Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BCN. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BCN. Mostrar tots els missatges

20180612

[1846] BCN, vista divuitesca acolorida

1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold.
Joseph Friedrich Leopold (també Joseph, Josef; en llatí Joseph Fridericus Leopoldus (Augsburg, 1668-1727) fou un gravador i editor d'art i música alemany. Com a gravador de coure Leopold va fer-se a partir del 1695 un nom durador. Va fundar una editorial per a l'edició de música, faceta en què el seu fill, que en continuà la tasca, aviat se'n convertí en el més important a Augsburg, a la primera meitat del segle XVIII. No obstant això, la importància del fundador de la companyia rau principalment en l'inici de la difusió de formes ornamentals estrangeres copiades o imitades, que va publicar en forma de llibres de referència i, d'aquesta manera, va ajudar a impulsar-ne l'auge per tot Alemanya.
1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold.
La tradicional vista de la ciutat de Barcelona des del mar, amb una breu llegenda explicativa de l'emplaçament, la història i  punts destacats, com ara el seu «guten Hafen».
1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold.
Dos angelets sostenen als angles superiors un parell de llançolets amb els 24 punts arquitectònics més destacats de la ciutat.
1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold.
Montjuïc (1) amb les banderes de senyalització de què disposava; el bastió de la Drassana (2); el monestir de Santa Madrona (3), patrona de la ciutat; i el gran edifici gòtic de les Drassanes (4), llavors reconvertit en arsenal per a la pólvora i municions de l'artilleria. Al costat mateix, allà on al cap de 150 anys s'hi aixecarà el monument de Colom, l'arrodonida Torre de les Puces. Al darrere seu, una ampla esplanada al final de la muralla de les Rambles, amb la porta (5) que hi donava accés flanquejada de torres defensives.

1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold.
L'antic convent i església dels franciscans (6) rere la muralla de mar. També el Palau del virrei (7) i el campanar de l'església de la Mercè (8). Sobresortint per sobre les teulades, el ferreny campanar de Santa Maria del Pi (9) i al fons, ben visible des del mar, la muntanya de Montserrat (23).
1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold.
L'skyline històric de la nostra capital, al centre del barri gòtic. El palau episcopal (11) i l'antic palau reial, llavors de la Inquisició (13), tot i que al gravat el número se situa sobre la cúpula del Palau de la Generalitat (12), amb les definicions canviades al llançol. La presó (14), i al fons fora la primera muralla, el convent del Carme (10). 
1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold.
Les torres de Santa Maria del Mar (15) i l'agulla de Santa Caternina (16); l'edifici de la Duana (17), la plaça d'armes al Pla de Palau (18). La Porta de Mar (20), amb definicions canviades, l'antiga església de Montserrat (21), la torre de Sant Joan (19), els molins de vent (22), i la torre del far o fanal (24). Les errades són pròpies pel fet que es treballava sobre antigues còpies.
1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold.
La incipient Barceloneta. Entre el moll i les escorrialles del Rec Comtal, el nou barri de pescadors veurà la llum al llarg d'aquell segle XVIII.
1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold.
El primitiu moll corbat i el robust primer fanal del port de la ciutat.
1720 ca. «Barcino. Barcellona», Joseph Friedrich Leopold.
Detalls dels diferents tipus de vaixells, galeres i grans galions, fondejats al port, i de les barques amb pavelló usades per acostar-se a terra. 

20180522

[1840] Les pastilles mentolades (gairebé) pallareses

1900 ca. Pastilles Morelló.
Segons ens informa la nostra Viquipèdia, el Dr. Joaquim Morelló i Nart fou nascut a les valls d'Àneu, a Esterri, l'any 1858, dins d'una família benestant del poble. L'hereu Anton heretà la fonda familiar; tingué un germà petit, Vicent, i ell, el germà mitjà, cursà estudis d'apotecari a la capital, i allà hi desenvolupà aquesta professió. Sembla que majorment es dedicà a l'estudi de remeis farmacològics per al guariment de malalties pulmonars.

La industrialització havia portat la contaminació a les grans ciutats obreres, i el consum d'aquest remeis en forma de pastilles fou un dels negocis més fructífers dels apotecaris d'aquell canvi de segle i fins a la guerra. Potser les més famoses foren les conegudes pastilles per a la tos del Dr. Andreu (1868) o les Juanola (1906), però les creades cap a la fi de segle pel Dr. Morelló també tingueren nombrosos parroquians a l'època. Les contínues campanyes publicitàries, que aleshores començaren a fer-se constants i omnipresents, hi ajudaren en gran manera.

Les Pastilles Morelló s'elaboraren al laboratori del Passeig Sant Joan 85. S'indicaven, sense prospecte, a la tapa de la capsa com a beneficioses per a combatre les afeccions de la boca i gola, angines, ulceracions, refredats, bronquitis, mal alè, ronquera, i un llarg etc. Gairebé per a tot! Aquestes pastilles digestives aconseguiren diversos premis internacionals, que sovint s'anunciaven al revers de la capseta.

S'anunciaven com a balsàmiques, és a dir, calmants, i compostes d'eucaliptol 
(líquid d’olor camforada que s’extrau de l’oli d’eucaliptus.), saba de pi, i bàlsam de tolú, que era una resina que s'extreia de l'arbre americà de la família de les papilionàcies Myroxylon balsamum, de color bru o groguenc i de gust i olor aromàtics, sovint emprada com a anticatarral i en perfumeria.

Per a les campanyes publicitàries aconseguí la col·laboració de dibuixants de prestigi com Rusiñol i Riquer. Personalment, s'afeccionà a l'excursionisme i a la fotografia, més tard a l'astronomia també. Va formar part de la junta directiva del CEC des del 1906 amb un altre emèrit pallarès, Ceferí Rocafort. El seu recull d'imatges dels viatges del 1904 a la Vall d'Àneu es convertí en un clàssic de l'excursionisme del moment.

Un cop mort, es constituí a Esterri una institució benèfica al seu nom, actualment esdevingut camp d'aprenentatge i menjador escolar. Al seu testament instituí una fundació per donar asil i cura a malalts sense recursos de la seua vall nadiua, l'Asil Morelló. Als anys trenta, la fundació construeix l'edifici que havia de fer el servei d'hospital, i que ja va acollir els refugiats de la imminent guerra. Quarter de les tropes feixistes (espanyoles) a l'Àneu, un cop retornat als usos civils al 1969 fou la primera seu de l'institut de secundària, ara dit en honor seu SES Morelló ja en un altre edifici. El vell asil passà a hostatjar la primer Escola Llar i a fer de menjador escolar, i s'incorporà al camp d'aprenentatge de les Valls d'Àneu.
1901. Pastilles Morelló.
Cartell publicitari amb la signatura d'Apel·les Mestres, un altres dels il·lustres artistes i escriptors modernistes. En una publicitat posterior de 1911, s'hi deia que ocupaven el primer lloc entre aquesta mena de remeis respiratoris des de feia vint anys, dates que ens porten al 1891 com a data probable o aproximada de creació, quan en nostre ínclit doctor pallarès devia tindre poc més de trenta anys. 
1900 ca. Pastilles Morelló.
Cartell publicitari d'Alexandre de Riquer, molt més afí a l'estil modernista
1907. Pastilles Morelló.
Una propaganda amb aires d'explicació mèdica, amb esquema inclòs de les vies respiratòries, que donaven un aire científic innegable a l'anunci. Llavors a 1,50 pta. En aquells anys, la farmàcia de «l'autor» figurava a l'Avinguda Fivaller o Porta de l'Àngel. L'anunci era disseny de Josep Thomas, conegut retratista, impressor i contemporani seu, company caminaire i excursionista. 
Any 1906. Pastilles Morelló.
«La Vanguardia», 26 de gener. 

Convocatòria pública per a un concurs, premiat amb 250 pta!, al dibuix que guanyi la representació de la marca de fàbrica dels laboratoris del doctor Morelló. Amb dos accèssits de 50 pta cadascun. Prova de la bona marxa de la casa, de l'acceptació del producte i de com es cuidava i desitjava continuar cuidant la venda mitjançant una imatge o logo artístic. Al jurat, entre dos altres membres, en Santiago Rusiñol. 
Any 1909. Pastilles Morelló.
«El Poble Català», 5 de maig. 

L'anunci a la portada del diari, just a sota de la capçalera, el lloc més destacat i valuós (i car per a la publicitat) segons moda del moment.
1910 ca. Pastilles Morelló.
Revista «Cu-cut».

Anunci, en català, de començament de segle XX, entre 1902 i 1912, anys de publicació del famós setmanari satíric barceloní.
1915. Pastilles Morelló.
L'agenda d'aquell any amb el logo de la casa: oli en un llum. «Preparadas todas con productos puros garantidos».
1926. Pastilles Morelló.
Petita agenda de propaganda. Les campanyes publicitàries esdevenen multiformats: premsa, cartells, agendes... La competència en el sector era dura, però segurament els guanys més que notables. Podríem ben bé afirmar que les pastilles mentolades eren molt i molt populars. 
1926. Pastilles Morelló.
Diverses pàgines de les petites agendes, que s'aprofitaven per a les explicacions d'apotecari sobre els beneficies de les pastilletes i altres productes dels Laboratoris Morelló. Ara les farmàcies van abandonant les fórmules magistrals pròpies per esdevindre simples supermercats de les multinacionals. Però cent anys enrere i fins ben entrada la segona meitat del segle passat, un bon apotecari sabia barrejar els principis actius, i despatxar ungüents i altres productes propis. 
Anys 1920. Pastilles Morelló.
Sempre en el castellà obligat per la imposició política colonial de l'època sobre el nostre país, les pastilles s'anunciaven «contra resfriados, tos, catarros, asma, bronquitis, gripe, ronquera, abcesos pulmonares, etc.» i aclaria que l'ús podia ésser il·limitat, car no contenien narcòtics. 
Anys 1920. Pastilles Morelló.
Les medalles internacionals guanyades per les pastilles «pallareses». Llàstima que mai no se'ls ocorregués de relacionar-ne les propietats medicinals amb el clima o productes pallaresos, com p.ex. feien les pastilles dels Alps, com les Ricola suïsses. 
1929. Pastilles Morelló.
Anunci al diari espanyol ABC, segons el qual «los médicos más eminentes según podemos demostrar, han formulado y remoendado con crecientes éxitos para las afeccions de las vías respiratorias». S'hi explica que «obran por inhalación antiséptica y balsámica al disolverse en la boca. No contienen narcóticos ni anestésicos. Pueden usarlas hasta los niños y personas de edad avanzada».

El preu de la capseta era de 2 pta. de l'època, que sense ésser desorbitat no era a l'abast de tothom. La promoció del moment incloïa, veritat o no, el repartiment gratuït de fins a un milió de capsetes «para que todo el mundo pueda conocer estas inimitables pastillas». 
Anys 1920. Pastilles Morelló.
L'envàs en forma de capseta rodona, que provenia de la tradició vuitcentesca del consum de rapè o tabac mòlt inhalat. Les recomanacions no s'estaven de re: «dos o tres pastillas cada hora»!
1929. Pastilles Morelló.
L'anunci diu que eren receptades d'eminències mèdiques durant més de 50 anys, cosa que ens portaria a una data de creació anterior al 1880, amb una edat de poc més de vint anys per al doctor. Sembla, doncs, més aviat un reclam publicitari que no pas una data factible. 
Anys 1910-1920. Pastilles Morelló.
Un retrat del famós doctor pallarès i de la fonda familiar a Esterri, davant la creu de terme. 
Anys 1920. Pastilles Morelló.
La perseverant campanya publicitària del producte balsàmic. 
Anys 1930. Pastilles Morelló.
L'edifici construït a Esterri amb l'herència del doctor per la fundació, destinat primigèniament a l'atenció dels desvalguts.