Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallverdú/Sirera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vallverdú/Sirera. Mostrar tots els missatges

20170429

[1691] L'Alt Urgell, anys 1960: llet i fusta, més

1968. La Vall de Castellbò, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«...aquest poble que us saluda amb dos monuments: la creu missional, que substitueix la de terme, i l'edifici cúbic de l'esquerra, que és Correus, Ajuntament, Caserna de la Guàrdia Civil, escoles i tot el que vulgueu, d'un plegat».
1968. La Vall de Castellbò, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Les ruïnes del castell, que centren la foto, no fan altre que confirmar la verticalitat abrupta del poble, alguns dels carrers del qual -de lamentable desertor- pugen en pendents inversemblants. Una mola romànica, molt pobra de decoració, constitueix l'església parroquial, que té, però, una magnífica porta ferrada. Pel mig del poble travessa un pont d'esquena d'ase, amb pilars possiblement romans... La pissarra domina, amb curiosos afegitons d'uralita, signe de l'encariment de la mà d'obra i de la pèrdua de paciència dels operaris moderns. Els voltants del poble encara són agrícoles. A tota la vall escassejaran els caps de bestiar en relació amb altres indrets de l'alt Urgell, però en canvi observarem una riquesa en fusta molt interessant».
 ¡1968. La Vall de Castellbò, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«La fusta a la Vall de Castellbò, majorment explotada... al vessant nord, apareix de tant en tant preparada per a la càrrega. Els carregadors són fets amb els mateixos troncs, i hom cerca com a emplaçament un indret des d'on, esponejant damunt el camí, hom pugui carregar a nivell de caixa de camió».
1968. La Vall de la Vansa, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«El paisatge en aquesta profunditat és arbori, propi de la Catalunya humida... El pastor que vigila les vaques està assegut al marge de l'esquerra, i es confon un xic amb l'herbei... El riu de la Vansa, format un poc més avall de Tuixén per les aigües del riu Jossa i del riu de la Mola, el primer davallant del nord del Pedraforca, el segon format als cingles de les Costasses, duu força aigua, i s'obrirà pas per un congost bellíssim i romàntic abans de desembocar al Segre al peu de la ruta de Montan, uns deu quilòmetres al nord d'Organyà».
1968. Josa, l'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Si no fos pels camions de subministre, o llenyers o lleters, la incomunicació d'aquests pobles seria ben bé còsmica... Per aquests indrets conflueixen les fronteres de les tres comarques del Solsonès, l'Alt Urgell i el Berguedà». Al 1960, tenia una seixantena de persones, vuit anys després només n'hi queden 10.

«Ja no hi ha possibilitat de redreçament: Josa no té cap tractor, i treballen els pocs prats en actiu, vora el poble, amb les vaques. Hi ha tres famílies que s'alternen per dur la llet en carro fins a Tuixén, una cada dia, plogui o nevi, car el camió ja no arriba a Josa. Els portals tancats tenen una immobilitat entre severa i acollidora, com si esperessin, encara amb una esperança tènue, de tornar a ésser oberts».
1968. Tuixén, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Tuixent és la capital de tota aquesta vall que corre per la solana del Cadí... no ha tingut el despoblament vertiginós d'altres indrets: fa uns deu anys que es manté a l'entorn dels dos-cents habitants. La plaça de Tuixent, menuda i encimentada, té aquesta curiosa font amb dues canelles idèntiques, obra de farga, que ens recorda tant les gàrgoles com les pintures picassianes. L'aigua cau seguida, freda, vidriosa, i les gotes espurnegen com perles contra la fosca gola de l'abeurador».
1968. Cava, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«On la mort no fa por. No podeu negar-ho... aquests cementiris humils de muntanya són indrets molt més acollidors que les construccions quadriculades, fredes, administratives... de les grans ciutats. Acollidors fins i tot en aquest cas de desolació que és el de Cava».
1968. Cava, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«El cementiri és continuació de l'església (segle XI), derruïda. Cal que us diguem que era romànica? Encara n'és visible l'àbsida, l'entrada lateral i part del campanar de cadireta. Els esbarzers ho envaeixen tot... Entretant, el cementiri, mentre durin els habitants del poble, serà encara emprat per a anar-los-hi enterrant... Res de xiprers, que aquí no tenen vida... Aquí tot és directe, viu fins i tot en la mort».

1968. Cava, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
Descriu la dona el nostre gran garriguenc: «...una heroica representant de les dones treballadores de muntanya... ens agrada així, tal com va, amb el jersei gruixut, el mocador inflant-li la butxaca, emmarcat tot el cos dins l'arc de la vella font, on les generacions anteriors ja es proveïen d'aigua per als animals, per a beure ells, i per a rentar les cantines de la llet».
1968. Arsèguel, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Un estenedor que s'estimi ha de fer panxa, ha de trencar la rectilínia horitzontalitat de la barana i del ràfec superior... En molts indrets de muntanya, com ara aquí, a Arsèguel, teniu un xic la sensació que les cases s'han anat pujant per acumulació de segments, i que les finestres i altres obertures no corresponen a cap pla preestablert, sinó que han estat obrades en generacions successives, i a mida que se'n presentava la necessitat».
1968. La Seu d'Urgell, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«...no hem vist enlloc un treball tan afiligranat en fusta. I sembla ben bé artesania popular, entallat, fet d'acord amb un patró previ...»
1968. La Seu d'Urgell, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Un detall de la restauració del campanar de la catedral de la Seu d'Urgell. La gran ciutat episcopal -potser no tan accentuadament episcopal com Solsona- està acabant... la restauració de la seva catedral».
1968. La Seu d'Urgell, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Aquest capitell tan pur presenta una mostra de la imaginació dels artífexs romànics que, alguna vegada -poques-, treballaven també el fust de la columna... No sabem ben bé a qui va adreçada la poma que la serp porta a la boca, i ho diem perquè els dos ninots superiors no semblen pas suggerir gaire els nostres primers pares (però els són). Sigui com sigui, la serp continua enfilant-se al llarg dels segle temptant aquest dos exemplars dels gènere humà com a recordatori que el pecat original no ha perdut vigència».
1968. La Vall de la Vansa, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«A l'entrada del poble... hem trobat aquesta masia, tan sòlida, ta voltada de flors. Lilàs gegantins... i prats, i els corriols d'aigua abundosa, i el gran badiu davant la casa, i els fruiters. No sembla pas que siguem dins el massís de l'Alt Urgell. Per aquesta banda ho hi ha pissarra, i la teula ho domina tot. Al fons hi veiem el cementiri, renovat, a tocar de les restes romàniques inevitables».

1968. Fórnols, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Carrer de Fórnols. La casa de la televisió són les escoles nacionals. La casa del davant és tancada i les fustes dels balcons estan podrint-se al sol... L'home passa entotsolat, el caminar mandrós, i just dona el bon dia».
1968. Fórnols, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Per a deu cases el forn encara funciona. Naturalment que deu pastar per algun altre poble o agrupat veí. Fan el pa per quinze dies, i a campar. Aquest pa de muntanya, del qual malauradament va desapareixent el perfum de sègol, a mida que la farina és portada cada cop més de la Seu; aquest pa de muntanya que no s'asseca, que llescat ben prim té qualitats de tall més que d'acompanyament...»
1968. Fórnols, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Fórnols té rètols als carrers, però no a l'entrada, si no en unes rajoles de principis del segle passat, força expressives, posades a la paret de la primera casa del poble: 'Fórnols, corregiment de Puigcerdà, Província de Lleyda, Bisbat de la Seu d'Urgell... Triguen minuts llargs, els del forn, a baixar a despatxar-me: tinc temps de tafanejar les arteses, els calendaris, les saques de farina portades de la Seu i els racons del forn. La fornera m'encoloma un pa com una roda de camió...»

1968. Santa Creu, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
Tir al plat en la diada de la Festa Major. «Aquest prat d'herba curta, tallat 'a la garçon', és el camp de futbol, un camp de futbol amb totes les sinuositats i bonys de la ruralia, però amb dues porteries reglamentàries. Ens preguntem com s'ho fan per recuperar una pilota que els caigui al barranc contigu: la nostra estimació és que rodolarà almenys fins a la Seu d'Urgell, per tota la vall de Castellbò».
1968. La Seu d'Urgell, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Nosaltres trobem artístic i acollidor el casc antic, distribuït al llarg de dos carrers paral·lels i emporxats... Els dos carrers allargassats són tancats al nord pel transversal que dona a la façana corresponent de la catedral; així, el temple episcopal es constitueix en límit de la ciutat... La varietat de pilastres i columnes és enorme, de totes les èpoques i amb més o menys fantasia; darrera les columnes, dessota les voltes, s'obren les botigues mercadanes, antigues, plenes de saboria».
1968. Montferrer, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
Retrat «goiesc» d'una família espanyola de nouvinguts de l'època.
1968. Sant Sadurní de Tavèrnoles+, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Anserall, a la ratlla andorrana, camí de Sant Joan de Lòria... el poble roman enfonsat, a poca alçada damunt el nivell de les aigües... Més amunt de la població, un quilòmetre riu amunt, hi ha la col·legiata o església romànica, amb diversos cossos, dos absis i un campanar quadrat i sense decoració. Hom s'adona immediatament que l'edificació ha sofert transformacions durant els segles».
1968. Sant Joan de l'Erm, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Cremada l'ermita antiga, hom ha bastit aquesta altra, de característiques alpines i bona defensa contra la neu... L'ermita de Sant Joan de l'Erm, originada, diuen, per la penitència que anà a fer en aquelles solituds Sant Joan d'Organyà, fou amb el temps un hospital o hostal de camí en la ruta de la Basseta vers el Pallars».

20170428

[1690] L'Alt Urgell, anys 1960: llet i fusta


1968. L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«L'Alt Urgell és una comarca que convé recórrer radialment. No és com a d'altres indrets, que podeu passar-hi de llarg: l'Alt Urgell és realment un país».

La imatge és de la cua del pantà de Nargó, presa des del pont on confluïa l'antiga C-1313 amb la carretera que marxa fins a Sant Llorenç de Morunys. «La cua del pantà és fangosa, clivellada als indrets de més insolació. I del fons emergeixen arbres encara no consumits pels anys...»
1968. El Pantà d'Oliana, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Document històric: el curs del Segre, vist d'una manera que ja ningú no pot identificar avui sobre el terreny. A dreta, la serra d'Aubenç i, a la mateixa banda, i més cap a l'horitzó, els límits de la Noguera. A esquerra, els primers contraforts de la Serra del Turp...Avui dia tot el que la fotografia abasta del curs fluvial és el pantà d'Oliana, estès en giragonses que recorden poc o molt les que el riu descriu a la fotografia». A la cua del pantà, en primer terme, el poble de Coll de Nargó.
1968. Organyà, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
Descriu el nostre Homenot garriguenc: «Organyà, avui modernitzada i estesa en edificacions produïdes pel pas del turisme i pel turisme de pas. Ajaguda a poca distància del Segre, amb el quadriculat dels seus camps de cereals, plàcida i activa alhora. Us sorprenen, en entrar-hi, les gran serradores, els tallers; mig muntanyenca, mig vila de plana agrícola, sembla enyorar les fabuloses fires de bestiar, les més importants de la muntanya catalana, juntament amb les de Salàs de Pallars».
1968. Alàs, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
A l'esquerra de la fotografia s'hi veu «el rec que voreja el tossal... ja antic, anomenat també Rec de Segalés... El Segre avança, encara riu de muntanya, engruixit per les canals que baixaven del Moixeró i del Cadí. A la dreta, la carretera de Puigcerdà a la Seu, artèria vivificadora de tota la comarca i enllaç amb la Cerdanya. Nosaltres som en un balcó natural que us recomanem, en la tortuosa i enfilada ruta que mena a Estamariu i Bescaran... Terra habitada i aprofitada des de temps molt antic, era inevitable que s'hi formés una capital important, i fou la Seu, d'envejable emplaçament, al bell mig d'aquesta plana, veritable illot temperat entre Pirineu i Prepirineu, que s'estén des d'Alàs fins al Pla de Sant Tirs». 
1968. Bescaran, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«A Bescaran trobem aquest grup de dones que venen del bosc a buscar xicoires. Les porten a les senalles, molt ben posadetes... El sol, brillantíssim, cau damunt les teulades de pissarra i les allisa en una brillantor metàl·lica, i enlluerna els ulls del visitant. Dessota el campanar, arran de l'església, una font, enganyadora, ofereix aigua fresca que resulta ésser d'un glaç penetrant i feridor». La xicoira és per menjar: «penseu que és molta la gent que prefereix la fulla d'aquesta composta a qualsevol enciam o escarola».
1968. Bescaran, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Bescaran, com altres pobles de la comarca, té dos campanars: a primer terme us oferim el campanar antic, pertanyent als temps medievals. Al segle XIX es bastí, o acabà de bastir-se, la segona església, la mig del poble, naturalment sense caràcter, però més avient: s'hi van veure forçats perquè ja havíem arribat en un temps que la gent no se sacrificava tnat per arribar a l'església. Tanmateix, aquí l'hivern és dur i molts cops la neu i el glaç fan penosa una marxa de mig quilòmetre per anar a la parroquial. No fa gaire més de seixanta anys, a començaments de segle, l'església contigua al campanar romànic encara estava dempeus. Quan va enfonsar-se, aleshores aprofitaren el pari per engrandir i disposar més modernament el cementiri...» 
1968. Bescaran, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Aquesta porta de Bescaran té l'obrido, el pany i l'anella. Aquesta darrera és del model repetit a milers de vegades per tot el país. L'obridor ja presenta més fantasia: aquell dia el ferrer va sentir-se inspirat i retallà la peça amb una deliciosa ingenuïtat».
1968. La Seu d'Urgell, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«La Seu és visible des de molts punts enlairats dels voltants, i aquesta visibilitat és com un recordatori de la seva corona. Per als camperols i pastors dels pobles de la rodalia, aquella ciutat resplendent de baix a la plana és una confluència simbòlica de passat i futur, la garantia que ells existeixen i se li deuen».

«Tot això era el Comtat d'Urgell més autèntic, el rovell de l'ou d'aquella fabulosa organització de domini i govern que començà pràcticament amb Carlemany. Més tard, la capitalitat civil passà a Balaguer i el bisbe romangué a la primitiva capital. La Seu és un bisbat de gran extensió, arriba pel sud fins a les envistes de Lleida i per l'est a Puigcerdà, mentre per l'oest comprèn el Pallars i part de la Ribagorça i al nord, Andorra».
1968. La Seu d'Urgell, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«La neta, gairebé transparent, imatge de la Seu d'Urgell. amb sol o sense, a l'hivern o a l'estiu, aquesta població ofereix un perfil d'una netedat, d'uns volums absolutament definits i contundents. Es d'aquelles poblacions que sembla que cada dia les rentin tan bon punt surt el sol». Passats els decennis, però, entre polígons i carreteres, les afirmacions d'en Vallverdú ja s'ha de fer en pretèrit. En primer terme, la Valira poc abans de desguassar al Segre, que passa pel fons de la plana.

Afegeix l'escriptor: «A la Seu hi ha soldats i carrabiners, i molts passavolants. La vitalitat i formigueig de la Seu augmenta els finals de setmana. La Seu, aquests anys darrers, és un receptable força considerable de viatgers que van a Andorra. De fet, el Pricipat veí, que comença literalment al capdamunt de la capital de l'alt Urgell, l'ha vitalitzada cosa de no dir. Ara bé, la Seu té també el poder concentrador de les inquietuds, tractes, lleures i negocis de tota la rodalia, és un imant mercadà considerable. Ciutat de botigues, gairebé no es veuen les entrades de les cases de pisos. Tot són aparadors, deliciosament modernistes alguns, no gaires de tirat actual, bastants de posat conservador, sota els porxos. 'Conservador' fóra potser la paraula-resum de la Seu».

1968. El Cadí, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«El cim del Cadí en ple hivern. La cresta és perfectament visible, prop del Puig de la Canal Baridana, en el seu terç occidental».
1968. El Cadí, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Dues cantines. Són del model antic, tan copejades que han adquirit una certa qualitat escultòrica. Acabem de passar el Coll de la Gent, a ponent del Cadí... Ha cantat el cucut durant molta estona, des de la pinassa... Les cantines duen un nom escrit, noms gravats a burell... Les cantines, aparentment abandonades, fan el seu servei cada dia: el camió arriba fins aquí dalt i les recull». 
1968. La Vall de Cabó, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«No tenim encara pissarra, el terreny correspon ben bé a la Ribera, paral·lel al Pallars Jussà, més agrícola que ramader... Hom  veu ramats de vaques entre els prats de regadiu i els farratges. El riu Cabó passa pel fons de la fotografia, encaixonat, i els hortets minúsculs són regats aprofitant els cabals de les fonts que baixen de la pedra de conglomerat... Cabó té uns cent habitants, encara té capellà, i porta la llet a la Seu d'Urgell. Té escoles, i per terme mitjà les cases tenen deu vaques, i alguna fins i tot vint».
1968. La Vall de Cabó, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Part deçà, en un tossal situat a ponent... hi ha l'església vella, un romànic disfressat de barroc per dins... Durant la guerra civil la feien servir de presó i ara la volta l'herba, execrada com està i voltada de ruscs d'abelles».

«...trobem una noia i ens demana que la portem fins a la vila. Pel camí ens confessa que és l'única noia del poble. Que a la Festa Major se'n dona vergonya i tot. La majoria de noies de Cabó prefereixen d'anar-se'n ni que sigui a servir, o van a aprendre a fer anar una màquina tèxtil en alguna indústria d'Artesa o de Tremp, o de la Seu».
1968. El Quer Foradat, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«...enfilat i fragmentat seguint les ondulacions de la carretera. El Quer pertany al municipi de Cava... i, francament, tota la bellesa dels seus volts, feréstecs i simpàtics alhora, pot resumir-se en les possibilitats que ofereix de contemplació de gran paisatge».
1968. El Quer Foradat, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Situat a 1.400 m, el Quer està envoltat d'altures força més serioses... El quadriculat de les terres de conreu aprofita els pendissos aterrassats i s'enfila seguint el barri alt del poble. Aviat, però, les roques pelades interrompen les possibilitats d'explotació».
1968. El Quer Foradat, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Els petits prats són com eixides, com jardinates, i us abelleix aturar-vos-hi  i córrer per la tofa... Hom recol·lecta el fenc amb l'ajut del petit tracto. El sol cau de ple, és migdia, i més agradable fóra d'estirar-se a l'ombra del fons. El bucolisme modern no difereix en res de l'antic, àdhuc del més literaturitzat; únicament varia un xic per la presència de les màquines».
1968. Adrall, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«La carretera travessa Adrall, que ha pres amb aquesta circumstància l'aspecte d'un poble allargassat a banda i banda de la ruta. Per això els automobilistes hi solen passar rabents, afanyats per arribar a Andorra o per tocar la Seu. No s'adonen que, darrera el poble, i no pas massa amagada, hi ha aquesta estació, denominada Cooperativa Sindical Agropecuària, on hi ha aplegades més de dues-centes vaques destinades a la producció de llet... La mitjana de producció de llet és de 12 a 14 litres per animal i dia, però ens permetem d'admirar un exemplar capaç de fer-ne quaranta... Hi ha també un brau, que té per encàrrec de procurar la transformació de vedelles en vaques, per tal que no s'estronqui la producció. Quan una vedella queda 'torida' rep les atencions consegüents».
1968. Toloriu, L'Alt Urgell.
«Catalunya Visió 03», Vallverdú /Sirera. Ed. Tàber.
«Fa molt de goig de veure una colla de gent treballant... constitueixen més de la meitat del poble de Toloriu. La verdor de les prades, l'espessetat de la vegetació conviden a una meditació sobre el destí contradictori d'aquesta gent: d'una banda un terreny que no pot ésser aprofitat totalment, d'una altra l'èxode. Què s'ha produït abans?»