Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XVI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XVI. Mostrar tots els missatges

20170717

[1739] Quios, l'illa del Xiu

1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Vista de la ciutat cinccentista de l'illa de la Mar Egea davant la costa asiàstica turca. En els documents i cròniques medievals catalanes se l'anomenava com a l'illa del Xiu. Des del segle XIV fou administrada pels genovesos, els nostres acèrrims enemics a les mars mediterrànies. Al 1566, els otomans l'acabaven d'ocupar. Així doncs, en la data d'edició de l'atles, la ciutat ja havia capitulat. Hi residien uns dotze mil grecs i més de dos mil genovesos.

Darrerament famosa per haver estat una de les illes amb més recepció d'immigrants des de les costes turques, i on les ONGs hi van haver de fer grans campaments d'acollida.
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Vista de la fortalesa emmurallada i de la ciutat sorgida al llarg del port. Nombroses torres defensives la protegien per terra i per mar. 
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El port natural de l'illa oferia un resguard esplèndid a les naus dels mercaders que s'arribaven fins a les costes asiàtiques i d'allà connectaven amb el comerç de la ruta de la seda fins a Orient.
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
L'interior de l'illa és muntanyenc i a una quinzena de quilòmetres de la ciutat, hi ha el monestir medieval ortodox del segle XI de Nea Moni, reconegut modernament com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Potser això mateix és el que pretén recollir el gravat, amb l'església situada dalt del coll de muntanya.
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Tràfec incessant al port de la ciutat. Les torres defensives disposaven totes de pont llevadís.
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El port natural era magnífic. Com sempre en els gravats d'aquesta col·lecció, hi apareixen un parell de figurants, vestits a la manera del país, probablement marxants. Es deia que la representació humana evitava que els otomans, per causa de sa religió musulmana que prohibia les representacions humanes, fessin ús d'aquests mapes i gravats per al seu profit militar. 
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La ciutat emmurallada era situada en un istme natural, protegida de nombroses torres amb artilleria. El conjunt fortificat data del segle X i hi havia l'església gòtica de Sant Jordi, convertida en mesquita des de l'ocupació musulmana, i arrasada per un terratrèmol al 1888. 
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Llargues fileres de molins de vent aprofitaven l'energia eòlica marina. Tan moderns que semblen els molins eòlics actuals vora mar o dins del mar, i ja fa segles que existeixen!
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall del moll de fusta i d'una galera militar del segle XVI.
1327. Crònica de Ramon Muntaner, cap. 117.
S'hi exposa com l'almirall de la flota catalana Roger de Llúria recorregué tota la Mediterrània, inclosa l'illa de Xiu: «e puix, còrrec l'illa del Xiu, on se fa lo màstec...», amb anotació comercial i tot, que denota la fama de l'illa en els temps medievals. El màstec o màstic (grec, μαστίχα) és una pasta de resina mastegable, aromàtica, de color d'ivori, d'una planta endèmica que es cultiva a l'illa de Quios. Es pot consumir sense processar, encara que el seu preu elevat (venda al públic al voltant d'uns 180€/kg) fa que normalment s'utilitzi com a ingredient complementari a gelats, xiclets i altres dolços. Probablement, doncs, tants de molins eren dedicats a la fabricació de la pasta del màstic per a l'exportació.

20170511

[1699] Venècia, segle XVI

1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Vista de la ciutat dels canals, ja ben monumental a l'època del Cinc-cents, quan la Sereníssima República dominava tot l'Adriàtic i el comerç amb l'Orient Mitjà, i disposava d'un hinterland o rerepaís que abastava fins al llac de Garda.

La Plaça de Sant Marc, amb les dues columnes on s'hi feia justícia, i l'esvelt campanar al costat de la seca o fàbrica de moneda (139). Al davant, el Palau del Dux i la torre del rellotge (135).
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Mapa complet de la ciutat veneciana dins la llacuna gairebé tancada pels tómbols o túmuls, dipòsits de sediments en forma d'una estreta franja de terra que uneixen (o gairebé) diverses petites illes amb el continent.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La característica disposició dels canals i de les illes venecianes.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Galions i galeres fondejats a l'interior de la llacuna, davant de la ciutat, curulla d'esglésies i campanars per totes bandes. 
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La completíssima llegenda del mapa.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El Dux Serenissimo i tot son seguici. Li porten la cadira i el coixí i tot. La República veneciana disposava d'un sistema d'elecció comunitari des del segle XIII i fins a la seua extinció al 1797, a base de quatre eleccions consecutives en les quals es triaven una colla de ciutadans i se n'eliminaven d'altres, fins que al darrer sorteig quedava conformat el col·legi electoral de 41 prohoms que escollien el Dux. Es volia evitar de totes totes que el màxim càrrec esdevingués dinàstic i la influència excessiva d'alguna de les faccions de les famílies més riques i poderoses de la ciutat.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall de les illes a la banda exterior de la llacuna, en un primitiu Lido venecià.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Alguns de les illes es feien anar com a llatzerets, és a dir, espais per a l'aïllament en quarantena dels viatgers arribats, per evitar la propagació de pestes i malalties.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall de les drassanes i arsenals de la ciutat, o hi apreciem els treballadors, els vaixells en construcció i algunes peces d'artilleria. 
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall amb les petites illes de Burano i Murano.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall amb la part alta del Gran Canal.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La part continental de Campalto i de Mestre, on creixeria la ciutat modernament.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El gran meandre del Gran Canal, amb l'únic pont existent, el Pont de Rialto (150), que llavors era de fusta amb tot de botigues a sobre: «il Ponte de Rialto é di legno, con molte botteghe sopra dall'una et l'altra parte, et si apre due parte».
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall de l'illa de Murano.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall de l'illa de Sant Jordi Major, San Giorgio Maggiore.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall d'una escena de pesca amb xarxa dins la llacuna.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall de Sant Joan Baptista, S. Gio. Battista.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La majoria dels ponts eren de fusta. La ciutat disposava fins i tot d'una estàtua eqüestre: «il signor Bartholamio Coglione» (sic). Bartolomeo Colleoni, qui fou un condottiero o mercenari al servei de la Sereníssima al llarg de tot el segle XV en les lluites amb Milà pel control del nord d'Itàlia.
1572. Venècia, Itàlia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El laberint de canals i ponts de la poderosa i refinada ciutat republicana.

20170509

[1698] Ciutats de l'Europa cinccentesca (xii): vistes peninsulars

1579. Sevilla, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
Les vistes peninsulars de les ciutats del nostre estimat Estat veí, a ponent de la Corona d'Aragó. 
1579. Sevilla, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Loja (Granada), «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
«Nobile Hispaniae oppidum a clarissima Granatensi urbe condita».
1579. Loja (Granada), «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Valladolid, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
Vista de la ciutat castellana del Pisuerga.
1579. Valladolid, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Burgos, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
Vista de la ciutat castellana amb la famosa catedral, i unes estampes agrícoles en primer terme.
1579. Burgos, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Santander, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
Vista de la ciutat cantàbrica: «Urbs in Hispanie Tarraconensi sita est».
1579. Santander, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Antequera (Màlaga), «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
«Hispanie in regno granatensi oppidum oltra olim Maurorum regta».
1579. Antequera (Granada), «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Lisboa, Portugal. «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
La capital portuguesa, inclosa en la corona castellana des del 1580 fins al 1640, just a l'inici de la Guerra dels Segadors al nostre país. 
1579. Lisboa, Portugal. «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Toledo, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
Vista de la ciutat castellana damunt del riu Tajo.
1579. Toledo, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Bilbao, Euskadi. «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
Els territoris bascos eren inclosos en la corona castellana. «Flaviogallica olim dicta urbs Cantabrorum est in Hispania celebris variis rebus ad humane sustentatione abundans»
1579. Bilbao, Euskadi. «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.