Campaments Fabra
Autor: Ignasi Arnalot i Sansa (AFCEC)..jpg)
1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Lo primer campament als termes de Gil (Isil) i Alòs s'hi establí al 1924. Abans, només s'hi havien vist les tendes del Príncep de Mònaco, durant los anys de la Gran Guerra. La idea havia nascut un estiu abans, i durant tot l'any se n'emprengué la planificació.
Lo Càmping Club de Catalunya fou la «primera entitat esportiva de la península Ibèrica dedicada a l’acampada. Fou fundada el 1924, vinculada al Centre Excursionista de Catalunya. Promogué intensament les activitats d’acampada i patrocinà, entre altres, el primer aplec internacional, a Valldoreix, amb el Camping Club of Great Britain and Ireland, i els campaments generals de Catalunya, organitzats del 1931 al 1935» (enciclopèdia.cat). Més que no pas per a infants, eren per a joves, més aviat granadets, que diríem.
A la pàgina del CEC, s'hi esmenta que «d’ençà de la creació de la Secció d’Esports de Muntanya el 7 d’agost de 1908, es pot dir que l’acampada esdevé imprescindible per fer activitats a muntanya; grups de socis fan excursions de diversos dies al Pirineu utilitzant l’acampada fixa o itinerant. A partir de 1918 aquesta secció organitza aquestes excursions col·lectives que ja anomenem Campaments Socials d’Alta Muntanya. Els indrets escollits són de difícil accés en ple Pirineu, calien cavalleries per dur el menjar i el material d’acampada. La durada del campament de 8 a 15 dies, en torns algunes vegades. L’assistència hi oscil·lava entre 20 i 30 acampadors. El 1934 la Secció d’Esports de Muntanya passa a dir-se Secció de Muntanya. Així arribem al campament de 1936 a la Vall d’Estós on es requisa tot el material, esclata la guerra civil espanyola. La represa fou el 1941 amb el campament a Sant Maurici i Peguera, i ja amb continuïtat es realitzaren fins el 1974.
«Mereix esmentar-se que entre els anys 1924-1933, es feren unes acampades per l’alt Àneu de la mà dels germans Pere, Ignasi i Xavier Arnalot Sansa, a les quals assistia el Mestre Pompeu Fabra, anomenats Campaments Arnalot, a partir de l’any 1927 s’anomenen Campaments Fabra» (enllaç).
De les primeres colònies urbanes per a infants a Barcelona, se’n té constància des de l’any 1893. Aquestes primeres colònies van ser organitzades per la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, i van tenir un caràcter assistencial, dirigides als infants més pobres i necessitats de les escoles de la ciutat, amb 671 infants que van participar en aquesta experiència i que van anar a viles com les Corts o Sarrià.
A més, a partir de l'any 1906 l’Ajuntament de Barcelona també va començar a organitzar colònies escolars i va consolidar-ne la pràctica. Durant les dècades següents aquest tipus d'activitats es va estendre a altres poblacions catalanes. Aquestes primeres colònies tenien un fort component social i sanitari i amb lo temps van evolucionar cap a un model més educatiu i d’oci per a la infància.
Al Pirineu, les colònies infantils a la Vall Fosca, iniciades l’any 1917, són un exemple destacat de les colònies organitzades amb finalitats educatives i sanitàries per l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració de l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya, que en aquell moment era propietària de la Central Hidroelèctrica de Cabdella. L'empresa n'assumí les despeses de viatge i estada de 25 nens i mestres, i fins construí i tot un edifici específic per a les colònies.
El mestre Artur Martorell, que tenia 23 anys i aplicava pedagogia de l’Escola Nova, va ser lo director d’aquestes colònies i va deixar memòries del dia a dia i del mètode educatiu que s’hi aplicava, que combinava la cura de la salut amb una voluntat pedagògica clara. L’objectiu de les colònies era que els infants no només fessin salut, sinó que també experimentessin un procés educatiu i d’autonomia dins un entorn natural, amb activitats esportives, jocs i una dieta adequada. Aquestes colònies van ser les primeres i un precursor d’un moviment més ampli d’estades infantils d’estiu a Catalunya. Actualment, el Museu Hidroelèctric de Cabdella conserva i difon la memòria d’aquestes colònies amb una exposició que recull la història, les vivències i l’evolució d’aquestes pràctiques pedagògiques i socials des de 1917 fins avui (enllaç).
.jpg)
1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Des d'Alòs d'Àneu (d'Isil) s'inicià aquesta nova i moderna aventura, i «ens engeràrem plens de joia devers el campament. Era un dia del mes de juliol».
.jpg)
1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Lo ruquet amb què pujaven los materials, amb lo gran pendent, perdé la càrrega i tot caigué a terra, l'animal també. «El ruquet fou invitat amablement a aixecar-se amb la càrrega, però declinà la invitació»... fins al cap d'una bona estona. S'arribà a l'emplaçament triat a posta de sol.
.jpg)
1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Sense sacs de dormir, encara no inventats, «aquesta funció fou realitzada sobre la samarra, matalàs de pells que usen els pastors de la muntanya del Pallars. A més, unes mantes de llana». Aquesta estada durà tres dies. L'any següent, al 1925, lo campament augmentà de participants i de tendes plantades. La tria del lloc d'acampada és una part fonamental per a l'èxit de l'experiència: «fugírem dels arbres i de les comes alteroses o mullades; però cal encara tenir en compte que els terrenys fangosos i les petites estanyoles d'aigües mortes siguin prou allunyats del campament, si ho vol evitar el greu inconvenient dels mosquits». Molèstia que compensaren amb la pesca de truites: «De llavors ençà la canya i altres estris de pescar no han mancat més al nostre campament».
.jpg)
1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Imatges del Campament Fabra al pla o planyic de la Trapa, a Espot.
.jpg)
1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Imatges del Campament Fabra al pla o planyic de la Trapa, a Espot.
.jpg)
1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Lo tercer campament, al 1926, fou muntat al ras de Bonabé, a on lo fort vent en feu de les seues. Lo veïnatge amb un guarda de vaques los fou nutritivament molt profitós. Aquell any assajaren «la taula de menjar, i els seients complementaris. La taula i els seients tenen un muntatge igual: quatre petges de branca de pi, una taula a sobre i quatre claus».
.jpg)
1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
L'estiu del 1927 lo campament s'instal·là a Marimanya, a la banda aranesa, i s'hi va afegir lo Mestre Fabra, «que hi aportava un gran prestigi, una aguda sensibilitat per les belleses del paisatge, pràctica excursionista inveterada, un nom gloriós, i un bon humor jovenívol que s'entossudeix a acompanyar-lo anys enllà». Aquell any també comptaren amb pots de llet condensada i de conserves. Fins i tot s'atreviren amb un corder a l'ast!
.jpg)
.jpg)
1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Arribats al 1928 i escampada la notícia del campament, lo campament augmentà de participants i se traslladà a la vall de Sant Maurici, a Espot, amb «cuiner professional dut de Barcelona i la màquina de filmar que portà l'amic Bordàs, excel·lent fotògraf... El sistema de dormir ja havia estat canviat, amb la substitució de les antigues samarres pels catres plegables».
.jpg)
1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Lo campament adoptà normes, però res d'un reglament escrit, sinó que constà de dos enunciats cabdals:
a) Tothom farà allò que li plagui.
b) Tothom està obligat a complir estrictament i amb el major zel l'extrem anterior.
Lo campament passà a dir-se Campament Fabra. L'evolució, progrés i afermament d'aquesta iniciativa campista ja no tingué aturador.
.jpg)
1924. Centenari dels primers campaments a les Valls dÀneu.
«El campament Pompeu Fabra», Pere Arnalot.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya»,
de març de 1935 (ddd.uab.cat).
Entre altres participants, llavors joves, esdevinguts il·lustres amb els anys, hi hagué lo nostre mestre etimòleg Joan Coromines.
Als anys 70s i 80s del segle passat, encara generalment, si més no a la plana lleidatana, en dèiem majorment campaments. Amb lo canvi de segle, també se'n va modernitzar la denominació, i ara la canalla van de colònies. Com diu lo DCVB: Conjunt de persones (estiuejants, escolars, etc.) que passen una temporada a un lloc que no és el de llur residència habitual. «Han fundat dues colònies escolars».
[2073] Albert I de Mònaco a les Valls d'Àneu
