Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Delta de l'Ebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Delta de l'Ebre. Mostrar tots els missatges

20190816

[2014] Lo Delta, colors d'ahir


Anys 1970-80. Lo Delta de l'Ebre.
Vistes i paisatges del Delta ebrenc de fa quaranta anys, quan tot just començaven a arribar les primeres masses de turistes, quan encara s'hi servaven les formes de vida tradicionals i quan 'la cinquena província' ens era un país gairebé desconegut.  


Gerard Vergés, Distintes varietats d'olors, (Tortosa, 1931-2014).
Els versos del poeta ens rememoren un delta encara més antic que els de les imatges, de la miserable, desgraciada, infausta postguerra dictatorial (espanyola). Llavors el Delta, i tot el país, i tots els nostres països, vivien en aquella grisor atapeïda de la història. Després dels anys, molt a poc a poc, arribà la vida en color, que crèiem que obria les portes a la llibertat, personal i col·lectiva. Vist amb els anys, aquell color vivaç i ardent se'ns ha tornat apagat i neulós.

Per a nosaltres, llavors era antic tot allò que era en blanc i negre. Per a les generacions d'ara, també hi ha un cert color, aquell vell, difús i esmorteït color de la nostra infantesa, que ja també els fa bravada d'ahir.



































20190428

[1973] Lo Mont Caro pel barranc de Lloret i els escarrissons de Borosa

2019. Abril. Lo Mont Caro pel barranc de Lloret i els escarrissons de Borosa.
Malgrat la misèrrima llum que ens acompanya tot el matí i la forta ventada dalt de la cresta, aquesta és una ascensió impagable. La força tel·lúrica de la natura ens envolta a cada pas, amb formacions rocoses artísticament espectaculars i amb passos extraordinaris com els escarrissons (esgraons o escaletes), el coll de Morralets i el de Pallers, per encarar cresta amunt fins a les antenes. Avui no hi podem arribar, als 1.447 m. del cim, ja que el desagradable vent ens fa recular quan ja el tocàvem. Mireu si hi bufa, que les fites les han empegades amb ciment! El desnivell del recorregut és notori, ja que en pocs quilòmetres, uns set o vuit, pugem més de 1.200 metres que, amb els acumulats, en fan una sortida exigenteta de no menys de vuit horetes. Poca aigua, molta calor d'estiu, però vistes al Delta majestuoses, si la calitja o la broma us ho permet. En definitiva, una sortida de primera divisió, que res no fa envejar a les grans sortides del Pirineu. Perquè els Ports són tot un món apassionant per a l'excursionista. 

Una salutació al Josep, pescador de Sant Carles, que ens acompanya un bon tros i ens fa conèixer de primera mà els camins de la muntanya i les històries del mar.