Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Peníscola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Peníscola. Mostrar tots els missatges

20180304

[1810] La nostra costa divuitesca

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

Un preciós mapa acolorit de la costa dels Països Catalans gairebé completa. Aquest cartògraf era d'origen anglès, membre d'una nissaga dedicada durant els segles XVII i XVIII a la representació cartogràfica.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

La representació de la costa del Principat, una mica massa plana i rectilínia, però interessant en algun dels detalls.

1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

El port de Palamós, un dels més destacats històricament a Catalunya. També hi veiem les poblacions de Calella de Palafrugell, Sant Feliu i Pineda. Alguns topònims apareixen molt desdibuixats. Això és degut al fet que molts dels mapes eren fets sobre còpies anteriors, que comportaven freqüents errors de transcripció fins arribar a la desfiguració dels noms.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

La ciutat de Barcelona amb el moll i el port. Mataró a l'un costat, Montjuïc a l'altre. La desembocadura del Llobregat amb el Garraf i, potser, Cubelles.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

La costa central fins a Tarragona. El castell de Tamarit ben visible.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

La Costa Daurada de fa tres-cents anys, des del Cap de Salou fins al Delta. Entremig, la torre de Miramar de Mont-roig, la torre dels Penyals (actualment a Miami), la riera de Llastres amb l'Hospital de l'Hospitalet, i el castell de Sant Jordi un cop superat el Coll de Balaguer. Pràcticament fins a l'Ampolla, un territori poc poblat, inhòspit, ventós i difícil per al viatger.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

El delta de l'Ebre en formació. La punta de la Banya i el port dels Alfacs, ja ben formats, però la punta del Fangar encara representada com una illa. Més avall, Vinaròs, Benicarló i Peníscola en sa particular península.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

La costa valenciana, amb el Túria ben marcat i el port del Grau, però sense l'albufera.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

Detall de Cullera, Gandia i Oliva.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

Detall de Dénia i Xàbia, i del Cap de la Nau, dit aleshores de Sant Martí.


1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

Les Balears i les Pitiüses, poc proporcionades.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

Detalls d'Eivissa i Formentera. Amb una àncora s'hi marquen els diferents ports naturals que permetien als vaixells de resguardar-s'hi.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

L'illa de Mallorca i principals ports naturals.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

Detalls de la costa mallorquina. 
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

L'illa de Menorca, amb el gran port de Maó i l'ermita de Fàtima de Favàritx, amb el nom afrancesat de Nostra Dama de Tour.
1705 ca. «The Sea Coast of Valencia and Catalonia with the Island of of Maiorca, Menorca and Iviça»,
Cartògraf: Samuel Thorton, The New York Pubic Library.

Detalls del port de Maó i del port natural de Fornells.

20180119

[1792] Lo Delta del segle XVII

1713. «Les Côtes de Valence et Catalogne» (Gallica),
«Cartes générals et particulières de la Mar Meditérranée», Henry Michellot.
El perfil de la costa catalanovalenciana a cavall del Delta, en una carta de navegació de començament del segle XVIII, però que representa un estat del Delta molt més antic, almenys d'un segle abans.
1713. «Les Côtes de Valence et Catalogne» (Gallica),
«Cartes générals et particulières de la Mar Meditérranée», Henry Michellot.
La costa valenciana fins a les terres altes d'Orpesa. De Peníscola avall: «Ces terres sont fort hautes». A més de Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Orpesa, s'hi assenyalen les torres de defensa principal d'aquesta part de la costa. 


1713. «Les Côtes de Valence et Catalogne» (Gallica),
«Cartes générals et particulières de la Mar Meditérranée», Henry Michellot.
Detall de l'escarpada costa, dita turísticament dels Tarongers, «del Azahar» en la llengua dels nostres veïns de l'interior peninsular.
1713. «Les Côtes de Valence et Catalogne» (Gallica),
«Cartes générals et particulières de la Mar Meditérranée», Henry Michellot.
Detall de la costa nord de Castelló, amb Benicarló i Vinarós, amb el poble més a dins i el Grau amb torre i cases de pescadors al mar. 
1713. «Les Côtes de Valence et Catalogne» (Gallica),
«Cartes générals et particulières de la Mar Meditérranée», Henry Michellot.
Detall de l'istme que lliga Peníscola amb la terra ferma.
1713. «Les Côtes de Valence et Catalogne» (Gallica),
«Cartes générals et particulières de la Mar Meditérranée», Henry Michellot.
La costa sudcatalana des de Salou fins al Delta. Totes les principals poblacions i les torres de guaita que poblaven les parts costaneres més escarpades. El Delta s'observa encara en plena formació, tot i que probablement en una imatge copiada de mapes anteriors i potser ja un pèl antiquada per a l'època.
1713. «Les Côtes de Valence et Catalogne» (Gallica),
«Cartes générals et particulières de la Mar Meditérranée», Henry Michellot.
El Cap de Salou amb dos torres de defensa i guaita. A l'interior, Vila-seca, i Salou davant la platja, que s'allarga costa avall, tal com marca el puntejat del dibuix, que assenyala que es tracta de terres baixes.

. A banda de Reus, també a l'interior una mica desplaçada, semblen apreciar-se una torre de guaita a l'alçada de Cambrils, la població de Mont-roig, la torre dels Penyals o Espanyals, als penya-segats de l'actual Miami Platja, el lloc de l'Hospitalet i potser la torre del Torn.
1713. «Les Côtes de Valence et Catalogne» (Gallica),
«Cartes générals et particulières de la Mar Meditérranée», Henry Michellot.
Detall de Salou quan no era més que un senzill poble de pescadors.
1713. «Les Côtes de Valence et Catalogne» (Gallica),
«Cartes générals et particulières de la Mar Meditérranée», Henry Michellot.
El gran Golf de Sant Jordi, sobre el qual aclareix l'autor que no l'ha pas vist. S'hi assenyalen la torre de Sant Jordi, la d'Amposta i tres torres al Delta nord. La banya del Fangar no apareix ni tan sols formada. 
1713. «Les Côtes de Valence et Catalogne» (Gallica),
«Cartes générals et particulières de la Mar Meditérranée», Henry Michellot.
El Delta davant de Sant Carles de la Ràpita, amb indicació de les runes del Reial Monestir de Nostra Senyora de la Ràpita, amb la petita però prominent serra del Montsià al darrere. Hi veiem altres torres i els pobles d'Alcanar i d'Amposta, i la indicació de les «marescages» o maresmes deltenques. 

La comunitat femenina del monestir ja decidí d'instal·lar-se a Tortosa a final del segle XVI, i el lloc restà enrunat arran de l'embarcament dels moriscos expulsats al 1610.
1713. «Les Côtes de Valence et Catalogne» (Gallica),
«Cartes générals et particulières de la Mar Meditérranée», Henry Michellot.
El Delta era conegut als mapes francesos com a «Baie dy Zoffa», badia de Zoffa o Soffa. 
1734. «Le Grand Dictinaire Geographique et Critique»,
M. Bruzen la Martiniere.
Diccionari de geografia del geògraf reial del primer Borbó repressor (espanyol), amb l'entrada dedicada a la badia dels Alfacs o de Zoffa.
1734. «Le Grand Dictinaire Geographique et Critique»,
M. Bruzen la Martiniere.
«La Baye du Zoffa est fort grande, ayant dix à douze milles de longeur, et quatre a cinq de largeur...», formada de nombroses illes baixes sorrenques i maresmes. L'entrada a la badia és imperdible: només cal guiar-se pel Montsià, o «Montagne de la Ravitta, qui paroît du fort loin. S'hi explica la manera d'entrar a la badia evitant els perills de les traïdores aigües poc profundes, on «il y a très-peu d'eau».
1734. «Le Grand Dictinaire Geographique et Critique»,
M. Bruzen la Martiniere.
Continua el text explicant l'emplaçament del monestir de la Ràpita, vist des del mar i aleshores ja un «vieux monastère», i de la veïna «Tour de garde quarrée sur une petite eminence». Una mica més avall hi havia una altra «tour ronde de garde armée d'une piece de canon». Hom podia proveir-se d'aigua a la font o pou del monestir, i també de llenya. A l'est del monestir, en una petita illa baixa hi havia aixecada la Torre de Sant Joan, concretament a deu milles. Tota la costa entre el monestir fins al davant de l'illa és plena de maresmes i estanys «bordez de grands arbres, mais dans les terres ce sont partout de hautes montagnes». Amposta era una petita vila a la plan, cinc milles al nord-est del monestir.

L'últim paràgraf es dedica a la «Rivière de Tortose». D'una banda a l'altra del Delta, «il y a plusieurs isles fort basses, bordées de sable, qui s'avancen fort au large; en forte qu'il faut faire un grand tour pour aller dans la Rivière de Tortose». S'hi destaquen els munts de sal aplegada a les illes que conformaran en el futur la punta de la Banya, «qui de loin paroissent fort blancs, et deux tours de garde», entremig de les quals hi hagué una cabana.







1713. «Les Côtes de Valence et Catalogne» (Gallica),
«Cartes générals et particulières de la Mar Meditérranée», Henry Michellot.
El Delta en plena formació. A l'antiga desembocadura, un petit nucli de cabanes de pescadors, qui sap si el futur llogaret de la Cava, que feia cap a mig segle que s'havia constituït:

L’any 1996 a la revista del Museu del Montsià el professor d’història, Sr. Xavier Ribas i Vilanova, va publicar que el nom de La Cava deriva de l'any 1666, quan alguns propietaris que tenien finques seguint el riu per la zona del Bosc, Peregó, l'Arenal, Illa de Mar, etc., es van reunir per a cavar una sèquia, des del revolt que el riu feia enfront del que es deia Punta Grossa, girant cap al nord i anant a desembocar al Goleró i la Torre de l'Àngel (Platja de la Marquesa) per mirar d'evitar que el riu se'ls mengés les finques en cada riuada, molt habituals en aquelles temps. Van construir la sèquia des d'aquell revolt fins al que en aquell moment era el Pantà (l'antic Port Fangós). A l'hivern següent, les primeres riuades, van fer que aquella sèquia esdevingués la sortida principal del riu, i des d'aleshores, el riu que anava cap al nord es va anant rublint. Quan es va llogar gent per fer l'excavació de la sèquia, la veu popular en va començar a dir "la cava" perquè segur que el temps que va allargar-se'n la construcció hagué de ser prou llarg, com qui deia que anava a 'la plantada' per dir a plantar arròs (viquipèdia).


La gran Torre del Riu podria ésser la de Camp-redó o Font de Quinto, del segle XIV, situada davant la Torre bessona de la Carrova, avui totes dos terra endins, allà on hi havia hagut l'antic estuari que detalla el dibuix, i que controlaven l'accés al port de Tortosa. Se sol contar que hi havia una cadena que es tibava i restava aixecada en cas de perill per tal de barrar la pujada de vaixells enemics. Ara bé aquesta darrera no apareix al mapa; en canvi s'hi situen dos petites torres defensives més.
1713. «Les Côtes de Valence et Catalogne» (Gallica),
«Cartes générals et particulières de la Mar Meditérranée», Henry Michellot.
Dtall de la Punta de la Banya, llavors en formació, amb els munts de sal assecant-se al sol. A dins la badia, la illeta de la Torre de Sant Joan.
1713. «Les Côtes de Valence et Catalogne» (Gallica),
«Cartes générals et particulières de la Mar Meditérranée», Henry Michellot.
La rosa dels vents del mapa, que apunta cap al Nord terraqüi i el Nord magnètic.

20161023

[1549] La costa catalanovalenciana de Piri Reis, segle XVI

1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Piri Reis (1470 ca - 1553) compongué el recull de portolans anomenat «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació) cap al 932 AH del calendari otomà i el dedicà al seu «magnificient» soldà Solimà I. Amb cinquanta anys fets, es tractava d'una obra de maduresa, que recollia la dedicació de tota una vida dedicada a la geografia i la cartografia, amb més de 240 portolans d'exquisida. gràcil i bella execució, amb tot de fins detalls del perímetre de la Mediterrània, i de ses badies, caps, penínsules, deltes, serralades i ciutats.

Ahmed Muhiddin Piri fou, a més, almirall de la flota otomana en aquell tombant de segle de la descoberta colombina. Modernament, la fama li arribà al 1929, quan al Palau de Topkaki d'Istanbul fou descobert un bocí de mapamundi que mostra les terres del Nou Món, només vint anys després de la descoberta, al 1513. Com a militar, visqué les grans vicissituds bèl·liques de la Mediterrània i del Golf Pèrsic del seu temps, en constant lluita contra els vaixells de la Cristiandat, portuguesos sobretot. A les seus belleses, cap als 90 anys, va oposar-se al valí otomà de Bàssora per la qual cosa fou decapitat sense cap altra contemplació.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa catalana i valenciana des del Cap de Creus fins a l'Albufera i la badia de Dénia, molt exagerada, amb el gran estuari del Delta de l'Ebre molt ben dibuixat. Les dos roses dels vents acolorides, amb indicació del nord geogràfic, i la característica execució de la costa a base d'entrants semicirculars encadenats, sempre de línia roja i groga, amb els corrents fluvials en blau, les grans ciutats costaneres ben emplaçades, conformen una preciositat de làmina, molt diferent a l'execució dels portolans europeus d'aquell temps.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa catalana: a dalt, el Cap de Creus i la badia de Roses, que són prou identificables, i al sud, distingim a la perfecció el Delta ebrenc i la peninsuleta de Peníscola amb l'illa Grossa de l'arxipèlag dels Columbrets, molt important per a la navegació costanera durant segles. Al mig, les dues grans ciutats portuàries catalanes, Barcelona i Tarragona.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El mapa girat al nord geogràfic se'ns fa més reconeixible.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa valenciana: el gran golf de dalt a baix, fins a l'albufera i el Cap de la Nau. La capital, emplaçada a la dreta del Túria, terra endins, de manera del tot exacta.  
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El mapa més alineat al nord geogràfic, de Tortosa a València.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Hem girat el mapa per contemplar de manera frontal la costa catalana de cap a cap. De dreta baixant per avall, la badia de Roses amb la ciutat dibuixada, la badia i vila de Palamós i les de Sant Feliu o potser Blanes, fins arribar a Barcelona, on sembla veure-s'hi el sortint del moll. Al sud de la ciutat, la inconfusible torre abanderada del Castell de Montjuïc. La ciutat de Tarragona hi és molt clarament situada a primera línia de mar, amb el Cap de Salou al sud i tota la badia, seguida de l'allargassada badia de Sant Jordi fins al Delta.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El Delta de l'Ebre a començament del segle XVI, quan començava la formació de les banyes, la del Fangar al nord, i la dels Alfacs al sud.

La ciutat de Tortosa, ben emplaçada just a l'inici del delta, i una línia de costat a costat de riu, com si del pont tortosí es tractés. El mapa de la costa representa bona part de rius i grans torrents: pujant cap a Tarragona, potser una riera de la Serra de Llaberia o de l'Argentera; més amunt de la ciutat, potser la riera de la Bisbal i després, el Foix; en canvi, arribant ja a Barcelona, el Llobregat, a tocar de Montjuïc, no hi surt pas ben retratat.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
El preciós acoloriment del Delta de l'Ebre. La precisió dels mapes de Piri Reis fa suposar que, si bé no del tot exactes en el detall, la disposició general dels grans arenys i dels braços del riu sí que devia d'ésser molt aproximada a la realitat. L'autor, com a almirall, tenia a la seua disposició tot l'arxiu de mapes de l'imperi turc, i sovint feia servir diverses fonts cartogràfiques per fer dibuixar els seus. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
L'istme de Peníscola amb la ciutat al damunt de la penya. L'exageració de les proporcions de la petita península demostra la seua importància estratègica. La disposició de les platges, més allargada al nord, més tancada al sud, hi queden molt ben reflectides. En un blau molt potent, la Columbreta grossa, amb l'ornament d'una galera, en què apreciem els pals i la filerada de rems.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La ciutat de Tortosa, amb el pont desplaçat, i els braços del Delta. De fet, la vila antiga és a la marge esquerra de l'Ebre, i no pas davall. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La ciutat de Tarragona, amb la punxa del Cap de Salou ben visible a sota, i les llargues platges de la Costa Daurada per tots cantons. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).

La capital catalana, Barcelona, i el castell de Montjuïc amb l'antic i tradicional sistema de senyals de navegació. Sembla que el moll de port hi és dibuixat, curiosament tot rectilini i en angle recte quan les línies corbes predominen i s'adeien amb la forma primigènia del moll barceloní. En canvi, és estrany que el Llobregat no hi aparegui com un gran riu, que a més acabava en un delta important, llavors ja en formació avançada. Al nord de Barcelona, el Besòs també hi és pintat, però tampoc no fa honor a la seua grandària fluvial en aquells temps.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Les viles del nord del país fins al Cap de Creus. Probablement, de nord a sud: Cotlliure o Banyuls, Roses a l'acabament del cap, Castelló, Pals, Palamós al peu de l'istme, i Sant Feliu o Blanes. Esperem que algun benvolgut lector-a amb coneixements d'àrab clàssic ens en faci arribar la lectura. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
Amb una orientació més acostumada, el mapa es fa més llegible.
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La costa del Golf de València. Al centre, el riu Millars probablement. El Grau de València al costat del Túria, en canvi, molt ben vist, tot i que a l'altre costat. És a dir, el riu desembocava al sud del port. L'entrada a l'Albufera, i l'allargassat golf de Cullera a Dénia, molt tancat en el mapa, i amb dos columnes marines ornamentals, potser a l'entrada del port de Dénia en temps del regne taifa i que l'autor va copiar d'algun antic mapa, o simplement les hi va dibuixar per fer bonic, atenent a l'anomenada de l'antic emirat de Dànniya. Més avall, Alacant, passat el Penyal d'Ifac. Amb teulada rogenca, una petita vila, potser Xàbia. 
1525 ca. La costa mediterrània dels Països Catalans, 
Piri Reis, «Kitab-ı Bahriye» (Llibre de Navegació),
(The Walters Art Museum, Baltimore, Maryland, USA).
La capital valenciana, al costat dret del Túria hi és ben emplaçada; en canvi, a l'Albufera, s'hi inclou una ciutat emmurallada, com si fos dins d'un segon llac anterior a l'Albufera pròpiament dita, i un gran riu que proveeix l'aigua. Dos detalls fabulats. L'emplaçament de Dénia, al centre d'aquesta badia excessivament closa, tampoc no li resultà del tot verista.