Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canal de Seròs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canal de Seròs. Mostrar tots els missatges

20170405

[1671] Energia elèctrica pallaresa, 1916

1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
La inauguració del primer gran pantà dels Pirineus aixecà una gran expectació a tot Europa. La construcció havia començat tres anys abans, impulsada per l'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Ltd., fundada per Pearson al 1911, i per mitjà de la qual certament s'impulsà la suficiència energètica de la industrialització catalana, però també s'espolià part de la riquesa natural, paisatgística i tradicional dels pobles pirinencs, que patiren allò tan conegut de pa per avui, gana per demà, gràcies a l'allau d'obrers i a l'incompliment de bona part de les promeses de regs i millores.

L'article comença amb la ressenya de les instal·lacions hidroelèctriques de la competència, Energia Elèctrica de Catalunya, que llavors captava aigua de la capçalera del Flamisell, en diferents llacs a més de 2.000 m per alimentar el salt de 830 m. de Capdella, i disposava ja de la tèrmica de Sant Adrià de Besòs.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Una preciosa vista del congost de Susterris, on s'emplaçà l'embassament. 
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Diferents detalls de la cimentera dalt de tot del cingle del congost, del barracó dels treballadors amb les escales de fusta que els permetien descendir fins al nivell del riu, i dels primers moviments de terra per assentar-hi la base de la presa. Els cables que anaven de costat a costat, servien per transportar el ciment a peu d'obra en una cubeta aèria.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
La companyia de Pearson s'havia format sobr l'antiga Companyia Barcelonesa d'Electricitat, fundada al 1894 per l'Allgemeine Elektricitäts Gesellchaft de Berlín, i era la propietària de la tèrmica del Paral·lel barceloní. 

El mapa mostra les línies de distribució de l'una i de l'altra companyies, des del Pirineu fins a la capital. 
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Perfil geogràfic de les instal·lacions de «Riegos y Fuerza del Ebro», empresa filial de la Canadenca que gestionava els salts hidroelèctrics lleidatans. 
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Diferents plans del salt, maquinària i dades tècniques del Canal de Seròs.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Al seu moment, «ce barrage sera le plus haut d'Europe et avec ceux de Roosevelt et de Soshone les plus hauts du monde entier». Els pantans de Terradets (Barcedana) i de Faió (Riba-roja) ja eren previstos al pla inicial, per bé que no s'executaran fins dècades després.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Una vista de la construcció del Canal de Seròs (1912-14), amb els grans entramats de fusta que servien per facilitar l'encofrat de les parets un cop excavat l'enorme vall del canal.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de les obres, en què s'aprecien les canonades amb què s'abocava el formigó per aplacar les parets del canal. Els treballadors hi pujaven i hi baixaven ajudats d'unes grans sogues que penjaven des de la banqueta.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de les comportes des del pont del costat de la Torre Sirés, just a l'acabament de la partida de Granyena en arribant a Cappont, allà on hi ha la presa de la Mitjana.
1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de les característiques tècniques del canal lleidatà.

1916. El Canal de Seròs (el Segrià).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Una meravellosa perspectiva de Susterris des de la marge esquerra. S'hi veu el forat del túnel per on es desviaven les aigües de la Pallaresa, i tota la base del mur de la presa.
1916. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1753, 18 de març (Gallica).
Detall de la monstruosa fàbrica de ciment, i de la base del pantà al fons de la cinglera de Susterris.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Una espectacular vista de la base de la presa, en construcció, des del mig de la Noguera Pallaresa, que permet fer-se una idea de com era l'estret de Susterris abans que fos negat en nom del progrés.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
La presa de Sant Antoni en plena construcció. Una llarga canonada sustentada en pilars de fusta deixava caure el ciment de dalt la fàbrica fins a la base. A l'esquerra, la sortida de les aigües de la Noguera del túnel per on eren desviades. 
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Els plànols de les instal·lacions hidroelèctriques de Sant Antoni.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Descripció de l'edifici de turbines: «elle contient quatre turbines qui peuvent recevoir chacune 72 mètres cubes d'eau par seconde», i és situada a uns 800 m. de distància de la presa.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Vista panoràmica preciosa de la Conca, amb la presa a l'esquerra, i la casa de turbines a la dreta.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de la presa a la sortida de l'estret de Susterris, amb els barracons dels treballadors i els xalets de directius i capatassos al marge dret.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de l'edifici de turbines, just al colze del meandre que fa la Pallaresa en sortir de Susterris. Al fons, el vell pont de pedra sobre el riu a Tremp.
1915 ca.  El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
Una postal de l'època amb l'edifici de turbines de la central de Tremp amb els desguassos a la Noguera Pallaresa.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detalls tècnics de l'edifici de turbines inicial.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
La cimentació dels fonaments de la presa al juliol de 1914.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detalls de la base de la presa, al fons del congost de Susterris.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detalls tècnics de l'edifici de turbines inicial.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de les canonades de conducció de l'aigua des de la presa fins a la fàbrica.
1918. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1888, 19 d'octubre (Gallica).
Detall de les canonades de conducció de l'aigua des de la presa fins a la fàbrica.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Vista panoràmica de la presa, amb el grandiós sobreeixidor al costat dret.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Detall del sobreeixidor lateral, i dels espectaculars salts d'aigua que provoca.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Detalls tècnics dels sobreeixidors automàtics.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Els sobreeixidors en construcció i un cop acabats.
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
El mapa de la generació i distribució elèctrica de Catalunya arribant als anys 1920, amb les instal·lacions hidroelèctriques de les dos grans empreses existents, La Canadenca i d'Energia Elèctica de Catalunya. Aviat la dictadura primoriverista (espanyola) en promouria la fusió per poder remenar-hi més bé les cireres (i els calerons).
1919. El Pantà de Sant Antoni, Tremp (el Pallars Jussà).
«Le Génie Civil», núm. 1920, 31 de maig (Gallica).
Un parell de detall dels automatismes del sobreeixidor.

20150716

[1096] Canal de Seròs avall

1915 ca. Canal de Seròs.
L'aigua del Segre, Canal de Seròs avall. En la imatge, una barcassa amb alguns treballadors o potser directius de l'empresa La Canadenca fent el trajecte amb el canal mig ple, a la sortida del campament de Lleida, en direcció a Albatàrrec.
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Les obres d'excavació de la gran trinxera del Canal foren d'una envergadura fins aleshores mai vista a la ciutat. Començaren a les acaballes del 1912 i en poc més de dos anys la central d'Aitona ja produïa kilowats. «Es treballava en jornades esgotadores de 14 i 16 hores, amb jornals que eren per damunt del que llavors es pagava en altres feines, i que era motiu que no manqués una abundosa oferta de mà d'obra».
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Detall de la foto amb l'encofrat en construcció. S'hi observa amb precisió els sistema d'abocament de ciment, canalitzat des de la part superior. Aquestes obres «comportaren un formidable esforç alhora que una demostració d'eficàcia...»
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Detall de la base de la trinxera. «Per aconseguir aquell ambiciós objectiu s'havien empleat, tant en homes com en maquinària, mitjans fins llavors desconeguts...»
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Detall d'un dels capatassos a peu de canal. «Dirigí les obres fins a l'agost de 1913 l'enginyer F. Williams Abbot, que passà a fer-se càrrec de la direcció de les obres de la Canadenca al Pallars. Amb ell, un equip altament qualificat d'enginyers i de tècnics s'aplicà a la comesa de dur endavant les obres amb un alt sentit d'eficiència, racionalitzant els treballs per als quals no es disposava encara del parc de maquinària pesant que farà la seva aparició a Tremp i Camarasa, com ara grues, dragues, pales excavadores, formigoneres, moderns cabrestants, vehicles de gran tonatge...»
1913. Torres de Segre, Pas de la barca.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Una meravellosa imatge del pas de la barca de Torres de Segre.  
1913. Torres de Segre, Pas de la barca.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Un carro ple de garberes damunt la barca. S'aprecien ben bé els cables de guia i els diferents grups de trons plantats i creuats que els subjectaven des de la riba.  
1913. Torres de Segre, Pas de la barca.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Vista del bosc de ribera amb la població al fons. 
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
La central d'Aitona en construcció. La feina s'ha aturat per estar atents al retratista.
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Detall de la imatge, que ens mostra els operaris i l'oficial encarregat dels treballs.
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Animals que rompien el terreny per començar la trinxera, i màquines de vapor per al transport pesant. Una combinació essencial en la construcció del canal.
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Una esplèndida vista de la banqueta superior del canal, en què es pot apreciar la parafarnàlia d'obres i la distribució de les tasques. 
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
La via per on circulava la màquina a vapor que distribuïa el ciment, i la gran bastida de fusta muntada als laterals, des d'on penjaven les grues per a la càrrega de terra, materials i ciment que baixaven fins a la base.
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Els obrers a dins del canal, pagesos dels pobles dels voltant, com el meu padrí Daniel del Soleràs. Les vies de les vagonetes per al transport dels residus, que després eren elevades amb les grues des de les bastides laterals. 
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
A finals d'any del 1913, bona part del canal estava construït i s'hi podia circular en cotxe per a fer-ne la inspecció corresponent. 
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
El 9 d'octubre d'aquell any, una avinguda va rompre la presa de la Mitjana. En la foto s'hi observa el trencament i les noves comportes del Canal aixecades a la riba esquerra, al camí de Granyena. 
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Una de les turbines de la central d'Aitona. «En arribar al quilòmetre 27,37 el cabal del canal esdevé font d'alimentació de les quatre turbines del canal. Cada turbina compta amb un cabal aprox de 30 m3/s. Les canonades són quatre, de planxa d'acer i d'una longitud de 90 m. i 2,90 de diàmetre. El salt net de Seròs només té 49 m, si bé el formidable cabal que hi circula permet d'obtenir una potència en turbines de 56.000 kw».
1913. Canal de Seròs.
Col·lecció IEI, a L'aventura de l'aigua, Diari Segre.
Dos detalls de la turbina i dels treballadors, un amb barretina i tot. A la dreta, els oficials o capataços d'obra, molt més mudats.
 Molt interessant el muntatge de vídeo de Josep Casals, amb moltes de les diferents entrades d'aquest blog, sobre la construcció del Canal de Seròs.