QUINA LA FEM?: L'Albagés

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'Albagés. Mostrar tots els missatges

20161218

[1600] Ressenya de les Garrigues històriques

1929. Les Garrigues, Felip Solé i Olivé.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
Felip Solé i Olivé (BCN, 1880-1947) fou pedagog i polític, professor a l'institut de la ciutat de Lleida, on va promoure la creació de l'Escola Normal de Magisteri, de la qual en fou director. Autor d'un resum d'Ortografia Catalana (1922) per a l'ensenyament primari, i col·laborador de la revista «Vida Lleidatana», des d'on defensà la modernització de la cultura lleidatana com a part essencial de la cultura nacional catalana. fou ponent per les comarques de Lleida en els treballs per a la redacció de la Divisió territorial de Catalunya de 1936, on hi defensà la creació de la comarcà del Mig Segre, que no prosperà.

L'article proposa la definició geogràfica de la comarca de les Garrigues, des de les terrasses del Segre delimitades per la cota del Canal d'Urgell fins a les crestes de la Serra de la Llena, «que presenta unes altures de mil metres o més sobre el nivell del mar, i les capes de la qual, dirigint-se cap al N. i NO. van descendint en llurs estribacions fins a trobar les terrasses més altes del Segre, les quals venen a constituir , en part, el que el vulgus anomena baixes Garrigues».

1929. Les Garrigues, Felip Solé i Olivé.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
Mapa de les Garrigues històriques i geològiques, des dels rodals del Canal d'Urgell, a les baixes Garrigues, fins a les més altes Garrigues de les faldes de la serra de la Llena i fins a l'aiguabarreig del Segre-Ebre. Aquesta darrera part restaria, finalment, integrada al Segrià sud.

1929. Les Garrigues, Felip Solé i Olivé.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
La Serra de la Llena, al límit meridional de la comarca, és «aspra, àrida i de ràpida ascensió, sense que en el cim presenti planells mereixedors d'esment... Els pics més alts són la Tossa (1.018 m), el de Sant Miquel (1.023 m), el de l'Abella (1.003 m) i el de Gorts (918 m)».

«A la part occidental de la comarca, s'hi destaca ostensiblement la muntanya del Montmaneu, de 500 m. d'alt, i com a divisòria s'hi enlaira la Serra de Campells, un vessant de la qual ja correspon de fet a les Riberes de l'Ebre».

«L'abundor de serra i muntanyoles dóna lloc a nombroses valls o vallades, de curs petit i d'importància secundària, que tenen origen en la Serra de la Llena, o en les seves derivacions. Les aigües s'escorren, en general, en direcció NO. cap al Segre... El corrent de més relleu és el riu Set que neix a la Serra de la Llena, en el pic de la Tossa i al peu de l'ermita de Sant Miquel; travessa el terme del Vilosell, passa a l'esquerra de Cervià quasi tocant el poble; rega els termes de l'Albagés, Cogul i Aspa, que deixa a l'esquerra vorejant-los; s'escorre pel d'Alfés, del que dista un quilòmetre i, després de servir de línia partionera entre Sunyer, Montoliu i Sudanell, i de tocar aquest darrer poble, desemboca al Segre a poca distància».

L'altre corrent, «el segon en importància, és el que porta el nom de Juncosa en els seus inicis, per a prendre aviat el nom de Vall Major a l'entrar pel terme dels Torms. S'origina a la Serra de la Llena, passa per terres de Juncosa, Torms, Soleràs, Granyena de les Garrigues, Torrebesses i Sarroca, per a trametre ses aigües al pantà d'Utxesa».

1929. Les Garrigues, Felip Solé i Olivé.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
«Totes les vall de les Garrigues són eixutes la major part de l'any, degut a l'estructura del terreny i a les condicions climatològiques de la comarca; únicament en l'època de pluges resten abundants».

La geogologia i la climatologia són ressenyades per l'autor: «a l'hivern qualques vegades blanqueja la neu en les serres i la part alt, però a l'estiu la sequera és llarga i intensa». Sobre l'aspecte topogràfic, s'escriu que a les Garrigues baixes la vegetació és composta de «garrigues, d'argelagues, romanins [romers], botxes, farigola [timó] i coscolls o garrics... En canvi, a la part alta, per raó de tenir un règim de pluges menys escàs, hom hi troba de tant en tant, baixes pinedes i alguna alzina, amb els boixos i cirerers de pastor que naturalment hi aflueixen, i més encara els camps d'ametllers i oliveres que la mà de l'home hi ha prodigat d'una manera generosa; però amb tot, la roca pelada i àrida és la nota predominant». Els desitjos que expressa l'autor de veure arribar l'aigua de reg a bona part de les Garrigues baixes, més enllà del Canal d'Urgell, encara hauran d'esperar gairebé 90 anys, fins a l'actualitat, amb la construcció del pantà de l'Albagés i del canal Segarra-Garrigues.

1929. Castelldans, les Garrigues (clixé Pujol).
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
Vista de la vila, als peus del turó «on estava situat el fort castell». La vista és presa des del camí de les Borges Blanques.

1929. Les Garrigues, Felip Solé i Olivé.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
Les agrupacions humanes de la comarca han vingut històricament determinades per l'existència d'aigua a l'abast. Com que els «rius i vallades estan eixuts la major part de l'any i són contadíssimes les fonts que poden citar-se», això «ens dóna l'explicació d'una nota ben característica que hom observa en quasi tots els nuclis humans: la bassa de grans proporcions, quasi sempre al bell mig del poble, per a servei dels animals, i una altra més petita pels afores que s'utilitza per als usos domèstics. En l'actualitat, al resoldre el problema de la portada de les aigües potables, es converteix la bassa gran en plaça ampla i espaiosa i molt sovint amb arbrat».

Les cases de les Garrigues baixes «són de pedra en els seus fonament i planta baixa, i continua després amb les parets de tàpia tan abundoses a l'Urgell; en canvi, a les Garrigues altes és tota de pedra».

1929. Cervià, les Garrigues (clixé Pujol).
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
La vila «asseguda en un vessant que dóna al riu Set». Una esplèndida imatge, amb les cases arraulides al peu de l'església, amb totes les antigues galeries obertes al sol.

1929. Les Garrigues, Felip Solé i Olivé.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
L'emigració, un problema alarmant, «en particular del 1920 ençà, com a resultat de les males collites... En algun cas concret, com l'Albagès (892 habitants de fet i 618 de dret al 1925), arriba a més del trenta per cent».

Se citen tots els pobles de la comarca històrica, amb el nombre d'habitants segons el padró de 1925, i se'n fa una breu ressenya poble a poble: Albi, Alfés, Almatret, Aspa, Castelldans, Cervià, Cogul...

1929. L'Albagés, les Garrigues (clixé Ceferí Rocafort).
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
El camí d'entrada a la vila, ple de roderes de carro. A l'esquerra del riu Set, vallada que aviat quedarà convertida en el pantà dels Albagés.

1929. Les Garrigues, Felip Solé i Olivé.
«Àlbum Meravella, Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol.II, Ed.Ibèrica.
Centre Excursionista Barcelonès.
...La Granadella, Granyena de les Garrigues, Juncosa, Llardecans, Maials, la Pobla de Cérvoles, Sarroca de Lleida, Sunyer, Torrebesses, el Vilosell. Les (males) comunicacions de l'època determinarien que els pobles garriguencs fronterers, restessin incorporats finalment al Segrià.

[1295] Les Garrigues, 300 mm

[1357] Alcanó, vistes d'abans i d'ara

20150510

[1034] Viatge a les Garrigues, 1908

1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159.
Alfés. L'absis de l'església romànica amb la creu de terme al davant.

1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159 (UAB).
Ressenya de Ceferí Rocafort, geògraf i historiador, coautor del volum lleidatà de la Geografia General de Catalunya de Carreras-Candi: «Els que basen l'excursionisme en l'agredolça emoció produïda per les grans muntanyes i en els corresponents perills i dificultats que s'han de vèncer per a guanyar els seus cims alterosos, no hi trobaran un sol atractiu en les Garrigues. Cap bellesa natural remarcable ofereix en si, fora dels grans panorames tancats en el llunyadà horitzó per les nevades crestes del Pirineu... i en la baixa Catalunya pel Montsant i Ports de Beseit».

1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159.
«Conreus i més conreus, i terra erma coberta de garrigues, d'on li ve el nom, és la seva característica. En la caiguda de l'hivern, que allí acostuma a ser boirós, sobretot en la part jussana en els mesos de desembre i de gener, és el millor temps per a anar-hi. Ara precisament l'ametller florit i la verdor dels blats són dues notes alegres que trenquen la monotonia de l'oliver, tan ben vist per l'agricultor com ingrat als ulls de l'excursionista. Tant l'ametlla com l'oli són dos factors importantíssims en aquesta comarca...» Atenció a les dades de producció oleícola de la Granadella (782 h,) de l'any 1907: 20.000 quarteres d'olives i 5.000 quarteres d'ametlla a 15 pta/quartera. En resulta una fortuna de 80 duros per persona.

1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159.
«Lo corrent principal és lo riu Set, que des dels vessants N. de la Serra Llena se decanta a l'O. i surt de la comarca de baix de Sunyer, desaiguant en el Segre damunt de Sudanell... En el rigor de l'estiu, si bé les seves fonts són contínues, devé tan fluix que s'eixuga de mig recorregut en avall».

1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159.
La bassa de la plaça de Llardecans, on devien abeurar-se mules, matxos i bens... i fins les persones, que per això hi havia escales que hi baixaven, com es veu en la imatge.

1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159.
«La falta d'aigua en tota la comarca, a on no hi brolla una trista font que valgui la pena, i l'únic riuet que té s'asseca a mig estiu, dóna a aquests pobles un caràcter bastant especial, encara que trist, molt paregut als de l'Urgell abans de passar-hi el canal. En tots se veu a prop de les cases, i moltes vegades dintre mateix de la plaça, un gran bassal d'aigua de pluja per a abeurar els animals, i altra per a usos domèstics...»

1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159.Continua escrivint l'estudiós pallarès: «La desaparició d'aquestes basses enmig de poblat, causa de no poques enfermetats infeccioses, ha sigut el cavall de batalla de tots els metges, i si bé se n'han terraplenat algunes, quedant ara espaioses places en el seu lloc, la gent està tan afectada al regust de l'aigua embassada, que per a beure n'hi ha que la prefereixen a la canalisada de mina»

1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159.
«Totes les poblacions vénen a tenir un mateix aspecte per regla general... Les iglésies són grans, amb enlairat campanar de pedra picada i cúpula, portada abarrocada, emperò no massa recarregat l'estil, corresponent en sa majoria a les darreries del segle XVIII o començos del XIX, algunes de tres naus i de molt cost tot plegat, lo que prova que en l'època de la seva erecció el país era més ric que no pas ara, o la fe no havia minvat tant».

1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159.
La creu de terme vuitcentista de Castelldàsens. «Altra nota digna d'esmentar-se és l'abundància de creus termenals a l'entrada dels pobles, a la plaça o al costat de l'iglésia, havent-n'hi de bastant modernes, com la de Castelldàsens, que porta la data de 1818, i d'hermosament esculturades com la del portal d'Alfés, del 1604».

1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159.
Descripció de la vila closa de Maials. «Dels castells o cases senyorials que havien existit a la comarca, enderrocats tots ells o malmesos, el d'Albagés se veu que havia sigut una construcció molt ferma, a judicar pel cos quadrat que resta en peu al capdamunt del poble, bastit, segons sembla, en ple segle XV».

1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159.«A Binfaro [Vinfaro], un kilòmetre enllà d'Alfés, a l'altre costat del riu Set, en un turó isolat de les serres de les Garrigues, hi havia altra casa forta... En la masia que hi ha al seu dessota s'hi troba aculat a la paret un gran escut, procedent sens dubte del gran casal, i al costat s'alça una hermosa creu de terme pertanyent al període de transició del gòtic al renaixement, molt semblant a la d'Alfés, i que segurament són fetes pel mateix mestre...»

1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159.
«De costums se'n conserven encara de molt interessants, per més que de dia en dia van desapareixent. Com a la plana d'Urgell, en alguns pobles les priores de la confraria del Roser, amb les seves intencionades cançons, acompanyades per la majorala amb el típic tambor, donen una nota molt alegre i ben apropiada en els casaments, bateigs i festes majors...»:

Al Soleràs no hi ha roses;
de la Pobla n'han baixat;
n'ha baixat una Teresa
que no n'hi ha en tot lo regnat.

1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159.
A la Granadella, s'hi ballava la jota del ball del Sant. A l'Aubagés, la cançó de pandero de Carnestoltes:
Trepitgem-la, trepitgem-la,
trepitgem-la l'herba tendra,
que s'atansa la Quaresma,
que ve el dimecres de cendra.
Trepitgem-la, trepitgem-la,
prou la podem trepitjar,
que s'atansa la Quaresma
i haurem d'anar a confessar.

1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159.
Vista del carrer major de Maials, amb el campanar al fons. Sense asfaltar, tot de terra, amb un regueró al mig. Amb les típiques portalades rodones i les finestres pintades de calç blanca. Sense fils elèctrics ni voreres, però amb el pedrís típic per pendre la marinada i fer-la petar als vespres calorosos d'estiu.

1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159.
«A part de la correguda de la cordera, tant generalisada en les festes majors, se celebra també la de les dotze pedretes... els premis consisteixen: el primer, en dos pollastres, en un el segon i en un ceba el tercer, i els ofereixen a les persones del seu gust, les quals corresponen entregant-los quatre o cinc pessetes...»

1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159.
Les festes de Sant Roc i Sant Sebastià de Maials. «En els casaments, un pic celebrada la cerimònia, junt amb l'anell se beneeixen les arres, representades per dues coques, que el nuvi entrega a la que ja és la seva muller...»

1908. Les Garrigues, Butlletí del CEC, núm. 159.
«Dels serveis públics valdria més no parlar-ne. Els de caràcter general de la comarca no apareixen per cap costat», escriu Ceferí Rocafort, que conclou: «Fora Juncosa, Albagés i Castelldàsens, que tenen conduïda l'electricitat des de Puigverd (Urgell), entre quals poblacions hi té establert la companyia un telèfon, les demés, encara que frueixin de relativa importància, com Granadella, capital de la comarca, se troben completament a les fosques».

[1033] Passeig per les Garrigues del segle XIX

20130721

[401] Terres de Lleida (iv), les Garrigues de 1913

1913. Les Borges Blanques.
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Una esplèndida vista de les Borges de fa cent anys, quan les altes fumeres dels molins d'oli feien la competència al campanar.

1913. Les Borges Blanques.
«Geografia General...» per C.Rocafort.
Les Borges centenàries, encara sense el bloc de pisos que (en mala hora) algú hi autoritzà i algú i construí, i que algú en el futur haurà de derruir.

1913. Les Borges Blanques.
«Geografia General...» per C.Rocafort.
L'església de l'Assumpció és un temple neoclàssic, edificat al segle XVIII amb les pedres de l'antiga església gòtica de Sant Joan i les del castell de la població.

1913. Les Borges Blanques.
«Geografia General...» per C.Rocafort.
Detall del campanar, amb una enorme expectació davant del fotògraf.

1913. L'Albagés.
«Geografia General...» per C.Rocafort.
L'entrada «dels Aubagés» de fa cent anys.

1913. L'Albagés.
«Geografia General...» per C.Rocafort.
Detall del poble amb l'església barroca de Sant Joan.

1913. L'Albi.
«Geografia General...» per C.Rocafort.
Imatge de començament del segle XX de les runes renaixentistes del castell-palau de «l'Aubi», castell d'origen sarraí.