Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BCN. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BCN. Mostrar tots els missatges

20170427

[1689] El port i la ciutat de BCN sota la Ciutadella

1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Plànol amb les fondàries de la rada barcelonina en la primera època borbònica.
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Plànol complet, amb el moll, la muralla de mar i les dimensions descomunals d'una Ciutadella militar (espanyola), destinada a l'ocupació i sotmetiment d'una ciutat i d'un país sencer.
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Detall en què s'aprecia la força amb què Felip V volgué humiliar la nostra capital.
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
La Plaça de Palau, amb la Porta de Mar i la Duana, el palau virreial i el «Palais de la Ville». Al segle següent s'hi afegiria l'edifici de la Borsa. La ciutat llavors s'acabava just al Rec Comtal, després de la destrucció de bona part del barri de Ribera per a la construcció de la Ciutadella d'ocupació militar.
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Plànol del port des de Montjuïc fins al moll. 
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Detall de la fortificació de Montjuïc.
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
El baluard del Rei, les antigues Drassanes convertides en polvorí, i la Torre de les Puces vuitavada.
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Tota la llargada de la Muralla de Mar.


1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Detall de la incipient Barceloneta, amb les cabanes dels pescadors i magatzems de mercaderies. Enllà del moll, l'arenal de la platja, amb el desguàs del Rec Comtal al mar, i la platja que va a Mataró, per on passaria el primer tren del nostre país. 
1735 ca. «Plan du port de Barcelone en Catalogne»,
Jacques Ayrouard (Gallica).
Detall del moll, amb el doble allargament proposat a l'època a partir de la torre del fanal.

20170413

[1677] BCN, setge de 1706

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).
Gravat holandès que mostra com es trencà el setge de la ciutat d'aquell any. Les forces assetjants, comandades en persona per Felip d'Anjou, aquarterat a Sarrià amb 18.000 soldats i amb un gran estol de vaixells que bloqueja el port barceloní, acabaren cedint i en franca retirada davant la resistència de les forces de l'arxiduc Carles. 
1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).
L'arribada de reforços aliats per mar força la retirada de l'estol borbònic que tancava l'accés al port. 
1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).
El gravat destaca l'eclipsi de sol esdevingut al 12 de maig de 1706, dia de l'aixecament del setge, com si d'un senyal sobrenatural i simbòlic es tractés: el pretendent austríac havia aconseguit apagar, tapar, eclipsar al totpoderós Rei Sol gavatxo. 
1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).
Els contorns de la muralla de la ciutat i la disposició general són ben definits, mentre que l'alçat és més aviat simplista i només realista en els grans trets dels edificis emblemàtics de l'època.
1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).
El pretendent borbònic a la Corona d'Aragó, Felip d'Anjou, dirigint personalment el setge, amb tota l'artilleria de canons i morters de l'època i uns 18.000 soldats.
1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).
Els baluards de la ciutat intenten aguantar el càstig artiller. Al fons, destaca el far o fanal del port. 
1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).
La part meridional de la muralla, davant de Montjuïc. Els estols enemics s'esbatussen davant del port. 
1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).
Detall del far del port i de les grans flotes de galions de l'època.
1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).
Els galions no podien entrar al port per la fondària i calia desembarcar amb petites barques fins al moll. 

1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).
Detalls del soldats desembarcant a la platja i formant en regiment, amb les llances totes en alt.
1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).
Detall de la ciutat, en general de faiçó simplificada. Al centre s'hi veuen les dos torres de Santa Maria del mar.
1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).
Detall de la ciutat, amb la catedral al centre, i el moll al fons, amb la torre del fanal. 
1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).
Detall de la ciutat, amb les Drassanes a la dreta, i la Torre de les Puces al començament de la Muralla de Mar.
1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).
Detall de la muralla de Sant Antoni i Sant Bertran.
1706. BCN, setge de 1706, gravat de F. Joden (AHCB).
Detall de l'acabament de la Rambla davant la Torre de les Puces. El campanaret més arrodonit i esvelt podria voler representar el de la basílica de la  Mercè.

20170412

[1676] Tombant pel país del segle XIX

1862. El Port de Maó.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.

L'entrada al port natural maonès.
1862. El Port de Maó.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.

L'entrada al gran port natural de Maó, ben apreciat pels britànics al segle anterior. 
1862. El Cap Alt, costes de Menorca.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.

Els perills de la navegació a vela, a les costes balears.
1862. El Port i la ciutat de Maó.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
El port al peu de la ciutat, sota el castell de Sant Felip.
1862. El Port i la ciutat de Maó.
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.

Detalls del castell i de la ciutat maonesa.
1862. Menorca.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
Vestits tradicionals de classe alta i de pagès. 
1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
Segons un gravat de Guesdon.
1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
El Pla de Palau, centre neuràlgic de la Barcelona del Vuit-cents sota domini espanyol, amb el Palau del Virrei, la Duana i l'edifici de la Borsa. Tot a tocar de la catedral del Mar, Santa Maria, al cor del barri de Ribera, no gaire lluny de la Ciutadella militar d'ocupació (espanyola) de la ciutat, i del país. 
1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
La Muralla de Mar, amb la torre de senyals de Montjuïc al fons. 

1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
Al passeig de la muralla marítima de la ciutat «de midi à deux heures, se réunissent, sourtout en hiver, les élégants et les élégantes de Barcelones... La vue y est ravissante. Les flots de la mer battent le pied de la muraille; en face s'étend la rade de la Médirerranée; à gauche, l'oeil plonge sur le port avec sa forèt de mâts et ses steamers toujours en mouvement; à droite, se dresse le noir rocher de Montjuïc, dont les embrasures commandent la ville et le port».

1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
Detall de la Porta de Mar i de la façana marítima de mitjan segle XIX.
1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
El moll encara ple de velers, i sense vapors.  El tràfec comercial és notori. 
1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
La Plaça de Palau, al costat del barri de Ribera, amb la Catedral del Mar a tocar.
1862. Barcelona.  
«L'Illustration. Journal Universel», París, núm. 986.
En primer terme, el Palau del Virrei, amb un campanaret al pati interior. La duana al costat de la Porta de Mar. Al fons, la nova façana neoclàssica de la Llotja de Mar, acabada a començament de segle XIX. 
1862. Alacant.  
«L'Illustration. Journal Universel»París, núm. 989.
Una vista de la capital meridional del país, també inspirada en els gravats de Guesdon.
1862. Alacant.  
«L'Illustration. Journal Universel»París, núm. 989.
El moll en primer terme, amb l'impressionant mola del Benacantil al darrere, i la ciutat allargassada als peus.
1862. València.  
«L'Illustration. Journal Universel»París, núm. 989.
Un teatre popular en una festa parroquial. L'escenari s'ha aixecat al mig del carrer, i els balcons de les cases fan les funcions de llotges. La imatge del Sant presideix la celebració, amb el públic expectant. Una jota és ballada a l'escenari, amb els ballarins acompanyats dels músics.
1862. València.  
«L'Illustration. Journal Universel»París, núm. 989.
Detall dels concurrents. L'escenari és il·luminat amb grans ciris disposats al davant. Els de l'altar del sant, també devien contribuir a millorar la contemplació de l'espectacle.