Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pagesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pagesia. Mostrar tots els missatges

20170605

[1719] Ullada a pobles i viles de 1900

1905. Tagamanent, el Vallès Oriental.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Les esplèndides masies d'antany, Casa Agustí de Tagamanent.
1905. Tagamanent, el Vallès Oriental.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Casa Rosanyes, una masia fortificada.
1905. La Garriga, el Vallès Oriental.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Casa Draper, masia amb esplèndida torre medieval. 

1905. El Penedès.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Una tartana de l'època, com les que, en la infantesa dels meus pares, es feien servir per anar a ciutat. 
1905. Gelida, L'Alt Penedès.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El vell castell de Gelida, enrunat. 
1905. El Penedès.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

La verema. Els carros amb les panistres plenes de raïm.

1905. El Penedès.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

La verema. Una tasca àrdua: la tria dels grans de raïm, manual, d'una panistra a l'altra. Els homes traginen les pesants panistres plenes, les dones trien. 
1905. El Penedès.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Una premsa de vi de fa cent anys, a força de braços. 
1905. Sitges, el Garraf.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

El Passeig del Dr. Robert al costat del mar, en la Sitges de fa cent anys, tot just descoberta per al turisme. 
1905. Sitges, el Garraf.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Una antiga masia fortificada amb tocs medievalitzants. 
1905. La costa valenciana.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

Vista marítima de la costa valenciana, amb l'inevitable error de l'època (spanish). 
1905. La Porta de Serrans, València.
«Letters from Catalonia and others parts of Spain»,
Rowland Thirlmere, NY (Hathi Trust DL).

L'austera i elegant porta d'entrada a la ciutat, protegida per les torres que li donen aires d'arc de triomf primigeni. Martí I l'Humà hi feu reial i solemne entrada al 1402 poc després del seu acabament (1398).

20160203

[1303] Finestra al nostre segle XIX, més

1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
La torre dels Escipions al camí ral de Tarragona, quan encara no existien ni carreteres ni cotxes ni camions, que són els seus companys actuals. «Ce cénotaphe est sur le bord de la route; il fait face à la mer, et dans le lontain on apreçoit Tarragone, ville riche et célèbre dans l'antiquité».
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Una història de la plenitud antiga a la decadència moderna.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
La ciutat de Tarragona, al fons, encara tancada dins les muralles medievals: «maintenant elle n'occupe plus que l'emplacement de son château, et tout est ruiné autour de ses remparts».
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
L'Arc romà de Berà al costat de la mar en la ruta de Tarragona a Barcelona, un monumenty simple, però de belles proporcions.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Construït a l'època de l'emperador Trajà, pel seu cònsul Licinius Sura.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
La calçada sota l'arc, que permetia un pas de carruatge.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
La ciutat de Barcelona des d'un mirador enjardinat a la falda de Montjuïc.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El tradicional elogi al poble català, aquest cop amb bons i precisos detalls històrics, que acaben amb la referència a la pesta de 1821-22, quan «cette ville éprouva toustes les horreurs d'une peste terrible, et perdit la moitié de sa population».
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
La pèrgola d'heura, ben frescal, des de la qual es contemplaven els velers del port i les torres i campanars de la ciutat encara emmurallada per totes bandes.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El Palau el Comte de Santa Coloma a la Plaça de l'antic Convent de Sant Francesc, cremat en l'incendi de les bullangues de 1835. Els Ducs de Medinaceli en reclamaren els terrenys com a legítims hereus dels Montcada i Cardona, famílies que els havien cedit els terrenys per a la construcció del convent. Els Medinaceli propiciaren la urbanització de l'espai al 1844, per regraciar-se amb el veïnat. L'antic palau remuntava a les nobles famílies medievals dels Montcada i Cardona, que s'hi traslladaren des de l'estret i insalubre carrer de Montcada, feia ja un parell de segles. 
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Disquisició de l'autor sobre l'honor i dignitat volgudament servats per la noblesa hispànica, bàsicament del país veí.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Detall de la façana del palau barceloní dels Ducs de Medinaceli, refet al segle XIX.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El Convent dels Dominics de Santa Caterina, fundat al segle XIII i desaparegut al XIX en el pla on avui hi ha el mercat que du el seu nom. 
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
En l'època de l'autor, bona part dels murs del convent ja amenaçaven ruïna. Es queixa de la «ignorance qui cause ces fureurs», tant si manen els conservadors com si manen els liberals. Ben aviat, després de l'incendi que el cremarà al juliol de 1835, poc després de l'exclaustració de la desamortització, l'església i el convent rebran el seu certificat de mort.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Vista de l'antic claustre amb els sepulcres laterals. Testimoni l'autor: «Nous avons vu cet édifice avant les dévastations révolutionnaires. Il n'y avoit pas en Espagne du plus admirable monument des styles gothique et roman».
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
«Nous reproduisons ici la partie du monestère qui étoit encore debout lors du nostre passage à Barcelone»
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
L'agulla gòtica vuitavada sobresortí al cel barceloní durant 6 segles, amb una alçada de 40 metres. A les finestres del primer pis hi havia les campanes i era rematat per una corona emmerletada
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El claustre de dos pisos de Santa Caterina de Barcelona era d'estil gòtic flamíger, rectangular de 5 x 4 arcs per costat, subdividits al seu torn en dos. Acabat ja a començament del segle XIV. El pis de dalt només tenia galeria en un dels costats. Un dels claustres, sens dubte, més elegants i d'absolut gust gòtic entre tots els de la ciutat.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Vista de la muntanya de Montserrat amb el monestir als peus. Els dificultosos i paorosos accessos que tingué durant segles contribuïren a engrandir-ne la llegenda.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Les construccions del vell claustre ja eren en ruïna en aquell començament del segle XIX. Cita l'acabament de l'església al 1599 i les tretze ermites de la muntanya santa: «Treize hermites habitoient les parties les plus agrestes de ces rochers et y vivoien sous la règle la plus austère. L'hermitage les plus élevé étoit celui de Saint-Jérôme». De les quals, «nous les avons vues habitées et abandonnées, et dans notre dernier voyage, on remarquoit encore quelques fleurs desséchées qui avoient orné les fenètres des cellules de ces pieux solitaires».
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Les trilles dels carruatges, al costat dels alts esbalços, en els estrets camins que pujaven tombant i retombant fins al monestir fan feredat. Però el prestigi del monestir és sobretot espiritual: «C'est du Montserrat que partit l'etincelle qui embrasa toute la Catalogne, dans la guerre de 1808 contre Napoléon. Le tocsin du couvent éveilla le peuple catalan, et ce couvent pris et repris six fois par les François, les Espagnols et les Anglois, finit par être livré aux flambes, un jour de suspension d'armes, sans provocation, sans combat, en signe d'adieu».
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Els pagesos catalans de fa dos-cents anys, en roba de treball, i un maragato espanyol.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Posa en valor la conservació de l'ús del ret dels cabells i les espardenyes en les dones, i en els homes, «un bonnet de feutre rouge ou violet», altrament dit, barretina.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Detall de la pubilla i l'hereu, al costat d'un maragato espanyol, en concret de la província de Lleó, que fins a començament del segle XX eren coneguts per rodar amb carros per tota la península, sobretot del nord, en aquesta vestimenta característica venent productes artesanals. Eren coneguts per la pràctica de la covada, un costum d'arrels antropològiques pel qual l'home substituïa la dona (excepte en el fet biològic del part, que només corresponia -ésclar- a la partera) en relació a la preparació de l'arribada i cura posterior del nadó.

20160202

[1302] Finestra al nostre segle XIX

1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
L'edifici barroc del Sis-cents de l'ajuntament de Palma, llavors encara sense el rellotge que s'entaforaria al balcó de dalt de tot. Es descriu la plaça com un monument de la democràcia perquè en temps sobirans, previs a l'ocupació espanyola, «vit les états de la monarchie s'assembler dans son enceinte»,en contraposició al nostre estimat Estat veí de l'oest al segle XIX, «que l'Europe a longtemps regardé comme les plus tyrannique et les plus illibéral». Què us en diré?, que en diria el cronista Muntaner!
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Detall de l'esplèndida cornisa treballada i de la façana. Els carrers no eren empedrats encara, i s'hi ressegueix la trilla dels carruatges.
1826 «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
L'associació mental d'Espanya i Portugal amb l'Àfrica formà realment part de l'imaginari europeu del Vuit-cents. El llibre del baró Taylor estava inspirada en la de Laborde (1808), però no buscava tant l'aprofundiment artístic com la mirada pintoresca. Òbviament, i seguint les concepcions polítiques del seu temps, adjectivà com a espanyol tot allò que visità, sense saber distingir l'antiga essència catalana, valenciana o balear dels nostres territoris nacionals.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
La Llotja gòtica de Palma. 
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
«La belle ville de Palma dans la douce île de Majorque est déchue de toute sa splendeur, et cette bourse ne verra pas de longtemps rouvrir ses portes fermées». El gravat en vol mostrar l'elegància i esplendor des que al segle XV fou construïda.

1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Detalls de la portalada i dels merlets. Les figures, presents sempre a tots els gravats, ajuden a fixar la proporció real i donen vida i caliu humà a les vistes.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Els pagesos mallorquins.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
En destaca el barret de palla o bé en feltre, negre o blanc, i s'esmenta el rebosillo, que en el vestit tradicional femení de Mallorca, és la peça de roba fina que cobreix el cap, els costats de la cara, l’esquena i els pits, i acaba en punta prop de la cintura; a vegades hom en duia dos, un de gran a sota i un de petit damunt l’altre.

1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Detall dels pagesos mallorquins, mascle i fembra, amb el rebosillo i davantal tradicionals.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
«Le territoire d'Orihuela [Oriola], comme celui d'Elche [Elx], est couvert de palmiers; ils y forment une fôret... Ces palmiers sont en si grand nombre... que la récolte de leurs fruits est devenue une véritable richesse pour le pays». 
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El Convent d'Oriola.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Detall del convent entremig del palmerar, que a l'autor li recorden els paisatges del Mitjà Orient.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El Pont de Mar de la ciutat de València, refet a finals del segle XVI quan una riuada s'emportà el medieval.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El darrer dels ponts de València aigües avall del Túria, «une rivière qui manque d'eau pendant onze mois de l'année: c'est le Guadalaviar», nom amb què es designa el riu en la seua naixença terolana. «Cette rivière, quoique habituellemen dessechée, est ordonée de plusieurs ponts». A l'extrem del pont, hi hagué la Porta de la Mar, que tancava la ciutadella.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El pont portava al Grau, el port de la ciutat, i tenia a l'esquerra el gran passeig de l'Albereda: «ce la que chaque soir se réunissent les personnes qui ont quelque loisir; la plupart s'y rendent dans... une tartana (sorte d'araba-turc attelée d'un cheval)». Una hora abans de la posta de sol s'hi formava una filera de carruatges que anaven amunt i avall del passeig.

Al pont, hi destaquen el dos torricons triangulars en el segon dels nou pilars, amb les escultures protectores de Sant Pasqual i de la Mare de Déu dels Desemparats.
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
L'amfiteatre romà de Sagunt, que sempre va captar l'atenció dels viatgers. 
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
Després de segles d'història plena, diu l'autor que «c'est n'est plus maintenant qu'un amas de décombres».
1826. «Voyage pittoresque en Espagne, en Portugal et sur la côte d'Afrique, de Tanger à Tétouan», de Justin Taylor (1789-1879) (Gallica).
El teatre, als peus de la fortificació de Morvedre, podia acollir fins a 8.000 espectadors. El gravat és pres des del postscenium i deixa veure l'escenari, «autrefois couvert de portiques de marbre, et les immenses gradins qui formoient l'amphitéatre».