Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ribagorça. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ribagorça. Mostrar tots els missatges

20170712

[1736] L'Estany de Batisielles a la vall d'Estòs

2017. Juny. Estany de Batisielles, la Vall d'Estòs
(la Vall de Benasc, la Ribagorça).

La llarga i preciosa ribera d'Estòs, d'un verd-alpí imponent i amb tota la vall recorberta de flors i floretes esclatants, ens oferí al GEST belianenc un bon retomb en un assolellat diumenge de juny, invitació obligada al bany, no cal dir-ho.

Recull en Coromines la pronúncia local amb o oberta, Estòs, a tot arreu de la vall (1965). La pronúncia amb o tancada respon, doncs, a l'extensió de la pronúncia acastellanada. L'intent de desnaturalització de la toponímia ribagorçana és notòria en tots els cartells oficials i nombroses edicions de mapes, sovint amb un toc lingüístic que vol aparèixer com a aragonès però que no es correspon de cap manera amb les zones lingüístiques mil·lenàries. Així p.ex. l'ús del mot 'ibón', ivó, molt freqüent en els parlars aragonesos i occitans, ha estat des de sempre estrany a la parla ribagorçana, introduït artificialment durant els darrers decennis. O també la posada en circulació dels mots 'bal', vall,'fuen', font, fora de les valls de parlar aragonès. En una societat moderna, l'adaptació definitiva hauria de sortir d'un congrés internacional de toponímia pirinenca que retornés a mapes i cartells, amb l'acord científic de totes les parts, els topònims comuns i propis mil·lenaris segons la llengua pròpia de cadascuna de les valls. Per tant, i perdoneu-me'n la manca d'optimisme, no tindrem solució matinera, i la subtil i silent substitució lingüística en la toponímia pirinenca continuarà (igual que en tants altres àmbits).

L'etimologia d'Estòs (amb o oberta, doncs, en el parlar benasquès tradicional) remet a l'arrel bascoide EST-, ESTO-, amb el significat de cleda, pleta, lloc per guardar-hi el bestiar, una explicació que s'adiu ben bé a la geografia natural i economia pecuària seculars de la vall, ufanosa d'herbei de cap a cap i de baix a dalt.