Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tarragona. Mostrar tots els missatges

20241202

[2628] Claustres catalans, 1926

 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre romànic de Sant Benet de Bages. 
Llavors propietat del pintor Ramon Casas.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Avui és dia celebrat: faig la primera entrada del blog amb IA, ço és, la dita intel·ligència artificial, que està de moda i —diuen— s'ho ha de menjar tot. La veritat és que el resultat ha sigut satisfactori i la resposta proporciona informació prou precisa i ordenada. A banda, és clar, del comú error, que sembla que aquesta ditxosa IA perpetuarà, de confondre'ns amb los nostres estimats veïns del ponent peninsular. Vet aquí lo text:

«'Forgotten Shrines of Spain' és una obra publicada per primera vegada el 1926 per J.B. Lippincott Company. El llibre ofereix una exploració detallada dels monestirs i santuaris menys coneguts d'Espanya, proporcionant als lectors una visió única d'aquests llocs sagrats llavors oblidats. L'obra consta de 311 pàgines i està il·lustrada amb 67 fotografies preses per Arthur Byne, el marit de l'autor. Aquestes imatges juguen un paper crucial en la documentació visual dels llocs descrits, oferint als lectors una rica perspectiva visual que complementa el text. El llibre no només descriu aquests santuaris oblidats, sinó que també proporciona indicacions sobre com arribar-hi, fet que el converteix en una guia pràctica per a aquells interessats en explorar aquests indrets.
Mildred Stapley Byne, l'autora, era una experta en art i arquitectura, i aquest coneixement es reflecteix en la profunditat i detall de les seves descripcions. El llibre també inclou un mapa, que ajuda els lectors a situar geogràficament els llocs descrits».

Afortunadament, alguns dels indrets que la publicació detalla han passat a mans públiques. Però encara hi ha molta feina a fer amb les propietats religioses. Cal conservar lo nostre passat, malgrat la petjada integrista del catolicisme, però caldria que los poders públics en garantissin un ús cultural i laic. Majorment, n'hem pagat la restauració amb impostos.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre de la catedral de Tarragona.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre de la catedral de Barcelona.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre romànic de Sant Cugat 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre romànic de la catedral de Girona.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
La magna romànica portalada enciclopèdica de Ripoll.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
La portalada daurada de Poblet, que deu el nom al daurat que recobria de les antigues portes de fusta.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Lo dormitori dels novicis, Poblet.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Lo lavatori o rentador de Poblet, per a la higiene dels monjos hortolans.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Les tombes dels abats a la sala capitular. 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Lo celler de Poblet, avui molt restaurat i amb un terra lleunt de parquet, just a la base de les columnes, que deixen lo soterrani visitable a sota. 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre de Poblet. Aviat començarien los treballs de restauració de les tombes reials.
Posted by
Labels: , , , , ,

20241105

[2615] Per la Catalunya del Vuit-cents: Tarragona ciutat

 


1895. Tarragona, la Torre de Pilat.
«Lo Teatro Regional», de 9 de febrer (ddd-uab). 
 Les restes romanes.

1895. Tarragona, la Torre de Pilat.
«Lo Teatro Regional», de 9 de febrer (ddd-uab). 
 La Torres dels Escipions.

1895. Tarragona, la Torre de Pilat.
«Lo Teatro Regional», de 16 de febrer (ddd-uab). 
 Lo Portal medieval de Sant Antoni de l'antiga muralla, encara existent.

1895. Tarragona, la Torre de Pilat.
«Lo Teatro Regional», de 9 de març (ddd-uab). 
 La creu gòtica al seu emplaçament original.
 
1895. Tarragona, la Torre de Pilat.
«Lo Teatro Regional», de 3 d'agost (ddd-uab).
La catedral tarragonina.

1880. Lo Portal de Sant Antoni, Tarragona.
«La Ilustració Catalana», d'octubre [sic], (BdC).

1880. La Creu de Sant Antoni, Tarragona.
«La Ilustració Catalana», d'octubre [sic], (BdC).

1880. La portella ciclòpia, Tarragona.
«La Ilustració Catalana», d'octubre [sic], (BdC).

1880. La Catedral, Tarragona.
«La Ilustració Catalana», d'octubre [sic], (BdC).

1880. La muralla romana, Tarragona.
«La Ilustració Catalana», d'octubre [sic], (BdC).

1880. L'Arc de Triomf, Berà (lo Tarragonès).
«La Ilustració Catalana», d'octubre [sic], (BdC).
L'Arc de Sura, I aC.

1880. La Torre dels Escipions, Tarragona.
«La Ilustració Catalana», d'octubre [sic], (BdC).

1880. L'Església de Sant Pere, Tarragona.
«La Ilustració Catalana», d'octubre [sic], (BdC).

1880. L'Església de Sant Pere, Tarragona.
«La Ilustració Catalana», d'octubre [sic], (BdC).






Posted by
Labels: ,

20240605

[2591] Antigues estampes de Catalunya


 

1856. BCN. La Plaça Reial.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 19 d'agost de 1934 (ddd-UAB).
La nova plaça barcelonina fou inaugurada al 1856 en lo solar d'un antic convent, tota enjardinada i amb una gran peanya per a l'estàtua eqüestre del rei (espanyol) de l'època. Només se n'exposà el model de guix, al 1869, però mai no s'hi acabà posant la definitiva en bronze. Cal no confondre-la amb la medieval Plaça del Rei, en honor —aquesta sí— als reis catalans de la nostra Corona d'Aragó.

Ara fa cent anys, els suplements dominicals dels diaris parlaven de literatura i d'història. Avui, ens donen consells bàsics d'autoajuda: com cuidar els fills, com triar unes vacances, quins vins o restaurants ens cal conèixer, trèquings a terres llunyanes o ciutats del món que hem de visitar si us plau per força... La història del propi país hi és desconeguda, i encara menys a les portades.

Segle XIX. BCN. La Duana.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 6 de maig de 1934 (ddd-UAB).
Lo Pla de Palau al segle XIX. A l'esquerra, el gran edifici de la Duana. La imatge és presa mirant cap a ponent, des de davant l'estació de ferrocarril, aproximadament. 

Segle XVIII. BCN. Setge de 1714.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 13 de maig de 1934 (ddd-UAB).
Lo setge borbònic a la capital del país. 

1806. Monestir de Montserrat.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 20 de maig de 1934 (ddd-UAB).
Un gravat de Laborde de la plaça del monestir just abans dels incendis provocats pels ocupants napoleònics.

Segle XIX. Girona. Processó del Corpus.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 27 de maig de 1934 (ddd-UAB).
La sumptuositat de la processó davant l'escalinata de la Seu gironina, tot i que molt minvada respecte de segles anteriors. La lluita contra la dominació religiosa (contra totes les religions, que no n'hi ha cap de vertadera o de millor, que totes són invenció humana) encara no s'és acabada, i continua essent font de conflicte i de guerres entre la humanitat. I ja som a ple segle XXI.

1830. Martorell, lo Pont del Diable.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 3 de juny de 1934 (ddd-UAB).
Un gravat del vell Pont del Diable martorellenc, encara en ús ara fa cent anys, tot i que li calguessin algunes obres de dignificació.

1701. Monestir de Montserrat.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 10 de juny de 1934 (ddd-UAB).
Plànol setcentista dels camins i ermites montserratines, amb el monestir murallat al centre.

Segle XIX. Lo Pont del Lledoner.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 17 de juny de 1934 (ddd-UAB).
Pont setcentista sobre el torrent del Lledoner, entre Cervelló i Vallirana. El gravat és de Ligier, dins la magna obra de Laborde. Durant el regnat del rei (espanyol) Carles IV, l'obra encara s'estava acabant. 

Segle XIX. Tarragona, Torre de Pilat.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 24 de juny de 1934 (ddd-UAB).
Un gravat de Laborde de la gairebé bimil·lenària Torre de Pilat tarragonina.

Segle XIX. Manresa, Pont medieval.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 1 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
Gravat de Laborda de la vista de la capital manresana sobre el riu Cardener, amb el vell pont, la Seu i el magne edifici barroc sobre la cova de Sant Ignasi.  

Segle XIX. Monestir de Poblet.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 8 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
Gravat del monestir abans de la decadència provocada per la desamortització de 1835.

1825. Reus.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 15 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
Una plaça reusenca «típica de les acaballes de la dominació napoleònica».

Segle XIX. Solsona.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 22 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
Gravat del castell solsonenc d'inicis del Vuitcents. Un castell imponent, arruïnat des de l'època de la tercera guerra carlina.

1824. L'Arc de Berà.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 29 de juliol de 1934 (ddd-UAB).
L'Arc romà de Berà, a tocar de l'Hostal de la Figuereta.

1818. Girona.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 5 d'agost de 1934 (ddd-UAB).
Una litografia de la ciutat gironina del Bacler d'Albe amb l'antic pont de Sant Francesc protegir per una gran torre a l'entrada. Els carros travessaven pel gual, i la gent per la passera de fusta. La Seu gironina al fons, i al centre el campanar de Sant Feliu.

1826. Lo castell de la Ribera Salada, Solsonès.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 12 d'agost de 1934 (ddd-UAB).
Una litografia de Langlois de l'època de la Guerra del Francès.

1806. Muralla romana de Tarragona.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 26 d'agost de 1934 (ddd-UAB).
Estampa de Laborde de les ciclòpies pedres dels murs romans de la ciutat.

Segle XVIII. La dansa.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 2 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
Dansa setcentista. 


1880 ca. La Plaça de la Pau, BCN.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 9 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
La plaça amb el monument a la Pau, que li donà nom, pocs anys abans que s'hi plantés el de Colom (1888). Al darrere, les parets del quarter militar i les arcades de les Drassanes medievals, amb la muntanya de Montjuïc com a decorat.

1806. Montserrat
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 16 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
L'e,mboirada muntanya de Montserrat des de Monistrol, a la riba del Llobregat.

1806. Manresa, la Torre del Breny.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 23 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
L'antic monument sepulcral romà convertit en masia. 

1806. Lleida.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 30 de setembre de 1934 (ddd-UAB).
La Suda i la Seu Vella des del camí de Fraga, al peu de Gardeny, enllà de la Porta de Sant Antoni. A l'esquerra, hi destaca lo campanar de Sant Llorenç i, a la dreta, les torres de la Catedral Nova. 

1806. Tarragona.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 14 d'octubre de 1934 (ddd-UAB).
La ciuat de Tarragona des del camí ral que hi arribava pel nord. A la cruïlla, un gran molló, indicatiu de les direccions.

1668. Vilafranca del Penedès.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 21 d'octubre de 1934 (ddd-UAB).
La ciutat penedesenca tota reclosa dins la muralla, en los temps reculats de la Guerra dels Segadors.

1668. La Casa de la Ciutat, BCN.
«La Veu del Diumenge, suplement gràfic de la Veu de Catalunya», 
de 4 de novembre de 1934 (ddd-UAB).
L'ajuntament barceloní a mitjan segle XIX, quan se'n va enderrocar la façana gòtica per obrar la Plaça de Sant Jaume: «Hom arribà a temps de salvar el portal i la bella estàtua de l'arcàngel Sant Rafael que el protegia».


[636] El món per un zograscop


Quinalafem.blogspot.com

Posted by
Labels: , , , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)