutat, amb 671 infants que van participar en aquesta experiència i que van anar a viles com les Corts o Sarrià.
A més, a partir de l'any 1906 l’Ajuntament de Barcelona també va començar a organitzar colònies escolars i va consolidar-ne la pràctica. Durant les dècades següents aquest tipus d'activitats es va estendre a altres poblacions catalanes. Aquestes primeres colònies tenien un fort component social i sanitari i amb lo temps van evolucionar cap a un model més educatiu i d’oci per a la infància.

Al Pirineu, les colònies infantils a la Vall Fosca, iniciades l’any 1917, són un exemple destacat de les colònies organitzades amb finalitats educatives i sanitàries per l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració de l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya, que en aquell moment era propietària de la Central Hidroelèctrica de Cabdella. L'empresa n'assumí les despeses de viatge i estada de 25 nens i mestres, i fins construí i tot un edifici específic per a les colònies. 
El mestre Artur Martorell, que tenia 23 anys i aplicava pedagogia de l’Escola Nova, va ser lo director d’aquestes colònies i va deixar memòries del dia a dia i del mètode educatiu que s’hi aplicava, que combinava la cura de la salut amb una voluntat pedagògica clara. L’objectiu de les colònies era que els infants no només fessin salut, sinó que també experimentessin un procés educatiu i d’autonomia dins un entorn natural, amb activitats esportives, jocs i una dieta adequada. Aquestes colònies van ser les primeres i un precursor d’un moviment més ampli d’estades infantils d’estiu a Catalunya. Actualment, el Museu Hidroelèctric de Cabdella conserva i difon la memòria d’aquestes colònies amb una exposició que recull la història, les vivències i l’evolució d’aquestes pràctiques pedagògiques i socials des de 1917 fins avui (enllaç).

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Des d'Alòs d'Àneu (d'Isil) s'inicià aquesta nova i moderna aventura, i «ens engeràrem plens de joia devers el campament. Era un dia del mes de juliol».

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Lo ruquet amb què pujaven los materials, amb lo gran pendent, perdé la càrrega i tot caigué a terra, l'animal també. «El ruquet fou invitat amablement a aixecar-se amb la càrrega, però declinà la invitació»... fins al cap d'una bona estona. S'arribà a l'emplaçament triat a posta de sol.

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Sense sacs de dormir, encara no inventats, «aquesta funció fou realitzada sobre la samarra, matalàs de pells que usen els pastors de la muntanya del Pallars. A més, unes mantes de llana». Aquesta estada durà tres dies. L'any següent, al 1925, lo campament augmentà de participants i de tendes plantades. La tria del lloc d'acampada és una part fonamental per a l'èxit de l'experiència: «fugírem dels arbres i de les comes alteroses o mullades; però cal encara tenir en compte que els terrenys fangosos i les petites estanyoles d'aigües mortes siguin prou allunyats del campament, si ho vol evitar el greu inconvenient dels mosquits». Molèstia que compensaren amb la pesca de truites: «De llavors ençà la canya i altres estris de pescar no han mancat més al nostre campament».

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Imatges del Campament Fabra al pla o planyic de la Trapa, a Espot.

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Imatges del Campament Fabra al pla o planyic de la Trapa, a Espot.

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Lo tercer campament, al 1926, fou muntat al ras de Bonabé, a on lo fort vent en feu de les seues. Lo veïnatge amb un guarda de vaques los fou nutritivament molt profitós. Aquell any assajaren «la taula de menjar, i els seients complementaris. La taula i els seients tenen un muntatge igual: quatre petges de branca de pi, una taula a sobre i quatre claus».

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
L'estiu del 1927 lo campament s'instal·là a Marimanya, a la banda aranesa, i s'hi va afegir lo Mestre Fabra, «que hi aportava un gran prestigi, una aguda sensibilitat per les belleses del paisatge, pràctica excursionista inveterada, un nom gloriós, i un bon humor jovenívol que s'entossudeix a acompanyar-lo anys enllà». Aquell any també comptaren amb pots de llet condensada i de conserves. Fins i tot s'atreviren amb un corder a l'ast!

Pompeu Fabra als Campaments Fabra
Autor: Ignasi Arnalot i Sansa (AFCEC).

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Arribats al 1928 i escampada la notícia del campament, lo campament augmentà de participants i se traslladà a la vall de Sant Maurici, a Espot, amb «cuiner professional dut de Barcelona i la màquina de filmar que portà l'amic Bordàs, excel·lent fotògraf... El sistema de dormir ja havia estat canviat, amb la substitució de les antigues samarres pels catres plegables».

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Lo campament adoptà normes, però res d'un reglament escrit, sinó que constà de dos enunciats cabdals:
a) Tothom farà allò que li plagui.
b) Tothom està obligat a complir estrictament i amb el major zel l'extrem anterior.
Lo campament passà a dir-se Campament Fabra. L'evolució, progrés i afermament d'aquesta iniciativa campista ja no tingué aturador. 

1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Entre altres participants, llavors joves, esdevinguts il·lustres amb els anys, hi hagué lo nostre mestre etimòleg Joan Coromines.

Imatges en vídeo del Campament Fabra, filmades per Francesc Bordàs i Salelles (enllaç).

Als anys 70s i 80s del segle passat, encara generalment, si més no a la plana lleidatana, en dèiem majorment campaments. Amb lo canvi de segle, també se'n va modernitzar la denominació, i ara la canalla van de colònies. Com diu lo DCVB: Conjunt de persones (estiuejants, escolars, etc.) que passen una temporada a un lloc que no és el de llur residència habitual. «Han fundat dues colònies escolars».

Pompeu Fabra als Campaments Fabra
Autor: Ignasi Arnalot i Sansa (AFCEC).

 [2073] Albert I de Mònaco a les Valls d'Àneu


Quinalafem.blogspot.com 

20200109

[2073] Albert I de Mònaco a les Valls d'Àneu

1917. De les vacances d'Albert I de Mònaco a Airoto d'Isil
(les Valls d'Àneu, el Pallars), (ABC).
Les vacances del Príncep Albert I de Mònaco, besavi de l'actual Albert, a l'estany d'Airoto pallarès. S'hostatjaren a l'hostal gran Casa Ignàsia, propietat de l'alcalde Josep Sempau, potser aquest senyor més grassonet del davant de la imatge. A la comitiva reial, li posaren protecció de la Guardia Civil (espanyola), ferms a la dreta de la imatge. El príncep, a la dreta, anava acompanyat del director del Museu Oceanogràfic de Mònaco i d'un altre alt càrrec. Degueren fer bona part de la pujada sobre les mules, dreta i sostinguda, fins al llac. Nosaltres, republicans catalans, la férem, a peu, no fa gaires setmanes. Cal marcar sempre distàncies amb la monarquia, oi?
1917. De les vacances d'Albert I de Mònaco a Airoto d'Isil 
(les Valls d'Àneu, el Pallars), (ABC).
L'autor de les fotos fou T. Sempau, probablement emparentat amb l'alcalde del mateix cognom. Diu la crònica del tradicionalista diari de la capital del nostre país veí, que «iniciativa del príncipe Alberto ha sido la de crear en el Pirineo español, como en el francès, extensos parques nacionales, atrayendo hacia ellos la atención del mundo entero y proporcionando al país beneficios de enorme consideración». Afegeix que el príncep monegasc ha escollit «un sitio del Pirineo catalán, el pueblo de Isil,... para disfrutar largas temporadas de descanso...» Es veu que la feina el cansava molt, «y a Isil viene anualmente a contemplar la hermosura insuperable de aquellos parajes, de los magníficos lagos, del abrupto monte Airoto, abundante en cabras montesas, caza en la cual el príncipe demuestra rara habilidad».
1917. De les vacances d'Albert I de Mònaco a Airoto d'Isil 
(les Valls d'Àneu, el Pallars), (ABC).
La crònica periodística és datada del 1917, i existeixen algunes altres breus cròniques periodístiques amb les quals hom pot confirmar l'asseveració del periodista que aquestes principesques visites foren anuals, potser entre 1915-19. En alguns arxius, com en l'Arxiu d'imatges del Consell Cultural de les Valls d'Àneu, identifiquen el reial personatge amb Lluís II de Mònaco, successor d'Albert I, que morí al 1922. Les imatges no deixen espai al dubte: es tractava del pare, senyor ja d'edat, bon amant i estudiós de les ciències naturals, en els camps de l'oceanografia i la paleontologia.
1917. De les vacances d'Albert I de Mònaco a Airoto d'Isil 
(les Valls d'Àneu, el Pallars), (ABC).
La pesca de truites al llac no fou l'única ocupació plaent de la comitiva, sinó que principalment l'objectiu n'era la caça d'isards, peces majors amb les quals decorar les nobles sales del palau monegasc. Una d'aquelles contradiccions d'antany en les relacions amb la natura entre els primers amants de la conservació i protecció dels paratges naturals. 
1917. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars), 
«La Época», de 18 d'agost (BDH). 
Aquí la crònica ha canviat els isards per les guatlles, com si res. Potser un signe de mala consciència o reputació davant d'un tal 'estudiós'. S'hi aclareix l'estada de tres dies a Casa Ignàsia abans de pujar cap a Airoto. 
1917. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
La fitxa també hi escriu 1918 aprox, però es va publicar al diari espanyol al 1917. La disposició dels personatges mostra el príncep, a la dreta de la foto, entremig del passadís que li fan els acompanyants a peu, amb els seus criats a l'una banda, i un senyor grassonet -potser l'alcalde Sempau- a la dreta, davant de l'hostal de sa propietat, la gran Casa Ignàsia aneuenca. 
1917. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
(Arxiu d'Imatges, Consell Cultural de les Valls d'Àneu).
El jove Mossèn  Dot Campi, probablement amb bons dots de francès, no podia faltar a l'excursió, per si calia auxili espiritual. Mossèn Campi, a més, fou l'autor d'aquestes imatges al cantó del llac Airoto. 

1917. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
(Arxiu d'Imatges, Consell Cultural de les Valls d'Àneu).
A la fitxa de la foto, hi diu «data aprox. 1918». Exactament de l'estiu del 1917. En qualsevol cas, s'hi comprova la comoditat amb què viatjava la reialesa fins a alta muntanya: a la cuina, no els faltava cap estri. És clar que no tan sols devien cuinar peix, sinó que les cabras montesas de què parla la crònica periodística no hi devien faltar. Ja podia fomentar la creació de parcs naturals, el príncep aquest, que si tots hi haguéssim depredat turísticament com ell, no sé pas què hi quedaria! Però, és clar, ell no preveia que de turistes en poguéssim esdevindre tots els mortals, sinó només els de la seua reial sang blava. En canvi, cal dir-ho, els seus mitjans de transport eren més sostenibles que els nostres. 

Els forns de llenya, cassoles i altres estris de cuina que observem com a fons de la imatge ens donen una idea de la bona vida senyorial a muntanya. Hi veiem Mossèn Dot Campi afanyar-se sobre el plat. 
1917. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
(Arxiu d'Imatges, Consell Cultural de les Valls d'Àneu).
Si ens hi fixem bé, veurem just al centre, al costat del figurant que aixeca el colze amb la bota de vi, un guàrdia passejant, gentilesa del Gobierno (espanyol). La imatge mostra l'acampada de tendes al costat del llac i part dels servents del seguici. Al fons veiem aquella mena de rai, que era la barqueta usada pel nostre reial personatge per endinsar-se per les aigües d'Airoto a la pesca de la truita.
1917. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
(Arxiu d'Imatges, Consell Cultural de les Valls d'Àneu).
Vista general del campament del príncep monegasc al costat del llac d'Airoto. Bona part del servei, homes i dones, eren del país. Les imatges de Mossèn Campi foren usades pel Comerç Casa Bonic (d'Esterri, crec) per a una sèrie postal. 
1918. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
Longinos Navás, S.J., «Excursiones entomológicas en el verano de 1918»,
«Revista Ibérica», núm. 273 (BDH).
Article que deixa testimoni de l'estada del príncep de Mònaco a Isil durant uns anys successius, amb dispesa a casa Sempau. 

1916. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
«El Conqués», núm. 209, 28 d'octubre (SAC).
Una nota breu en aquesta revista (en castellà) trempolina es feia ressò de la visita reial a les comarques altpallareses, «acompañado del médico Richart y del químico Conturieux, y de numeroso séquito».



1917. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
(Arxiu d'Imatges, Consell Cultural de les Valls d'Àneu).
Vista esplèndida del poble d'Isil al costat, i al mig ben bé, de la Noguera Pallaresa. En primer terme, l'ermita romànica de Sant Joan, un mica riu avall. Al fons, sobresurten el campanar de l'església i la mola de Casa Ignàsia, desapareguda amb els aiguats de 1937. 
1917. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
(Arxiu d'Imatges, Consell Cultural de les Valls d'Àneu).
L'illa isilenca sobre la Noguera Pallaresa, amb l'església, la casa de la vila, i a l'esquerra, l'edifici del comunidor. 
1917. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
(Arxiu d'Imatges, Consell Cultural de les Valls d'Àneu).
Detall del nucli antic del poble abans dels aiguats de 1937. L'hostal regentat per la família Sempau, dit Casa Ignàsia, fa la competència al campanar. La construcció d'un tal edifici mostra l'existència d'un incipient turisme burgès cap al Pirineu en aquelles primeres dècades del segle XX. 
1915. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Isil (les Valls d'Àneu, el Pallars),
«La Vanguadia», de 21 de setembre (LV).
Almenys, doncs, des del 1915, el príncep Albert trescava per aquests rodals. Aquell any s'hi estigué un parell de setmanes, tres dies al bosc de Bonabé, a on s'hi feia l'explotació de fusta que a través d'un cable elèctric s'exportava al costat francès, de l'empresa «Matussiere et Forest», per a la fabricació de pasta de paper.

D'allà passà cap al llac d'Airoto per dedicar-s'hi a la caça i a la pesca «por espacio de diez días consecutivos... Con solo seis tiros logró matar cuatro cabras, hiriendo a otra». Que aquesta pràctica començava a ésser mal vista, ho demostra el comentari periodístic en el sentit que només tirava als mascles, i encara si eren vells. Oi tant, que ens ho creiem!

Al poble d'Isil, a la casa d'en Josep Sempau, visità l'església romànica del segle IX. També posà el peu a l'altra església, la parroquial, i la resta de l'estona es dedicà «a observar las costumbres del país y en la caza de las codornices». Potser l'home s'hi trobava bé en sentint parlar la llengua del país, tan propera al dialecte dels seus súbdits monegascos. Un destre caçador local, l'Antoni Gatnau, l'acompanyava a les caceres, per tal d'ajudar a trobar les grans peces de caça major.  

L'estada fou tan satisfactòria que, en acabada, trameté telegrama al rei (espanyol) per fer-li saber que havia estat tractat tan bé en «estos Pirineos españoles». Les ratlles del mapa no deixaven i no deixen encara veure a molts la realitat que amaguen a sota.  
1915. Les vacances d'Albert I de Mònaco a Ordesa, l'Aragó),
«La Época», de 13 d'agost (BDH).
Sembla que cap al 1915, sa reial persona començà a tombar pel Pirineu. Llavors, atansar-se fins als peus dels gegants pirinencs no era gens fàcil ni usual.  
1904. Isil, les Valls d'Àneu (el Pallars).
Postal de començament del segle XX, impresa a Saint-Girons, amb una espectacular i bella vista del poblet pallarès, amb tota una colla de figurants disposats pel fotògraf sobre la marge del riu, al pont esquerre del cantó de l'església. 
1904. Isil, les Valls d'Àneu (el Pallars).
Com sempre en aquelles dates era inevitable la referència Espagne per al nostre territori nacional, i es quedaven tan amples. Entre els figurants, hi destaquen el mossèn del poble, i probablement també algun Sempau al seu costat, forces vives (dominants) del llogaret. Al fons, sota el pont, les boqueres de sortida del gran molí que feia de serradora, si no recordo malament.