Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ribagorça. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ribagorça. Mostrar tots els missatges

20250906

[2702] Ciutats catalanes al mapa de Darnius al segle XVIII

 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo mapa de Catalunya de 1726, obra del comte de Darnius, Oleguer de Taverner i d'Ardena, és un document de gran valor que reflecteix no només una representació geogràfica, sinó també un testimoni polític i militar. Creat per encàrrec reial poc després de la Guerra de Successió per un dels nostres botiflers més destacats, la finalitat n'era principalment estratègica: detallava amb una precisió inèdita la xarxa de camins i les fortificacions de les ciutats importants per a la defensa del territori. Visualment, lo mapa destaca per la sumptuosa cartel·la dedicada al monarca Felip V, un clar gest d'adhesió al nou poder borbònic. A més del mapa general del Principat, inclou plànols detallats de places fortes com Lleida, Roses, Cardona o Castellciutat, tot evidenciant-ne l'orientació bèl·lica i de dominació de la nostra terra que buscava lo malnascut Borbó. Los plànols de viles i ciutats són col·locats als quatre cantons del mapa.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Areny de Noguera (la Ribagorça).
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo petit poble ribagorçà d'Areny, que guardava l'entrada pel sud al congost d'Escales, a Sopeira, pas cap a la Vall d'Aran. Lo plànol mostra la petita vila als peus del castell, actualment enrunat. En canvi, quan pugem per la N-230 cap a Vielha, sol ser lloc de paradeta cafè als bars i restaurants de vora la benzinera.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Barcelona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La BCN emmurallada setcentista, amb la Ciutadella ja aixecada sobre el barri de Ribera i el fort Pienc (F) que protegia la platja oriental de la futura Barceloneta. La llengenda detalla totes les portes de la ciutat.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Benasc (la Ribagorça).
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo petit plànol de la vila de Benasc és encabit en vertical al mapa. L'orientació al nord ens deixa veure la vila setcentista sota el castell. 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Berga.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Lo castell sobre la capital berguedana. S'hi observen també los camps de conreu i algun jardí.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Barcelona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Descripció que fa l'autor del mapa, en lo castellà oficial imposat des del Decret borbònic de Nova Planta. 

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Cardona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La ciutat de Cardona després de la Guerra de Successió, amb la ubicació de la muntanya de sal.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Castellciutat, la Seu d'Urgell.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
Les fortificacions i torres defensives de Castellciutat per damunt de la Valira.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Girona.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La ciutat gironina, envoltada de muralles i migpartida per l'Onyar, que desguassa al Ter al nord de la ciutat.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius: Hostalric, la Selva.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La fortalesa d'Hostalric i la vila allargassada sobre la vall de la Tordera.

1726. Ciutats del mapa del Comte de Darnius. Roses, l'Empordà.
 «Nuevo Mapa del principado de Cataluña y sus confinentes... que saca a luz... D. Olaguer de Dàrdena... conde de Darnius...» (Gallica).
La ciutadella de Roses i lo petit poblet de pescadors.


[2661] La Catalunya Nord del segle XVIII

Quinalafem.blogspot.com  

Posted by
Labels: , , , , , , , ,

20241130

[2627] «De les fonts del Mulleres a les planes de Corbins», lo Poema del Ribagorça

 

1929. «Lo poema del Ribagorça», Mn. Antoni Navarro i Grangé (1867-1936),
il·lustracions de D'Ivori, «Vida Lleidatana», setembre (FPIEI).

1929. «Lo poema del Ribagorça», Mn. Antoni Navarro i Grangé (1867-1936),
il·lustracions de D'Ivori, «Vida Lleidatana», novembre (FPIEI).
Aquesta breu epopeia sobre la Noguera Ribagorçana fou publicada llavors per primer cop, i fou l'homenatge poètica de l'autor a la seua terra nadiua. Lo poema és una oda al riu Noguera Ribagorçana i a la natura de la comarca de la Ribagorça, consta de sis parts, precedides per 24 versos heptasíl·labs introductoris. Combina versos d'art major i quartets, amb referències geogràfiques, religioses i del món clàssic.
Ressegueix lo curs del riu Noguera Ribagorçana des del naixement a les fonts del Mulleres fins a la unió amb lo Segre a Corbins. No només descriu la geografia, sinó que també incorpora elements de la història i la cultura mil·lenària d'aquesta terra, com les falles de Casós i llegendes com la del Cos Sant de Sopeira. Mossèn Anton Navarro, nascut a Vilaller, va ser un poeta reconegut de la seva època, guanyant nombrosos premis literaris i sent proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona del 1922. Morí assassinat durant la repressió anarcoide que provocà l'aixecament franquista del 36. 
La publicació lleidatana va acompanyar lo text amb il·lustracions del dibuixant D'Ivori, pseudònim de Joan Vila i Pujol (1890-1947), destacat il·lustrador barceloní durant els anys 1920. Va formar part d'un grup d'artistes polifacètics que van destacar en la il·lustració durant el període noucentista, amb figures com J. Obiols, Xavier Nogués, Lata (o Labarta), Opisso i Junceda.

Los versos introductoris enceten lo text amb heptasíl·labs de marcat i ràpid ritme, com les mateixes cantaires aigües ribagorçanes, que esperen recuperar temps de glòria futura:
«Des de les fonts de Mulleres
a les planes de Corbins,
rodolant entre cingleres, 
alegrant els vells camins
les aigües del Ribagorça 
van cantant una cançó
que és el símbol de llur força
i la veu d'un llarg dolor
que és la santa profecia
de la glòria del futur,
esperança i alegria,
oració, plany i conjur».

Lo primer cant és dedicat a Sant Valeri, poderós castell 
«a les gemades planes/
d'Aneto i de Senet», 
baluard en la defensa del país contra l'enemic sarraí. La narració històrica i la magna descripció del feréstec paratge natural pirinenc presidit pel Besiberri exigeixen lo pas al narratiu decasíl·lab amb cesura.  

1929. «Lo poema del Ribagorça», Mn. Antoni Navarro i Grangé (1867-1936),
il·lustracions de D'Ivori, «Vida Lleidatana», setembre (FPIEI).
De la Ribagorça, lo culte a Sant Valeri s'expandí cap al Baix Cinca amb la conquesta de Ramon Berenguer IV al segle XII. Una ermita dedicada al sant baró (segons lo catòlic parer) fou aixecada al terme de Vilella de Cinca sobre les restes d'un antic mausoleu romà, a l'antic nucli de Daimús, desaparegut cap al segle XV. L'Almenara de Daimús era emprada sota domini sarraí com a talaia de guaita per vigilar les incursions cristianes. 

1929. «Lo poema del Ribagorça», Mn. Antoni Navarro i Grangé (1867-1936),
il·lustracions de D'Ivori, «Vida Lleidatana», setembre (FPIEI).
Descripció de la coneguda cascada que lo riu fa al terme de Senet, amb referència a les antigues mines de plom i zenc d'Estet, Cierco i Forcat. Allò lo riu pot escoltar 
«el càntic dels minaires 
que en la tenebra van furgant».

1929. «Lo poema del Ribagorça», Mn. Antoni Navarro i Grangé (1867-1936),
il·lustracions de D'Ivori, «Vida Lleidatana», setembre (FPIEI).
Al tercer cant, lo riu abandona de la vall de Barravés per acostar-se a Vilaller. L'autor reprèn lo tema historicollegendari de la conquesta, cristiana és clar, de manera que escombra sempre cap a la seua catòlica casa. Les cites de Benasc, Vilaller, del Ru, Benavarri, i després les referències a les muntanyes de Castanesa, lo Comadelo, lo Carós, coll de Sarreres conformen la geografia natural i històrica de la Ribagorçana: un antic i comú territori comtal, avui maltractat per les divisions administratives espanyoles. La terra dels ilergets, com en diu Coromines en l'etimologia del Llardana (<ILERDANA<ILER(GE)TANA). 
Les falles ancestrals no falten a la descripció del capellà, 
«el gran riu de foc... 
seguint la cursa del fallaire ardit». 

1929. «Lo poema del Ribagorça», Mn. Antoni Navarro i Grangé (1867-1936),
il·lustracions de D'Ivori, «Vida Lleidatana», setembre (FPIEI).
Imitant en tot moment l'estil verdaguerià, s'hi insereix una balada pastoral, però no pas episcopal en aquest cas, sinó del vell lloc comú literari del senyor que acaba rendit als encants de la pastora: 
«el rei galant la fa regina
del seu reialme i se l'endú»
...tot ben bucòlic i socialment i falsa igualitari. Visió social pròpia de l'Església fins als mossens rojos postconciliars dels anys 60 i 70 del segle XX. 

1929. «Lo poema del Ribagorça», Mn. Antoni Navarro i Grangé (1867-1936),
il·lustracions de D'Ivori, «Vida Lleidatana», setembre (FPIEI).
La cascada de Senet.

1929. «Lo poema del Ribagorça», Mn. Antoni Navarro i Grangé (1867-1936),
il·lustracions de D'Ivori, «Vida Lleidatana», setembre (FPIEI).
Al cant quart, lo riu abandona lo Pirineu i enceta son curs mitjà, a partir de Sopeira i l'antic i feréstec pas d'Escales, avui colgat sota les aigües del pantà. La ribagorçana vall de Boí a l'un costat i l'altre del riu Tor és repassada, fins que les aigües acaben a la Noguera. És clar que és catòlica vall: de la Marededeu de Caldes als campanars romànics, patrimoni de la Humanitat, segons l'autor 
«tresor de l'art i cristiana fe». 
Després ja les aigües cap al Pont de Suert i Cellers, l'antic poble ribagorçà (no el confongueu pas amb lo pallarès, al costat de l'altra Noguera) i d'allà fins a les Escales, a on lo riu feia precisament això, una sèrie de salts escalats, ara colgats sota les aigües. Un cop superat lo congost, lo riu s'obre a Sopeira, a on un altre monestir, d'Alaó, en controlava i cobrava l'estratègic pas: 
«l'antic cenobi de la O encantat»,
 amb referència inclosa al Cos Sant o Cossant, la llegenda del cos incorrupte de l'abat siscentista.
1929. Sopeira, la Ribagorça.
«Àlbum Meravella. Llibre de belleses naturals i artístiques de Catalunya», vol. II.
«i és cada gorg una tenebra densa
i en cada cova hi ha un monstre udolant.
Així l'infern es dibuixà en la pensa,
divinitzada i fèrvida, del Dant».

1929. «Lo poema del Ribagorça», Mn. Antoni Navarro i Grangé (1867-1936),
il·lustracions de D'Ivori, «Vida Lleidatana», setembre (FPIEI).
Al Cant cinquè, lo riu s'estavella contra lo Montsec, l'últim obstacle per guanyar la plana ilergetana a la qual s'aboquen la Ribagorça i la Ribagorçana a través dels congostos de Tragó, avui també sota les aigües de l'embassament de Santa Anna: 
«Aquí terra i aigües són viu espectacle
 i remor eterna del cant infinit»,
 viva imatge de la immensa creació.

1929. «Lo poema del Ribagorça», Mn. Antoni Navarro i Grangé (1867-1936),
il·lustracions de D'Ivori, «Vida Lleidatana», setembre (FPIEI).
Lo poema de la Ribagorçana es tanca amb un darrer cant de Glòria, de consumació del trajecte natural i històric i geogràfic ribagorçà: 
«Amb les aigües del Segre i Pallaresa, 
ha barrejat sa escuma fecundant, 
i veu al fons una ciutat estesa 
i un campanar gegant», 
Lleida, hereua de «la vella Ilerda... bruna de sols i vents».

1929. «Lo poema del Ribagorça», Mn. Antoni Navarro i Grangé (1867-1936),
il·lustracions de D'Ivori, «Vida Lleidatana», setembre (FPIEI).

1929. «Lo poema del Ribagorça», Mn. Antoni Navarro i Grangé (1867-1936),
il·lustracions de D'Ivori, «Vida Lleidatana», setembre (FPIEI).
En aquesta terra baixa, a on regna la deessa Ceres, lo riu s'adreça a la ciutat lleidatana per implorar-li la intercessió per a un futur renovat, lluny d'aquell aleshores present agònic i abandonat dels nous temps. Poc podia pensar l'autor que un parell de decennis després, los pantans de l'ENHER acabarien de ferir la Ribagorça amb una riquesa passatgera mentre los beneficis els cobrarien (els cobren encara) lluny de la terra, que ha vist emigrar la gent, tancar portes i porticons de cases, escoles, botigues i serveis. Només la natura l'aguanta per moments, a costa de deixar-se trepitjar pel turista nou-ric.
Com a la balada de la pastora, l'autor desitja «el bes d'un rei», un príncep que desperti la bella dorment. Òbviament, metàfora de temps millors. Que només poden ser republicans, oi?

Per a una edició pròpiament literària i estudi com cal del text, veg. l'estudi de Xavier Macià (2003, repositori UdL). Amb il·lustracions de Víctor P. Pallarès.







Posted by
Labels: , , , , , , , ,

20241123

[2624] La Ribagorça de fa cent anys, 1932

 

1932. Beranui (la Ribagorça).
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
Congregació de gent de les valls ribagorçanes a Beranui, alguns dels quals havien fet fins a vuit hores de camí, per fer reclamació de la construcció d'una carretera.

1932. La Ribagorça.
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
Article del polític republicà i d'esquerres, Casimiro Lara Serrate, natural de Sarinyena, als Monegres. Hi explica l'abandó de la comarca ribagorçana, «el antiguo condado... entre los ríos Ésera i Noguera Ribargozana, al pie del macizo de la Maladeta... una faja de terreno abrupto, cuya anchura oscila enter veinte y treinta quilómetros, siendo su longitud desde el Aneto hasta Benavarri, superior a sesenta». Més enrere encara, en los temps de l'arribada dels romans a Hispània, era terra d'ilergets, que des del Segre s'escampaven fins als cims pirinencs, com ara el Llardana (>ilerdana, segons Joan Coromines).

S'hi denuncia la vida de «triste condición de lucha continua conta la Naturaleza y contra la miseria», en un territori d'una trentena de municipis a on encara no s'hi havia fet «ni una carretera, ni un camino vecinal». Bàsicament, les comunicacions seguien sent les mateixes que deu segles enrere, «aparte de las sendas milenarias». S'hi testimonia que en aquest racó de món «se sigue hablando como lengua vernácula el catalán».

1932. La Ribagorça.
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
Mapa de la Ribagorça.

1932. La Pobla de Roda (la Ribagorça).
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
Vista del carrer Major. Des d'allà s'iniciava el camí de ferradura riu Isàvena amunt per accedir a la part septentrional de la comarca. No n'hi havia d'altra. 

1932. La Ribagorça.
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
En destaca la bellesa natural, que no podia donar-se a conèixer per manca de vies d'accés. I hi afegeix un exemple: lo carter de Bonansa a la Pobla de Roda tenia 35 quilòmetres com a recorregut oficial, amb sou de 1.200 pta. a l'any. La població vivia molt disseminada en petits llogarrets: al partit judicial de Benavarri hi havia llavors 210 nuclis de població! Només a Cornudella de Valira es repartien en vuit poblets d'una seixantena de persones cadascun, per a un total d'uns 500 habitants. Els xiquets, matí i tarda, havien de recórrer uns quatre quilòmetres per anar i tornar a l'escola. Per camins de muntanya i barrancs que segons l'època de l'any baixaven crescuts: «estas pobres criaturas se llevan por toda comida para todo un dia, un trozo de pan más o menos duro y una sardina de cuba [arengada salada] o un trozo de bacalao crudo [badejo sec]». Tampoc a Benavarri, «ya en la zona de las carreteras», l'escola era en millors condicions. Des del poble d'Aneto a la farmàcia del Pont de Suert, calien cinc hores de camí. 
El diputat aragonés preparava un recorregut per la zona pirinenca per acostar la gent a la modernor i que els permetria veure sessions cinematogràfiques, sessions de ràdio i gramòfon i recepció de llibres.

1932. La Pobla de Roda (la Ribagorça).
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
L'escola de la Pobla de Roda, a l'edifici de Casa de la Vila, a on hi havia també el forn de pa. 

1932. Bonansa (la Ribagorça).
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
Los xiquets bonansins posen per al retratista. Probablement, la primera ocasió en què veien una càmera fotogràfica. 

1932. Cornudella de Valira (la Ribagorça).
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
Veïns davant l'edifici de l'escola municipal. 


Posted by
Labels: ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)