1900. L'Onze de Setembre, Lleida.
«La Veu del Segre», de 9 de setembre (FPIEI).
A les portes de l'11 de Setembre, lo diari regionalista lleidatà obria en portada amb un article sobre la necessitat de commemoració d'aquella diada de resistència al Borbó de 1714 i de record per als màrtirs de les llibertats nostres.
Després de la debacle (espanyola) a Cuba i Filipines, lo sentiment nacional agafava embranzida i comencem a trobar referències al record de les llibertats perdudes com a símbol de lluita per la plena restitució de l'autogovern.
1924. L'Onze de Setembre, Lleida.
Coneguda fotografia de tres soldats de l'exèrcit (espanyol) que se disposen a primera hora del matí a traure l'estelada que durant la nit va penjar-se de costat a costat del riu, davant per davant del Gobierno Civil. Un xiquet també s'afegeix a la foto dels orgullosos soldats, que servirà per testimoniar a les generacions futures la lluita dels nostres padrins.
Per cert, que el triangle de l'estelada, al sol del matí, apareix molt clar de color: és perquè aquelles primeres estalades de fa un segle tenien lo color blau cel de les barres de la bandera cubana en què s'inspiraren i que farà també de triangle a la bandera de Puerto-Rico, tot i que aquesta en esdevindre estat associat dels EUA lo canviés per un to més blau fosc o marí. Per això quan el Bad Bunny la passeja per l'estadi de la final de la SuperBowl d'enguany, lo triangle és blau cel, com la de les primeres estelades nostres.
1900. L'Onze de Setembre, Lleida.
«La Veu del Segre», de 9 de setembre (FPIEI).
Resum del fet històric i de com
Mentres plorem en nostres tristos dies les disbauxes dels gobernants centralistes que'ns portan á la miseria y somiquem d'anyoransa per les llibertats perdues minvades cada jorn mes, sembla que me-reviu á Madrit, al Congrés ó als Ministeris ó qualsevol centre oficial, l'escarni magnant y crudel que feu lo Marqués de Benavent als vensuts de Barcelona l'any 1714, enaltint-los en sons discursos les virtuts y amor á Catalunya de Felip V y Bervich, tractant de convencer a aquest que'l poble catalá agrahit á ses tirancies lo proclamaba idol seu. ¡Quin me-cinisme 'l del Marqués, y que semblants me-aquells temps als temps que recorren ara!
Però en mitj de tanta disort, nos conforta l'esperança que al depositar avuy una llàgrima y una flor en les tombes venerandes dels hèroes de 1714 brollará del fons de les mateixes un daurat ruixim de llum com aubada precursora del jorn de nostra redempció.
1900. L'Onze de Setembre, Lleida.
«La Veu del Segre», de 9 de setembre (FPIEI).
L'article Patriotisme mal entés denuncia la separació dels catalanistes en «purs i impurs, revolucionaris i evolutius, vels i jóvens, radicals i portunistes i demés variants...», i assevera que
Nostre programa son les Bases de Manresa, ben clares y ben definides. Vinguin á refrigerarse en sas pures y cristallines fonts tots cuants cansats de portar lo feixuch jou del centralisme sentin les ansies de la llibertat digna que algún día gosaren y per quina revindicació treballém y que 'ns feren lo poble més lliure del mon y per lo tant lo més fort y respectat... vinguin á me-reparar y enfortir sos cors tots aquells que 'ls sentin destrosats per la vergonya y per les tortures morals á que'ls ha subjectat una administració inepta y desmoralisada, atenta solzament a satisfer sos desordenats apetits.
...
Nosaltres aimem a Catalunya ab tot lo cors, ab tota l'ànima; per això rebrem, oberts los braços de germanor, a tots quants desitgin també aimarla: no'ls preguntarem de quines terres venen, ni'ls retraurem tristos fets ja passats, ni amagarem sa arribada ab prevencions infundades: prou han sufert en son penós viatge. Vinguin tots los catalans, com més siguem a estimar-la més sumaran los sacrificis per enlayrar-la i fer-la feliç i benhaurada i si venen també los fills pròdigs son retorn omplirà de goig la casa pairal i junts darem, sortit del fons de nostre cor, lo crit de Visca Catalunya.
El problema, irresolt encara, que se'ns presenta avui és com tractem la cada vegada més gran quantitat d'habitants de Catalunya que no se'n senten, de catalans, que no volen ser-ho, que menyspreen activament la llengua de la terra i fins i tot fan fora clients de restaurants per parlar-la. Mirant lo passat, és clar que no hi farem gran cosa des de les administracions locals i autonòmica. Però potser caldria que les organitzacions de la societat civil acordessin una manera d'actuar i respondre davant de l'agressió interna de bona part de tabàrnios i d'alguns nouvinguts, principalment hispanoparlants de procedència americana.
1900. L'Onze de Setembre, Lleida.
«La Veu del Segre», de 9 de setembre (FPIEI).
Cèdula d'instrucció borbònica de 3 d'octubre de 1718 per a la degradació i rebaixament de les institucions pròpies del país nostre:
«1.º Que los regidores de dichas ciudades y villas, cabezas de corregimiento, no usen el ropage antiguo de cuello, gorra y gramalla, i toda consular y media toga, que usaban antiguamente los Concelleres, Cónsules, Jurados y Paheres, y que vayan con el traje moderno español y la insignia y divisa en las funciones públicas de una banda de demasco carmesí, con el escudo pequeño de las armas de aquella ciudad ò villa, cabeza de corregimiento, y los porteros con las mazas en el traje antiguo, con cuello, gorra y gramalla de paño, permitiéndoles que cuando dichos regidores van en forma de cuerpo en común á las tales funciones, puedan llevar delante dos maceros con sus me-mazas y en las tres villas cabezas de corregimiento, que son: Puigcerdá, Talarn y Vilafranca, pueda el ayuntamiento en las referidas funciones públicas llevar delante de sí una ó dos mazas, conforme hubiere sido en ellas el estilo hasta ahora.»
«2.º Que no puedan dichos regimientos en las funciones públicas de iglesia y demás que generalmente asistieren y concurrieren, usar sillas para sentarse, sino solo de un banco de respaldo entoldado de terciopelo, permitiéndoles sólo el tener una alfombra ó alcatifa de lana á los piés, al igual de la longitud del banco y no almohadillas para arrodillarse, y quiero que esto mismo se observe respecto del corregidor y regidores, aunque vayan á funciones públicas de otras iglesias particulares y á la Catedral y que asistan y concurran con el obispo.»
1901. L'Onze de Setembre, Lleida.
«Lo Campanar de Lleida», de 15 de setembre (FPIEI).
Record al Conseller en Cap, Rafel Casanova.
1906. L'Onze de Setembre, Lleida.
«Lo Campanar de Lleida», de 15 de setembre (FPIEI).
Convocatòria a la capital barcelonina d'ofrena als «hèroes morts invictament als portells de Sant Pere, Santa Clara i el Porta Nou o al Pla d'en Llull, una oració ferventa i una corona de record». La feien unes «respetables dames catalanes». Me recorda l'empoderament i autoorganització d'actes a tots los pobles del país durant los anys de la revolució pacífica nostra pel referèndum de 2017.
«El dia 11 de Setembre, a les vuit del matí, farem resar a la iglesia de Sant Just una missa en sufragi de les ànimes dels defensors de Barcelona, i a les onze del matí, hora en què en aquell dia sangnant el trepidar de les canonades sotraquejava l'arbre secular de les llibertats de la terra, anirem a cobrir de flors l'estàtua d'en Rafel de Casanova al Saló de Sant Joan, fent en ella homenatge a tots els immortals defensors d'uns drets i unes llibertats avui perdudes».
1901. L'Onze de Setembre.
L’11 de setembre de 1901 un grup de joves membres d’algunes de les entitats més representatives del catalanisme integral que, al voltant de la Unió Catalanista (UC), s’havien format al tombant de segle a Barcelona (Catalunya i Avant, Lo Renaixement, Lo Sometent, Los Montanyencs, Lo Jovent Català-La Falç, Lo Tràngul-Llevant), anà a fer una ofrena floral a l’estàtua a Rafel de Casanova, situada al que ara seria el passeig Lluís Companys, prop de l’Arc de Triomf.
Una part dels joves proferí crits considerats contraris a la unitat de l’Estat espanyol, fet que propicià que un petit grup de policies els intentés detenir. Uns quants d’aquests catalanistes, vint-i-quatre concretament, lluny de fugir, decidiren entregar-se a la policia, convençuts que no havien fet cap mal. Un cop detinguts van ser conduïts a les dependències policials. Mentrestant, Lluís Marsans, president de Catalunya i Avant, i cinc persones més, es dirigiren a la comissaria per assabentar-se d’allò que havia passat. Després d’un incident amb la policia, aquests sis també van ser detinguts. Seguiu lo relat dels fets ACÍ.
1911. L'Onze de Setembre.
El Ideal, d'11 de setembre (FPIEI).
Columna de memòria històrica a la portada del diari republicà lleidatà.
1913. L'Onze de Setembre.
Lo Pla d'Urgell, de 8 de març (FPIEI).
Recomanacions literàries dels herois nostres a la revista bellputgenca. De més de cent anys, impresa a cal Saladrigues, i fins avui.
.jpg)
1901. L'Onze de Setembre, BCN.
La Mainada, de 9 de setembre (MDC).
Los trenta joves que desafiaren l'autoritat (espanyola) per portar una corona de flors al Conseller en Cap, Rafel Casanova, al Saló de Sant Joan, tocant a l'Arc de Triomf, a on era llavors l'estàtua.
.jpg)
1901. L'Onze de Setembre, BCN.
La Mainada, de 9 de setembre (MDC).
La manifestació del diumenge 15 de setembre en suport dels joves represaliats.
.jpg)
1901. L'Onze de Setembre, BCN.
La Mainada, de 9 de setembre (MDC).
La primera convocatòria per commemorar lo Conseller en Cap de 1714 i la primera manifestació de l'11 de Setembre, celebrada al diumenge 15.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
