Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BCN. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BCN. Mostrar tots els missatges

20170701

[1731] Ulladetes a la BCN de 1900

1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El port de la ciutat entre la silueta dels lleons del monument a Colom. 
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Portada de l'edició del llibre a Nova York. 
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Fotografia del claustre de la catedral barcelonina. 
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El pati gòtic del Palau de la Generalitat, destinat després de l'ocupació borbònica espanyola a Audiència judicial. El centre del poder de repressió sobre la ciutat i el país. 
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El Sant Jordi del Palau de la Generalitat.
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El Tibidabo encara verge, tot i les ja constants incursions urbanístiques de la burgesia benestant de la ciutat ara i adés.
1905. Sant Cugat del Vallès.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El claustre romànic del monestir de Sant Cugat del Vallès.
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Un ball de màscares al Palau Dalmases, actual Museu Picasso.
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Els Mossos d'Esquadra amb l'abillament tradicional.
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Una vista de la façana del Gran Hotel de la Rabassada, a 400 m. sobre el nivell del mar i ja al terme de Sant Cugat del Vallès.

1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Un altra perspectiva del complex de la Rabassada del Tibidabo. 
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El claustre romànic de Sant Pau del Camp, amb la magnífica doble columna dels arcs.
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Un racó frescal per al passeig als afores de la ciutat.
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El monestir de Pedralbes, llavors solitari senyor del lloc. 
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El claustre romànic del monestir de Pedralbes, a Sarrià. 
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

L'entrada principal de l'església gòtica de Santa Maria del Mar.
1905. BCN.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).
L'espadat de Montjuïc tot ple de figueres de moro.

20170616

[1725] Una vista d'ocell de muntanya a mar de la BCN emmurallada

1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880).
S'escriu breument a l'enciclopèdia.cat sobre aquest pintor barceloní, deixeble de l'Escola de Llotja de la capital:

«En diverses exposicions celebrades a Barcelona entre 1850 i 1873 presentà nombrosos quadres amb vistes de monuments barcelonins i escenes de costums. Féu litografies per al volum dedicat a Catalunya a Recuerdos y bellezas de España. Hi ha alguns dibuixos i aquarel·les seus (potser les millors captacions de l’ambient barceloní de carrer en l’època romàntica) al Museu d’Art Modern i al Museu d’Història de la Ciutat, a Barcelona».

Aquesta esplèndida vista d'ocell no pren la tradicional perspectiva de mar cap a muntanya, sinó que ben a l'inrevés la representació és presa, aprox, des del Tibidabo. La Barcelona de poc abans del començament dels enderrocs de la muralla hi apareix encara del tot tancada i constreta dins dels murs medievals, només trencats pel nord (a l'esquerra) per la ignominiosa ciutadella militar borbònica (espanyola) sobre la qual es bastí la repressió i submissió de la capital i del país (juntament amb la fortalesa de Montjuïc al sud) dels dos primers segles de colonització espanyola des del 1714.
1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880).
S'hi observa amb precisió la mossegada que la Ciutadella opressora clavà a la muralla i al barri de Ribera. Un passeig rectilini i ben arbrat tapava l'ignominiosa petita ciutat militar borbònica dels primers carrers de la ciutat castigada. Allà hi anirien a passejar, a peu i en carruatge, les dames i senyors de les classes benestants, perfectament castellanitzats per a l'ocasió de compartir passeig i conversa amb el capità general espanyol de l'exèrcit ocupant.
1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880).
Detall de la Ciutadella al complet, amb la característica forma estrellada per fer-la inexpugnable. La vella Torre de Sant Joan,  encara aguantava dempeus. A la platja, ja s'hi havia aixecat el rectilini barri de la Barceloneta, i en el descampat que hi restava s'hi construí la primera plaça de toros rodona de la ciutat, per a esgambi d'oficials militars i soldadesca. S'hi observa ben bé l'esplanada del Pla de Palau, amb la monumental Porta de Mar en una banda, i les torres de l'església gòtica de Santa Maria del Mar a l'altra. 
1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880).
El tall de la Rambla a la frontera de la primera muralla medieval és ben evident, amb el Portal de l'Àngel a l'esquerra, i l'església de Santa Anna enmig, al que en un futur serà el costat de mar de la Plaça de Catalunya. Muralla enllà, la fortificació de Montjuïc, sempre vigilant amb un ull al mar i un altre sobre les bullangues de la ciutat, bombardejada uns quants cops al llarg del segle XIX per la militarada espanyola. 
1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880).
La muralla barcelonina a la futura Ronda de Sant Pere. Dins la trama urbana, la gran esplanada de l'antiga església i convent de Santa Caterina, ja enderrocada i convertida en plaça de mercadal. En el futur, la Via Laietana trencarà la ciutat medieval de cap a cap, en un dels pelotassos urbanístics més sonats de la història de la capital.
1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880).
L'esplanada de la futura Plaça de Catalunya, confluència de camins i ben aviat de ferrocarrils.
1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880).
De la Rambla a la muralla del futur Paral·lel la ciutat s'acabà omplint. Les fàbriques fumejants al perímetre de la muralla atragueren la immigració rural a la ciutat. L'església del Pi, a tocar de la Rambla, era l'edifici més destacat del lloc, juntament amb el flamant Gran Teatre del Liceu, inaugurat al 1847. Al final de la Rambla, encara dominaven les casernes militars. Caldrà esperar unes dècades encara per a la urbanització de la Plaça de la Pau primitiva i de la col·locació de la gran columna del monument a Colom. 
1850 ca. Barcelona a vista d'ocell, d'Onofre Alsamora (1825-1880).
La Catedral de la ciutat al bell mig del barri gòtic. L'atapeïment urbà en aquells anys feia inevitable el proper enderrocament dels límits murats de la vella ciutat i l'expansió o Eixample, projecte que recaurà sobre la innovadora idea de la quadrícula de Cerdà. Aquesta serà ja una altra Barcelona, la del traspàs cap al segle XX i la modernor. 

20170613

[1723] Una altra BCN de Guesdon

1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
 Magnífica vista aèria de la nostra capital a mitjan del segle XIX i de tot el pla del Barcelonès. L'aconseguiment d'aquestes espectaculars vistes per a l'època (sense aparells voladors ni googles de cap mena) fou un dels encerts d'aquest arquitecte gavatxo. Se serví de les més modernes tecnologies del seu temps: el globus aerostàtic i la fotografia incipient.
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
La ciutat encara s'hi veu encorsetada pels vells murs medievals, i per damunt els teulats, sense blocs de pisos ni gratacels, només hi podien destacar campanars i esglésies, ben reconeixibles en el gravat. Just al límit de la segona muralla, la que feu aixecar el cerimoniós al segle XIV i que mai no s'acabà d'omplir de trama urbana, en aquells anys s'hi expandien les fàbriques que arribaven de la mà de la revolució industrial: les grans fumeres de les màquines de vapor n'assenyalen els emplaçaments perifèrics. També al mar, les veles començaven a ésser reemplaçades per la força mecànica dels motors, i al port hi observem la convivència dels vells vaixells de blanc velam i els nous vapors, molts dels quals per al trànsit transatlàntic cubà.
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Els grans monuments de la Barcelona gòtica destaquen per sobre de l'hortizó de la trama urbana. La línia de la primera muralla, convertida en Rambla arbrada, hi és ja ben clara i evident, però encara sense el monument a Colom a tocar de les Drassanes. 

L'oprobi de la ignominiosa Ciutadella borbònica espanyola exercia son domini militar colonial sobre la ciutat i el país. Als seus peus i fins al mar, un nou barri de pescadors hi fou dissenyat, amb rectilinis carrers a redós de l'església de Sant Miquel: la Barceloneta. Degué d'ésser per fer-se passar la mala consciència per la destrucció de bona part del barri de Ribera per poder aixecar el recinte militar espanyol a sobre mateix de la ciutat derrotada i sotmesa. 
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
El vell fanal del primer moll de port, refet al segle anterior, quedà ja superat pel nou moll ampliat que el comerç americà exigia i necessitava. Al 1904, fou reconvertit en la Torre del Rellotge. 
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Detall de la muralla de mar cinccentista, la façana marítima barcelonina durant ben bé quatre-cents anys, a punt de desaparèixer pel creixement urbà de la ciutat que ben aviat saltarà les velles muralles medievals. Darrera la primera línia de mar, la menuda basílica de la Mercè, i més enllà les imponents torres de la catedral de Santa Eulàlia, la de la ciutat, i la dels pescadors, Santa Maria del Mar. 
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Detall de la Barceloneta, als peus de la Ciutadella, amb el passeig arbrat del davant, actualment dedicat a un altre Borbó (espanyol) sense corona. 

Per embellir el trep que causà a la trama urbana del barri de Ribera la demolició del miler de cases que s'hi feu per a la construcció del recinte de dominació militar espanyola, s'hi dibuixà un passeig ple de plataners i àlbers,  en forma d'angle, on la ciutat benestant i burgesa anà a passejar durant dècades, lluny de la brutor i ferums urbans, i a redós del recinte militaritzat, que els oferia la "seguretat" que son estatus social demandava. 

1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Detall del nou moll de càrrega i del característic amarratge en doble fila, i algunes més, dels velers dinovescos. 

20170427

[1689] El port i la ciutat de BCN sota la Ciutadella

1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Plànol amb les fondàries de la rada barcelonina en la primera època borbònica.
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Plànol complet, amb el moll, la muralla de mar i les dimensions descomunals d'una Ciutadella militar (espanyola), destinada a l'ocupació i sotmetiment d'una ciutat i d'un país sencer.
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Detall en què s'aprecia la força amb què Felip V volgué humiliar la nostra capital.
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
La Plaça de Palau, amb la Porta de Mar i la Duana, el palau virreial i el «Palais de la Ville». Al segle següent s'hi afegiria l'edifici de la Borsa. La ciutat llavors s'acabava just al Rec Comtal, després de la destrucció de bona part del barri de Ribera per a la construcció de la Ciutadella d'ocupació militar.
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Plànol del port des de Montjuïc fins al moll. 
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Detall de la fortificació de Montjuïc.
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
El baluard del Rei, les antigues Drassanes convertides en polvorí, i la Torre de les Puces vuitavada.
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Tota la llargada de la Muralla de Mar.


1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Detall de la incipient Barceloneta, amb les cabanes dels pescadors i magatzems de mercaderies. Enllà del moll, l'arenal de la platja, amb el desguàs del Rec Comtal al mar, i la platja que va a Mataró, per on passaria el primer tren del nostre país. 
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Detall del moll, amb el doble allargament proposat a l'època a partir de la torre del fanal.