Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BCN. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BCN. Mostrar tots els missatges

20260418

[2735] La primitiva N-II cap al 1840, més

 

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Baixant de la Panadella, direcció al Cap i Casal, per l'Hostal del Violí, serguint la riera de Sta. Maria. 
  
1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
De Santa Maria i Castellolí fins a Jorba.

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Fins a Igualada, just encabat de l'Hostal i Molí nou, i primeres estribacions del Bruc.

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
La tortuosa vella carretera que pujava al Bruc fins a la construcció del primer túnel, cap als anys 70 del passat segle, que fou desdoblat amb l'autovia llavors de les olimpíades. 

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Per Collbató i fins a Esparreguera. Entremig, l'hostal de la Cova Fumada.

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Arribant a trobar lo Llobregat, a Abrera i de seguida a Martorell. Lo vell camí, com la vella carretera abans de l'autovia, que travessava la vila per la dreta del riu, pas com ara que veiem lo pont del Diable enxovat a baix de tot per carreteres i vies de tren.

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
La carretera vella enfilava Baix Llobregat avall, cap a Sant Andreu i Pallejà, i dixava Molins de Rei a l'alta banda del riu, que calia travessar-lo pel magne pont que hi hagué, dit de les quinze arcades. Just a l'entrada del pont, marge dret del Llobregat, confluïa amb lo camí ral de Tarragona, la futura N-340. 

Pont de Molins de Rei.
Aixecat al 1767, aguantà dos segles, fins al 1971, quan per falta de manteniment (us sona, això de la falta de manteniment de les infraestures estatals a Catalunya?), una pluja gens d'excepcional se'n va endur un pilar. Dalt del pont, hi veiem los cartells de la vella N-II.

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Per Sant Feliu i Esplugues, enfilant la recta final cap a la capital. 

1840 ca. La primitiva carretera N-II.
«Croquis de la Carretera que media entre Barcelona y Fraga» (BVD).
Pel bell mig de Sants, a tocar de la Bordeta, amb l'Hospitalet, Sarrià i Gràcia als afores de Barcelona. La via anava a petat a les roques de Montjuïc i pel camí de la Creu Coberta s'abocava al portal de Sant Antoni, a on encara a la fi de l'antic règim hi havia les forques de la ciutat, que lo patíbul feia d'avís als visitants. Aprox. entre ronda de St. Antoni i Casanova, en alguns períodes, més a prop de la plaça de la Universitat. 



Posted by
Labels: , ,

20250906

[2702] Ciutats catalanes al mapa de Darnius al segle XVIII

 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo mapa de Catalunya de 1726, obra del comte de Darnius, Oleguer de Taverner i d'Ardena, és un document de gran valor que reflecteix no només una representació geogràfica, sinó també un testimoni polític i militar. Creat per encàrrec reial poc després de la Guerra de Successió per un dels nostres botiflers més destacats, la finalitat n'era principalment estratègica: detallava amb una precisió inèdita la xarxa de camins i les fortificacions de les ciutats importants per a la defensa del territori. Visualment, lo mapa destaca per la sumptuosa cartel·la dedicada al monarca Felip V, un clar gest d'adhesió al nou poder borbònic. A més del mapa general del Principat, inclou plànols detallats de places fortes com Lleida, Roses, Cardona o Castellciutat, tot evidenciant-ne l'orientació bèl·lica i de dominació de la nostra terra que buscava lo malnascut Borbó. Los plànols de viles i ciutats són col·locats als quatre cantons del mapa.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Areny de Noguera (la Ribagorça).
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo petit poble ribagorçà d'Areny, que guardava l'entrada pel sud al congost d'Escales, a Sopeira, pas cap a la Vall d'Aran. Lo plànol mostra la petita vila als peus del castell, actualment enrunat. En canvi, quan pugem per la N-230 cap a Vielha, sol ser lloc de paradeta cafè als bars i restaurants de vora la benzinera.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Barcelona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La BCN emmurallada setcentista, amb la Ciutadella ja aixecada sobre el barri de Ribera i el fort Pienc (F) que protegia la platja oriental de la futura Barceloneta. La llengenda detalla totes les portes de la ciutat.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Benasc (la Ribagorça).
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo petit plànol de la vila de Benasc és encabit en vertical al mapa. L'orientació al nord ens deixa veure la vila setcentista sota el castell. 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Berga.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo castell sobre la capital berguedana. S'hi observen també los camps de conreu i algun jardí.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Barcelona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Descripció que fa l'autor del mapa, en lo castellà oficial imposat des del Decret borbònic de Nova Planta. 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Cardona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La ciutat de Cardona després de la Guerra de Successió, amb la ubicació de la muntanya de sal.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Castellciutat, la Seu d'Urgell.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Les fortificacions i torres defensives de Castellciutat per damunt de la Valira.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Girona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La ciutat gironina, envoltada de muralles i migpartida per l'Onyar, que desguassa al Ter al nord de la ciutat.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Hostalric, la Selva.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La fortalesa d'Hostalric i la vila allargassada sobre la vall de la Tordera.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Roses, l'Empordà.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La ciutadella de Roses i lo petit poblet de pescadors.


[2661] La Catalunya Nord del segle XVIII

Quinalafem.blogspot.com  

Posted by
Labels: , , , , , , , ,

20250321

[2649] La Plaça de Catalunya, 1888

 

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Lo cor de Catalunya, o sia, la barcelonina plaça de, en unes esplèndides imatges de fa més de cent cinquanta anys, i que en retrataven la urbanització sorgida per a l'exposició universal. A la cantonada amb Passeig de Gràcia, s'hi ubicà La Pajarera, com en deien popularment d'aquell «cafè voltat de cristalls». Per la dreta, la desembocadura de la Rambla, a on hi hagué l'entrada del Circ Eqüestre de N'Alegria, del qual en veiem l'embalum rere el monumental arc d'entrada.

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Les cases Estruc i Gibert. Amagades entre els arbres, les paradetes diverses, o barraques de fira.


1915. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Detall de la font i de l'entrada al circ barcelonès, que ocupava ben bé lo bell mig de la plaça. Al fons, a l'inici del Passeig de Gràcia, la casa Pasqual Pons, aixecada al 1890 per l'arquitecte Enric Sagnier.
 

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Lo carrer de Fontanella fins al 1902.

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Lo circ fou enderrocat al 1895. Des de llavors, l'espai començarà a agafar la fesomia que avui coneixem. En primer terme, la parada dels tramvies de cavalls de la primera línia que entrà en servei a la ciutat, al 1872, entre Drassanes i Gràcia.  


1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Detall del carrer Fontanella, amb los tendals de les botigues. A la dreta, lo «xamflà» cap a Rivadeneira. Més amut, lo del Portal de l'Àngel. 

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Casa i armeria museu de Josep Estruc, a l'angle entre la Ronda i la Rambla Catalunya. L'edifici fou enderrocat al 1901.

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Un dels monumentals projectes que es presentà al concurs municipal i que... per sort... se'n descartà la construcció. 

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Proposta urbanística de l'arquitecte Pere Falqués.

1888. La Plaça de Catalunya, BCN.
«Ibèrica», Tortosa, de 25 de setembre, 1915 (BdC).
Portada de la magnífica revista ebrenca, malgrat que sempre fou en castellà.


[355] BCN 1913



Posted by
Labels: ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)